Author Archives: lluisjimenez

La sombra del viento

Aquesta és una novel·la que va ser publicada l’any 2001, escrita per Carlos Ruiz Zafón. Combina diverses temàtiques, com són l’intriga, el suspens, la comèdia, etc. No obstant, la història gira al voltant del tema de l’amor. En l’obra, l’autor va entrellaçant trames i enigmes perfectament, tot encaixa a la perfecció.

Aquest llibre es va convertir en un “best-seller” a nivell mundial. Se’n van vendre milions d’exemplars, i se’n va fer la traducció a més de 36 idiomes diferents. La crítica a nivell internacional va catalogar la novel·la com una de les grans revelacions literàries dels últims temps.

La història comença un dia en què el Daniel Sempere, acompanyat del seu pare, va a un lloc que no havia visitat mai. Es tracta del “Cementerio de los Libros Olvidados”, on hi ha molts llibres, és una biblioteca. El pare li explica al Daniel que no pot parlar amb ningú d’aquest indret, s’ha de mantenir en secret. A continuació, li deixa triar un llibre, el que vulgui. Aleshores, n’escull un titulat La sombra del viento, escrit per Julián Carax, un escriptor desconegut fins i tot pel pare, que era llibreter. Quan el Daniel arriba a casa, comença a llegir el seu nou llibre i el devora ràpidament. Li va fascinar tant que va iniciar una mena d’investigació per saber més coses de Julián Carax.

El que mai s’hauria arribat a imaginar és que aquestes investigacions el portarien a conèixer l’amor, perdre amistats i fer-ne de noves, enfrontar les seves pors i, fins i tot, arribar a posar la seva vida en perill.

De mica en mica, el Daniel va descobrint la vida del Julián, i se n’adona que és bastant semblant a la seva. Per això, arriba a una conclusió: si no pren les decisions correctes, pot tenir el mateix final perillós que va tenir el Julián Carax.

Aquesta novel·la, tot i estar destinada als adults, crec que qualsevol persona a partir dels 12 o 13 anys podria llegir-la. La història és molt interessant, i manté la intriga fins al final, ja que l’autor ho entrellaça tot perfectament. Els capítols són curts, i això afavoreix el poder anar llegint de mica en mica. És a dir, no cal estar molta estona llegint per a no perdre el fil de la història; es pot anar llegint poc a poc i encara te’n recordes de tot.

Tot i tenir més de 500 pàgines, no se m’ha fet feixuc en cap moment. Potser només al principi em va avorrir una mica, però això és normal. De seguida que la trama es posa interessant, el llibre atrapa al lector.

Lluís Jiménez
4t C

Xerrada “Amical de Mauthausen i altres camps”

El passat dimarts 21 de febrer, els alumnes de 4t vam anar a la sala d’actes de l’ajuntament a escoltar una xerrada interessant. Estava organitzada pel departament de Ciències Socials de l’Institut, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castellbisbal. Els encarregats de donar-nos les explicacions van ser el Tomàs i el Llibert, dos membres de l’associació Amical de Mauthausen i altres camps. Els pares d’en Tomàs i d’en Llibert van romandre reclusos al camp de concentració nazi de Mauthausen, on van acabar perdent la vida.

Un cop tots els alumnes vam asseure’ns, els ponents es van presentar i, a continuació, vam veure el documental “Nit i Boira”. Tenia una durada d’uns 20 o 30 minuts. Es mostraven imatges i vídeos dels camps de concentració alemanys, de soldats emportant-se gent, abocant cadàvers a les fosses comunes, etc. Les fotografies anaven passant i, mentrestant, una veu ens anava explicant moltes coses relacionades amb el nazisme alemany.

Un cop va acabar el documental, va començar la xerrada. Primer de tot, el Tomàs i el Llibert ens van parlar una mica més d’ells. Ens van dir, per exemple, com havien arribat els seus pares a Mauthausen. Resulta que van haver de marxar a l’estranger perquè eren republicans i Franco els perseguia. Temps després, quan els van descobrir, van preguntar a Franco si volia que els retornessin a Espanya. No obstant, el dictador va dir que si estaven a l’estranger, no comptaven com a espanyols. Per això, els van enviar a Mauthausen. Després, ens van deixar fer preguntes. Ens van explicar detalladament com tractaven a la gent als camps de concentració, com els sotmetien, la por que passaven, etc.

Personalment, la xerrada em va semblar bastant interessant, i em va fer reflexionar. Vaig estar pensant en les conseqüències que va tenir el nazisme alemany per a tothom. Realment ho van passar molt malament, les condicions de vida als camps de concentració eren pèssimes. I això seria la part “bona”, perquè als jueus, els exterminaven directament.

Hitler va fer patir molta gent, un cop va arribar al poder. No obstant, per arribar a manar, no va fer res il·legal. Va aconseguir que els alemanys l’obeïssin cegament, gràcies a la propaganda que feien per tot arreu. Tot això no em sembla pas bé, tant de bo al futur no hi hagi més èpoques semblants a aquesta.

Lluís Jiménez
4t D

Els Jocs de la Fam

Els Jocs de la Fam és una novel·la de ciència ficció juvenil, escrita per Suzanne Collins. Va ser publicada el dia 14 de setembre de 2008. És el primer llibre de la trilogia anomenada Els Jocs de la Fam.

La protagonista de la història és una noia de setze anys, la Katniss Everdeen. Viu en un món que ha passat temps difícils, on un govern poderós anomenat Capitoli s’ha fet amb el poder, després de diversos enfrontaments. Per això, tot l’estat està dividit en 12 districtes i el Capitoli. A cada districte es dediquen a una cosa diferent: uns a la pesca, altres a la mineria, etc. En part, ho fan per a proveir-se ells mateixos, però majoritàriament la finalitat és mantenir el Capitoli, que és on viu la gent rica.

La Katniss viu al districte 12 amb la seva mare i amb la seva germana Prim, ja que el seu pare va morir a la mina. Cada dia la Katniss ha de passar per sota de la tanca electrificada que separa el districte del bosc. Allà, es troba amb el seu amic Gale i van a caçar per poder mantenir les seves respectives famílies.

En el llibre “Els Jocs de la fam” és un esdeveniment anual televisat al Capitoli. Consisteix a seleccionar a l’atzar un nen i una nena de cadascun dels 12 districtes, que després s’enfronten uns contra altres en un joc de supervivència. Estan obligats a matar-se entre ells, fins que només en queda un i es proclama vencedor. Aquesta mena de concurs es fa per  recordar els Dies Foscos en què el 13è districte es va revoltar.

Aquesta vegada, la nena escollida al districte 12 per anar als Jocs de la Fam és la germana de la Katniss. Ella, perquè no li passi res a la petita Prim, s’ofereix voluntària. Aleshores va als Jocs de la Fam i el llibre ens explica totes les seves aventures allà.

Personalment considero aquest llibre com un dels millors que he llegit. Podria dir que és la meva trilogia preferida. La història és molt interessant i està explicada d’una manera que fa que t’hi enganxis. Es llegeix molt fàcilment i no es fa gens pesat.

En Flames i L’ocell de la Revolta són els dos llibres que completen la trilogia, juntament amb Els Jocs de la Fam. També en faran una pel·lícula, s’estrenarà a Estats Units el dia 23 de març de 2012 i el 20 d’abril de 2012 a Espanya.

Lluís Jiménez
4t C

Les fures

Fa uns 2500 anys que les fures van ser domesticades. Durant centenars d’anys el seu ús principal era la caça de conills. Actualment se solen tenir com a animals de companyia, tot i que en alguns llocs se segueixen fent servir per a caçar.

Una fura és una bona opció per si es vol tenir un animal menys independent que un gat, però que no tingui tantes necessitats com un gos. Un exemplar adult sol fer uns 45 centímetres i pesa de 1,5 a 2 quilos. No obstant, les femelles solen ser més petites que els mascles i pesen menys.

Són juganers i entremaliats, a la vegada que dòcils i sociables. Són bastant inquiets, els agrada ficar-se per tot arreu. Per això, cal anar molt amb compte.

Per a tenir una fura a casa, cal complir certs requisits. És important disposar d’una gàbia espaiosa, tot i que es recomana deixar-la que vagi lliure per una habitació una hora al dia com a mínim. Per aquest motiu, s’ha de vigilar molt amb objectes que puguin fer-li mal: cables elèctrics, endolls, cadires plegables, etc.

Les fures són un animal carnívor, s’alimenten de carn d’au. No obstant això, avui dia disposem de menjar especialitzat per a fures. Un error que comet molta gent és alimentar-les amb menjar per a gat. Això és perjudicial, necessiten alimentar-se com cal.

Un inconvenient d’aquesta mascota és la seva olor corporal, que a vegades pot arribar a molestar. La solució al problema és l’esterilització, tot i que d’aquesta manera no es suprimeix totalment. Tampoc és correcte banyar  molt sovint la fura per evitar l’olor, perquè fent això l’únic que s’aconsegueix és l’efecte contrari; el seu cos segregaria més “pudor”. És recomanable banyar-les una vegada al mes.

Al moment de comprar una fura la millor opció és anar a un criador especialitzat. Aquí també ens poden ajudar a resoldre qualsevol dubte que tinguem i ens poden assessorar per decidir quina fura triar.

 

Lluís Jiménez
4t C

Futur a l’estranger?

En aquests moments, com tots sabem, la situació econòmica a Espanya no és precisament bona. Hi ha molt atur i és realment difícil trobar una feina. Més complicat encara és trobar-ne una de ben pagada. Sovint, tot i que una persona tingui estudis i sàpiga diversos idiomes, no aconsegueix feina a Espanya.

Aleshores una solució pot ser emigrar a un altre país. És una bona opció, ja que hi ha més probabilitats d’aconseguir feina i, a més a més, sol tenir un sou elevat. Això seria la part bona de marxar a treballar a l’estranger.
Malgrat tot, també pot tenir la seva part negativa. Amb això em refereixo a, per exemple, el fet d’estar lluny de la família. Altres aspectes com: un clima diferent, l’idioma, costums estranys per a nosaltres, etc… també poden resultar negatius per a qui vagi a treballar a un altre país.

És probable que quan jo hagi acabat els estudis la situació hagi millorat i pugui trobar feina. No obstant, si tot seguís de la mateixa manera, intentaria trobar una solució; i això podria ser marxar a l’estranger. La meva primera opció seria quedar-me a Espanya, però si ho veiés difícil, me n’aniria.

L’idioma, per a mi, no suposaria gaire problema. D’altra banda, hi hauria certs aspectes com els que he dit anteriorment que em resultarien negatius. Tot seria acostumar-se, i quan fossin vacances tornar a Espanya.

La conclusió de tot això és que cadascú s’ha d’espavilar com pugui. I si en aquests moments la situació no és bona i marxar pot ser la solució, jo estaria disposat a fer-ho.

Lluís Jiménez
4t C