Hola, em dic Anna, tinc 15 anys i sóc famosa! Us explicaré com va començar tot…
Era a classe d’història, un divendres, i estàvem estudiant el passat, el segle XXI, i tot el que hi tenia a veure: la roba, els costums, la tecnologia…, i el professor va dir, com cada vegada que començàvem un segle nou de la història:
– Heu de fer un treball, aquest cop individual, sobre les maneres d’entreteniment, els costums i la roba del passat. Ha de ser de tres pàgines i s’ha d’entregar d’aquí a un mes màxim.
Un treball individual, per fi podia anar sola i no amb qualsevol de les altres poca-soltes de la classe, que només pensaven en maquillatge, roba i nois (a mi no és que no m’interessin aquestes coses, però la meva vida no gira al voltant d’això). És molt dur ser l’única noia de la classe amb dos dits de front, ja que, en els treballs de grup em posen sempre amb les tres noies més ximples: l’Aina, la Clara i la Júlia. Sempre faig jo tot el treball, i després ens posen un deu a totes, i si em queixo, em baixen la nota, em posen una incidència o m’expulsen el que queda de classe. L’institut és molt més sever amb tots els nois i noies des de la revolta dels estudiants l’any 2328 (ja ho hem estudiat, tots els anys), on van guanyar els professors (que ens ho refreguen per la cara). A canvi de continuar anant a l’escola, els professors ens van donar un dia més de “cap de setmana”, el dimecres, que nosaltres anomenem l’entremig. Per contra, només tenim dos mesos de vacances, el desembre i el juny, sencers.
Quan arribo a casa m’he de fer el menjar, ja que el pare és de viatge de negocis a una base a la Lluna, i la mare a la feina. Després em poso a fer els deures amb el Hyiok, que és una pantalla virtual tàctil que surt del Hik, que és com un petit ordinador de 5x5cm, d’alta tecnologia, però és el que s’utilitza ara, en comptes de llapis i paper, o aquells ordinadors portàtils enormes, de 20x40cm o més. Prems un petit botó i surt el Hyiok, que és més gran que una simple pantalla d’ordinador, perquè fa 100x100cm, on pots fer tot el que vulguis: fer treballs, dibuixar, navegar per internet, etc.
Vaig començar a fer el treball el dissabte, perquè el divendres vaig fer uns deures d’altres assignatures: química, tecnologia, llengües (català, castellà, angles, francès i llatí), plàstica… Vaig començar buscant dades per internet sobre coses que s’haguessin conegut fa poc i sobre coses que semblessin menys interessants, ja que així era menys probable que algú fes el mateix que jo. No vaig trobar res que valgués la pena.
El dilluns, la meitat de la classe, els ximples i les poca-soltes, ja havien portat el treball acabat. La majoria d’aquestes persones ho havien fet sobre el primer president negre dels Estats Units, Barack Obama; o sobre l’accident a la central nuclear de Fukushima, al Japó.
El dimecres, vaig continuar buscant, però no hi va haver sort. Això sí, cada dia mirava 10 pàgines d’internet per veure si trobava cap cosa interessant. No va ser fins a l’entremig abans de la setmana d’entrega que m’hi vaig posar de debò, perquè jo sóc així, deixo les coses per al final, però quan em poso a fer-les, les faig bé.
El dimarts de l’última setmana d’entrega, tothom menys jo havia entregat el treball, però jo no em rendia, continuava buscant.
L’entremig d’aquella mateixa setmana, vaig decidir que faria el treball de la primera cosa que trobés que fos una mica interessant. Vaig decidir tornar a revisar les pàgines sobre el segle XXI, i vaig trobar dues a les que no havia entrat. Una, la primera a la que vaig entrar, parlava sobre la mortalitat alta causada per càncers de pulmó per culpa del tabac; l’altra parlava sobre una cosa que no havia sentit mai, els llibres. Em va semblar tan interessant que vaig estar fins a dos quarts d’una de la matinada mirant informació sobre els llibres, i buscant llibres. Vaig trobar-ne alguns de molt interessants. Encara em sona estranya, aquesta paraula. Al dia següent estava molt cansada, però vaig aguantar-me i quan vaig arribar a casa meva, a les sis, i vaig fer el treball, que em va ocupar cinc pàgines, incloent exemples dels llibres que més m’havien agradat. L’últim dia d’entrega li vaig donar al meu professor el treball, i estava segur que tot m’ho havia inventat i estava a punt d’expulsar-me de classe per excés d’imaginació quan, comprovant les faltes d’ortografia i les paraules “inventades”, va trobar que la paraula llibre existia i tenia un significat.
A partir d’això em van donar un premi al record i em vaig fer famosa i rica. També van començar a recopilar llibres de fa més de 1500 anys, i la gent m’ho va agrair moltes vegades i en molts idiomes, però jo sempre responia el mateix:
– Sempre han estat allà, els llibres, només feia falta buscar-los.
Marta López Moreno (2n A)
