Aquesta és una novel·la que va ser publicada l’any 2001, escrita per Carlos Ruiz Zafón. Combina diverses temàtiques, com són l’intriga, el suspens, la comèdia, etc. No obstant, la història gira al voltant del tema de l’amor. En l’obra, l’autor va entrellaçant trames i enigmes perfectament, tot encaixa a la perfecció.
Aquest llibre es va convertir en un “best-seller” a nivell mundial. Se’n van vendre milions d’exemplars, i se’n va fer la traducció a més de 36 idiomes diferents. La crítica a nivell internacional va catalogar la novel·la com una de les grans revelacions literàries dels últims temps.
La història comença un dia en què el Daniel Sempere, acompanyat del seu pare, va a un lloc que no havia visitat mai. Es tracta del “Cementerio de los Libros Olvidados”, on hi ha molts llibres, és una biblioteca. El pare li explica al Daniel que no pot parlar amb ningú d’aquest indret, s’ha de mantenir en secret. A continuació, li deixa triar un llibre, el que vulgui. Aleshores, n’escull un titulat La sombra del viento, escrit per Julián Carax, un escriptor desconegut fins i tot pel pare, que era llibreter. Quan el Daniel arriba a casa, comença a llegir el seu nou llibre i el devora ràpidament. Li va fascinar tant que va iniciar una mena d’investigació per saber més coses de Julián Carax.
El que mai s’hauria arribat a imaginar és que aquestes investigacions el portarien a conèixer l’amor, perdre amistats i fer-ne de noves, enfrontar les seves pors i, fins i tot, arribar a posar la seva vida en perill.
De mica en mica, el Daniel va descobrint la vida del Julián, i se n’adona que és bastant semblant a la seva. Per això, arriba a una conclusió: si no pren les decisions correctes, pot tenir el mateix final perillós que va tenir el Julián Carax.
Aquesta novel·la, tot i estar destinada als adults, crec que qualsevol persona a partir dels 12 o 13 anys podria llegir-la. La història és molt interessant, i manté la intriga fins al final, ja que l’autor ho entrellaça tot perfectament. Els capítols són curts, i això afavoreix el poder anar llegint de mica en mica. És a dir, no cal estar molta estona llegint per a no perdre el fil de la història; es pot anar llegint poc a poc i encara te’n recordes de tot.
Tot i tenir més de 500 pàgines, no se m’ha fet feixuc en cap moment. Potser només al principi em va avorrir una mica, però això és normal. De seguida que la trama es posa interessant, el llibre atrapa al lector.
Lluís Jiménez
4t C
