Category Archives: Entrevistes

La partida de l’Institut

Aquest any La Partida de l’Institut ha fet un petit canvi, normalment el seu presentador era en David Bonilla, enguany, tres alumnes, dos d’ells de tercer i un de quart, han presentat La Partida de cara al públic, i com una novetat per a ells he volgut saber la seva opinió. Els seus noms són Xavi, Cesc i Fidel, també components de la popular banda de rumba del poble, Timón i Rumba.

– Com ha sigut per vosaltres agafar el relleu? Us ha semblat complicat?
La veritat és que no ha sigut ben bé un relleu, simplement ells ens ho han donat tot fet i nosaltres hem hagut de presentar, però tota la feina l’han fet els de darrere.

– Us vau repartir la feina com a presentadors, haguéssiu sigut capaços de fer-ho un de sol tota La Partida?
Fidel: Jo sí, encara que a ells no el veig! (riures)
Cesc: Jo no… no se’m dóna bé.
Xavi: Jo sí que ho hagués fet sol.
Xavi i Fidel: També és cert que ja veníem entrenats per tots els concerts que hem fet, estem acostumats a comparèixer en públic i ens agrada.

– Continuareu l’any que ve? Teniu pensat algun canvi?
Xavi: Jo crec que amb aquest any ja n’he tingut prou.
Cesc: Jo no.
Fidel: Doncs jo si. I algun canvi… bé doncs posar-me faldilla!(riures)

– Amb quina part us quedeu d’aquell matí, en quin moment vau gaudir més?
Tots: Sobretot els assajos, ens ho vam passar molt bé! També quan entràvem corrent i ballant.
Fidel: I jo afegeixo el moment que vaig sortir de Superman.

– Què opineu del comportament del públic al moment del joc? (crits, respostes dites…)
Tots: doncs no ho vam sentir. Quan estàs a baix estàs tant concentrat que no escoltàvem res més, però si que la gent en ha dit això de les respostes dites.
Una cosa que sí que ens va semblar molt malament va ser que el public entrés, sortís, marxés abans d’hora… Tothom va marxar i els premis no van poder ser dits, ens sembla una falta de respecte per la gent que ha estat treballant molt perquè la feina sortís bé.

Alguns comentaris:
-També ens agradaria dir que la roba que portàvem la vam escollir nosaltres. Creiem que aquesta ha estat la partida més caòtica, dinàmica des que va començar, li vam donar el nostre toc d’humor esbojarrat, encara que poder un punt de seriositat tampoc va malament.

– Un dels aspectes que es troben a faltar és la participació de la gent, des d’aquí els animem a participar, és molt divertit, tant presentar com concursar, ja que nosaltres hem fet les dues coses.

– Per acabar agrair enormement la feina realitzada des del darrere, que no es veu, però sense ells això no es podria fer:

David Bonilla: guió i direcció
Joel López: disseny i pantalle
Quim Matesanz: il·luminació
Marc Artiga: so
Judit Tobias: música
Marc Sabata: ajudant
Sergi Rodríguez i Joan Burguillos: càmeres

Entrevista feta per l’Elena Aguilera, 4t ESO D

Entrevista a la Malina Caraiman

Malina Caraiman és una alumna de 4t que  porta des dels cinc o sis anys tocant el piano. Va començar a fer classes a l’escola de música de Castellbisbal. Actualment toca en un grup anomenat “Combo”. Ha participat en diferents concursos de piano com ara el Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès.

Quan vas començar a tocar el piano?
Vaig començar a tocar el piano concretament als cinc o sis anys. Abans d’aquesta edat, des dels quatre anys vaig estar fent llenguatge musical, coral, laboratori instrumental i altres assignatures conjuntes de l’escola de música de Castellbisbal. Per tant, aproximadament porto uns 11 anys tocant el piano.

Per què vas escollir el piano, i no un altre instrument? Què és el que més t’agrada d’aquest instrument?
Quan érem petits, fèiem una assignatura a l’escola de música que s’anomenava Roda d’instruments, i ens ensenyaven tota una varietat d’instruments perquè poguéssim escollir en un futur el que més ens agradés. Vaig escollir el piano perquè va ser el primer que vaig “tocar” físicament i em va semblar molt interessant. Els meus pares volien que toqués el violí o algun altre instrument semblant, però després de pensar-ho una mica, vaig decidir escollir el piano, perquè me n’agradava molt el so, i és un dels pocs instruments amb el qual pràcticament es pot fer de tot, des d’escales i notes molt baixes, fins a les escales més agudes que existeixen.

Algun membre de la teva família toca algun instrument?
La meva mare quan era petita va aprendre a tocar l’acordió, però quan es va fer gran, cap als 23 anys va decidir deixar-ho, per falta de temps. Però la resta de la meva família no va tenir mai res a veure amb el món de la música.

Recordes el teu primer concert?
El meu primer “concert” va ser una audició a l’Escola de Música, on havia de tocar una simple de cançó d’uns 30 segons. Tenia cinc o sis anys i me’n recordo que vaig estar setmanes practicant aquella melodia, i després d’acabar aquella audició em sentia la nena més feliç del món, com si hagués tocat en un lloc súper important!

Toques en un grup?
Actualment toco en un grup format per l’Escola de Música, que anomenen “Combo”, amb la Clara Ros, el Javier Rodríguez, l’Oscar Moreno i la Marta Muset. Toquem en diferents concerts de l’Escola de Música, en les Jam’s Sessions o simplement acompanyem algunes corals en els concerts de fi de curs.

Tens piano propi?
Sí, a casa tinc un Yamaha P114 negre.

Alguna vegada algun veí s’ha queixat del soroll quan practicaves tocant el piano a casa?
No, la veritat és que no. Des que vam comprar el piano, sempre pensàvem que algun veí es queixaria o diria alguna cosa, però mai ningú no ha dit res, així que suposo que no molestarà tant com sembla. Tot i que també s’ha de tenir en compte l’horari en el qual es pot tocar, ja que a partir de les 22h ja comença a ser molest.

Quines cançons t’agrada més tocar en el piano?
M’agrada tocar cançons lentes, com nocturns o alguna balada, que a més de ser peces tranquil·les també incorporen alguna part forta, que normalment és la part més important de la peça, i també la més complicada i difícil d’aprendre.

Quina és la cançó que has tocat que té més dificultat?
Fa un any aproximadament que vaig començar a tocar una peça molt complicada tècnicament, que s’anomena Impromptu Fantasia, de Chopin. El més complicat d’aquesta peça és que cada mà fa una història completament diferent, i si en el pentagrama superior hi ha 8 notes, en el pentagrama de baix tan sols n’hi ha 6, i per tant és molt complicat fer que aquestes 8 i 6 notes quadrin perfectament. I una altra peça que vaig començar a tocar recentment, s’anomena Liebesträume, de Franz Liszt. Són una sèrie de tres obres tan sols per a piano, conegudes com “Los sueños de amor”. Pràcticament són les obres més conegudes d’aquest compositor i també de les més difícils d’interpretar, a causa de la quantitat de notes que podem trobar.

Quin és el pianista en el qual t’inspires?
Com he dit abans, m’agrada molt tocar cançons lentes, i un dels compositors que més m’agrada i que fa aquest tipus de cançons és Chopin. D’aquest compositor he tocat força peces, però també hi ha altres compositors com Felix Mendelssohn o Mozart, que també fan peces molt interessants i que m’ha agradat molt tocar.

Has assistit a algun concert d’algun pianista conegut?
La veritat és que no, però m’hauria agradat molt assistir a una masterclass que va protagonitzar Lang Lang, el millor pianista del món, que fa unes setmanes va estar a Barcelona.

Has participat en algun concurs important?
Vaig participar dos cops, fa uns quants anys, al Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès, al famós auditori d’aquesta població. I a més, vaig participar en diversos concerts a l’Aula Magna de l’Escola de Música de Sant Cugat, i també al concurs que es va organitzar per primer cop en aquesta ciutat, fa també uns pocs anys.

Tens algun concert aviat?
M’hauria agradat molt participar al Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès de nou aquest any (ja que se’n realitza un cada any), perquè tinc algunes cançons preparades, però malauradament cau en la setmana en la qual estic de viatge de fi de curs, així que aquest any no hi podré participar. Però tinc pensat participar en alguns concerts de nou a Sant Cugat, després de les vacances d’estiu.

Penses tocar el piano professionalment en un futur?
Professionalment, no. Per a mi, la música i el fet de tocar el piano tan sols és un hobby que em relaxa i em fa oblidar totes les preocupacions del dia a dia. En un futur tinc pensat estudiar una carrera completament diferent al món de la música, però mai m’agradaria deixar de tocar el piano, tan sols pel fet d’haver arribat fins a un nivell i haver fet tantes coses en la meva vida, només amb la música.

 

Judith Sánchez i Andrea Caparrós
4t ESO

Entrevista del teatre Boscos Endins

Els alumnes de 4t que realitzen l’optativa de teatre estan organitzant un musical per a final de curs basat en el musical Boscos Endins. Aquí teniu alguna informació resposta per part d’una alumna que la realitza: la Núria Sasatre.

Com va sorgir la idea de fer el teatre del musical Boscos Endins? Vau estar tots d’acord?
La idea va sortir d’entre moltes propostes que vam fer els alumnes. Les primeres sessions de teatre vam escriure cadascú una mica sobre si ens agradava el teatre, si hi anàvem sovint, i quins espectacles havíem anat a veure. I d’entre tots els que vam dir, l’Anna, la directora del centre, va triar fer aquest. Quan ens van dir que faríem aquest no tothom hi van estar d’acord, però com que altres musicals ja estaven bastant vistos, com per exemple Grease vam tirar endavant, i crec que cada vegada ens agrada més.

Ens pots fer un incís de l’obra?
Doncs puc dir que és una mica una comèdia d’entre tots els contes que coneixem des de ben petitons. Hi ha la base de 4 o 5 contes, que es troben tots al bosc. Hi ha la part que més o menys coneixem, encara que sempre hi ha mil versions diferents; i la segona part que és després del “i van viure feliços i van menjar anissos”. Que ja veurem, si realment van viure feliços.

Com us vau repartir els personatges de l’obra? Quin representes?
Cadascú va demanar què preferia, què creia que podria interpretar bé, i si es veia que podia interpretar-lo, doncs ho feia; i si hi havia més d’una persona que volia un personatge, l’Anna va triar-los. Durant l’obra, a mida que l’hem anat fent, s’han canviat personatges també.
Jo represento la caputxeta vermella, i crec que és un dels personatges més valents de l’obra.

T’identifiques amb el teu personatge a l’obra?
Una mica, no es pot dir que no sabria diferenciar una àvia d’un llop, però sí que és una noia activa i alegre.

Heu incorporat algunes cançons de l’actualitat a l’obra?
No, es va dir de fer-ho, però és que en aquesta obra les cançons formen part del teatre, és a dir, que és com un diàleg cantat. I no podríem posar més cançons, perquè sinó l’obra duraria massa.

Què és el que més t’agrada de l’obra?  I el què menys?
Encara l’estem assajant, però crec que el que més ens agrada a tots és interpretar, i que surti bé. El que menys… no ho sé, tot ens agrada bastant, potser a alguns no els agrada tant cantar, i a altres els encanta, això depèn de cadascú.

Què costa més, aprendre’s el guió o les cançons?
Crec que el guió, perquè les cançons al tenir un ritme costa menys d’aprendre-te-les. Però igualment tampoc és tan difícil aprendre’t el diàleg.

Sabeu alguna cosa dels decorats?
Doncs no gaire, ens han dit que estan fent les cases, però no sabem gaire més.

Creus que aquesta obra agradarà? Per què?
Jo crec que sí, perquè hi ha una part que tots coneixem i l’altre, que és una mica una continuació, plena d’aventures i problemes.

Quin dia podrem veure la obra?
L’obra es representarà el 7 de juny, diria que només per als alumnes de 4t d’ESO al matí, a l’Auditori Pau Casals. Per la tarda es tornarà a repetir l’obra per els pares, amics i tothom que la vulgui veure.

Judith Sánchez i Andrea Caparrós
4T ESO

Entrevista al Collin Smith, el nostre auxiliar de conversa

L’Instut de Castellbisbal participa en el Pla Experimental de Llengües Estangeres (PELE), que impulsa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Formar part d’aquest pla fa possible que el Centre pugui sol·lictar un auxiliar de conversa per a les classes de llengua estrangera que s’hi imparteixen. Enguany el centre va presentar un projecte per demanar un auxiliar de conversa en anglès, que permetés reforçar la pràctica oral d’aquest idioma treballant en petit grups i, sobretot, que oferís la possibilitat de practicar amb algú que tingués l’anglès com a llengua materna.

En Collin Smith va escollir el nostre centre d’entre les diferents opcions que se li van proposar, i així va ser com el mes d’octubre el Collin es va incorporar a l’Institut. Hi serà durant tot el curs i fa classes de conversa en grups de cinc o sis alumnes a diferents nivells. Perquè el pugueu conèixer una mica, la Nerea Garcia i la Carme Acuña, de 4t d’ESO, li han fet una entrevista en anglès que us reproduïm a continuació.

 

 

 

Hello! We are Nerea and Carmen.

Do you mind if we interview you for the magazine of our school?

Where do you come from?
I’m from Minnesota in the northern part of the United States

Why did you come to Spain?
I studied here two years ago for 4 months (something like Erasmus) and I loved it so much I
decided I wanted to come back and live here longer.

How long have you live in Spain?
I have been living in Barcelona for about a year and a half.

Where do you live now?
Right now I live in Barcelona pretty close to the train station in Sants.

How about speaking in spanish and catalan?
I’ll tell you at the end of the year haha.

What do you think about the spanish traditions?
They’re all very interesting, a lot different than the ones we have in Minnesota but it’s always fun to learn
about different cultures and traditions.

What is your favourite food in Spain?
I love tortilla de patatas, pan con tomate, and calçots. Those are definitely my favorite Spanish foods!

Do you go to university in Spain?
Yeah. Currently I am going to the UAB in Bellaterra where I’m a masters in Corporate Communication.

We know that you’re an English language asistant in our school. What do you think about the students of this school?
Everyone has been really nice! I was really surprised with how well everyone accepted me as part of the
school and thanks to everyone for making it an easy transition for me.

What level you think we have in high school?
It’s quite good! It’s actually better than I thought it was going to be so I was pleasantly surprised.

You have started to teach volleyball in English in high school. How long have you been playing volleyball?
I’ve been playing volleyball competitively for 7 years.

What activities are you doing in the class of volleyball?
Right now, because we are just beginning, we are focusing on simple drills and technique, but we will
work up to   more complicated activities later.

Do you play in a team? Which team?
Yeah, right now I play with a team in the first CYeah, right now I play with a team in the first Catalan
division called Element Prat-Barça. It’s a combination of two teams: one from Prat and one from Barça so
sometimes I practice with FB Barcelona’s volleyball team which gives me a great opportunity to improve as a player.atalan division called Element Prat-Barça. It’s a combination of two teams: one from Prat and one from Barça sYeah, right now I play with a team in the first Catalan division called Element Prat-Barça. It’s a combination of two teams: one from Prat and one from Barça so sometimes I practice with FB Barcelona’s volleyball team which gives me a great opportunity to improve as a player.o sometimes I practice with FB Barcelona’s volleyball team which gives me a great opportunity to improve as a player.

We have seen a videoclip in youtube in which you appear dressed as a priest. Could you explain that?
Haha you saw that? Well I’m a model here in Barcelona so that videoclip was for a modeling job that I did.

Thank you very much for you atention being do nice whith as.

Thank you

El Gran Dictat

El passat dia 22 de desembre de 2011 a les 10.30 aproximadament va tenir lloc als Costals el Gran Dictat. Els alumnes de cicle superior, 3r i 4t d’ESO, vam anar a veure’l abans d’anar a recollir les notes.

Els organitzadors de l’activitat van ser el David Bonilla, el Marc Artiga i el Joel López, amb l’ajuda d’altres companys de l’Institut. El concurs estava basat en dos programes de televisió: el Bocamoll i el Gran Dictat. Dies abans de l’espectacle, es van triar quatre participants de 3r d’ESO i uns altres quatre de 4t d’ESO  fent proves a les classes de català.

Per iniciar l’espectacle va aparèixer el presentador, el David Bonilla, cantant una cançó acompanyat de quatre noies que feien de coristes: la Paula Barba, la Berta Grau, la Núria Panes i l’Anna Simón. El títol de la cançó és “A cop de rock”. Després el David va fer entrar els participants i els va anar presentant un per un.

Hi va haver un total de nou proves per als concursants. La majoria consistien a endevinar paraules, fer mímica, etc. Tot era semblant al programa de televisió.

La parella guanyadora va ser la formada pel Joel López Vilalta i el Jorge Medina de la Fuente. Van realitzar una prova final que consistia a endevinar l’edat d’alguns professors del nostre institut. El David deia els noms dels professors i els concursants els havien de col·locar a un grup o a un altre segons l’edat que creien que tenien. Van fer-ho bastant bé, ja que van equivocar-se únicament en dos mestres.

Vam gaudir d’una activitat ben divertida i vam poder riure molt. Només hi havia el problema que en algunes preguntes el públic deia la resposta, i un llum, a vegades, molestava la gent. No obstant això, repetim, va ser molt entretingut i creiem que està molt bé que hi hagi joves emprenedors a l’Institut per a fer activitats i espectacles d’aquest tipus.

Aquí teniu una entrevista al David Bonilla, presentador i cara visible de l’espectacle.

Com va sorgir la idea de fer el concurs a l’Institut?
La Rosa Barcelona i el Josep Maria ens van venir a dir que podíem organitzar alguna cosa, i vam dir que ja ho pensaríem. Ens van recomanar que, per fer-ho, no utilitzéssim  temps del nostre estudi. Després vam decidir que ho faríem.

Quins van ser els organitzadors?
Els de sempre: el Joel López, el Marc Artiga, el Quim Matesanz i jo. També ens van ajudar altres persones el dia de l’espectacle, per  gravar, muntar-ho tot, etc.

Amb quin propòsit vau decidir fer la versió del Gran Dictat a l’Institut?
Com diu el presentador del concurs original, per a destrossar una mica menys el català. Alhora, vam fer-ho per a passar una bona estona i gaudir de l’espectacle.

D’on us vau basar per a obtenir les preguntes?
Primer el Josep Maria ens va passar uns documents amb preguntes i proves que podíem fer servir per al concurs. Després, la Sílvia ens va donar el joc del Bocamoll, també per obtenir més preguntes. Més endavant, vam veure tres programes del Gran Dictat original.

Quantes proves vau fer? Quines eren?
En total el concurs va tenir nou proves. El nom de les proves eren: “El correcuita” , “Paraules de la tribu” , “El triangle amb jeroglífics”,  “El cançoner” i “Fent ganyotes”, “La doble pregunta”, “Cert o fals”, “Com s’escriu?” i “On ho poso?”.

Quant de temps vau trigar per preparar les preguntes i organitzar-ho tot?
Dues setmanes. Vam dedicar-hi les dues últimes setmanes abans de Nadal, perquè no teníem gaire temps lliure a causa de tots els exàmens. La Rosa ens va dir que aprofitéssim bé el temps i jo li vaig contestar: “hi ha gent que dedica el temps a jugar a la Playstation, nosaltres, en canvi, preferim aprofitar el temps fent activitats com aquest concurs”.

Va participar qui va voler? Com es van escollir els participants?
Es va fer una selecció dels participants durant les classes de català. Els professors feien proves senzilles semblants a les dels concursos, i els que en van encertar més, van poder participar al Gran Dictat de l’Institut.

Hi havia algun premi pels guanyadors? Quin va ser?
Sí que hi havia premi. Es tractava de dues targetes de descompte pel Media Markt.

Estàs satisfet amb la feina que vau fer?
Per la nostra part sí, perquè vam treballar molt i ens va quedar bastant bé. Però el comportament d’alguns membres del públic va ser una mica desagradable.

Teniu pensat fer alguna activitat més semblant a aquesta durant aquest curs?
Sí. Farem un altre cop la Partida per Carnestoltes. A final de curs, farem la Party Punt i Final, serà la nostra última producció a l’Institut.

Héctor Mier i Lluís Jiménez
4t ESO

 

Entrevista al Dídac Galera

El kendo és  literalment traduït del japonès el camí de l’espasa. Els antics guerrers samurai practicaven l’antic art del kenjutsu, i aquest ha anat evolucionant amb el pas del temps en l’actual Kendo (més esportiu).
El 1899 el kendo arriba a Europa a través de França, on es va presentar aprofitant una visita de Jigoro Kano , fundador del judo. Hiruma Sensei va ser l’introductor del Kendo a Espanya. El Kendo és l’equivalent japonès de l’esgrima occidental.

Aquesta entrevista la fem a Dídac Galera, un alumne de 4t d’ESO del nostre centre que practica aquest esport.

Quants anys fa que practiques aquest esport?

Porto un any i mig practicant kendo (vaig començar el març de 2010).

Què és el que més t’agrada d’aquest esport?

El que més m’agrada és que és un esport en el qual has de treure tot el teu “instint” i has de deixar de pensar completament, deixant-te emportar per les sensacions. Has de deixar tots els teus problemes fora del dojo i transformar-te en una persona nova en cada entrenament.

Als que diuen que és un esport perillós, què els diríeu?

Només és perillós si es practiquen tècniques i moviments fora del teu nivell. No pots practicar tècniques d’un grau molt superior al teu (com l’atac “Tsuki”*), ja que pots fer mal al teu company. Amb les proteccions que es porten és, en la meva opinió, una disciplina segura.

Quina roba es necessita per practicar aquest esport?

Bé, pots practicar-la tranquil·lament amb un xandall. Però l’uniforme necessari per competir i per practicar en públic són el kendogui i la hakama. El kendogui és una peça de roba que cobreix el tronc i que és molt semblant a un kimono. La hakama és la peça que cobreix les cames i es podria dir que es una “faldilla-pantaló”. La principal idea d’aquesta és que no es notin els moviments de les cames i els peus per a avançar sense que es noti, d’una forma més subtil.

En quina infraestructura es practica el kendo?

El kendo es practica majoritàriament en un sòl  de parquet. Els dojos normalment no són molt grans, però això no depèn del nombre de persones que practiquin kendo en aquell dojo.

Hi ha nivells? Quins són?

I tant! Perquè tothom ho entengui, t’ho explicaré com si fos un mirall:

Primer es comença per 6è Kyu, que per a situar-vos seria “cinturó blanc” en altres disciplines. L’ordre va baixant a mesura que puges de nivell (6è, 5è, 4t… 1r).

Un cop a 1r Kyu (“cinturó negre”) comença a pujar, tal i com si fos un mirall però, aquest cop, en comptes de Kyu se’n diuen Dan (1r, 2n, 3r… 9è).

Com va el tema de les competicions? Els nois i les noies competeixen junts o separats? Es competeix per edat o segons el nivell que tinguis? Has participat en alguna competició? Quina?

Les competicions normalment són anuals, i n’hi ha moltes arreu. Nois i noies competeixen com a iguals en competicions per diferents categories (categoria Kyu, categoria Dan normalment). Es poden fer dos tipus de torneigs: individuals i en equip. Jo només he participat en el 1r Torneig UPC (BCN), que era un torneig per categoria Kyu individual. El guanyador d’aquell any passava a competir en la categoria Dan (fins on pogués arribar). Va ser molt divertit participar-hi l’any passat, i aquest també hi participaré (26 novembre).