Category Archives: Talents

Entrevista a la Malina Caraiman

Malina Caraiman és una alumna de 4t que  porta des dels cinc o sis anys tocant el piano. Va començar a fer classes a l’escola de música de Castellbisbal. Actualment toca en un grup anomenat “Combo”. Ha participat en diferents concursos de piano com ara el Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès.

Quan vas començar a tocar el piano?
Vaig començar a tocar el piano concretament als cinc o sis anys. Abans d’aquesta edat, des dels quatre anys vaig estar fent llenguatge musical, coral, laboratori instrumental i altres assignatures conjuntes de l’escola de música de Castellbisbal. Per tant, aproximadament porto uns 11 anys tocant el piano.

Per què vas escollir el piano, i no un altre instrument? Què és el que més t’agrada d’aquest instrument?
Quan érem petits, fèiem una assignatura a l’escola de música que s’anomenava Roda d’instruments, i ens ensenyaven tota una varietat d’instruments perquè poguéssim escollir en un futur el que més ens agradés. Vaig escollir el piano perquè va ser el primer que vaig “tocar” físicament i em va semblar molt interessant. Els meus pares volien que toqués el violí o algun altre instrument semblant, però després de pensar-ho una mica, vaig decidir escollir el piano, perquè me n’agradava molt el so, i és un dels pocs instruments amb el qual pràcticament es pot fer de tot, des d’escales i notes molt baixes, fins a les escales més agudes que existeixen.

Algun membre de la teva família toca algun instrument?
La meva mare quan era petita va aprendre a tocar l’acordió, però quan es va fer gran, cap als 23 anys va decidir deixar-ho, per falta de temps. Però la resta de la meva família no va tenir mai res a veure amb el món de la música.

Recordes el teu primer concert?
El meu primer “concert” va ser una audició a l’Escola de Música, on havia de tocar una simple de cançó d’uns 30 segons. Tenia cinc o sis anys i me’n recordo que vaig estar setmanes practicant aquella melodia, i després d’acabar aquella audició em sentia la nena més feliç del món, com si hagués tocat en un lloc súper important!

Toques en un grup?
Actualment toco en un grup format per l’Escola de Música, que anomenen “Combo”, amb la Clara Ros, el Javier Rodríguez, l’Oscar Moreno i la Marta Muset. Toquem en diferents concerts de l’Escola de Música, en les Jam’s Sessions o simplement acompanyem algunes corals en els concerts de fi de curs.

Tens piano propi?
Sí, a casa tinc un Yamaha P114 negre.

Alguna vegada algun veí s’ha queixat del soroll quan practicaves tocant el piano a casa?
No, la veritat és que no. Des que vam comprar el piano, sempre pensàvem que algun veí es queixaria o diria alguna cosa, però mai ningú no ha dit res, així que suposo que no molestarà tant com sembla. Tot i que també s’ha de tenir en compte l’horari en el qual es pot tocar, ja que a partir de les 22h ja comença a ser molest.

Quines cançons t’agrada més tocar en el piano?
M’agrada tocar cançons lentes, com nocturns o alguna balada, que a més de ser peces tranquil·les també incorporen alguna part forta, que normalment és la part més important de la peça, i també la més complicada i difícil d’aprendre.

Quina és la cançó que has tocat que té més dificultat?
Fa un any aproximadament que vaig començar a tocar una peça molt complicada tècnicament, que s’anomena Impromptu Fantasia, de Chopin. El més complicat d’aquesta peça és que cada mà fa una història completament diferent, i si en el pentagrama superior hi ha 8 notes, en el pentagrama de baix tan sols n’hi ha 6, i per tant és molt complicat fer que aquestes 8 i 6 notes quadrin perfectament. I una altra peça que vaig començar a tocar recentment, s’anomena Liebesträume, de Franz Liszt. Són una sèrie de tres obres tan sols per a piano, conegudes com “Los sueños de amor”. Pràcticament són les obres més conegudes d’aquest compositor i també de les més difícils d’interpretar, a causa de la quantitat de notes que podem trobar.

Quin és el pianista en el qual t’inspires?
Com he dit abans, m’agrada molt tocar cançons lentes, i un dels compositors que més m’agrada i que fa aquest tipus de cançons és Chopin. D’aquest compositor he tocat força peces, però també hi ha altres compositors com Felix Mendelssohn o Mozart, que també fan peces molt interessants i que m’ha agradat molt tocar.

Has assistit a algun concert d’algun pianista conegut?
La veritat és que no, però m’hauria agradat molt assistir a una masterclass que va protagonitzar Lang Lang, el millor pianista del món, que fa unes setmanes va estar a Barcelona.

Has participat en algun concurs important?
Vaig participar dos cops, fa uns quants anys, al Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès, al famós auditori d’aquesta població. I a més, vaig participar en diversos concerts a l’Aula Magna de l’Escola de Música de Sant Cugat, i també al concurs que es va organitzar per primer cop en aquesta ciutat, fa també uns pocs anys.

Tens algun concert aviat?
M’hauria agradat molt participar al Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès de nou aquest any (ja que se’n realitza un cada any), perquè tinc algunes cançons preparades, però malauradament cau en la setmana en la qual estic de viatge de fi de curs, així que aquest any no hi podré participar. Però tinc pensat participar en alguns concerts de nou a Sant Cugat, després de les vacances d’estiu.

Penses tocar el piano professionalment en un futur?
Professionalment, no. Per a mi, la música i el fet de tocar el piano tan sols és un hobby que em relaxa i em fa oblidar totes les preocupacions del dia a dia. En un futur tinc pensat estudiar una carrera completament diferent al món de la música, però mai m’agradaria deixar de tocar el piano, tan sols pel fet d’haver arribat fins a un nivell i haver fet tantes coses en la meva vida, només amb la música.

 

Judith Sánchez i Andrea Caparrós
4t ESO

Entrevista al Jordi Sanchez i a l’Iñaki Carreira

El Jordi Sanchez i l’Iñaki Carreira són uns alumnes que fan el cicle formatiu d’informàtica d’aquest institut i que en el temps lliure juguen a hoquei línia al Club Patí Castellbisbal (CPC), tots dos com a porters, el Jordi, a l’equip Juvenil i l’Iñaki, al Júnior. Per conèixer una mica aquest esport, les seves experiències com a jugadors, etc. els he entrevistat:

Des de quan jugueu a hoquei? Per què vau començar a jugar?

Jordi: Jo jugo des  que tenia cinc anys i vaig començar a jugar perquè quan anava cap a casa meva el pavelló estava al costat, estava descobert i jo veia a tots els nois patinant, em feia gracia i li vaig demanar a la meva mare que m’hi apuntés, i aquí estic.
Iñaki: Jo porto jugant des que tenia sis anys, i vaig començar perquè quan estava jugant futbol jo volia ser porter i no em deixaven, i vaig buscar esports per poder fer de porter, vaig trobar l’hoquei, i fins ara.

En un futur voleu desenvolupar-vos com a jugadors professionals?

Jordi: Home!, si es pot, esclar que sí, però és molt difícil, has de marxar a un altre lloc, canviar-ho tot i és molt complicat, ho intentaré però serà molt difícil.
Iñaki: En un futur estaria molt bé desenvolupar-se com a jugador professional, però com bé ha dit el Jordi és molt difícil i més aquí, a Espanya… com a mínim has d’anar a França o Itàlia.

Quins dies a la setmana entreneu? Quantes hores?

Jordi: Entrenem dimecres i divendres dues hores i mitja, és a dir, cinc hores a la setmana.
Iñaki: Tot això més els partits que juguem cada cap de setmana, el Jordi normalment en té tres i jo en tinc dos.

Qui és el vostre entrenador, us agrada la seva manera de dirigir l’equip i les seves tècniques?

Jordi: El nostre entrenador és l’Ilde Alfonso Olmedo Martínez, és molt bon jugador i crec que és un bon entrenador també, té les seves coses com tots, però ens porta bé, ens coneix des que érem petits, sap com som, què fem, com juguem…  Tot el que hem après és gràcies a ell, i estem on estem gràcies a ell.
Iñaki: Nosaltres tenim a l’entrenador Juvenil i Júnior que és l’Ilde, i tenim al Yari, dels Sèniors, jo a l’Ilde només l’he tingut dos anys com a entrenador i l’he vist moltes vegades entrenant els juvenils; jo crec que és un bon entrenador però té un estil molt diferent al Yari.

Com és la vostra relació amb la resta del equip?

Jordi: Som molts i ens portem molt bé, som molt companys dintre i fora de la pista, més que res perquè això és un poble, ens coneixem tots, sortim junts de festa i a més ha vingut gent nova que s’ha sabut integrar molt bé; sempre hi ha alguna persona amb la qual no et portes de meravella però a la pista és un més.
Iñaki: Com ha dit el Jordi per jugar bé t’has de portar bé amb tot el equip, quan estàs dintre de la pista tots som companys.

Sempre heu jugat en aquest equip o ho heu provat en altres? Quins?

Jordi: Jo des que vaig començar a jugar estic aquí, mai he canviat i estic molt content, així que espero no haver-me d’anar mai.
Iñaki: Jo quan era petit jugava aquí, fa quatres anys més o menys vaig anar a jugar a Rubí perquè aquí no hi havia categoria, allí vaig estar uns anys, després vaig jugar dos anys al “Jujol”, un equip de Sant Joan, i després vaig tornar cap a aquí i de moment estic força content.

Què sentiu quan jugueu una final?

Jordi: Quan jugo una final sento moltes coses, motivació, por perquè si fallo jo es nota molt més que si ho fa un jugador normal, si jugo aquí al poble és molt millor perquè està tota la teva família, els amics, saps que ho són per recolzar-te i encara que quan jugo fora també en vénen alguns no és el mateix: jugar a la meva pista és magnífic.
Iñaki: Jugant una final el que pots arribar a sentir és impressionant, pots sentir moltes coses, són els nervis, la tensió, la por, l’alegria de poder estar jugant en una final.

Heu guanyat algun premi amb aquest equip?

Si, hem guanyat els campionats de Catalanya, hem anat als campionats d’Espanya i hem quedat en bons llocs.

jordi_inaki

Teatre: El dret a decidir

El passat divendres dia 7 de Maig, els alumnes de 4rt vam anar a la sala d’actes de l’Ajuntament. Quan vam entrar ens van agrupar per grups. Després ens van dir que cada grup s’havia de fixar amb un personatge de la obra, per després criticar-lo i comentar en comú les seves accions.

Els actors van començar a actuar i un actor anava fent una pausa a l”obra per fer de narrador. L’obra tractava de quatre joves que estaven celebrant la revetlla de Sant Joan a la platja i estaven tots borratxos. Una estona després va passar per allà el Quim, un molt bon alumne que ho havia aprovat tot amb notes excel·lents, el van cridar perquè vingués a celebrar les seves notes. Li van dir que es begués un cubata que hi havia dins de l’ampolla, que en veritat era el pixat de tots ells. Ell s’ho va veure i va començar a vomitar. Els nois van començar a riure i una noia li va tirar les seves claus a l’aigua. El noi va anar directament a buscar-les. Els nois, com que veien que trigava molt, van anar a buscar-lo i van veure com estava estirat al terra sense respirar. S’havia ofegat i havia mort.

Els nois es van espantar i tenien por que els enganxessin i els possesin a la presó. Llavors van pensar de dir que el Quim s’havia ofegat sol i que havia sigut un accident.

Al final per grups vam fer un debat i una crítica de tots els personatges fins que es va esgotar l’hora.

Crec que aquesta obra, en la qual podem participar, donar les nostres opinions, etc., serveix perquè ens adonem dels problemes que ens poden passar en qualsevol moment de la vida i poder-hi fer front.

Albert Riera
4t A

Dídac Dueñas i el diàbolo

El diàbolo és un joc de malabaristes, pallassos i circ, que consisteix en moure l’instrument amb dos pals i un cordill, intentant fer com més trucs millor, i moure’l amb la màxima originalitat.Sorprès

Aquí a l’institut hi ha un alumne que es diu Dídac Dueñas que el practica i ho fa força bé.

A continuació podeu veure l’entrevista que vam fer a aquest jove malabarista.

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/a8053145/didac.rmvb" width="352" height="288"/]