Entrevista a WILD STYLE CREW i DARING STYLE

És la primera vegada que participeu? On va ser l’exhibició?

Daring Style: Sí, nosaltres era la primera vegada que fèiem una exhibició. Va ser al Pau Casals, a la sala d’actuacions.
Wild Style Crew: Per nosaltres, sense comptar la petita actuació que vam fer aquí a l’institut, també va ser la primera actuació. I va ser al mateix lloc.

Ho vau gaudir?

Wild Style Crew, Daring Style: És evident que sí. Ens agrada ballar, no cal dir res més.

Jo us vaig anar a veure. Ereu més colla del que em pensava. No va costar sincronitzar-vos?

Daring Style, Wild Style Crew: No, la veritat. Si et saps el ritme, ve sol. I totes ens ho sabíem molt bé.

Quin va ser el moment de màxim nerviosisme?

Daring Style: Abans de sortir, en començar.
Wild Style Crew: Pensem el mateix. Quan veus tanta gent fora t’entren els nervis, però un cop surts a l’escenari i comença la música t’oblides de tot i gaudeixes del ball.

Com és que els dos grups vau fer un mateix ball?

Daring Style, Wild Style Crew: Nosaltres durant els entrenaments practiquem el mateix ball, el remix que vam ballar totes juntes. Una de les normes de l’exhibició era que no podíem repetir el mateix ball dues vegades, per tant, l’entrenadora va decidir ajustar el ball per a tots dos grups, perquè poguéssim ballar aquest ball tots dos grups.

I el nom? WILD STYLE CREW – DARING CREW? Què volen dir? Com els vau decidir?

Daring Style: Moltes noies del nostre grup mirem l’MTV i això de crew ho tenim ja una mica vist, per tant vam decantar-nos per Style. Llavors Daring Style significaria ”Estil Atrevit”.

Wild Style Crew: Nosaltres això de crew sí ens va agradar. Wild Style va ser una de les propostes que més ens va agradar, i la paraula crew ho vam afegir i va quedar realment bé. Wild Style Crew sifgnificaria ”Banda d’Estil Salvatge”

Quins són els nous projectes que teniu en ment?

Daring Style, Wild Style Crew: Tots dos grups participarem a una exhibició a Vacarisses.

Irene Aguilar
Adrià Huguet
4t A

Què ha passat amb Tunísia

Finalment no anirem de viatge de final de curs cap a Tunísia, on hi ha hagut una revolta perquè un dictador va decidir per iniciativa pròpia quedar-se els diners de l’Estat mentre els habitants de Tunísia es guanyaven la vida miserablement i, en explotar-los i robar-los els diners va fugir amb la seva família cap a França, on ningú el pogués trobar.
Els habitants de Tunísia, en adonar-se’n, van rebelar-se i van començar a atacar als del govern, i ells no fan res per defensar-se perquè saben que tenen tot el dret a queixar-se i a manifestar-se.
Actualment aquest conflicte continua, els habitants de Tunísia ataquen per defensar els seus drets i els del govern es neguen a solucionar el problema parlant.
La conseqüència d’això va produir que nosaltres no poguem viatjar cap a Tunísia, la qual cosa comporta canviar el lloc destinat cap a un altre, Sícilia.

Joan Alonso
4t D

Els Simpson

Els Simpson és una serie de televisió que fan a Antena 3 per al migdia i a la nit.  Aquesta sÈrie està protagonitzada per: Homer Simpson, és el pare de la família; després hi ha la mare de la família que es diu Marge Simpson, també tenen dos fills, Lisa Simpson i Bart Simpson. Lisa és la llesta de la família i en Bart és el trapella; i finalment hi ha la petita Magie Simpson. Aquesta família viu a Springfield, el pare treballa a la central nuclear, la Marge no treballa i els dos fills grans van al col·legi i la petita no hi va. Aquesta sèrie s’emet des de fa mes de 20 anys, i el seu productor es diu Matt Groening.
També explicarem alguns personatges secundaris.
Mou: és un home solter que treballa en un bar.
Apu: és un home indi que treballa al badulaque i té 8 fills.
Burns: és un vell reprimit milionari propietari de la central nuclear.
Krusty: és el pallasso de la ciutat, i és l’ídol del Bart.
Flanders: és el veí de la família Simpson, tota la seva família és religiosa.
Barny: és alcohòlic i sol anar al bar del Mou.

Adrià Sánchez 4t B
Eros Paez 4t C

Els riscos de fer-se una “xuleta”

Una xuleta, en molts dels casos, et pot ser molt útil per respondre alguna pregunta de l’examen, però és fiable?
Si te’n fas una, més val que te la preparis. Si no t’enxampen amb la xuleta tot anirà molt bé, encara que mentre la fas servir et posaràs molt nerviós. La pregunta amb la qual la utilitzes podria estar correcta, però en el cas que el professor te la trobi directament et treu l’examen i et posa un zero de nota.
Hi ha diverses formes de fer-se una xuleta: pots amagar-la en l’estoig, sota les cames, sota l’examen, al rellotge, al bolígraf, a la calculadora, escrita al braç…
Així que, abans de fer-te una xuleta, pensa en els riscos que pots tenir si t’enxampen.
Si te’n fas una pel cas que sigui, fes-la bé. Agafa un paper petit per fer-ho i escriu-hi només allò necessari. Tot podria anar perfecte, però mai et pots refiar dels professors, i recuperar un zero en un examen és molt difícil.
Llavors, creieu que val la pena arriscar-se?

Joan Alonso
4t D

Els protagonistes del projecte Voluntaris per la llengua

Els voluntaris i aprenents del projecte ens comenten les seves opinions sobre l’experiència d’aquest curs.

voluntaris

Els voluntaris ens  expliquen:
Durant aquest curs, els alumnes de 1r de Batxillerat hem tingut l’oportunitat de ser voluntaris per ajudar a companys nouvinguts a adaptar-se i acostumar-se a parlar el català. És una activitat totalment recomanable que et permet compartir cultures i conèixer gent diferent.
L’activitat consisteix en quedar amb la persona assignada i mantenir-hi una conversació, ja sigui fent els deures, en una cafeteria, passejant pel poble, veient una pel·lícula, etc.
Com a conclusió, ens agrada dir que ha estat una bona experiència i la recomanaríem a totes aquelles persones que tinguin ganes i interès per saber coses d’altres cultures i els agradi dedicar una mica del seu temps al altres. A més, als voluntaris, una vegada acabada l’activitat, ens han pujat mig punt la nota de català, cosa que ens ha afavorit molt.

Els aprenents diuen:
Som el Nicolás Ramírez, la Beatriz Fernández i Laila Loukilii, els aprenents del projecte voluntaris per la llengua. Hem vingut a Catalunya de diferents llocs del món i gràcies a aquest projecte hem tingut l’oportunitat de conèixer, a més dels nostres companys de classe, gent nova amb la que hem pogut intercanviar maneres de pensar, aprendre sobre les nostres cultures i practicar el català. Els nostres voluntaris, també ens han ajudat a pujar el nostre nivell acadèmic.
Volem donar les gràcies als nostres companys de 1r de Batxillerat, Lluís Margarit, Jordi Grau, Mélany Solís, Gina Guarnido, Fátima El Haitout i Dani Giné, per ajudar-nos i per fer de les trobades moments agradables i divertits.

Moltes gràcies a tots!

Rosa Barcelona
Coordinadora del programa

Sortida a l’entrega de premis de protagonista jove

Durant aquest curs alguns alumnes del nostre institut vam decidir apuntar-nos a un projecte relacionat amb la lectura. Consisteix a comprometre’s a llegir quatre llibres, els quals són escollits com a finalistes d’un concurs de llibres dedicats a adolescents per un jurat d’experts en aquest àmbit, i un cop llegits i fets els exàmens de lectura, cal valorar-los: el que més t’hagi agradat l’has de puntuar amb un 4, i el que menys, amb un 1. Gràcies als vots de tots els participants es va decidir qui seria el guanyador del premi “Protagonista Jove”.
Feia un dia espantós, pluja, vent, fred, però de totes maneres el dilluns dia 3 de maig els alumnes participants en aquest concurs literari de segon, tercer i quart d’ESO vam pujar a l”autobús i acompanyats per uns quants professors de l’àrea de català vam anar cap a Barcelona a assistir aquesta entrega de premis.
Un cop vam aconseguir arribar ens van fer seure a una sala plena de joves de la nostra edat que també havien valorat els llibres.
Pocs minuts més tard va començar l’acte. Van començar fent una breu presentació de l”esdeveniment els experts que havien dut a terme aquesta iniciativa, la qual està pensada per motivar els joves a saber que seure a llegir un llibre és molt divertit i, a més, pot substituir altres activitats no tant violentes o poc saludables.
I un cap acabada la presentació va començar l”entrega de premis.
Primer van anunciar el guanyador dels llibres seleccionats de la categoria 13-14 anys, els quals eren: Màgia d’una nit d’estiu, de Maite Carranza; Els jocs de la fam, de Suzzane Collins; Carta al rei, de Tonke Dragt i Violet Park, de Jenny
Valentine. El que havia aconseguit més suport i, per tant, més vots per part dels alumnes, havia sigut Els jocs de la fam. La sinopsi d’aquest llibre és la següent: “Un passat de guerres ha deixat els 12 districtes que divideixen el país sobre el poder tirànic del “Capitoli”. Com exemple d’autoritarisme i prepotència, el “Capitoli” obliga cada districte a enviar un noi i una noia, anomenats tributs, a un esdeveniment anual televisiu anomenat Els jocs de la Fam.  El terreny hostil, les regles i l’audiència poden variar d’una edició dels jocs a una altra, pero hi ha una constant: han de lluitar a mort entre ells fins que quedi  un sol supervivent, un de sol” .
L’autora d’aquest llibre no va poder assistir i en el seu nom va recollir el premi l”editora del llibre.
Un cop donat aquest premi es va continuar amb la categoria 15-16 anys, els llibres eren: La mort a sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera; Penny caiguda del cel, de Jennifer Holm; Musclos per sopar, de Brigit Vanderbeke i No i jo, de Delphine de Vigan. El guanyador del premi va ser No i jo, per només una diferència de 32 punts amb La mort a sis vint-i-cinc. Aquest llibre ens parla sobre els somnis d’una nena superdotada, que vol canviar el món i comença ajudant una noia jove que viu al carrer, però els seus somnis es trenquen quan es troba amb la realitat.
Com en el cas anterior va sortir a recollir el premi l’editora del llibre. I també va fer un breu discurs l’autor de La mort a sis vint-i-cinc, tot i que estava una mica decebut pels resultats de les votacions va donar les gràcies a tothom per haver pogut formar part d’aquest concurs.
I per finalitzar l’acte ens van donar un diploma a tots els presents com a agraïment per la nostra presència en aquest acte i en aquest concurs, i a més van preparar un petit esmorzar per a tots els membres.

Irene Aguilar
3r A

Entre tramoies

Els darrers dies abans d’estrenar una obra de teatre són una cursa contra el temps, un batibull d’actors i tècnics que treballen, com en un formiguer, sense parar, per tenir-ho tot a punt i ben assajat.

Aquest curs els alumnes de 4t que fan l’optativa de teatre han representat l’obra El criat de dos amos, de l’autor italià Carlo Goldoni. Durant els assajos els alumnes han anat familiaritzant-se amb els personatges, fent-se’ls seus, per poder-los interpretar tal com l’autor de l’obra els va imaginar en crear-los. Dirigits per la directora de l’Institut, l’Anna López, els joves actors i actrius han esmerçat el millor de si mateixos per aprendre’s el text, treballar l’expressivitat del cos i de la veu, adquirir consciència de l’espai i del moviment i, tot plegat, fer una gran feina d’equip.

Durant els dies previs a l’estrena, els nervis afloren. Cal assajar fins al darrer detall, no deixar res a l’atzar, però la por a quedar-se en blanc, a errar el diàleg, a no poder controlar els nervis hi és. A més, els darrers assajos han de ser com més reals millor, per tant, cal fer-los a la sala on es representarà l’obra i amb els decorats que l’ambientaran.

Els tècnics, alumnes de l’optativa de Taller artesanal, coordinats per la professora Maria Fernández, han dissenyat els decorats. A partir de com han imaginat cada escena han creat espais interiors i exteriors, i no han descuidat cap detall que pogués aportar a l’obra la màxima versemblança. Els tècnics també són peça clau de l’obra, i assagen juntament amb els actors cada canvi de decorat perquè el dia de l’estrena tot rutlli sense entrebancs.

Entre tramoies, tot és un formiguer, tot bull, i el resultat és un treball excel·lent que demostra l’esforç esmerçat per actors, tècnics i tots aquells que hi han contribuït.

Ho heu fet molt bé!

Aquí teniu unes imatges dels darrers assajos.

Els excloem o ens exclouen

Actualment, a la nostra societat, tenim molta immigració cap al nostre país, és a dir, que totes aquelles persones d’altres països i cultures que ho volen poden venir al nostre país a començar la seva vida de zero per treure endavant la seva família o per poder tenir millor qualitat de vida.
El nostre país és un dels països en el qual es rep més immigració, ja que és un dels països en el qual es dona més facilitats i avantatges als immigrants.
Per tot arreu se sent parlar de la discriminació racial i de l’exclusió d’immigrants per part de la gent del nostre país, es veuen batalles, insults, faltes de respecte, etc., però si ens hi fixem bé, podrem veure com la majoria de vegades són ells els qui tenen més facilitats per a viure i integrar-se en el nostre país, fins i tot de vegades en tenen més que els mateixos espanyols i això no hauria de ser un inconvenient, sinó al contrari. Però també hem de pensar que, en moltes ocasions, som nosaltres els exclosos i discriminats, ja que la majoria de vegades no és tan fàcil que a nosaltres ens proporcionin tantes ajudes com a ells. Volem crear una societat moderna, però de vegades se’ns oblida que el que estem creant és una societat de desigualtat i violència, no moderna.
Molts cops haurem sentit que en les escoles i instituts hi ha moltes batalles i exclusions entre persones de diferents procedències i que cadascú s’ajunta amb el de la seva procedència, però perquè no ens fem aquesta pregunta: “Som nosaltres els qui els excloem, o són ells sols els qui se separen de nosaltres i no intenten integrar-se?”. Entenc que a aquesta pregunta hi pot haver tot tipus de respostes, ja que no totes les persones som iguals i cadascú té la seva opinió respecte a aquest tema. En el meu cas no sóc una persona racista però crec que de vegades ens hem de mirar les coses des d’un altre angle i analitzar-les al revés, posant-nos en el lloc de l’altre per arribar a comprendre els altres.
També veig que en el nostre país acceptem totes les cultures i religions, i cada persona és lliure de tenir les creences que vulgui, és a dir, hi ha llibertat d’expressió. Però ara pensem en els altres països, cadascun té la seva religió i la seva cultura, i si anem a viure allà ens haurem d’adaptar a la cultura i els costums.

Claudia Reina

Curs de primers auxilis

Els alumnes de 4t de l’ ESO vam fer un curs de primers auxilis. Totes els grups hi hem assistit. Un dia es fa una sessió pràctica i l’altre dia, una classe teòrica. El curs  consta de quatre hores d’aprenentatge.
Durant la primera sessió, de dues hores, ens vam fer explicacions de com actuar en el cas que una persona estigui en perill. Ens van explicar com havíem d’actuar en diferents casos, i coses que no havíem de fer perquè podien ser greus pel ferit. També ens van dir, en el cas que hi hagués un accident molt gran, quines eren les persones que primer havíem d’atendre. També ens van explicar com havíem d’actuar, com ens havíem de col·locar, on podíem fer força, com havíem de tranquil·litzar les persones… La primera sessió va ser teòrica, d’explicacions. En la segona sessió, que es farà el juny, es farà la pràctica, ja que portaran un ninot per practicar.

Toni Zamora Suanez
Alejandro Romero Lucas