Author Archives: bl_iaguilar

Alumnes ajudants

Leave a reply

A cada institut hi ha algun alumne amb problemes, que pateix agressions, bulling, qualsevol tipus d’amenaces…
En molts casos aquestes persones necessiten algú per parlar. Desgraciadament en molts casos aquestes persones no saben a qui poden acudir per cercar ajuda i aclarir els seus dubtes, solucionar els seus problemes i sentir-se bé durant la seva estança a l’Institut.
Per aquesta raó al nostre institut s’ha creat un grup d’alumnes amb capacitats per entendre, ajudar i buscar solucions per als seus problemes, aquests tenen l’obligació d’ajudar aquestes persones.
Els alumnes ajudants es van triar per mitjà d’uns qüestionaris que vam realitzar. S’han triat els que reflecteixen característiques com ara: empatia, sensibilitat, habilitats per escoltar i influències per poder integrar certes persones que els costa relacionar-se socialment.

Les estratègies que es fan servir per reduir el nombre de víctimes de l’assetjament a l’escola són les següents:
1. Parlar amb la víctima i preguntar-li si vol fer alguna cosa, i si ho rebutja, començar una investigació
2. Després d’investigar la situació, pot ser necessària la intervenció amb l’intimidador/intimidadors. La situació necessita ser tractada, i amb una mica d’optimisme la solució al problema pot ser trobada.
3. Informar els pares sobre la víctima o sobre l’intimidador. Discutir les possibles solucions amb ells i si és possible, intentar fixar una trobada amb ells.
4. Seguir comunicant-se amb la víctima, amb els pares i amb el professor sobre la situació.
5. Controlar el comportament de l’intimidador i la seguretat de la víctima per a tota l’escola.
6. Si el problema continua, tornar a parlar amb els pares de l’intimidador i destacar la idea de la possible expulsió de l’intimidador si el problema continua. Els intimidadors normalment ataquen en grup, i per tant, s’ha de trobar exactament qui intimida.

Tota aquesta feina seria molt més fàcil si les víctimes no tinguessin cap problema per parlar amb els alumnes ajudants. Jo des d’aquí animo totes aquelles persones que tinguin aquest tipus de problemes que s’obrin i tinguin el valor de parlar i explicar els seus problemes. Els alumnes ajudants han sigut triats per escoltar i solucionar els problemes d’aquestes persones i el més important, tenen l’obligació d’intentar que tothom passi uns bons anys a l’Institut.

Irene Aguilar
4t A

“Estamos hechos de la misma sustancia de los sueños”

Leave a reply

He dedicado los últimos años de mi vida a escribir libros sobre amor, a leer novelas románticas, a escuchar canciones de enamorados, a soñar con un hombre que me quiera con todo su corazón, pero no he tenido el valor de volver a saborear las verdaderas sensaciones que produce el amor. Y todo por ti… Hace dos años que no hablamos, me dejaste tirada, sola, me arrebataste las ganas de enamorarme, de confiar en una persona, de sentir… de sentir todo eso, todo lo inexplicable que se siente cuando quieres a alguien con todo tu corazón. Y ahora, después de tanto tiempo, te escribo esta carta con las mismas manos con las que te escribía todos esos poemas, los cuales, supongo, se convirtieron en ceniza hace ya demasiado tiempo.
He estado cerrada al amor desde entonces, escondiéndome y evitando que alguien como tú volviera a dejar más cicatrices en mi débil cuerpo. ¿Pero sabes? Ahora ya no. Se acabaron esas noches de oscura nostalgia, de lágrimas deslizando por mis mejillas, de recuerdos imborrables, de sentir que mi cama no es la misma sin tus caricias… Esta noche empieza mi vida. Un vestido nuevo, unos tacones de infarto, una melena suelta, unas amigas con las que sentirme libre y ningún tipo de miedo o timidez. Vuelvo a deslumbrar con mi sonrisa. Vuelve a brillar el sol en mi piel y la luna nuevamente despierta mi locura. Vuelvo a ser yo ¡Que tiemble el suelo que allá voy, pisando fuerte y sin temor!
Imprimiré esta carta y arderá junto a mis recuerdos y a mis días de soledad. Porque no te mereces leerla, ni siquiera saber de mi, y mucho menos de cómo me dejaste, del daño que me causaste. Esto es un adiós a todo lo que tiene que ver con tu paso por mi vida.
De ahora en adelante voy a dejar los libros, las películas y las canciones románticas a un lado. A partir de ahora cuando quiera disfrutar de una historia de amor la viviré.
Como dijo Shakespeare en su momento “Estamos hechos de la misma sustancia de los sueños”, y mi sueño es volver a ser feliz.

Irene Aguilar
4tA

Viatge de final de curs 4t d’ESO

Leave a reply

Aquest any  els alumnes de 4t d’ESO faran com cada any un viatge de final de curs, per celebrar, per així dir-ho, l’acabament dels estudis obligatoris. Enguany el destí serà Sicília, en concret la ciutat de Palerm.
El viatge s’ha decidit fer tot i la crisi actual que pateixen algunes famílies.

El destí va ser ofert per una agència de viatges. La primera intenció era anar a Tunísia com l’any passat. Peró aquest any, degut a les fortes revoltes lliberals que pateixen els països àrabs, va quedar completament descartat. Es va oferir un viatge combinat entre Pisa, Venècia i Roma, peró el preu era massa elevat, per tant va quedar com a destinació Sicília.

El viatge serà en avió fins a Palerm, i durant una setmana es podrà gaudir de totes les exquisideses de l’illa: les seves platges, les seves ciutats amb gran interès cultural i, com no, de la famosa cuina italiana. El viatge serà del 14 al 18 de juny.

L’assistència no és obligatòria, però pràcticament tots els alumnes han pagat per anar-hi. S’han fet diverses activitats per recollir diners durant el Nadal, on el premi era una cistella de torrons, i també abans de Setmana Santa, on els alumnes han venut butlletins de sorteig d’un viatge al Carib. També s’han anat fent durant el curs algunes activitats per a nens i nenes .  Enguany, però, la festa de 4t no serà per recollir diners per al viatge.

Irene Aguilar
Adrià Huguet
4t A

A tu et podria passar

Leave a reply

Un cop, sirenes, ambulàncies, tensió, dolor, silenci…

Estem tots al fons d’un llarg passadís de color gris apagat. S’ha apropat a nosaltres un home amb una bata blanca, gairebé com la seva pell, i amb uns ulls profunds ens ha donat la notícia. He vist alguns plorant, uns quants abraçats, d’altres han començat a cridar de ràbia i d’impotència… Jo, en canvi, no. Jo no he dit res, he començat a caminar per sortir d’allà. El camí s’ha fet interminable. Mentre passava per aquells passadissos només tenia una cosa al cap: i si… I si s’hagués quedat a casa aquella nit, i si en comptes d’anar a aquella discoteca hagués vingut amb mi al cinema, i si no hagués begut, i si no hagués agafat el cotxe en aquelles condicions, i si algú li hagués dit que no ho fes, i si hagués tingut por del control d’alcoholèmia, i si no l’hagués acompanyat aquella mala sort, i si hagués estat jo allà?…

Potser demà sortirà en algun diari com a notícia secundària, potser comentaran alguna cosa als telediaris, serà una mala notícia a la premsa local.

Els seus amics i familiars estaran afectats durant setmanes, mesos, anys o potser no ho superaran en tota la vida. Els seus companys de feina i els seus veïns parlaran estranyats pel que li ha passat i ho lamentaran. El conductor amb el quals va xocar el dia de l’accident l’odiarà durant tota la seva vida en haver fet que perdés la mobilitat de les cames, a causa de la nit de copes descontrolada d’aquell jove.

Però els segons passen, les vides continuen i el record d’aquell accident cada vegada es veurà més llunyà a nosaltres.

Per a les persones no molt properes a ell l’accident serà com qualsevol altre. S’oblidaran del seu nom, del que va passar aquella nit… Ja no hi ha remei, el meu amic s’ha convertit en una simple xifra més. La seva vida ha passat a formar part d’una llista massa llarga, plena d’històries com la seva.

Ell sabia que no havia de beure i conduir però ho va fer, igual que ho fan moltes més persones, li va tocar a ell, però li podia haver tocat a qualsevol altre. Ara ja només puc fer una cosa per ell, lluitar perquè ell sigui la última vida que s’emporti aquesta llista.

Irene Aguilar
4t A

La confiança en un mateix és fins i tot important en els estudis

Leave a reply

Ha estat estudiant tot el cap de setmana, és un examen molt important, si no l’aprova li quedaran les matemàtiques de 4t i el més probable és que hagi de repetir curs. Sembla que el seu cos pesi més que mai a causa de la pressió tan gran que porta a sobre. Però no hi fa res, aprovarà.

Surt de la seva habitació disposada a treure un excel·lent, sap la lliçó tan bé com per treure un 10, la seva autoestima està al 100%. La seva mare s’apropa per acomiadar-se’n i li diu: “No ets gens bona en matemàtiques ho sé, però intenta-ho”. El seu nivell d’autoestima baixa a un 80%. Mentre va de camí cap a l’institut parla amb una amiga que li diu: “No aprovaràs, però tranquil·la, jo tampoc!”. El seu nivell ha quedat en un 70%. Falten tres hores per l’examen i rep un missatge del seu xicot: “No ets una Einstein i mai no ho seràs, però jo t’estimo igual.”. 40% d’autoestima. Una hora abans de l’examen la seva tutora s’apropa a ella i li diu amb veu amable: “Si treus un 4, el puc convèncer perquè t’aprovi l’assignatura.” 5% d’autoestima. Arriba l’hora de l’examen, entra el professor i deixa caure un dels seus comentaris: “Pels que no heu estudiat gens que sapigueu que és difícil” dissimuladament la mira a ella, fent que se senti al·ludida. La seva autoestima cau a un -10%. La forma de resoldre una equació, les raons trigonomètriques, els teoremes de Tales, els sistemes, els problemes… surten del seu cap substituïts per pensaments: “No creuen que pugui aprovar, per què ho he d’intentar? No em surten, no m’han sortit mai i, per tant, mai no em sortiran”.

Això és un clar exemple de l’efecte Pigmalió. És un dels successos que afecten, tant a l’àmbit laboral com a l’escolar, social o familiar. L’efecte Pigmalió es pot identificar de les maneres següents:

  • Esdeveniment pel qual una persona aconsegueix el que es proposa prèviament a causa de la creença que pot aconseguir-ho.
  • Les expectatives i les previsions dels professors sobre la forma en què d’alguna manera es conduirà algú determinen precisament les conductes.
  • Una profecia autocomplerta és una expectativa que incita les persones a actuar de forma que fan que l’expectativa es torni certa.

A mi tampoc m’agrada sentir ràbia contra un objecte que fa soroll a les 7 del matí cinc dies setmanals perquè em llevi del llit: odio passar-me hores i hores estudiant i fent deures mentre veig a través de la finestra un cel blau com el mar. Jo també em voldria morir quan arriben les interminables setmanes d’exàmens. Jo també prefereixo anar de festa amb les meves amigues i no tancar-me entre quatre parets per fer un treball. Jo també detesto tenir cara de vella amargada a causa de l’estrès. Però això és la vida de l’estudiant, és dura, per molt que de vegades ens diguin els nostres pares que no, que estem a la millor etapa de les nostres vides i que després ho trobarem a faltar. És dur, les setmanes es fan pesades i llargues.

L’efecte Pigmalió afecta en el tema dels estudis de la següent forma: sabem que és dur, amb això tots estem mentalitzats, però les classes, els exàmens, les notes, etc. sempre surten millor quan tenim  algú al darrere que creu en nosaltres. La nostra confiança en nosaltres mateixos augmenta quan algú creu en les teves possibilitats, quan un professor t’anima a esforçar-te i quan els amics et recolzen. S’han fet molts estudis sobre aquest efecte tan curiós en la mentalitat de les persones. Tot és una cadena, quan tenim algú que creu en nosaltres la nostra autoestima puja, les nostres ganes de treballar també i, per tant, les notes són molt més brillants. Però el més important és la confiança que s’aconsegueix en un mateix.

Irene Aguilar
4t A

La decisión de Anne (Drama)

Leave a reply

Fins on és capaç d’arribar una mare per salvar la vida de la seva filla? La vida de la família de la Katy va canviar per complet quan, amb només dos anys, li van diagnosticar leucèmia. L’única solució per poder controlar el càncer de la nena és tenir un fill que sigui compatible amb la Katy i li pugui donar òrgans, sang i tot el que necessiti. Així neix l’Anne, ella considera que ha nascut per fer viure la seva germana, no perquè els seus pares l’esperessin. La Katy porta una vida avorrida i lamentable, es passa el dia a l’hospital fent-se tractaments de tot tipus, però tothom sap que no té remei, els seus dies estan comptats. Arriba un moment en el qual a ella li és igual morir, fins i tot ho prefereix. Ella està molt malament i ho sap, morir és la millor opció segons el seu punt de vista, i a més, pensa que si mor la seva família continuarà amb les seves vides i es tornarà a unir, ja que a causa de la seva malaltia tothom està pendent d’ella i de la seva salut, i s’han oblidat que hi ha món més enllà de les parets d’un hospital, tots estan trastornats.

La malaltia de la Katy empitjora per moments, els metges comuniquen als pares que necessita un ronyó. La donant, com de costum, és l’Anne, ho porta sent tota la seva vida. Però aquest cop no serà com els altres. L’Anne acaba de complir els onze anys, i aquest cop es nega a donar aquest ronyó a la seva germana i a més contracta un advocat perquè vol demandar als seus pares per tots els tractaments que li han fet passar des que era un nadó. Posa com a excusa que ella no vol donar aquest òrgan perquè li fa por no tenir una bona vida a causa d’aquesta operació, i també demana que se la tingui en compte. Diu que només es prenen decisions pel bé de la seva germana, i cap pel seu germà gran o per ella mateixa. Però la seva mare sap que aquesta no és la veritable raó d’aquesta extranya decisió…

Irene Aguilar
4tA