Category Archives: Opinió

Llengües tan diferents però alhora tan necessàries

Des de sempre la importància de dominar les llengües estrangeres ha obert les portes a molta gent.

Per començar l’anglès és la primera llengua estrangera que aprenem, des de molt petits i durant els nostres estudis. Posteriorment per trobar feina ens és de gran ajuda.

Tot i que actualment la major part de les persones saben anglès i per això s’ha convertit en una llengua necessària i imprescindible alhora de presentar per exemple el currículum i trobar feina, es té en compte que, apart de l’anglès es dominin altres llengües, com ara, el francès o fins i tot el xinès. Per aquest motiu aquest coneixement de les llengües és molt important, perquè la persona que en sap més estarà evidentment més capacitada per viatjar a qualsevol lloc i poder integrar-se millor en aquell lloc. Per exemple, si algú emigra a un altre lloc i té coneixements de la llengua tindrà molta més facilitat alhora d’adaptar-se als costums i persones d’allà.

Si ho miréssim de del punt de vista de viatges de negocis, les llengües tenen un paper molt important.
En conclusió, com més temps dediquem a aprendre llengües diferents, després serem conscients de la importàcia que comporten en qualsevol àmbit.

Sandra Quirós
Júlia Pérez

La confiança en un mateix és fins i tot important en els estudis

Ha estat estudiant tot el cap de setmana, és un examen molt important, si no l’aprova li quedaran les matemàtiques de 4t i el més probable és que hagi de repetir curs. Sembla que el seu cos pesi més que mai a causa de la pressió tan gran que porta a sobre. Però no hi fa res, aprovarà.

Surt de la seva habitació disposada a treure un excel·lent, sap la lliçó tan bé com per treure un 10, la seva autoestima està al 100%. La seva mare s’apropa per acomiadar-se’n i li diu: “No ets gens bona en matemàtiques ho sé, però intenta-ho”. El seu nivell d’autoestima baixa a un 80%. Mentre va de camí cap a l’institut parla amb una amiga que li diu: “No aprovaràs, però tranquil·la, jo tampoc!”. El seu nivell ha quedat en un 70%. Falten tres hores per l’examen i rep un missatge del seu xicot: “No ets una Einstein i mai no ho seràs, però jo t’estimo igual.”. 40% d’autoestima. Una hora abans de l’examen la seva tutora s’apropa a ella i li diu amb veu amable: “Si treus un 4, el puc convèncer perquè t’aprovi l’assignatura.” 5% d’autoestima. Arriba l’hora de l’examen, entra el professor i deixa caure un dels seus comentaris: “Pels que no heu estudiat gens que sapigueu que és difícil” dissimuladament la mira a ella, fent que se senti al·ludida. La seva autoestima cau a un -10%. La forma de resoldre una equació, les raons trigonomètriques, els teoremes de Tales, els sistemes, els problemes… surten del seu cap substituïts per pensaments: “No creuen que pugui aprovar, per què ho he d’intentar? No em surten, no m’han sortit mai i, per tant, mai no em sortiran”.

Això és un clar exemple de l’efecte Pigmalió. És un dels successos que afecten, tant a l’àmbit laboral com a l’escolar, social o familiar. L’efecte Pigmalió es pot identificar de les maneres següents:

  • Esdeveniment pel qual una persona aconsegueix el que es proposa prèviament a causa de la creença que pot aconseguir-ho.
  • Les expectatives i les previsions dels professors sobre la forma en què d’alguna manera es conduirà algú determinen precisament les conductes.
  • Una profecia autocomplerta és una expectativa que incita les persones a actuar de forma que fan que l’expectativa es torni certa.

A mi tampoc m’agrada sentir ràbia contra un objecte que fa soroll a les 7 del matí cinc dies setmanals perquè em llevi del llit: odio passar-me hores i hores estudiant i fent deures mentre veig a través de la finestra un cel blau com el mar. Jo també em voldria morir quan arriben les interminables setmanes d’exàmens. Jo també prefereixo anar de festa amb les meves amigues i no tancar-me entre quatre parets per fer un treball. Jo també detesto tenir cara de vella amargada a causa de l’estrès. Però això és la vida de l’estudiant, és dura, per molt que de vegades ens diguin els nostres pares que no, que estem a la millor etapa de les nostres vides i que després ho trobarem a faltar. És dur, les setmanes es fan pesades i llargues.

L’efecte Pigmalió afecta en el tema dels estudis de la següent forma: sabem que és dur, amb això tots estem mentalitzats, però les classes, els exàmens, les notes, etc. sempre surten millor quan tenim  algú al darrere que creu en nosaltres. La nostra confiança en nosaltres mateixos augmenta quan algú creu en les teves possibilitats, quan un professor t’anima a esforçar-te i quan els amics et recolzen. S’han fet molts estudis sobre aquest efecte tan curiós en la mentalitat de les persones. Tot és una cadena, quan tenim algú que creu en nosaltres la nostra autoestima puja, les nostres ganes de treballar també i, per tant, les notes són molt més brillants. Però el més important és la confiança que s’aconsegueix en un mateix.

Irene Aguilar
4t A

Els joves i els ordinadors

Quasi tots els estudiants d’ESO de Catalunya tenen mòbil (92,27%) i ordinador (96,71%). En els últims anys els joves han incrementat les hores d’ordinador, i altres màquines electròniques com la Play Station, la Wii, la Xbox, etc. ,i els mòbils com la Blackberry que ara també presenten  internet. Es calcula que les hores que passa un adolescent amb màquines d’aquest tipus és un promig de quatre hores tant a l’ordinador com a la tele, entre nois de 8 i 16 anys,  i una hora estudiant o fent deures.

Aquesta és una de les causes més importants que el rendiment escolar hagi baixat molt en els últims anys, des que internet s’ha convertit en una cosa imprescindible per als joves i les xarxes socials s’han extès moltíssim, sobretot el Facebook i el Tuenti, i a totes les cases hi ha com a  mínim un ordinador. La comunicació entre els joves ara es fa  sempre per ordinador a través del messenger o les xarxes socials, això fa que els joves estiguin massa hores a l’ordinador o a la tele i desconnectin de les seves obligacions.

També hi ha molts joves que es tornen addictes a internet, i això provoca conflictes amb els pares, o fins i tot s’aïllen dels amics i deixen de fer esport. Molts joves no surten perquè s’enganxen als jocs online o a la Play. L’internet per als joves és imprescinidble, qualsevol informació que necessiten la busquen sempre per internet; les enciclopèdies i les biblioteques han quedat enrere, i encara que internet és una font inesgotable d’informació, de vegades tot el que llegim no és cert. Fins i tot estant fora de casa, la gent es connecta a internet a través del mòbil i causa una dependència total i a totes hores.

Laia Campoy
4t A

La psicologia social i el nostre entorn

Per començar la psicologia social és la ciència que estudia les relacions i la conducta de les persones (pensaments, sentiments, comportaments…) segons l’entorn en què es troben. Per aquest motiu escriuré sobre un tema o aspecte que ens envolta més que no creiem: la influència social.

Aquesta ciència pot ser positiva o negativa segons la situació i la finalitat amb la qual sigui utilitzada. És positiva, per exemple, ja que ens facilita la integració i les relacions amb les persones que ens envolten, perquè si no fos així, ens aïllaríem i ens tancaríem en nosaltres mateixos. D’una altra banda, aquesta influència també presenta aspectes negatius, ja que l’opinió de les persones que ens envolten pot fer-nos canviar les idees i la forma de pensar.

Per demostrar tot això ho faré mitjançant l’experiment de les percepcions, que ens mostra un clar exemple d’influència social. Se’ns presenta un experiment de tres barres de diferents mides on s’ha de triar la més llarga; la persona que l’ha de realitzar té del tot clar quina és la correcta, però tot i així acaba canviant la seva manera de pensar, ja que la resta del grup que es troba a la classe creu que la resposta correcta és una altra barra. Com veiem, preguntes tan simples i senzilles com la anterior, es poden veure afectades per aquesta influència.

Com a conclusió acabaré dient que la influència social ha existit i existirà sempre en el nostre dia a dia. Crec que ens hauríem de començar a plantejar que segons com es miri aquesta influència té aspectes positius, tot i que també en té de negatius; per això mateix, estaria bé que en determinats casos i situacions seguim els nostres propis ideals i la manera de pensar que de ben segur serà l’encertada.

Júlia Pérez
4t A

Abandonament d’animals

Aproximadament cada any 30.000 gats i gossos són abandonats a Catalunya. El 2009 es va fer una taxa del total dels animals abandonats i els resultats van ser alarmants, 5.588 gats i 16.486 gossos, és a dir, 15 gats i 45 gossos cada dia. Fins ara aquesta taxa ha baixat.

Els motius dels abandonaments són moltes vegades injustos, i no estan justificats per aquelles persones que ho fan, ja que molts no se’n poden fer càrrec quan per exemple una gossa té cadells d’imprevist i l’amo no es vol fer càrrec de les cries, o també per sorprenent que sembli hi ha gent que els abandona perquè se’n cansen. El que caldria és deixar l’animal a les protectores, refugi, centre d’acollida i justificar l’acció, ja que l’abandonament greu es produeix quan la persona els deixa al carrer sense pensar què passarà amb ells.

L’animal al carrer ha d’aconseguir aliments per si mateix, un refugi per passar les nits. Les conseqüències de l’abandonament poden arribar a ser greus i problemàtics perquè molts dels gossos són insociables, ja que han sigut maltractats o simplement per estar en solitari, alguns poden arribar a mossegar altres gossos del carrer o persones.
També pot passar que l’animal tingui una accident i ningú l’ajudi.

A les protectores arriben animals en condicions dolentes que s’han de rehabilitar al centre per ser adoptats. Molts tenen problemes de socialització, són agressius, desconfiats, tenen por a causa del seu passat, l’abandonament.

Nosaltres opinem que tots els animals tenen dret a una llar digna i un propietari responsable, i no tenen dret a ser abandonats. Seríem incapaces de deixar qualsevol animal al carrer.

L’abandonament és l’actitud i la manera d’una persona de deixar desemparat alguna cosa, renunciar-hi i no preocupar-se’n més.

Diana García Franco
Queralt Pérez Pastallé

La importància de la música

Per començar ens agradaria dir que la música és un àmbit imprescindible en la nostra vida, i la humanitat no hauria evolucionat tant com ho ha fet si aquesta no hagués existit.

Des de sempre ha estat una eina d’entreteniment molt important en la societat, però últimament no tan sols és una manera de divertir-se sinó que molts joves l’utilitzem com a mètode de relaxació  o concentració, i a la majoria també els agrada fer deures escoltant-la. La música té molts aspectes sobre els quals pot arribar a influir, però  parlarem sobre la importància que té en l’educació dels infants i de les persones que encara estan en procés de formació. En aquesta etapa té un paper més important del que podem arribar a pensar, ja que des de ben petits aprenem a interioritzar coneixements gràcies a la música.

Pel que fa als nens petits un clar exemple de la influència de la música en la seva educació són les cançons que cantem per tal que aprenguin a parlar o a relacionar algun element amb la cançó. A més, afavoreix la pronunciació i la expressió corporal, estimula la creativitat i el desenvolupament de la lògica de l’infant. També afavoreix el sistema motriu, perquè aprenem a fer moviments coordinats i al ritme de la música, i moltes vegades ajuda a incrementar  l’autoestima. Una de les coses més importants de la funció de la música és que estimula el nostre cervell, perquè dins d’una sola cançó poden arribar a haver moltes estimulacions per a nosaltres, fet que fa que el nostre cervell desenvolupi moltes més connexions per interpretar-la.

Després d’haver dit alguns aspectes en els quals pot influir la música també voldríem dir que la música no només ajuda en aquests aspectes sinó que també, pot influir a l’estat d’ànim d’algú.

Per acabar volem dir que tot i que la música sigui molt bona per a la nostra intel·ligència i per a la nostra vida en general, no tots els gèneres musicals són aconsellables quan has de fer activitats que demanen molta concentració.

Beatriz Fernádez
Sandra Quirós
4t A

Els excloem o ens exclouen

Actualment, a la nostra societat, tenim molta immigració cap al nostre país, és a dir, que totes aquelles persones d’altres països i cultures que ho volen poden venir al nostre país a començar la seva vida de zero per treure endavant la seva família o per poder tenir millor qualitat de vida.
El nostre país és un dels països en el qual es rep més immigració, ja que és un dels països en el qual es dona més facilitats i avantatges als immigrants.
Per tot arreu se sent parlar de la discriminació racial i de l’exclusió d’immigrants per part de la gent del nostre país, es veuen batalles, insults, faltes de respecte, etc., però si ens hi fixem bé, podrem veure com la majoria de vegades són ells els qui tenen més facilitats per a viure i integrar-se en el nostre país, fins i tot de vegades en tenen més que els mateixos espanyols i això no hauria de ser un inconvenient, sinó al contrari. Però també hem de pensar que, en moltes ocasions, som nosaltres els exclosos i discriminats, ja que la majoria de vegades no és tan fàcil que a nosaltres ens proporcionin tantes ajudes com a ells. Volem crear una societat moderna, però de vegades se’ns oblida que el que estem creant és una societat de desigualtat i violència, no moderna.
Molts cops haurem sentit que en les escoles i instituts hi ha moltes batalles i exclusions entre persones de diferents procedències i que cadascú s’ajunta amb el de la seva procedència, però perquè no ens fem aquesta pregunta: “Som nosaltres els qui els excloem, o són ells sols els qui se separen de nosaltres i no intenten integrar-se?”. Entenc que a aquesta pregunta hi pot haver tot tipus de respostes, ja que no totes les persones som iguals i cadascú té la seva opinió respecte a aquest tema. En el meu cas no sóc una persona racista però crec que de vegades ens hem de mirar les coses des d’un altre angle i analitzar-les al revés, posant-nos en el lloc de l’altre per arribar a comprendre els altres.
També veig que en el nostre país acceptem totes les cultures i religions, i cada persona és lliure de tenir les creences que vulgui, és a dir, hi ha llibertat d’expressió. Però ara pensem en els altres països, cadascun té la seva religió i la seva cultura, i si anem a viure allà ens haurem d’adaptar a la cultura i els costums.

Claudia Reina

Això s’acaba…

Fa quatre anys vaig començar l’ESO, com tothom amb moltes pors, moltes preguntes, amb vergonya, sense saber què m’esperava, amb ganes d’aprendre… Ara ja estic a la recta final, al finals de quart.
Al començament, quan un entra a l’institut, veu quatre anys que passaran molt lentament, però, una vegada estàs a un mes de dir adéu als companys o als excompanys, als amics actuals o als que vas deixar enrere, amors o desamors… t’adones que han sigut quatre anys que han passat en un obrir i tancar d’ulls. Es deixen enrere molts records viscuts aquí, a l’IES, uns més bons i d’altres, pitjors.
En aquests moments és important haver madurat, ja que a partir d’ara és un mateix qui tria el futur, allò que vol estudiar, i més endavant, allò de què treballarà.

Noelia Bocanegra
4t B

Borsa de treball a Castellbisbal

A Castellbisbal hi ha pocs comerços, però es pot trobar feina fàcilment. Encara que hi hagi pocs comerços hi ha moltes indústries on pots treballar com administratiu/va. És impossible no trobar una empresa a Castellbisbal on no en necessitin un.
El problema que hi ha a Castellbisbal i que crec que tenen els joves del poble és que no tots tenen vehicle propi ni l’edat per poder conduir, necessiten obligatòriament el transport públic, i encara que hi hagi transport públic, aquest no arriba fins al lloc on volem anar. Hi ha molts polígons industrials i no hi ha suficient variació del transport públic que ens permeti arribar on volem per una necessitat tan important com el treball.

Laura Hernández
4t B

Ser positiu

Totes les persones tenim dies en els quals ens sentim millor que d’altres, ja sigui per les coses que ens succeeixen i que afecten el nostre estat anímic, o bé simplement perquè la rutina i el ritme escolar fan que ens sentim cansats i ho veiem tot de forma negativa. Però aixó no ha de ser pas així, ja que de les coses negatives en poden sortir de positives.

D’altra banda, hi ha una gran desmotivació en l’àmbit de l’estudi, perquè hi ha persones que pensen que simplement és una pèrdua de temps. El que no es plantegen és que amb aquesta manera de pensar s’estan tancant moltes portes de cara al futur i, per tant, limitant, ja que avui dia les persones més preparades acadèmicament són les que troben treball més fàcilment.

Per tant, crec que ens hem d’agafar l’estudi com una cosa, en primer lloc, inevitable i, en segon lloc, imprescindible de cara al futur. I, sobretot, cal no ser negatius amb comentaris que a vegades segur que ens formulem com ara “no sóc capaç de…”, ja que comentaris com aquest ens baixen molt la moral i fan que no rendim prou.

Laura Giol
4tA