La majoria dels lectors d’aquesta revista coneixeu de ben segur l’Albert Espinosa, l’autor de llibres com: El món groc, Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine i guionista de l’exitosa sèrie de TV3 Polseres Vermelles.
L’Albert va néixer a Barcelona el 5 de novembre de 1974. Després d’una llarga vida entre hospitals com a conseqüència de diversos càncers (de pulmó, a la cama i al fetge) va acabar la seva lluita sense cama, amb només un pulmó i amb mig fetge als 24 anys aproximadament. Aquesta experiència, que per a molts hagués sigut una etapa de vida depriment i desgraciada, va resultar ser per a ell un període de maduració i d’aprenentatge que li ha permès gaudir i valorar al màxim petits detalls insignificants, que per a persones que no han viscut aquesta situació no tindrien importància.
Aquesta malaltia no li va impedir formar-se professionalment. És així com als 19 anys va començar a estudiar enginyeria industrial a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. Durant aquesta època va començar a sentir interès pel món del teatre, de l’actuació i de les arts en general; aquest interès va ser el motor del seu inici com a guionista de diverses obres de teatre seguint l’estil shakespearià i basant-se també en temes personals relacionats amb el seu pas entre hospitals.Tot i acabar els seus estudis no ha arribat a dedicar-s’hi mai professionalment, ja que només acabar va decidir dedicar-se per complet a guionista, escriptor i actor. Després de diverses participacions a sèries de televisió i pel·licules, el seu èxit va arribar l’any 2003 amb la pel·lícula Planta 4º, l’any 2007 va debutar al cinema amb la pel·lícula “No me pidas que te bese porque te besaré”, una mica més tard li van arribar dos grans èxits: Herois (2010) i Polseres Vermelles (2011).
A nosaltres personalment l’Albert Espinosa ens sembla admirable, no tan sols per les nombroses obres (sèries, pel·lícules, llibres i guions teatrals) sinó també perquè representa tot un model a seguir de superació i lluita personal. Tot i haver superat la malaltia i la gran fama que ha adquirit, l’Albert no s’oblida de totes aquelles persones que com ell, es troben passant per una situació difícil.
Júlia Pérez
Beatriz Fernández