Des de sempre la importància de dominar les llengües estrangeres ha obert les portes a molta gent.

Per començar l’anglès és la primera llengua estrangera que aprenem, des de molt petits i durant els nostres estudis. Posteriorment per trobar feina ens és de gran ajuda.

Tot i que actualment la major part de les persones saben anglès i per això s’ha convertit en una llengua necessària i imprescindible alhora de presentar per exemple el currículum i trobar feina, es té en compte que, apart de l’anglès es dominin altres llengües, com ara, el francès o fins i tot el xinès. Per aquest motiu aquest coneixement de les llengües és molt important, perquè la persona que en sap més estarà evidentment més capacitada per viatjar a qualsevol lloc i poder integrar-se millor en aquell lloc. Per exemple, si algú emigra a un altre lloc i té coneixements de la llengua tindrà molta més facilitat alhora d’adaptar-se als costums i persones d’allà.

Si ho miréssim de del punt de vista de viatges de negocis, les llengües tenen un paper molt important.
En conclusió, com més temps dediquem a aprendre llengües diferents, després serem conscients de la importàcia que comporten en qualsevol àmbit.

Sandra Quirós
Júlia Pérez

Ha estat estudiant tot el cap de setmana, és un examen molt important, si no l’aprova li quedaran les matemàtiques de 4t i el més probable és que hagi de repetir curs. Sembla que el seu cos pesi més que mai a causa de la pressió tan gran que porta a sobre. Però no hi fa res, aprovarà.

Surt de la seva habitació disposada a treure un excel·lent, sap la lliçó tan bé com per treure un 10, la seva autoestima està al 100%. La seva mare s’apropa per acomiadar-se’n i li diu: “No ets gens bona en matemàtiques ho sé, però intenta-ho”. El seu nivell d’autoestima baixa a un 80%. Mentre va de camí cap a l’institut parla amb una amiga que li diu: “No aprovaràs, però tranquil·la, jo tampoc!”. El seu nivell ha quedat en un 70%. Falten tres hores per l’examen i rep un missatge del seu xicot: “No ets una Einstein i mai no ho seràs, però jo t’estimo igual.”. 40% d’autoestima. Una hora abans de l’examen la seva tutora s’apropa a ella i li diu amb veu amable: “Si treus un 4, el puc convèncer perquè t’aprovi l’assignatura.” 5% d’autoestima. Arriba l’hora de l’examen, entra el professor i deixa caure un dels seus comentaris: “Pels que no heu estudiat gens que sapigueu que és difícil” dissimuladament la mira a ella, fent que se senti al·ludida. La seva autoestima cau a un -10%. La forma de resoldre una equació, les raons trigonomètriques, els teoremes de Tales, els sistemes, els problemes… surten del seu cap substituïts per pensaments: “No creuen que pugui aprovar, per què ho he d’intentar? No em surten, no m’han sortit mai i, per tant, mai no em sortiran”.

Això és un clar exemple de l’efecte Pigmalió. És un dels successos que afecten, tant a l’àmbit laboral com a l’escolar, social o familiar. L’efecte Pigmalió es pot identificar de les maneres següents:

• Esdeveniment pel qual una persona aconsegueix el que es proposa prèviament a causa de la creença que pot aconseguir-ho.
• Les expectatives i les previsions dels professors sobre la forma en què d’alguna manera es conduirà algú determinen precisament les conductes.
• Una profecia autocomplerta és una expectativa que incita les persones a actuar de forma que fan que l’expectativa es torni certa.

A mi tampoc m’agrada sentir ràbia contra un objecte que fa soroll a les 7 del matí cinc dies setmanals perquè em llevi del llit: odio passar-me hores i hores estudiant i fent deures mentre veig a través de la finestra un cel blau com el mar. Jo també em voldria morir quan arriben les interminables setmanes d’exàmens. Jo també prefereixo anar de festa amb les meves amigues i no tancar-me entre quatre parets per fer un treball. Jo també detesto tenir cara de vella amargada a causa de l’estrès. Però això és la vida de l’estudiant, és dura, per molt que de vegades ens diguin els nostres pares que no, que estem a la millor etapa de les nostres vides i que després ho trobarem a faltar. És dur, les setmanes es fan pesades i llargues.

L’efecte Pigmalió afecta en el tema dels estudis de la següent forma: sabem que és dur, amb això tots estem mentalitzats, però les classes, els exàmens, les notes, etc. sempre surten millor quan tenim  algú al darrere que creu en nosaltres. La nostra confiança en nosaltres mateixos augmenta quan algú creu en les teves possibilitats, quan un professor t’anima a esforçar-te i quan els amics et recolzen. S’han fet molts estudis sobre aquest efecte tan curiós en la mentalitat de les persones. Tot és una cadena, quan tenim algú que creu en nosaltres la nostra autoestima puja, les nostres ganes de treballar també i, per tant, les notes són molt més brillants. Però el més important és la confiança que s’aconsegueix en un mateix.

Irene Aguilar
4t A

Quasi tots els estudiants d’ESO de Catalunya tenen mòbil (92,27%) i ordinador (96,71%). En els últims anys els joves han incrementat les hores d’ordinador, i altres màquines electròniques com la Play Station, la Wii, la Xbox, etc. ,i els mòbils com la Blackberry que ara també presenten  internet. Es calcula que les hores que passa un adolescent amb màquines d’aquest tipus és un promig de quatre hores tant a l’ordinador com a la tele, entre nois de 8 i 16 anys,  i una hora estudiant o fent deures.

Aquesta és una de les causes més importants que el rendiment escolar hagi baixat molt en els últims anys, des que internet s’ha convertit en una cosa imprescindible per als joves i les xarxes socials s’han extès moltíssim, sobretot el Facebook i el Tuenti, i a totes les cases hi ha com a  mínim un ordinador. La comunicació entre els joves ara es fa  sempre per ordinador a través del messenger o les xarxes socials, això fa que els joves estiguin massa hores a l’ordinador o a la tele i desconnectin de les seves obligacions.

També hi ha molts joves que es tornen addictes a internet, i això provoca conflictes amb els pares, o fins i tot s’aïllen dels amics i deixen de fer esport. Molts joves no surten perquè s’enganxen als jocs online o a la Play. L’internet per als joves és imprescinidble, qualsevol informació que necessiten la busquen sempre per internet; les enciclopèdies i les biblioteques han quedat enrere, i encara que internet és una font inesgotable d’informació, de vegades tot el que llegim no és cert. Fins i tot estant fora de casa, la gent es connecta a internet a través del mòbil i causa una dependència total i a totes hores.

Laia Campoy
4t A

Per començar la psicologia social és la ciència que estudia les relacions i la conducta de les persones (pensaments, sentiments, comportaments…) segons l’entorn en què es troben. Per aquest motiu escriuré sobre un tema o aspecte que ens envolta més que no creiem: la influència social.

Aquesta ciència pot ser positiva o negativa segons la situació i la finalitat amb la qual sigui utilitzada. És positiva, per exemple, ja que ens facilita la integració i les relacions amb les persones que ens envolten, perquè si no fos així, ens aïllaríem i ens tancaríem en nosaltres mateixos. D’una altra banda, aquesta influència també presenta aspectes negatius, ja que l’opinió de les persones que ens envolten pot fer-nos canviar les idees i la forma de pensar.

Per demostrar tot això ho faré mitjançant l’experiment de les percepcions, que ens mostra un clar exemple d’influència social. Se’ns presenta un experiment de tres barres de diferents mides on s’ha de triar la més llarga; la persona que l’ha de realitzar té del tot clar quina és la correcta, però tot i així acaba canviant la seva manera de pensar, ja que la resta del grup que es troba a la classe creu que la resposta correcta és una altra barra. Com veiem, preguntes tan simples i senzilles com la anterior, es poden veure afectades per aquesta influència.

Com a conclusió acabaré dient que la influència social ha existit i existirà sempre en el nostre dia a dia. Crec que ens hauríem de començar a plantejar que segons com es miri aquesta influència té aspectes positius, tot i que també en té de negatius; per això mateix, estaria bé que en determinats casos i situacions seguim els nostres propis ideals i la manera de pensar que de ben segur serà l’encertada.

Júlia Pérez
4t A