Els alumnes del projecte Comenius han estat notícia al diari digital de Castellbisbal 772.cat
El diari digital Castellbisbal772.cat es fa ressò del viatge que alguns alumnes del nostre institut van fer a Anglaterra dins el marc del projecte Comenius. Aquí teniu l’enllaç a la notícia.
Parladora, raonadora, senzilla, escriptora. Així és Maria Barbal. Nascuda a Tremp, un poble petit del Pallars, territori del que està enamorada i protagonista durant les seves primeres novel·les. Precisament la primera obra que va donar-la a conèixer, Pedra de Tartera, succeeix al Pallars i tracta sobre la guerra. Durant el seu recull de contes Ulleres de sol el seu estil va canviar, i va passar de ser rural a deixar-se portar més per l’argument, ja que pensava que no podia seguir escrivint sobre el Pallars sense repetir-se.
Carrer Bolívia va ser la seva següent novel·la, on ja es notava el canvi d’estil. La història tracta sobre una noia, la Lina, que emigra del petit poble a Linares a la ciutat (Barcelona), per qüestions econòmiques, el llibre t’explica com és el fet d’integrar-se a un nou lloc, on hi ha el problema de la llengua, en les persones que actuen diferent a casa i a fora, el valor d’estudiar, la vida de les dones fa anys, quan eren menyspreades… Aquesta novel·la va partir a base d’idees, sense un argument clar ni uns personatges, i per tant li va costar més temps d’escriure, uns cinc anys. Està escrit en forma d’arbre. Parteix d’un personatge, que es va trobant amb els altres, creant un arbre: on el tronc seria la Lina i les branques la resta de personatges.
Maria Barbal va començar a escriure degut als fets traumàtics que va viure durant la guerra. Per escriure va inspirar-se en autors de l’exili com, per exemple, Mercè Rodoreda. Actualment segueix llegint molt i s’inspira en escriptors com Munro, escriptora canadenca de narracions breus i contes. Més tard va estudiar filologia hispànica i ara és catedràtica d’institut, tot i que segueix escrivint. Per escriure un llibre acostuma a trigar tres anys, i se sol inspirar en un punt, un objecte, una realitat, per poder escriure al voltant d’un tema. Però el moment més difícil és quan l’ha acabada i l’ha de repassar, llegir, rellegir, refer algun tros, corregir algun error… Per ajudar-la en aquesta etapa té dues o tres persones de confiança i de diferents mons, que li diuen si s’entén, si canviarien alguna cosa…
Amb ganes de continuar escrivint, d’innovar, de llegir i de fer gaudir d’una bona novel·la és una altra manera de dir com és aquesta autora catalana. I a esperar tots el seu següent llibre, que segons ens va dir, no trigarà gaire en estar a les nostres mans.
Aquestes impressions són les que ens va transmetre i explicar Maria Barbal en la seva visita a la biblioteca municipal de Castellbisbal.
Núria Domènech
Elena Aguilera
4t ESO
El dia 23 d’octubre vam anar la Biblioteca Municipal de Castellbisbal per assistir, en nom dels nostres companys, a la visita de Maria Barbal, després d’haver treballat l’autora a la classe de llengua i literatura catalana.
Ens va agradar anar-hi, ja que cap dels dos mai havíem assistit a cap visita d’una escriptora.
La visita estava organitzada pel Club de lectura i girava entorn del llibre Carrer Bolívia i, encara que no l’havíem llegit, ens va agradar escoltar el que les persones que van assistir-hi opinaven sobre el llibre que, pel que vam veure, els havia agradat molt.
Ens va semblar molt interessant la introducció que en va fer la bibliotecària, ja que a part d’explicar informació personal de l’escriptora (com per exemple on va néixer i quan) va ser d’alguna manera el primer pas per obrir la conversa entre l’escriptora i la gent que hi vam assistir per escoltar-la i intercanviar opinions.
Ens va agradar especialment com va descriure els seus sentiments a l’hora d’escriure i llegir els llibres. També, l’explicació que ens va donar entorn la seva carrera d’escriptora en què ens va fer saber que el seu camí no va ser lineal; al contrari, va ser un camí amb baixades i pujades i que, poc a poc, ella mateixa es va anar fent el seu propi recorregut.
Ens van cridar molt l’atenció que, els motius que la van impulsar a escriure, estaven basats en els fets passats per ella a la postguerra, que comprèn la seva infantesa i la seva primera joventut.
Una altra cosa que ens va sorprendre és que trigués cinc anys en escriure la novel·la Carrer Bolívia, i també el que ens va dir, que “un escriptor sempre té la sensació que una novel·la pot estar millor del que està”.
Als nostres pares, bons lectors, els va fer molta il·lusió que assistíssim a la visita, ja que consideraven que seria una experiència que ens agradaria i no es van equivocar.
Esteve Domínguez
Laura Hurtado
4t ESO
Els hospitals catalans hauran de començar a aplaçar operacions quirúrgiques no urgents a causa de les escasses reserves que hi ha als bancs de sang, segons ha informat el Departament de Sanitat.
S’ha indicat que fa dies que els centres sanitaris han començat a notar el descens de les reserves de sang emmagatzemades.
Si no augmenta el nivell de donacions, els hospitals començaran a aplaçar intervencions programades per donar preferència a les urgències.
Estaria be que els majors de 18 anys i que pesen més de 50 kilos anessin a donar sang al seu hospital més proper, no hi ha horaris i per la teva col·laboració et donaran un entrepà o una beguda.
Com podreu comprovar és greu, ja que moltes operacions s’han d’aplaçar, i ara son les operacions programades ,però d’aquí poc seran les urgències.
Amb una vegada no n’hi ha prou!
Carmen Acuña
Nerea Garcia
4t d’ESO
Què és el Síndrome de Michael Jackson?
Només ho pateixen les persones de raça negra i consisteix a baixar de to el seu color de pell per a aparentar ser més blancs.
Michael Jackson:
Quan es va començar a veure Michael Jackson amb un color de pell més blanc del normal tothom es preguntava què era el que li succeïa. Ell va manifestar que patia una malaltia anomenada Vitiligen, que és una malaltia degenerativa de la pell en què les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell deixen de funcionar i això fa que a les zones afectades surtin taques blanques. Però alguns van dir que això no podia ser possible, ja que quan s’operava el nas, els pòmuls… també anava baixant el seu color fent semblar tenir trets d’una persona blanca. També s’ha de dir que no va passar per la fase de les taques, sinó que va passar directament al to uniforme de la pell, a més el Vitiligen va acompanyat d’un canvi del color del cabell, de les celles i, si és el cas, de la barba. El cabell i les celles se’ls podria haver tenyit, però la barba no.
Beyoncé:
Actualment, la premsa ha publicat diferents articles en què es pot veure a Beyoncé amb tons de pell més baixos de l’habitual.
Molts afroamericans se senten traïts pel “photoshop” que va utilitzar Beyoncé en la portada del seu nou disc i el videoclip de la cançó “The best thing I never had”. Aquí teniu l’enllaç on podeu veure la cantant amb un to de pell més blanc a causa del decorat, que és tot blanc, i això redueix el color: http://www.youtube.com/watch?v=FHp2KgyQUFk&ob=av2e.
També és imatge de l’Oréal, on li succeeix el mateix, fent semblar que és una dona de raça blanca. En la portada del seu primer disc amb el grup “Destiny Child” el pare va dir a la discogràfica que la seva filla sortís més blanca que les altres components del grup, Kelly Rowland y Michelle Williams que no s’hi van oposar. Creieu que pateix el síndorme de Michael Jackson?
El canvi de color de pell de Michael Jackson
Canvi d'imatge de l'artista Beyoncé
Andrea Caparrós
Judith Sánchez
4t ESO
Aquest any els alumnes que fan plàstica han penjat els seus desitjos en un arbre que es troba a la porta per on sortim al pati. Si teniu un moment, atureu-vos a llegir-los perquè no us en penedireu. A continuació podeu llegir alguns dels desitjos que han fet alguns alumnes d’aquest centre per a l’any 2012:
Andrea Caparrós
Judith Sánchez
4t B
Aquest curs ens hem trobat que els alumnes de 1r d’ESO són molt pocs en comparació amb altres anys. Només hi ha 88 alumnes, repartits en tres tutories. Tot això es deu a la construcció del nou institut de Castellbisbal.
Hem pogut notar la reducció dels alumnes de 1r, sobre tot al pati, ara es pot passejar amb més tranquil·litat i tenim més espai, també hi ha menys cua al bar. A l’hora de entrar i de sortir no s’ha notat molt, perquè sempre s’ha entrat en multitud.
Gràcies a això hi ha més aules disponibles, això permet als professors fer canvis de classe segons la seva necessitat, això fa que potser en un futur no s’arribi a necessitar l’ampliació que es va fer fa uns anys.
Per a mi és millor que a l’institut hi hagi menys alumnes, perquè és millor que no pas tanta gent, així disposem de més tranquil·litat, però potser això és un problema per als professors, perquè si hi ha menys alumnes, no caldran tants professors i es reduirà la plantilla.
Héctor Mier Galera
4t D
Des de fa alguns anys en aquest institut la professora Rosa Barcelona organitza un projecte que rep el nom de “Voluntaris per la llengua”. S’adreça als alumnes nouvinguts que no parlen català i compta amb la participació dels estudiants de 1r de batxillerat. Consisteix a formar parelles entre un nouvingut i un alumne de batxillerat i anar fent trobades d’una hora a la setmana on poden parlar, veure una pel·lícula, anar a prendre alguna cosa, etc. L’objectiu d’aquesta activitat és fomentar l’ús de la llengua catalana i ajudar els nous alumnes a aprendre més ràpid a millorar el seu nivell de català. Aquest curs l’activitat es va començar a organitzar durant la setmana de l’1 de febrer, a partir d’aquí va començar tot el procés de presentació del projecte als alumnes de primer. Es fa una llista dels voluntaris i dels alumnes aprenents, se seleccionen les parelles, es demanen les autoritzacions als pares i després es fan les presentacions. Finalment comença a posar-se en marxa tot.
Els anys anteriors aquest projecte ha funcionat molt bé, esperem que aquest any no sigui una excepció i que surti força bé.
Beatriz Fernández
4t A
La famosa cantant colombiana, Shakira, de 34 anys, intèrprete de cançons molt conegudes com ara “Tortura”, “Loba”, “Waka-Waka” i “ Loca”, fa unes setmanes ha decidit estar més temps a Europa, i com a lloc per a la seva residència va escollir una casa molt gran i maca de Bellatarra, Barcelona. El motiu d’aquest canvi és perquè l’artista vol ampliar el seu públic i guanyar-se més l’estimació dels europeus i dels espayols en concret, ja que el seu origen és català.
Tots sabem que aquesta cantant té molta fama internacional, però com tots un dia va començar, i això va ser l’any 1990. En el transcurs de la seva carrera ha anat guanyant l’ aclamació del públic, convertint-se avui dia en una de les dives llatines més famoses del moment. La caracteritzen els seus moviment sensuals, i la seva energia en l’escenari.
El primer disc publicat a Espanya va ser Pies descalzos l’any 1996, als 18 anys, amb el qual va rebre 3 Billboard latin music, el primer lloc de la categoria de l’àlbum de l’any i el premi a la millor artista i vídeo per la cançó “Estoy aqui”.
Esperem que aquesta decisió respecte a la seva residència sigui la enacertada i es quedi molt temps amb nosaltres.
Beatriz Fernández
Alba Garcia
Dimecres dia 2 de febrer a l’INS. Castellbisbal es van celebrar les Jornades de Portes Obertes.
A les 5 de la tarda es van obrir les portes a tots els pares i alumnes de 6è de primària o a qui volgués entrar i conèixer el centre.
Es va dividir la gent en tres grups guiats per totes les classes. Els guies eren el mateixos professors del centre que explicaven la seva assignatura en les aules especials del centre ( la biblioteca, el laboratori, l’aula de música…)
Els professors van demanar a alguns alumnes que ajudessin a millorar la presentació del centre. El Miquel Angel Garcia, l’Adrian Pons i jo, Gerard Torralba, vam oferir a cada grup que venia a l’aula de música un parell de temes: Stairway to heaven i The man who sold the world, tocats a flauta i guitarra clàssica, amb l’ajuda del professor Jaume Esteve.
Altres alumnes van realitzar un vídeo en anglès, explicant també les aules d’anglès, el laboratori…
Personalment crec que les jornades de portes obertes van anar prou bé i l’assistència de pares i futurs alumnes estudiants de l’INS, encara que no va ser com la d’altres anys, va ser prou bona.
Gerard Torralba
4t A