Castellbisbal, 8 de febrer de 2013

Benvolguts  companys i companyes, som els alumnes ajudants de l’ Institut Castellbisbal.

Estem aquí, com cada any, per fer-vos un breu recordatori sobre qui som, què fem i sobretot on ens podeu trobar.

Els alumnes ajudants som un grup format per uns trenta alumnes de tots els cursos d’ ESO. Ens encarreguem de millorar la convivència del centre; principalment acollim alumnes nous que acaben d ‘arribar a l’ institut i ajudem a resoldre conflictes que puguin haver entre l’alumnat, entre altres tasques.

Recordar-vos també, com a novetat, que ens podeu enviar un formulari a la intranet si voleu que us fem un cop de mà. Cal  identificar-vos com a usuari en el formulari “alumnes ajudants” que trobareu en el marge esquerra de la intranet.

A més a més, també us podeu dirigir a qualsevol alumne ajudant del vostre curs o a les coordinadores del projecte, l’Àngela i la Manoli, del departament de diversitat i orientació.

Per a més informació, podeu consultar el dossier Alumnes acompanyants que trobareu a la mateixa intranet.

Moltes gràcies, i esperem que pugueu  gaudir de nosaltres.

Marc Sabata i Gara Morón, alumnes ajudants d’ ESO

Alumnes ajudants curs 2012-2013

7 août, 21 heures

Ça y est! Je suis arrivé au le camping d’Ainsa! Le voyage s’est mal passé parce-que le chemin c’est très long. Mais j’etait très content parce-que j’allais passer une samain dans un grand camping.
Quand je suis arrivé, je suis allé laisser mes valises à la tente de campagne, et je suis allé jouer un match de paintball avec de amis et la famille… et j’ai gagné!

8 août, 23 heures

Aujour-d’hui nous nous sommes revellés à huit heures pour aller fair du canyoning à la montagne du Monte Perdido. Le canyoning était tres amusant et divertissant, nous avons descendu un caignon très haut, et nous avons sauté dans l’eau dès treize metres de hauter!

9 août, 21 heures

Aujour-d’hui nous avons fait la route de “cue de cavail”, c’est une route très belle à voir et très divertissante à faire.
Après nous avons visité la ville d’Ainsa, et nous avons acheté des souvenirs par la famille comme tous les ans.
Maintenant à la nuit, nous avons fait une fête dans le camping… Au revoir!

Aitor Barbero Santiago

Nadia Ghulam. Un nom que hauríem de recordar. Actualment té vint-i-set anys i viu a Badalona. Va néixer a Afganistan, el país que li va donar la vida i li va treure tot el que tenia. Quan tot just tenia vuit anys, una bomba va caure a casa seva. Ella va quedar ferida i,  la seva mare, sense pensar-ho dues vegades va tirar-se sobre d’ella per apagar les flames que li encenien el cos. Va passar molts mesos a l’hospital, mentre el seu pare cuidava del seu germà i la seva mare estava amb ella cada dia, cada hora, cada minut… No se separava d’ella ni un instant. El seu germà va morir poc temps després, una mort ocultada pel seu pare, que amb la falta del seu fill va agafar una malaltia mental.

Quan va estar restablerta del tot va haver de prendre la decisió més important de la seva vida: ser o no ser l’home de la família? Per culpa de les circumstàncies va haver de cobrir-se la cara amb un mocador i posar-se a treballar com un home, ja que les dones no ho podien fer, norma dictada pel regim talibà. Deu anys de la seva vida van ser així, enganyant els seus amics per cobrir la seva verdadera identitat i fent el cor fort per seguir endavant.

Al final, va poder marxar del país i venir a aquí per acabar-se de curar les cremades de la cara, però això no va ser l’únic. Molts mitjans de comunicació volien entrevistar-la, saber la història d’una noia que havia estat capaç de fer-se passar per home, però això,i per als mitjans no n’hi havia prou, i van optar per inventar-se i transformar la veritat. A la Nadia no li va agradar gens i, un dia,  va decidir escriure el llibre de la seva vida, aquell que digues tota la veritat sobre els fets ocorreguts.

Així és com un llibre ple de fets impressionants i impactant va néixer entre les mans de la Nadia i l’Agnès, una periodista que va ajudar-la a poder fer realitat el seu desig.

Deu anys més tard es trobava aquí, al nostre poble de Castellbisbal, explicant-nos la seva vida amb ganes de fer sentir a la gent la veu de la dona i, sobretot, la veu de la pau i d’un món sense armes.

Actualment el món dels videojocs cada cop avança més ràpidament: gràfics espectaculars, bandes sonores trepidants, etc. No obstant, a vegades els falta el més important, la jugabilitat. Un joc pot estar molt ben fet, però si no ofereix diversió, no ve de gust jugar-hi. Per aquesta raó, us vull presentar Minecraft. A primera vista, probablement no causa gaire impressió, però és un dels millors jocs que hi ha.

Minecraft és un videojoc independent de construcció, correspon al tipus “sandbox”, és a dir, món obert. Va ser creat per Markus “Notch” Persson, i el van desenvolupar a la seva empresa, Mojang AB. Està disponible per a ordinador, Android, iOS i Xbox 360. El món de Minecraft està format per blocs cúbics que representen diversos materials, com terra, roca, ferro, or, diamant, aigua, etc. Els jugadors es poden moure lliurement pel mapa i es poden col·locar blocs i objectes a tot arreu, respectant sempre una xarxa cúbica tridimensional.

Cada cop que s’inicia una nova partida, el món és totalment nou. Es divideix en regions de geografia i clima determinats, de manera que es poden trobar deserts, boscos, oceans, pantans, etc. Els diversos nivells de profunditat del terreny també són simulats, creant muntanyes i coves subterrànies. Cal afegir que segons a quina profunditat ens trobem hi haurà uns minerals o uns altres. Els materials del joc es reparteixen en relació amb les característiques del terreny: minerals a coves, neu a les tundres, etc. A més, el motor del joc fa que existeixi el dia i la nit, de manera que es fa servir la llum natural del sol i la lava i la llum artificial de les torxes.

Al món de Minecraft hi ha “mobs”, unes criatures mòbils controlades per l’ordinador. Hi ha animals com poden ser porcs, ovelles, vaques, etc. I monstres: esquelets, zombis, aranyes, etc. Els animals apareixen aleatòriament, però els monstres surten segons el nivell d’il·luminació. Com més fosc sigui, més monstres hi haurà.

El tipus de joc més comú a Minecraft és el “Survival”. Els jugadors posseeixen una barra de vida amb 10 cors, que va disminuint amb els atacs dels monstres, caigudes, contacte amb la lava, etc. També hi ha una barra que correspon a la gana, s’ha d’anar omplint obtenint i consumint menjar, ja sigui d’animals o cultivant vegetals. No hi ha un objectiu principal, però per anar avançant s’han d’aconseguir materials, cada cop millors. Es van extraient els blocs, utilitzant pics, pales, destrals, aixades, etc. Quan s’obtenen millors recursos, augmenta la qualitat d’aquestes eines i es poden fabricar objectes millors.

Tots aquests factors fan que Minecraft sigui un dels meus jocs preferits. La idea del joc, d’anar sobrevivint, m’agrada molt i el fa entretingut. El primer cop que vaig veure’l no em va causar bona impressió, ja que està format per píxels. De tota manera, després de jugar-hi una estona, em va començar a agradar. És un joc diferent, i no té final, un punt molt a favor seu. Per tots aquest motius, recomano Minecraft a tothom. És un joc adequat per a persones de totes les edats, i no requereix dedicar-li moltes hores si no es vol.

Lluís Jiménez
4t C

Ja queda poc per al final de les classes en aquest curs. Tothom es prepara per als últims exàmens finals i per a afrontar els resultats de l’avaluació final. La setmana que bé els alumnes de 4rt fem el viatge de fi de curs a Bilbao de l’11 al 15 de juny, mentre que els alumnes de 1r, 2n i 3r fan el crèdit de síntesi. Els alumnes de 2n van a La Molina per a poder realitzar el treball de  síntesi.

A la setmana següent farem una sèrie d’activitats que encara ens han d’explicar els tutors i el dia 22 de juny vindrem a recollir les notes finals per a poder gaudir de les nostres vacances i poder saber si  s’ha de venir el setembre a recuperar alguna assignatura o no.

Bones vacances

Jésica Pérez
Thalia Chávez
4t ESO

El curs ja quasi s’ha acabat i l’estrès de les classes arriba a la fi. Això significa una cosa, arriba l’estiu i amb aquest un gran període de temps en el qual moltes vegades no sabem ben bé què fer, encara que tenim moltes opcions.

Durant aquest temps el que més ens agrada és anar a la piscina o a la platja i menjar-nos un gelat ben fresquet. Però hi ha moltes coses que podem fer per passar aquest gran temps de “relax”. Podem optar per Estiu Esport (en el cas que els rumors que aquest any no es realitzarà l’activitat siguin falses), també podem passar l’estona a casa llegint un llibre, o jugant amb les consoles, els jocs de taula, les cartes. Pels que ja tenim 16 anys o més, aquest any hi ha altres possibilitats per nosaltres, que és la de trobar una feina d’estiu amb la qual podrem guanyar una mica d’experiència i passar l’estona, així també podrem guanyar alguns diners que podrem fer servir per qualsevol caprici que tinguem.

Sens dubte el millor de l’estiu és el període que sortim de vacances amb la família, ja sigui a l’estranger, sortit pel país o anar al poble d’algun familiar. El més important és sortir del poble i canviar una mica l’ambient, estar a un hotel, visitar monuments, museus (són els menys desitjats pels joves, però hi ha alguns que estan molt bé), fer passeigs amb la família per la ciutat o el poble, anar a comprar records del viatge tan fantàstic que has fet amb la família, i el millor de tot, la tornada a casa, després de tant temps sense veure els amics i coneguts tornes al poble i gaudeixes del poc que queda d’estiu amb la seva companyia, tornes a anar a la piscina, a jugar a futbol amb ells.

El camí de Santiago, una bona activitat per fer a l'estiu

Héctor Mier Galera
4t ESO

Les noves tecnologies no serien com les coneixem actualment si no fos per ells: Bill Gates, Steve Jobs, Mark Zuckerberg i Satoru Iwata.

Bill Gates (creador de Microsoft) és un empresari nord-americà. Amb el seu amic Paul Allen es va introduir al món de la informàtica i van formar un equip dedicat a la realització de programes. El 1976 van fundar a Alburquerque la seva pròpia empresa de producció de software informàtic (Microsoft Corporation), que consistia en elaborar programes adaptats a les necessitats dels nous microordinadors i oferir a les empreses fabricants programes més barats. Al 1983 el seu amic i soci de l’empresa va haver de deixar-la per una greu malaltia. Tres anys més tard Microsoft va sortir a la Borsa, i les accions es van cotitzar tan alt que Gates es va convertir en l’home més ric dels Estats Units. Fins ara el negoci no ha parat de créixer.

Steve Jobs (inventor del Mac) als 12 anys, el nord-americà, va contactar amb Hewlett Packard per aconseguir algunes peces soltes amb les quals fabricar el seu propi ordinador. Després d’alguns assajos en solitari, es va associar amb un amic seu, un altre geni de la informàtica. Al 1976 els dos amics van crear Apple. Vuit anys més tard Steve Jobs va presentar el Macintosh. Als anys posteriors al 2000, Jobs va revolucionar les noves tecnologies amb l’aparició de l’iPod, l’iPhone i l’iPad, i va convertir Apple en una de les empreses amb més beneficis del món. Per desgràcia va morir l’octubre de l’any passat.

Mark Zuckerberg (fundador de Facebook) el 1996 un altre nord-americà, apassionat de la programació informàtica, va muntar una xarxa d’Internet per ús familiar. Més endavant, després d’un desengany amorós, va crear un lloc per “posar nota” a les noies de la Universitat. No era molt elegant, però l’èxit va ser immediat. Poc després se li va ocórrer la idea de crear una xarxa per connectar-se, aquesta vegada, amb els amics. Al 2004 va fundar Facebook. Mark és un heroi per a moltes persones, al qual han dedicat una pel·lícula sobre la seva vida “La red social”.

Satoru Iwata (creador de la Wii) A l’Institut el japonès no parava de crear jocs amb la seva calculadora per als companys de classe. Quan encara era estudiant, Nintendo el va contractar per programar videojocs. Vint anys més tard, el 2002, Satoru es va convertir en el president de Nintendo. Quan les empreses competidores van optar per millorar els dissenys gràfics, ell va tenir la genial intuïció de desenvolupar la tècnica del reconeixement de moviments per a consoles. I així va néixer la Wii.

Andrea Caparrós
Judith Sánchez
4t ESO

A la Intranet del centre, podem trobar enllaçats diversos blocs, amb temàtiques diferents: el de la revista, el de la biblioteca, un bloc d’orientació entre altres. A continuació faré una petita explicació del bloc dedicat a la Biblioteca del centre.

El bloc de la biblioteca rep el nom de “Un Món de Llibres”. En aquest bloc es publiquen articles relacionats amb la lectura, juntament amb aquestes publicacions, la biblioteca dedica un sector de les instal·lacions al tema que hi ha al bloc, per exemple, aquest mes el tema és “Les Dones i la Literatura”, a la biblioteca hi ha un sector on hi ha exposats llibres escrits per dones. Aquest sector ha estat ocupat també per novel·les de ficció i novel·les d’investigació. Al bloc podeu trobar una petita explicació sobre les temàtiques dels llibres que hi ha a la biblioteca. Hi podem trobar diverses categories d’articles com: Literatura, Poesia, Llibres… L’últim article és un homenatge a dotze poetesses catalanes.

Héctor Mier
4t D

Com tots sabem, en aquests moments el món sencer es troba al bell mig d’una profunda crisi econòmica, que alguns ja comparen amb el Crac del 29. El nostre país no és cap excepció, de manera que el govern pren mesures per intentar sortir de la crisi, o al menys, això diuen que fan. Les principals accions que duen a terme són les retallades, ja conegudes prou bé per tots nosaltres. Han retallat, per exemple, el sou dels funcionaris, la sanitat, l’educació, augmenten els preus, etc. Segons el govern, això és necessari per sortir de la crisi, però no retallen en altres sectors com podrien ser els seus sous, per posar un exemple.

Una de les mesures que més ens afecta als estudiants, i de la qual em disposo a donar la meva opinió, és la retallada en ensenyament. És probable que, a partir d’ara, augmenti el nombre d’alumnes a cada classe. És a dir; si abans hi havia 30 estudiants en una aula, ara n’hi haurien 35. En un principi, no sembla que hagi d’afectar gaire… Però fixem-nos-hi bé. És cert que en moltes ocasions estem més nerviosos de l’habitual, i ens costa estar quiets a la cadira. Si encara hi haguessin més alumnes, això passaria amb més freqüència. I el professor, seria capaç d’atendre a més alumnes encara? Si ara ja és difícil, no em vull imaginar com s’ho faria després d’aquesta retallada…

Un altre aspecte pel qual no em sembla bé aquesta mesura és l’espai. Al nostre institut, les aules no són gaire grans, i sovint hem de fer classe bastant ajustats. Si vinguessin cinc alumnes més, on seurien? Si no hi ha lloc suficient, no n’hi ha. Caldria expandir les classes, en aquest cas? No, que l’objectiu és retallar.

D’aquesta manera trobo que no s’hauria de retallar en el sector d’ensenyament, perquè és (o hauria de ser) dels més importants i bàsics a la nostra societat. Necessitem formar-nos per adquirir coneixements i en un futur poder ser crítics. Si cada cop van retallant més en ensenyament, arribarà un punt en què només aprendrem el que ens volen ensenyar, serem com màquines. Volem arribar fins a aquí?

Amb aquesta reflexió no intento fer canviar l’opinió de ningú, simplement explico les possibles conseqüències que poden tenir les retallades i com ens poden afectar. A partir d’aquí, convido tothom a reflexionar sobre el tema, no és un aspecte que hem de deixar córrer.

Lluís Jiménez
4t C