Les noves tecnologies no serien com les coneixem actualment si no fos per ells: Bill Gates, Steve Jobs, Mark Zuckerberg i Satoru Iwata.

Bill Gates (creador de Microsoft) és un empresari nord-americà. Amb el seu amic Paul Allen es va introduir al món de la informàtica i van formar un equip dedicat a la realització de programes. El 1976 van fundar a Alburquerque la seva pròpia empresa de producció de software informàtic (Microsoft Corporation), que consistia en elaborar programes adaptats a les necessitats dels nous microordinadors i oferir a les empreses fabricants programes més barats. Al 1983 el seu amic i soci de l’empresa va haver de deixar-la per una greu malaltia. Tres anys més tard Microsoft va sortir a la Borsa, i les accions es van cotitzar tan alt que Gates es va convertir en l’home més ric dels Estats Units. Fins ara el negoci no ha parat de créixer.

Steve Jobs (inventor del Mac) als 12 anys, el nord-americà, va contactar amb Hewlett Packard per aconseguir algunes peces soltes amb les quals fabricar el seu propi ordinador. Després d’alguns assajos en solitari, es va associar amb un amic seu, un altre geni de la informàtica. Al 1976 els dos amics van crear Apple. Vuit anys més tard Steve Jobs va presentar el Macintosh. Als anys posteriors al 2000, Jobs va revolucionar les noves tecnologies amb l’aparició de l’iPod, l’iPhone i l’iPad, i va convertir Apple en una de les empreses amb més beneficis del món. Per desgràcia va morir l’octubre de l’any passat.

Mark Zuckerberg (fundador de Facebook) el 1996 un altre nord-americà, apassionat de la programació informàtica, va muntar una xarxa d’Internet per ús familiar. Més endavant, després d’un desengany amorós, va crear un lloc per “posar nota” a les noies de la Universitat. No era molt elegant, però l’èxit va ser immediat. Poc després se li va ocórrer la idea de crear una xarxa per connectar-se, aquesta vegada, amb els amics. Al 2004 va fundar Facebook. Mark és un heroi per a moltes persones, al qual han dedicat una pel·lícula sobre la seva vida “La red social”.

Satoru Iwata (creador de la Wii) A l’Institut el japonès no parava de crear jocs amb la seva calculadora per als companys de classe. Quan encara era estudiant, Nintendo el va contractar per programar videojocs. Vint anys més tard, el 2002, Satoru es va convertir en el president de Nintendo. Quan les empreses competidores van optar per millorar els dissenys gràfics, ell va tenir la genial intuïció de desenvolupar la tècnica del reconeixement de moviments per a consoles. I així va néixer la Wii.

Andrea Caparrós
Judith Sánchez
4t ESO

La Rosa Sardà va treballar com a professora i com a directora a l’Ins. Castellbisbal. Actualment treballa com a directora de l’Institut Escola Les Vinyes, el nou institut que s’ha fet al poble.

Sempre havies volgut ser mestra?
No, jo volia ser traductora, m’agraden molt els idiomes, i em volia dedicar a fer de traductora i /o professora d’idiomes.

Quina carrera vas estudiar? A quina universitat vas anar?
Vaig estudiar Traducció-Interpretació a la Universitat Autònoma. Quan vaig acabar, convalidant assignatures, vaig fer els estudis de Magisteri (especialitat de filologia francesa).

Què és el que més t’agrada de la teva professió?
El contacte amb els nois i noies, m’entusiasma pensar que puc posar un granet de sorra per contribuir en la seva formació, en el seu creixement personal.

I el que menys?
L’estrés que comporta el que he dit anteriorment, el veure que s’acaba el dia i encara voldria fer més coses, però no queden hores.

Recordes la teva primera classe com a mestra?
La primera especialment , no. El que sí recordo és la impressió que em feien els alumnes els primers temps. Veure’m al davant d’un grup tan nombrós que depenia de mi. També la relació amb els pares i les primeres reunions amb ells, em feien molt respecte.

Com et vas sentir?
Sempre m’he sentit molt a gust en la meva feina, ja he dit anteriorment que la relació amb els i les alumnes em dóna força, energia positiva: estic molt a gust amb vosaltres!

T’ha agradat treballar a l’Ins. Castellbisbal?
Molt! Han  estat quinze anys que no podré oblidar mai. Vaig passar de treballar a l’escola Mare de Déu de Montserrat, on també hi estava molt a gust, a l’Institut Castellbisbal, unes experiènces que, personalment, m’han enriquit. Tant en un Centre com en l’altre hi he conegut unes persones (alumnes i professors/es) encantadores.

Què és el que més enyores de l’IES Castellbisbal?
Les persones, però us tinc molt a prop, i procuro passar de tant en tant per no perdre el contacte.

Et va ser difícil deixar-lo?
Sí, però a la vida tot són decisions, se’t presenten situacions, valores els pros i els contres, decideixes, i et llances a una nova aventura, a un nou canvi. De totes maneres, repeteixo, us tinc molt a prop, estic treballant amb uns alumnes i uns companys fantàstics també, per tant, el canvi no ha estat un drama.

Quan van començar les obres de l’Institut nou?
Si no ho recordo malament, durant el segon trimestre del curs 2009-2010.

Quan van finalitzar?
Al juliol d’aquest any, el 2011. Perquè es va voler fer en aquest terreny? No ho sé exactament: l’Ajuntament havia de cedir uns terrenys a la Generalitat per poder-hi construir el Centre, i aquests devien ser els que van decidir. Jo penso que estem massa prop del vostre Institut, seria millor poder tenir un institut a cada banda del poble, d’aquesta manera els nois i noies no us hauríeu de desplaçar de tan lluny.

Per què i com et van escollir com a directora del nou centre?
La veritat és que jo ni m’ho havia plantejat, ja he dit que a l’Institut vostre hi estava molt bé. Va venir un dia el nostre inspector i em va demanar si volia assumir aquest repte. Per què jo? Aquesta pregunta és la primera pregunta que li vaig fer. Buscaven una persona amb experiència, que conegués les necessitats i particularitats del municipi, etc.

Quines funcions realitzes com a directora?
Funcions de gestió del Centre: coordinació de les activitats, gestió del personal docent i no docent, relacions amb les famílies, etc.

I ara, com et sents treballant a l’Institut nou?
Molt bé, com he dit anteriorment és un repte nou per a mi el fet d’engegar un Centre que, a més a més, és un dels divuit primers Instituts Escola que hi ha a Catalunya. Això fa que , a l’aventura d’engegar un Centre, s’hi sumi la de projectar-lo com a espai per atendre alumnes des dels 3 fins als 16 anys, una gran part de la seva vida!

Per què es diu Institut Les Vinyes?
Sabeu què hi havia en aquest terreny abans de construir-hi l’Institut Escola? Ho endevineu? Sí, oi? Els pagesos que conreaven aquesta vinya, fins i tot, ens han passat fotos de com era, o sigui que tenim documents que acrediten que abans de nosaltres, sota el que avui és L’INSTITUT ESCOLA LES VINYES, s’hi conreaven ceps, és a dir, una vinya.
Com es va escollir aquest nom? Els pares dels únics alumnes que hi havia el curs passat: P-3, van fer moltes propostes, totes elles molt interessants: Pota-rojos, Fruiters, Oliveres…

Quins cursos hi ha actualment cursant en aquest centre?
És un centre de dues línies, actualment hi ha P-3, P-4 i 1r d’ESO.

Quines diferències destacables hi ha entre els dos Instituts?
Nosaltres no som un Institut solament, com he dit anteriorment, som un Institut i una Escola al mateix temps. Diria que aquesta és la diferència més remarcable. Pel que fa a la resta, els dos són uns centres públics, tant en l’un com en l’altre s’hi treballa per aconseguir unes persones sociables, actives, autònomes i respectuoses, que puguin ajudar a aconseguir una societat més justa, més democràtica.

Alguns professors que abans treballaven a l’IES Castellbisbal treballen ara al nou? Quins?
Sí, el Ramon Nasarre, és l’actual Cap d’Estudis i professor de matemàtiques de 1r d’ESO; i la Glòria Arias, és tutora d’un grup de 1r d’ESO, i professora de Ciències i de Tecnologia.

S’han notat les retallades?
Sí! I tant! Penseu que aquest curs, com us he dit, hem estrenat un Centre que actualment acull  uns 140 alumnes, però que anirà creixent gradualment, de moment, tenim moltes mancances de material sobretot, sort que amb l’ajut dels pares dels alumnes i de les administracions, anem avançant a poc a poc. Ja ho sabeu, l’economia no està per tirar coets, i nosaltres ho patim, com ho pateixen tota la resta d’àmbits de la nostra societat. Per tant, ja ho sabeu: cal que tots aportem el nostre granet de sorra, i el vostre és el de treballar per aconseguir que el demà sigui millor. Ho esteu fent? Us demano que hi penseu.

Una abraçada a tots i a totes.

Rosa Sardà

Entrevista feta per: Andrea Caparrós i Judith Sánchez

El dia 21 de desembre alguns professors de l’Institut vam anar a visitar L’Escola Institut Les Vinyes, ja que la Rosa ens havia convidat a veure’l. El centre ens va agradar molt i aquí teniu unes imatges del que vam poder veure.

Pedro García Aguado va ser un dels millors waterpolistes espanyols: campió olímpic a Atlanta el 1996, campió del món a Perth al 1998, 565 vegades internacional, 7 vegades campió de lliga, 6 vegades campió de la Copa del Rei, etc.

Tanta fama el va portar a enganxar-se al món de l’alcohol i de les drogues.

El seu millor amic, que jugava a waterpool amb ell, també estava enganxat al món de les drogues i a causa d’això va morir, llavors es va adonar del problema que tenia i va decidir ingressar en una Clínica de Desintoxicació, on el van ajudar a superar l’addicció.

En l’actualitat és conegut pels programes de televisió “Hermano Mayor” i “El Campamento”, i ajuda gent que té addicció a les drogues i al alcohol com va tenir ell en la seva joventut. També fa conferències a adolescents i a pares perquè adquireixin consciència del risc i coneguin les conseqüències del consum d’alcohol i d’altres drogues. Els diumenges el matí el podem escoltar a la ràdio en “Punto Rádio”, on fa un programa anomenat “Escuela de vida”.

El dia 11 de novembre va venir a fer una conferència, “Un Viaje de aprendizaje”, a l’auditori Pau Casals. Va fer un repàs de la seva vida esportiva, ressaltant els valors de l’esport, la seva caiguda en l’addicció i la seva posterior recuperació, amb els aprenentatges extrets de cada experiència. Després d’això va deixar que ens féssim fotografies amb ell i podíem comprar llibres sobre ell: Mañana lo dejo (2008), Dejarlo es posible (2009), i Hermano Mayor: entender a los adolescentes es posible (2010), i que ens els signés.

Judith Sánchez
Andrea Caparrós
4t B