Author Archives: jsm1327

Activitats per a l’estiu

Ja comença l’estiu i a fer calor, i cada cop queda menys per acabar el curs. Ja seria hora que tinguéssiu planejades les vostres vacances, si no, nosaltres us ajudem una mica.

Aneu a l’estiu esport. Passareu una bona estona amb els vostres amics practicant esport i altres activitats lúdiques.

Aneu de vacances amb la família. Com ja has acabat el curs pots dedicar més temps amb la família com per exemple anar de viatge a algun lloc interessant.

Aneu a la Festa Major. A l’estiu és un bon moment per gaudir de la Festa Major, que cau en agost, fer gresca i passar uns dies divertits.

Feu repàs. A la gent que no li hagi anat bé el curs o que vulgui començar el següent amb força pot apostar pel repàs, que els anirà bé per no perdre el ritme.

També podeu gaudir de la platja amb els amics o la família, per passar-se tot el dia jugant a l’aigua i prenent el sol.

– La gent aplicada podeu oferir-vos per treballar i guanyar-se alguns dinerets.

Però, sobretot, gaudiu d’un maravellós estiu!!!

 

Júlia Sánchez
2n E

Diario

22 de febrero del 1996

Hoy empiezo este diario porque para mi empieza hoy una nueva era.

Me he despertado eufórica, las maletas ya hechas, la ropa preparada, y lista para coger el vuelo hacia América. Ya me imaginaba vagabundeando por las calles de New York, luciendo mi impecable inglés.

Al llegar al aeropuerto me senté en unos sillones muy confortables, cómodos y bonitos. Mientras esperaba para embarcar en el avión, reflexioné sobre el paso que había dado en mi vida. Estaba segura de lo que hacía, pero tenía un pálpito, y no hizo esperar. Sonó el teléfono, era mi madre, me dijo que mi padre había sufrido un infarto. Tuve que abandonar el aeropuerto lo más rápido posible. No me importaba perder el avión, había más vuelos que me esperaban.

Estuve toda la tarde en el hospital, esperando alguna noticia de mi padre.

23 de febrero del 1996

Me he despertado en el hospital. Mi padre estaba mucho mejor, sólo había sido un pequeño susto.

Bajé a desayunar un café con leche y a leer el periódico, como de costumbre. Imposible, el titular decía “accidente aéreo al colisionar la terminal 4 del aeropuerto de New York. Ningún superviviente”. ¡Era el vuelo que iba a cojer yo!

Sentí como se me congelaba el cuerpo y los músculos se me encogían y me quedaba sin respiración.

Tenía razón, había empezado una nueva era, pero muy diferente de como yo me la imaginaba.

Júlia Sánchez Martín
2n E