El passat dia 22 de desembre de 2011 a les 10.30 aproximadament va tenir lloc als Costals el Gran Dictat. Els alumnes de cicle superior, 3r i 4t d’ESO, vam anar a veure’l abans d’anar a recollir les notes.

Els organitzadors de l’activitat van ser el David Bonilla, el Marc Artiga i el Joel López, amb l’ajuda d’altres companys de l’Institut. El concurs estava basat en dos programes de televisió: el Bocamoll i el Gran Dictat. Dies abans de l’espectacle, es van triar quatre participants de 3r d’ESO i uns altres quatre de 4t d’ESO  fent proves a les classes de català.

Per iniciar l’espectacle va aparèixer el presentador, el David Bonilla, cantant una cançó acompanyat de quatre noies que feien de coristes: la Paula Barba, la Berta Grau, la Núria Panes i l’Anna Simón. El títol de la cançó és “A cop de rock”. Després el David va fer entrar els participants i els va anar presentant un per un.

Hi va haver un total de nou proves per als concursants. La majoria consistien a endevinar paraules, fer mímica, etc. Tot era semblant al programa de televisió.

La parella guanyadora va ser la formada pel Joel López Vilalta i el Jorge Medina de la Fuente. Van realitzar una prova final que consistia a endevinar l’edat d’alguns professors del nostre institut. El David deia els noms dels professors i els concursants els havien de col·locar a un grup o a un altre segons l’edat que creien que tenien. Van fer-ho bastant bé, ja que van equivocar-se únicament en dos mestres.

Vam gaudir d’una activitat ben divertida i vam poder riure molt. Només hi havia el problema que en algunes preguntes el públic deia la resposta, i un llum, a vegades, molestava la gent. No obstant això, repetim, va ser molt entretingut i creiem que està molt bé que hi hagi joves emprenedors a l’Institut per a fer activitats i espectacles d’aquest tipus.

Aquí teniu una entrevista al David Bonilla, presentador i cara visible de l’espectacle.

Com va sorgir la idea de fer el concurs a l’Institut?
La Rosa Barcelona i el Josep Maria ens van venir a dir que podíem organitzar alguna cosa, i vam dir que ja ho pensaríem. Ens van recomanar que, per fer-ho, no utilitzéssim  temps del nostre estudi. Després vam decidir que ho faríem.

Quins van ser els organitzadors?
Els de sempre: el Joel López, el Marc Artiga, el Quim Matesanz i jo. També ens van ajudar altres persones el dia de l’espectacle, per  gravar, muntar-ho tot, etc.

Amb quin propòsit vau decidir fer la versió del Gran Dictat a l’Institut?
Com diu el presentador del concurs original, per a destrossar una mica menys el català. Alhora, vam fer-ho per a passar una bona estona i gaudir de l’espectacle.

D’on us vau basar per a obtenir les preguntes?
Primer el Josep Maria ens va passar uns documents amb preguntes i proves que podíem fer servir per al concurs. Després, la Sílvia ens va donar el joc del Bocamoll, també per obtenir més preguntes. Més endavant, vam veure tres programes del Gran Dictat original.

Quantes proves vau fer? Quines eren?
En total el concurs va tenir nou proves. El nom de les proves eren: “El correcuita” , “Paraules de la tribu” , “El triangle amb jeroglífics”,  “El cançoner” i “Fent ganyotes”, “La doble pregunta”, “Cert o fals”, “Com s’escriu?” i “On ho poso?”.

Quant de temps vau trigar per preparar les preguntes i organitzar-ho tot?
Dues setmanes. Vam dedicar-hi les dues últimes setmanes abans de Nadal, perquè no teníem gaire temps lliure a causa de tots els exàmens. La Rosa ens va dir que aprofitéssim bé el temps i jo li vaig contestar: “hi ha gent que dedica el temps a jugar a la Playstation, nosaltres, en canvi, preferim aprofitar el temps fent activitats com aquest concurs”.

Va participar qui va voler? Com es van escollir els participants?
Es va fer una selecció dels participants durant les classes de català. Els professors feien proves senzilles semblants a les dels concursos, i els que en van encertar més, van poder participar al Gran Dictat de l’Institut.

Hi havia algun premi pels guanyadors? Quin va ser?
Sí que hi havia premi. Es tractava de dues targetes de descompte pel Media Markt.

Estàs satisfet amb la feina que vau fer?
Per la nostra part sí, perquè vam treballar molt i ens va quedar bastant bé. Però el comportament d’alguns membres del públic va ser una mica desagradable.

Teniu pensat fer alguna activitat més semblant a aquesta durant aquest curs?
Sí. Farem un altre cop la Partida per Carnestoltes. A final de curs, farem la Party Punt i Final, serà la nostra última producció a l’Institut.

Héctor Mier i Lluís Jiménez
4t ESO