Author Archives: ifustagu

La ciutat imaginària

Com sempre els nois i noies de 4t de l’itinerari D, a plàstica hem inventat una ciutat imaginària, que està composta per poliedres, però no poliedres de paper, sinò que primer vam fer uns quants poliedres de ferro soldats amb estany, i uns altres poliedres d’un material plàstic enganxats amb una mica de silicona.
Per poder aconseguir aquestes figures, has de començar a fer les peces (si has ecollit un poliedre regular, recorda que totes les peces han de ser iguals, si no, depèn del poliedre que escolleixis). Tot seguit només has d’unir les peces: si són les de ferro, les hauras d’unir-les amb estany i necesitaràs un soldador; si són les de plàstic, les hauràs d’unir amb silicona, per tant, necestitaràs una pistola termo-fusible.
Quan ja tinguis unes quantes peces fetes hauràs de construir el fons de la teva ciutat imaginària. (Recorda que és una ciutat imaginària, així que no ha de ser molt real). Per últim, col·loca els teus poliedres en forma de ciutat.
Recorda que els instruments que has d’utilitzar per unir les peces són instrumets que quan els endolles al llum s’escalfen, així que no se t’acudeixi posar’hi els dits.
I sobre tot tingues paciència, que se’n necesita molta.

Sonia Bravo
4t ESO

 

Els passadissos del nostre institut

Els nostres passadissos són alegres, plens de treballs, cartells i informació. Però, sobretot, el que més m’agrada és la gent, la gent dels nostres passadissos. En els canvis de classe tothom surt al passadís. Però cada curs es comporta de forma diferent. Per exemple, en els passadissos de primer hi ha els més petits de l’institut, però gràcies a que són molta gent fan molta gresca.
Als passadissos de segon no hi ha tants alumnes com en els de primer i no fan tanta gresca, però quan s’esveren fan molt de soroll.
Els passadissos de tercer són els més engrescadors. Jo només hi he passat unes quatre vegades comptades i us asseguro que de vegades fan por, ja que són molts i són els que més soroll fan de tota l’escola.
Els passadissos de quart hi ha tres classes, però no fem la meitat de gresca que fan els de tercer, però de vegades se’ns escolta.
Als passadissos de batxillerat no hi ha tanta gresca, la gent es comporta millor, però hi ha vegades que s’esveren.
Anem a cicles. Allà els passadissos són més tranquils que la resta, i els alumnes gairebé no fan gresca.
No escric això per queixar-me de res, sinò perquè m’he adonat que cada curs és diferent.
I és per això que ho escric, perquè el curs que ve, ja no hi seré, i us trobaré a faltar.

 

Sonia Bravo Rayo
4tB y2

Els bolets

Em dic Núria Sastre, faig 1r d’ESO i he fet aquesta presentació perquè a informàtica ens van demanar fer-ne una d’algun tema relacionat amb alguna assignatura, i jo el vaig fer dels fongs i dels bolets, ja que m’agraden (no menjar-me’ls, però sí buscar-los i omplir-ne el cistell). Com que a ciències estàvem treballant aquest tema, el vaig presentar a classe i als meus companys els va agradar molt, i també a la Glòria, la meva professora de ciències naturals.

La fecundació in vitro d’un eriçó

La fecundació in vitro és un procés del qual de ben segur tots heu sentit a parlar. Però, que és exactament? En què consisteix?
Divendres passat els alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat d’aquest mateix institut ho vàrem descobrir a través d’una pràctica ben senzilla però molt interessant, en la qual vam realitzar la fecundació de l’eriçó de mar, un fet realment fascinant.
Tot el material estava a punt: els òvuls (gàmetes femenines, immòbils i de color ataronjat) per una banda i els espermatozoides (gàmetes masculines, mòbils i de color blanquinós) per l’altra, a part d’un bon microscopi sobre la taula per observar tot el procés. Un cop feta l’explicació dels professors, els quals ens van dir que la fecundació in vitro és, a grans trets, una fecundació artificial realitzada en laboratoris sobre una placa de vidre, ens vàrem posar a treballar. Primer de tot, calia observar els òvuls, així que amb l’ajut d’un comptagotes en vàrem agafar uns quants que es trobaven en dissolució aquosa (provinents de la gònada femenina de l’eriçó) i els vam posar al microscopi. A continuació, amb un altre comptagotes per no barrejar substàncies, vam agafar una petita quantitat de la dissolució d’espermatozoides en aigua (provinent de la gònada d’un eriçó mascle) i en vam introduir una gota sobre els òvuls. Havia arribat el moment de la fecundació! Ràpidament vam col·locar la preparació al microscopi i vam començar a observar. De seguida vam veure com els espermatozoides no paraven quiets al voltant de l’òvul i com, al cap d’una estona, es formava una segona membrana al voltant d’aquest, anomenada “membrana de fecundació”, fet que ens indicava que un dels espermes ja havia fecundat la gàmeta femenina. A partir d’aquí vam anar observant les diverses etapes del cicle evolutiu de l’eriçó. La cèl·lula formada (zigot) es va dividir en dues, i després en quatre, vuit, setze… i així successivament fins arribar a formar la mòrula (16 cèl·lules) i la blàstula (64 cèl·lules disposades en forma de cercle, deixant un espai buit a l’interior anomenat blastocel, omplert per un fluid). Per acabar, al cap de 72 hores vam observar fascinats com la blàstula s’havia convertit en un petit individu (la “Larva Pluteus”) el qual, més endavant, si es trobés en les condicions idònies, es desenvoluparia i donaria lloc a l’eriçó de mar que tots coneixem.

Gemma Pidelaserra
1r Batx. A

Les papallones de l’Aula Oberta

Les papallones viuen actualment en tots els continents des dels trópics fins a les regions àrtiques. Les espècies més grans i espectaculars pels seus colors viuen a les regions subtropicals. La vistositat d’algunes les ha fet famoses arreu del món. Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions, com comuflar-se o bé espantar un depredador imitant els ulls d’un gran animal.
Se’n coneixen de moment unes 20.000 espècies, però encara en queden moltes més per descobrir, com aquestes que tenim a l’IES Castellbisbal: vuit papallones fetes amb fusta, pintures, paper de diari, cola, etc. Aquestes són grans i amb uns colors esplendits i llampants. Nosaltres, els alumnes de l’Aula Oberta, n’hem imitat el vol en aquesta peça “mòbil-papallona”.

papallona.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alumnes de l’Aula Oberta

Rellotges de Dalí

Els rellotges de Dalí que podeu veure al vestíbul de l’institut els vam fer els alumnes de 4t de l’itinerari D a l’hora de plàstica.

L’activitat consistia a construir uns rellotges inspitars en Dalí, per tant, havien de tenir alguna cosa de Dalí. Si en vols fer un, segueix els passos següents. Comencem pel principi.

En primer lloc, has de dibuixar Dalí en una fulla de paper quadriculat, que pot ser deformada, estirada o simplement normal. Quan la cara ja està feta, la calques amb paper de calcar a una fusta.

A continuació fes un disseny de la forma que vols que tingui el rellotge.

Quan ja tinguis el disseny a la fusta, ho has de pintar (no cal que estigui pintat perfectament, amb una mica d’imaginació quedarà millor).

Desprès agafa el mecanisme d’un rellotge, fes un forat al mig de la fusta i monta-hi el rellotge, posa la pila i tindràs un rellotge de Dalí com el que vam fer nosaltres.

Nosaltres ens ho vam passar molt bé, així que prova-ho tu i veuràs com és de divertit!

Rellotge 9  Rellotge 8  Rellotge 5  Rellotge 4

Rellotge 7  Rellotge 6  Rellotge 3  Rellotge 2

Rellotge 1

Sonia Bravo Rayo
4t B

Tastets d’oficis

Vuit alumnes de 3r d’ESO seguim des del 15 d’octubre el programa pilot especial Tastets d’oficis. En aquesta primera fase dels tastets prenem contacte amb algunes de les funcions laborals que es desenvolupen habitualment a l’illa esportiva municipal. Els dijous i els dimecres d’11.30 a 13.30 hores anem a les instal·lacions esportives a fer tasques administratives i/o d’atenció al públic, de manteniment general, de monitor de natació i fitness i de socorrista.
Nosaltres opinem que els tastets d’oficis no serveixen per perdre classe, sinó que ens serveixen per apropar-nos al món laboral. A vegades les feines no són agradables, però això també passarà quan treballarem.
Ens agrada perquè tenim en compte per a què serveixen els tastets d’oficis.
No us penseu que el tastet es tanca només en el treball sinó que també tractem amb els habitants d’aquest poble, això significa que has de ser respectuós i educat.

 oficis1a.jpg        oficis2d.jpg

 

Aitor Prieto i Xavier Marcè
Alumnes de l’Aula Oberta

Ens hem sentit profes!

Som un grup d’alumnes de 2n d’ESO que ens estem formant com a mediadors, aquest curs hem tingut l’oportunitat, el dia 20 de novembre, d’anar a les classes de tutoria de primer d’ESO per a explicar, a través d’activitats, què és la mediació i com aprendre a resoldre els conflictes. Us explicarem què vam fer.

dsc00957.jpg dsc00958.jpg dsc00959.jpg

dsc00960.jpg dsc00963.jpg dsc00965.jpg

Primer una activitat per conèixer-nos. Consistia a dir tres afirmacions: dues que eren veritat i una, mentida. Aleshores preguntàvem a tots els alumnes quina era la falsa. Després vam fer l’activitat amb els alumnes, i els companys havien d’endevinar quina era la mentida.

Acabada l’activitat de coneixement, vam realitzar una activitat que consisteix a trobar allò que s’amaga darrera d’una imatge ambigua. Els alumnes, en silenci, escrivien en un full en blanc allò que cadascú veia. Quan la majoria d’alumnes havia acabat aixecaven la mà i amb el nostre permís sortien a la pissarra i assenyalaven allò que havien vist. Només van sortir tres coses diferents (un ratolí, la caricatura d’una persona i un camaleó). A l’hora de preguntar quina creien que era la conclusió, una nena la va dir gairebé perfecta: tots veiem les coses des d’un punt de vista diferent.

La tercera activitat consistia a trobar la imatge que s’amagava darrera d’una postal, només mirant per un forat que hi havia. Van dir moltes coses (corda, ull, iguana…), però en realitat el que s’amagava era un elefant. Tots van quedar sorpresos. Finalment vam preguntar per què creien que tots havien vist coses diferents i ells ho van dir, però nosaltres ho vam aplicar als conflictes: perquè tots veiem una part de la realitat, en un conflicte.

La quarta activitat va ser explicar un conte relacionat amb l’activitat del dibuix amagat. El conte anava de sis savis que eren cecs, i un dia va arribar un elefant a la ciutat, i per saber com era, els sis savis van anar a palpar-lo. Cada un havia tocat una part, i no es van posar mai d’acord en com era un elefant. Vam parlar que és bo escoltar què diuen els altres encara que nosaltres pensem que tenim la raó, podem formar-nos una imatge més completa de la realitat.

Després els vam repartir uns qüestionaris perquè contestessin unes preguntes sobre què els havia semblat la nostra tasca. Hem sortit molt ben valorats i els ho agraïm.

Per acabar els vam regalar un mandala on podien apuntar les conclusions de la pissarra, i pintar-lo, si els venia de gust.

Per nosaltres va ser una experiència nova i inoblidable. Ens vam posar molt nervioses, teníem vergonya, alguna es va quedar en blanc… Els alumnes de primer van estar molt bé a la classe, perquè tots van participar. Sens dubte hi tornaríem a anar!

Des d’aquí us animem a tots perquè vingueu a mediació i no utilitzeu la violència!!!

Alba G., Aida P., Naiara V. i Alba N.