¿Pesimismo o realismo?

3 Replies

Todo empezó cuando quería volver a estar
bien de nuevo, no quiero seguir viviendo
en esta maldita pesadilla de donde, al parecer,
no tengo escapatoria…

Quiero volver a la vida de antes, esa vida
donde cualquier cosa me hacía ilusión, donde
mi mayor problema era a qué iba a jugar ese día,
qué me iba a poner de ropa al día siguiente…
Ahora me doy cuenta de que esos no son los
únicos problemas de la vida…
Que los problemas evolucionan a medida que vas creciendo;
pero entonces:
– ¿A medida que aumenta la edad aumentan los problemas?
– ¿Para qué seguir? Me pregunto una y otra vez…

Pues mira, hay una razón muy sencilla
que yo muchas veces me digo:
– Si no lo haces por ti, hazlo por los tuyos, por los
que realmente te valoran; no seas egoísta…

Paula Romero Ortega
2n A

Un propòsit d’estiu

Leave a reply

“Aquest estiu aniré a córrer cada matí, o potser faré vint flexions cada dia…”. Molts de nosaltres ens trobem en aquesta situació, per què volem fer esport a l’estiu?

La gent vol fer esport a l’estiu per mantenir-se en forma i/o per lluir a la platja o a la piscina la seva fantàstica figura. Però, ho complim? Arriba el juliol i per fi et pots descansar, i t’has de posar a fer esport? “Fa pal.” Arriba el setembre i t’arrepenteixes de no haver fet esport.

Andrea Belmonte Carmona
2n D

Parlant de bombons…

1 Reply

Un dels típics detalls que et regalen per Nadal són els bombons. A qui no li agrada menjar aquesta exquisidesa de xocolata?

Però hi ha un problema; et regalen bombons i quan et disposes a menjar-ne un perquè no pots amb la temptació, t’estàs més estona en posar-te’l a la boca que en menjar-te’l:

1- Treure el llacet corresponent.

2- Treure la cel·lofana de la capsa.

3- Treure el precinte de seguretat.

4- Obrir la capsa.

5- Treure el film de l’interior.

6- Treure el cartró separador.

7- Treure el bombó del separador interior de plàstic.

8- Treure l’embolcall individual del bombó.

9- Finalment! Separar el paperet interior.

Em sembla que hi ha més embolcalls que bombons. L’excés d’ embolcalls, en moltíssims dels productes que consumim, causen un impacte ambiental molt alt. Jo penso que hauríem de regular els envasos i embalatges desmesurats en molts productes. Han de ser estrictament els necessaris.

Clara Ros Julià
2nC

Diario

Leave a reply

22 de febrero del 1996

Hoy empiezo este diario porque para mi empieza hoy una nueva era.

Me he despertado eufórica, las maletas ya hechas, la ropa preparada, y lista para coger el vuelo hacia América. Ya me imaginaba vagabundeando por las calles de New York, luciendo mi impecable inglés.

Al llegar al aeropuerto me senté en unos sillones muy confortables, cómodos y bonitos. Mientras esperaba para embarcar en el avión, reflexioné sobre el paso que había dado en mi vida. Estaba segura de lo que hacía, pero tenía un pálpito, y no hizo esperar. Sonó el teléfono, era mi madre, me dijo que mi padre había sufrido un infarto. Tuve que abandonar el aeropuerto lo más rápido posible. No me importaba perder el avión, había más vuelos que me esperaban.

Estuve toda la tarde en el hospital, esperando alguna noticia de mi padre.

23 de febrero del 1996

Me he despertado en el hospital. Mi padre estaba mucho mejor, sólo había sido un pequeño susto.

Bajé a desayunar un café con leche y a leer el periódico, como de costumbre. Imposible, el titular decía “accidente aéreo al colisionar la terminal 4 del aeropuerto de New York. Ningún superviviente”. ¡Era el vuelo que iba a cojer yo!

Sentí como se me congelaba el cuerpo y los músculos se me encogían y me quedaba sin respiración.

Tenía razón, había empezado una nueva era, pero muy diferente de como yo me la imaginaba.

Júlia Sánchez Martín
2n E

Una coreografia molt guapa!

8 Replies

Durant el curs que ara acabem els alumnes de 2n d’ESO van haver de crear per a la matèria d’Educació Física una coreografia de ball. Com a exemple de la feina feta, aquí en podeu veure una que va destacar tant per la gràcia dels passos i les figures que la componien com per la gran coordinació amb què els ballarins els combinaven. Vaja, una feina molt ben feta!

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/a8053145/core1.rmvb" width="352" height="288"/]

Ja en tenim una!

1 Reply

Durant dotze anys mai hi ha hagut cap aula de música al centre.

Aquest any hem estat de sort, ens han construït una aula de música on anteriorment hi havia la classe de 2nE, que han traslladat a una aula del pis de primer d’ESO.

L’aula actual està insonoritzada, però tot i això, el soroll de la música se sent des de fora. Les cadires són noves, i podem gaudir d’alguns instruments com ara el piano, la guitarra, els plats, els xilòfons… entre d’altres. Hi ha un projector que anteriorment no hi era, també hi ha una pissarra especial, amb pentagrames.

Cristina Muelas
2n ESO

Any Rodoreda

Leave a reply

Aquest any 2008 és l’any de Mercè Rodoreda, ja que celebrem el centenari del seu naixement.
A l’IES l’hem celebrat fent murals i escrits que decoren els passadissos. Per exemple, els de 2n hem il·lustrat i escrit alguns dels contes de Mercè Rodoreda.

A l’entrada del centre hi ha una exposició sobre aquesta escriptora. Hi podem trobar vídeos de les adaptacions d’algunes de les seves obres i una representació de l’ambient en què vivia quan era jove, més aviat un ambient rural. Hi ha diferents objectes simbòlics de l’escriptora com ara alguns elements de l’obra La plaça del Diamant: l’ampolla de salfumant amb què la protagonista va estar a punt de matar els seus fills i de suïcidar-se ella, l’embut amb el qual pensava abocar el salfumant, les llavors que llençava la protagonista als coloms (que també es troben representats a l’entrada). També hi ha una màquina d’escriure, que representa la màquina amb la qual escrivia, i flors, que volen mostrar el gran amor que Mercè Rodoreda tenia per les flors, la natura i Catalunya, amor que li va transmetre el seu avi.

Al suro gran hi ha penjades dues cartolines amb l’explicació de la infantesa i l’adolescència de Mercè i en un altre hi ha explicada la seva vida d’adulta.

Finalment en unes vidrieres podem trobar algunes de les seves novel·les i llibres.

Andrea Belmonte i Clara Ros
2nD i 2nC

BubbleShare: Share photos – Powered by BubbleShare

Sortida al Mercatec

2 Replies

El 24 d’abril els alumnes de 3r d’ESO vam anar a la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa a veure una exposició de maquetes fetes per alumnes de l’ESO i batxillerat de diversos instituts del Vallès. També vam veure una exposició sobre l’evolució dels cotxes d’scalèxtric i una sobre autòmats i les primeres màquines que va inventar l’home.

A l’exposició de maquetes hi havia màquines molt complexes, la majoria de les quals eren fetes per alumnes de batxillerat. Una d’aquestes consistia en una bombeta fosa que era introduïda en un microones. En posar en marxa l’aparell, la bombeta començava a fer llums de diferents colors com en una discoteca. Quan s’apagava, es treia la bombeta amb uns guants de cuina.

Hi havia un noi el treball de recerca del qual tractava sobre circuits electrònics, i per demostrar com funcionaven l’alumne havia construït una màquina de ballar. Constava d’una plataforma amb uns sensors que enviaven les dades a un programa informàtic, d’aquests que marca els passos per ballar. Vam poder observar-hi moltes coses curioses, va estar molt bé.

Sortida al Mercatec com a voluntàries

El divendres 25 d’abril vam tornar a anar al Mercatec per explicar als visitants les nostres maquetes. En total érem sis voluntaris, però ens vam dividir en dos grups de tres: un hi va anar dijous i l’altra, divendres.

Vam tenir algun problema amb les nostres maquetes, ja que les havíem utilitzat molt i les havíem d’anar ajustant.

Quan vam arribar ens van explicar que al final del dia faríen l’entrega de premis a les millors maquetes (dos per a l’ESO i una per al batxillerat) segons la votació dels visitants.

El segon premi va ser per una de les nostres maquetes: la pala excavadora. Es tractava de moure les articulacions d’una pala excavadora feta amb fusta per la pressió que produïa l’aigua que circulava per sis xeringues.

Com a recompensa per haver participat al Mercatec ens van donar uns diplomes.

Va ser una experiència única.

Sara Domènech
Andrea de Castro
3r C

Como lo veo yo…

Leave a reply

La vida no se define como un color si no como uno crea que es…
Cada persona tiene que respetar la forma de vida de cada uno, ya que de culturas y de estilos hay muchísimos.
La vida no está hecha para sufrir ni para estar pensando en cosas que no son realmente vitales como la moda, la televisión y otras cosas…
La cultura, los remedios a los problemas, poder desarrollarse bien en la vida, las notas son algo más cercano a nosotros. La aptitud de una persona es imprescindible para poder ir a cualquier parte sin problemas de comunicación y cultura. Hay veces que creemos que estamos estudiando algo que nunca nos servirá para nada, y realmente es cierto, pero no aprendemos las cosas por su uso, si no para aprender a que nuestro cerebro aprenda a moldear y a organizar las cosas con agilidad y rapidez.
Realmente la vida no está hecha para organizar ni para contar, pero es una cosa que nos servirá para aprovechar todas las oportunidades que nos puedan ofrecer para una vida plena y sencilla.

Ricard Pujol
2n E

Taquilles

2 Replies

		Fa dos mesos a l’institut van posar taquilles per als alumnes. Després d’uns quants mesos d’espera perquè les posessin, tots els alumnes que estaven interessats en adquirir-les havien de pagar uns diners, i molta de la gent que en volia una va deixar d’interessar-s’hi perquè havien de pujar un pis o dos i tot per anar agafar les coses i tornar a baixar. Nosaltres creiem que es podria posar taquilles en altres plantes en comptes de totes reunides en un mateix lloc, així estarien més organitzades i repartides.