Recomanació d’un llibre: Graceling

Títol: Graceling
Autora: Kristin Cashore
Editorial: Edicions 62
Pàgines: 424

Es tracta del primer volum de la sèrie dels Set Regnes. És una novel·la fantàstica ambientada en un món medieval i màgic on la gent amb els ulls de dos colors són agraciats, és a dir, tenen una gràcia o un do que els dóna un poder especial. Ja pot ser útil, com la gràcia de ser un bon lluitador, o el do de llegir la ment, com inútil: el do de poder parlar del revés sense pensar o la gràcia de poder respirar sota l’aigua.

En aquesta novel·la seguirem a història de Katsa, una noia que té el do de matar, i de Po, un noi bastant peculiar.

Aquí teniu el tràiler del llibre.

Sara Doménech
4t C

Això s’acaba…

Fa quatre anys vaig començar l’ESO, com tothom amb moltes pors, moltes preguntes, amb vergonya, sense saber què m’esperava, amb ganes d’aprendre… Ara ja estic a la recta final, al finals de quart.
Al començament, quan un entra a l’institut, veu quatre anys que passaran molt lentament, però, una vegada estàs a un mes de dir adéu als companys o als excompanys, als amics actuals o als que vas deixar enrere, amors o desamors… t’adones que han sigut quatre anys que han passat en un obrir i tancar d’ulls. Es deixen enrere molts records viscuts aquí, a l’IES, uns més bons i d’altres, pitjors.
En aquests moments és important haver madurat, ja que a partir d’ara és un mateix qui tria el futur, allò que vol estudiar, i més endavant, allò de què treballarà.

Noelia Bocanegra
4t B

Borsa de treball a Castellbisbal

A Castellbisbal hi ha pocs comerços, però es pot trobar feina fàcilment. Encara que hi hagi pocs comerços hi ha moltes indústries on pots treballar com administratiu/va. És impossible no trobar una empresa a Castellbisbal on no en necessitin un.
El problema que hi ha a Castellbisbal i que crec que tenen els joves del poble és que no tots tenen vehicle propi ni l’edat per poder conduir, necessiten obligatòriament el transport públic, i encara que hi hagi transport públic, aquest no arriba fins al lloc on volem anar. Hi ha molts polígons industrials i no hi ha suficient variació del transport públic que ens permeti arribar on volem per una necessitat tan important com el treball.

Laura Hernández
4t B

Recomanació d’una pel·lícula (V de Vendetta)

Director: James Mc Teigue
Gènere
: Acció
Duració: 132 min

V de Vendetta, inspirada en la novela d’Alan Moore, i basada en fets reals com van ser la conspiració de la pólvora i les persecucions religioses, és una pel·lícula carregada d’acció i de drama.

El protagonista, el mateix V de Vendetta, farà tot el que estigui a les seves mans per dur a terme la seva venjança i destruir l’estat feixista en què es troba empresonada, una Anglaterra del futur. Però no ho farà precisamanet de qualsevol manera, sinò que no dubtarà a crear el major espectacle destructiu que mai ningú hagi vist, perquè el seu objectiu és que ningú oblidi mai el dia en què la seva terra va ser alliberada, ni qui la va alliberar.

Laura Giol
4tA

Recomanació d’un llibre: El món sobre rodes

Títol: El món sobre rodes
Autor: Albert Casals
Editorial: Edicions 62
Pàgines: 208

Aquest llibre narra les peripècies d’un jove català que amb l’edat de 15 anys, i actualment amb 18, ja ha viatjat a quasi tots els continents del món amb la seva inseparable cadira de rodes i pocs diners.
En aquest llibre es pot sentir l’esperit i l’alegria de viure d’un noi que ha de fer front  la leucemia, i sens dubte deprés de curar-se no dubtarà en viure la vida com més intensament millor.
Jo recomano aquest llibre per a les persones que somniïn a viatjar molt, sens dubte encara tindreu més ganes de sortir per la porta de casa vostra.
Si voleu conèixer més coses sobre aquest noi i les històries que ha viscut, consulteu la seva pàgina web.

Laura Giol
4tA

Ser positiu

Totes les persones tenim dies en els quals ens sentim millor que d’altres, ja sigui per les coses que ens succeeixen i que afecten el nostre estat anímic, o bé simplement perquè la rutina i el ritme escolar fan que ens sentim cansats i ho veiem tot de forma negativa. Però aixó no ha de ser pas així, ja que de les coses negatives en poden sortir de positives.

D’altra banda, hi ha una gran desmotivació en l’àmbit de l’estudi, perquè hi ha persones que pensen que simplement és una pèrdua de temps. El que no es plantegen és que amb aquesta manera de pensar s’estan tancant moltes portes de cara al futur i, per tant, limitant, ja que avui dia les persones més preparades acadèmicament són les que troben treball més fàcilment.

Per tant, crec que ens hem d’agafar l’estudi com una cosa, en primer lloc, inevitable i, en segon lloc, imprescindible de cara al futur. I, sobretot, cal no ser negatius amb comentaris que a vegades segur que ens formulem com ara “no sóc capaç de…”, ja que comentaris com aquest ens baixen molt la moral i fan que no rendim prou.

Laura Giol
4tA

S’apropen les vacances

Ja s’acaba l’institut i tothom té moltes ganes de començar les vacances. Ara, el mes de maig, ja comença a fer bon temps.
A partir del mes que ve podrem aprofitar bé les vacances i fer el que vulguem sense pensar que hem d’anar a l’institut. Tothom a les vacances passa el dia a la piscina o a la platja, o senzillament té temps suficient per llegir un llibre…
Platja, sol, gelats… aquests són noms molt adients per definir l’estiu.
Hi ha moltes coses que es poden fer a les vacances i, sobretot, el que tothom farà serà passar-ho bé amb els amics.

Laura Hernández
4t B

Separar-te dels teus companys no és gens fàcil

Com cada any els alumnes de 4t sentim el mateix neguit que sents quan passes de primària a secundària, ja que cada vegada s’acosta més el dia en què alguns ens haurem de dir adéu. Aquest és un pas difícil, ja que molts de nosaltres ens coneixem desde petits, i a més cal tenir en compte que cada any els estudis són més dificils i requereixen molt més esforç personal, ja que aquí es quan ens toca decidir el nostre futur.

Peró al cap i al fi, tots haurem de fer el nostre camí algun dia, encara que aixó no significa un adéu per sempre, simplement un adéu, fins aviat.

Laura Giol
4tA

Un instituto la mar de normal

Eran ya las once cuando la profesora de Lenguas, una mujer bajita pero delgada, con gafas y cabello rizado, acababa de trabajar.

Había estado preparando la próximas clases que daría en aquel instituto y se había dedicado a buscar información de los alumnos que tendría.

Su primer día en el centro le había gustado demasiado, de modo que no había podido apartar el trabajo de lo que era su vida personal.

Era gente maravillosa, la de allí, muy educada y respetuosa con los demás.

Hacía horas que el conserje había acabado de trabajar y el instituto estaba desierto.

La profesora atravesó el patio de la entrada y cruzó la puerta de la verja que rodeaba el centro cerrándola tras de si.

El edificio se alzaba alto e imponente en la oscuridad de la noche. Su silueta se recortaba, a la luz de la Luna, contra el cielo azul marino, dejando desalentado a todo aquél que lo miraba.

La mujer se disponía a abrir su coche cuando se percató de que se había dejado las llaves en el departamento. Adelantando el paso, volvió a entrar en el instituto.

Los pasillos oscuros, vacíos y silenciosos, daban un aire siniestro a aquel lugar. A medida que la profesora se adentraba en los pasillos, su reflejo la seguía por la ventanas desvaneciéndose si se paraba a mirarlo. Las paredes frías le devolvían el eco de sus pasos mientras cruzaba el pasillo buscando el interruptor de la luz. Cuando lo encontró lo apretó pero no funcionó. Otra vez. Nada. Las luces no se encendían. El corazón de la mujer se empezó a acelerar, golpeándole el pecho con fuerza. Definitivamente, no le gustaba la oscuridad.

La profesora avanzó guiándose como pudo con la poca luz que entraba por las ventanas y llegó al departamento de Lenguas. Le temblaban tanto las manos que tuvo que probar varias veces hasta acertar la cerradura de la puerta. Entró e instintivamente apretó el interruptor de la luz, pero tampoco funcionaba. A tientas, pues no había ventanas en aquella sala, llegó a lo que debía ser su mesa. Abrió el cajón, pero no había nada. Movió las manos por encima de la mesa intentando localizar lo que había, pero no encontró nada. Estaba vacía.

La mujer, alterada, sacó el teléfono móvil de su bolso e intentó llamar, pero no había cobertura dentro del edificio.

A trompicones, corrió hacia la puerta por donde había entrado, pero estaba cerrada. Intentó abrirla con las llaves, no pudo. Forcejeó con el cerrojo y se le rompió la llave. Ahora estaba completamente asustada. Aun así, consiguió centrarse y recordó que el departamento tenía una puerta trasera que daba al pasillo de profesores. Esta entrada estaba abierta. Salió corriendo mientras notaba el sudor frío que le recorría la espalda. Las gafas le resbalaban y se le caían de la nariz, pero si se las quitaba, no vería nada.

De pronto frenó de golpe. Le había parecido oír a alguien siguiéndola, pero al mirar, no vio a nadie. Continuó la descabellada carrera por los pasillos, segura de que le seguían, hasta llegar a la puerta de entrada. Intentó abrirla, fue inútil. Intentó llamar con el teléfono de Secretaría pero no había línea. Volvió a recorrer el edificio, pero todas las puertas que daban al exterior estaban cerradas.

Se había quedado encerrada en el instituto, con alguien (ahora estaba segura de que así era) persiguiéndola.

Entonces, chocó contra la puerta y se cayó de culo al suelo. Llevaba un buen rato recorriendo el lugar cuando se dio cuenta de que todas las puertas cerradas la guiaban hacia un único lugar: el laboratorio.

Con un sonoro chirrido la puerta comenzó a abrirse ante la aterrorizada profesora. De la rendija cada vez más grande de la puerta, empezó a salir un gas verde que pronto envolvió a la mujer por completo.

En aquella situación, la pobre víctima no pudo hacer nada más que gritar. Así lo hizo. Fue un grito desgarrado, estridente y agudo que se elevó rompiendo el silencio de la noche. Ninguna de las casas vecinas se sorprendió.

Un par de días más tarde, los alumnos del centro cambiaban por centésima vez de profesora de Lenguas mientras asistían a las magníficas clases de un profesor de Ciencias más sonriente de lo habitual.

Sara Doménech
4t C

Sortida a la platja

El passat dijous 28 els alumnes de 4t d’ESO vam anar a fer una sortida a la platja. Vam anar a Sitges a fer vela, windsurf i kayak. Teniem uns instructors que ens ensenyaven a com fer servir les canoes i les taules per fer windsurf, després a l’hora de fer vela, el vaixell el portava un instructor i podiem llençar aigua els demès amb unes garrafes tallades per la meitat.

Mentre uns feien kayak i vela, els altres ens quedaven a la platja jugant a voley, a raquetes o banyant-nos, desprès canviavem. També alguns vam fer windsurf. Aixó només pel matí, després a la tarda teníem lliure i podíem banyar-nos, jugar a voley i a raquetes o podiem prendre el sol.

Ens ho vam passar molt bé, encara que alguns l’endemà estavem molt adolorits per les cremades del sol i ens feia molt mal el cos, peró la sortida va estar molt bé i va ser molt divertida.

Lorena Concepción
4t B