Author Archives: andreacaparros

Entrevista a la Malina Caraiman

Malina Caraiman és una alumna de 4t que  porta des dels cinc o sis anys tocant el piano. Va començar a fer classes a l’escola de música de Castellbisbal. Actualment toca en un grup anomenat “Combo”. Ha participat en diferents concursos de piano com ara el Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès.

Quan vas començar a tocar el piano?
Vaig començar a tocar el piano concretament als cinc o sis anys. Abans d’aquesta edat, des dels quatre anys vaig estar fent llenguatge musical, coral, laboratori instrumental i altres assignatures conjuntes de l’escola de música de Castellbisbal. Per tant, aproximadament porto uns 11 anys tocant el piano.

Per què vas escollir el piano, i no un altre instrument? Què és el que més t’agrada d’aquest instrument?
Quan érem petits, fèiem una assignatura a l’escola de música que s’anomenava Roda d’instruments, i ens ensenyaven tota una varietat d’instruments perquè poguéssim escollir en un futur el que més ens agradés. Vaig escollir el piano perquè va ser el primer que vaig “tocar” físicament i em va semblar molt interessant. Els meus pares volien que toqués el violí o algun altre instrument semblant, però després de pensar-ho una mica, vaig decidir escollir el piano, perquè me n’agradava molt el so, i és un dels pocs instruments amb el qual pràcticament es pot fer de tot, des d’escales i notes molt baixes, fins a les escales més agudes que existeixen.

Algun membre de la teva família toca algun instrument?
La meva mare quan era petita va aprendre a tocar l’acordió, però quan es va fer gran, cap als 23 anys va decidir deixar-ho, per falta de temps. Però la resta de la meva família no va tenir mai res a veure amb el món de la música.

Recordes el teu primer concert?
El meu primer “concert” va ser una audició a l’Escola de Música, on havia de tocar una simple de cançó d’uns 30 segons. Tenia cinc o sis anys i me’n recordo que vaig estar setmanes practicant aquella melodia, i després d’acabar aquella audició em sentia la nena més feliç del món, com si hagués tocat en un lloc súper important!

Toques en un grup?
Actualment toco en un grup format per l’Escola de Música, que anomenen “Combo”, amb la Clara Ros, el Javier Rodríguez, l’Oscar Moreno i la Marta Muset. Toquem en diferents concerts de l’Escola de Música, en les Jam’s Sessions o simplement acompanyem algunes corals en els concerts de fi de curs.

Tens piano propi?
Sí, a casa tinc un Yamaha P114 negre.

Alguna vegada algun veí s’ha queixat del soroll quan practicaves tocant el piano a casa?
No, la veritat és que no. Des que vam comprar el piano, sempre pensàvem que algun veí es queixaria o diria alguna cosa, però mai ningú no ha dit res, així que suposo que no molestarà tant com sembla. Tot i que també s’ha de tenir en compte l’horari en el qual es pot tocar, ja que a partir de les 22h ja comença a ser molest.

Quines cançons t’agrada més tocar en el piano?
M’agrada tocar cançons lentes, com nocturns o alguna balada, que a més de ser peces tranquil·les també incorporen alguna part forta, que normalment és la part més important de la peça, i també la més complicada i difícil d’aprendre.

Quina és la cançó que has tocat que té més dificultat?
Fa un any aproximadament que vaig començar a tocar una peça molt complicada tècnicament, que s’anomena Impromptu Fantasia, de Chopin. El més complicat d’aquesta peça és que cada mà fa una història completament diferent, i si en el pentagrama superior hi ha 8 notes, en el pentagrama de baix tan sols n’hi ha 6, i per tant és molt complicat fer que aquestes 8 i 6 notes quadrin perfectament. I una altra peça que vaig començar a tocar recentment, s’anomena Liebesträume, de Franz Liszt. Són una sèrie de tres obres tan sols per a piano, conegudes com “Los sueños de amor”. Pràcticament són les obres més conegudes d’aquest compositor i també de les més difícils d’interpretar, a causa de la quantitat de notes que podem trobar.

Quin és el pianista en el qual t’inspires?
Com he dit abans, m’agrada molt tocar cançons lentes, i un dels compositors que més m’agrada i que fa aquest tipus de cançons és Chopin. D’aquest compositor he tocat força peces, però també hi ha altres compositors com Felix Mendelssohn o Mozart, que també fan peces molt interessants i que m’ha agradat molt tocar.

Has assistit a algun concert d’algun pianista conegut?
La veritat és que no, però m’hauria agradat molt assistir a una masterclass que va protagonitzar Lang Lang, el millor pianista del món, que fa unes setmanes va estar a Barcelona.

Has participat en algun concurs important?
Vaig participar dos cops, fa uns quants anys, al Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès, al famós auditori d’aquesta població. I a més, vaig participar en diversos concerts a l’Aula Magna de l’Escola de Música de Sant Cugat, i també al concurs que es va organitzar per primer cop en aquesta ciutat, fa també uns pocs anys.

Tens algun concert aviat?
M’hauria agradat molt participar al Concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès de nou aquest any (ja que se’n realitza un cada any), perquè tinc algunes cançons preparades, però malauradament cau en la setmana en la qual estic de viatge de fi de curs, així que aquest any no hi podré participar. Però tinc pensat participar en alguns concerts de nou a Sant Cugat, després de les vacances d’estiu.

Penses tocar el piano professionalment en un futur?
Professionalment, no. Per a mi, la música i el fet de tocar el piano tan sols és un hobby que em relaxa i em fa oblidar totes les preocupacions del dia a dia. En un futur tinc pensat estudiar una carrera completament diferent al món de la música, però mai m’agradaria deixar de tocar el piano, tan sols pel fet d’haver arribat fins a un nivell i haver fet tantes coses en la meva vida, només amb la música.

 

Judith Sánchez i Andrea Caparrós
4t ESO

STOP accidents

El 25 d’abril vam assistir a una xerrada sobre els accidents de trànsit. La senyora que ens va fer la xerrada era una víctima d’un accident de trànsit, on va perdre alguns familiars. Ens va dir que les víctimes dels accidents no són les que més els pateixen perquè els que més pateixen són els seus familiars, coneguts, companys… ja que són els que es queden sense ells en el cas que es morin. D’això no en som conscients fins que ho patim, per això ella ens volia donar a entendre que molts d’aquests accidents es poden evitar. També ens va explicar algunes normes que cal seguir, a les quals no es dóna molta importància i els n’hauríem de donar més, consells per a evitar tenir un accident…

Els objectius de l’associació STOP accidents són:

  • PREVENIR per a reduir els sinistres de trànsit exigint un pacte social i la prioritat política.
  • AJUDAR les víctimes i familiars des de la xarxa d’assistència.
  • IMPULSAR reformes legals i projectes que incideixin sobre la millora de la seguretat diària.
  • REIVINDICAR els drets de les víctimes i dels afectats.
  • FOMENTAR I DIFONDRE una cultura de la seguretat viària per promoure canvis de conducta.
  • COL·LABORAR amb els organismes i institucions implicades.

Finalitzada la xerrada ens van donar un tríptic de l’associació, per a fer donacions. Per més informació la seva pàgina web és www.stopaccidentes.org i el número de telèfon per assistència a les víctimes és 93 245 40 48.

Andrea Caparrós
Judith Sánchez
4t ESO

 

El arrecife del miedo

Título: El arrecife del miedo
Autora: José Maria la Torre
Editorial: Edebé
Páginas: 208

Este libro nos explica la historia de Dereck, un chico que perdió a sus padres al ser asesinados por unos bandidos que asaltaron y quemaron su casa, Donald lo salva y se hace cargo de él. Como Donald es un tipo que viaja mucho a causa de su trabajo, lleva al chico a un internado, ya que no se puede hacer cargo de él. Allí los chicos del internado, se burlan de él por ser mulato y éste decide fugarse de allí, donde se vuelve a encontrar con Donald y viven por un tiempo en una pequeña casa cerca del puerto. Donald vuelve a irse por trabajo,  y deja a Dereck en el hotel de unos amigos suyos, los Anderson. Allí en la isla  Malaya, Dereck y la hija de los Anderson, Susan, descubren un fenómeno paranormal: “una criatura” que se encuentra en la isla, dejando a sus víctimas en los huesos. En el hotel los chicos encuentran a un americano, Haller que intenta matarlos en varias ocasiones.

 

Andrea Caparrós Juan
4t B

Taller de primers auxilis

Aquest mes ha vingut l’Anna Obradors, una auxiliar d’infermeria, a ensenyar-nos les tècniques i conceptes bàsics per ajudar una persona si la trobem en situació de risc, ja que ajudar una persona en els primers minuts després d’haver patit un accident és crucial per salvar-li la vida o fer que no empitjori la seva situació. El curset consistia en una primera hora teòrica i una segona hora on nosaltres, els alumnes, practicàvem algunes de les tècniques que ens havien explicat abans amb un ninot.

Primer de tot, si trobem una persona convalescent al terra s’ha de comprovar si respira, si es veu que està desperta la posem en la posició de seguretat i avisem al 112. Si no està conscient, avisem al 112, els informen sobre la situació de la víctima i ens posem a fer-li la respiració artificial (també coneguda com el boca a boca). La respiració artificial consisteix a donar a la víctima 30 cops al mig del pit, i després fer-li dos insuflacions d’aire, i així fins que arribin els serveis sanitaris, et cansis o fins que la víctima torni a estar conscient.

A la pàgina web de la Creu Roja teniu un joc per aprendre conceptes de primers auxilis. Aquí hi teniu l’enllaç. Animeu-vos a visitar-la.

Judith Sánchez
Andrea Caparrós
4t B

Carnestoltes a l’Institut

El divendres 24 de febrer vam celebrar el Carnestoltes al nostre Institut, on a part que algunes persones es disfressessin, es van realitzar diverses activitats que us explicarem a continuació:

  • La partida de l’Institut: es va dur a terme al gimnàs. Consistia en un concurs on competien dos alumnes de cada curs des de 1r fins a 4rt contra professors com ara Anna López, Josep Castillo… Aquest any van guanyar els alumnes, però cal dir que  va estar renyit. També es van fer diverses actuacions on van ballar alguns alumnes.
  • Sing Star i Just Dance: aquestes activitats es van realitzar en les aules de 4rt i hi van participar moltes persones que podien escollir ballar cançons com ara Barbara Streisand, o cantar cançons de David Bisbal, Melendi… Va ser molt divertit!
  • Concurs de rebosteria: els concursants havien de portar  un pastís fet per ells amb la millor presentació. El jurat, format per alumnes, tenia en compte la presentació, el gust i l’originalitat del nom que li havien posat. Va ser molt difícil escollir al guanyador, però finalment van guanyar Javier Valenzuela (3r A), que va obtenir el premi al pastís més bo; Irene Jiménez (4t D), que va guanyar el premi al pastís més creatiu; i Laura Marzá, Nil Masana i Araceli Saldaña (3r C), que que van guanyar el premi a la millor presentació.
  • Torneig de futbol: es va organitzar un torneig en el qual competien equips formats per diferents alumnes del centre, i també es va fer un partit d’alumnes contra professors. Van guanyar els alumnes.
  • Ordinadors: a les aules de cicle formatiu els alumnes que s’hi van apuntar van competir en diferents videojocs de l’ordinador.

Aquí teniu les fotos d’aquesta diada:

Judith Sánchez
Andrea Caparrós
4t ESO

Entrevista al Dídac Galera

El kendo és  literalment traduït del japonès el camí de l’espasa. Els antics guerrers samurai practicaven l’antic art del kenjutsu, i aquest ha anat evolucionant amb el pas del temps en l’actual Kendo (més esportiu).
El 1899 el kendo arriba a Europa a través de França, on es va presentar aprofitant una visita de Jigoro Kano , fundador del judo. Hiruma Sensei va ser l’introductor del Kendo a Espanya. El Kendo és l’equivalent japonès de l’esgrima occidental.

Aquesta entrevista la fem a Dídac Galera, un alumne de 4t d’ESO del nostre centre que practica aquest esport.

Quants anys fa que practiques aquest esport?

Porto un any i mig practicant kendo (vaig començar el març de 2010).

Què és el que més t’agrada d’aquest esport?

El que més m’agrada és que és un esport en el qual has de treure tot el teu “instint” i has de deixar de pensar completament, deixant-te emportar per les sensacions. Has de deixar tots els teus problemes fora del dojo i transformar-te en una persona nova en cada entrenament.

Als que diuen que és un esport perillós, què els diríeu?

Només és perillós si es practiquen tècniques i moviments fora del teu nivell. No pots practicar tècniques d’un grau molt superior al teu (com l’atac “Tsuki”*), ja que pots fer mal al teu company. Amb les proteccions que es porten és, en la meva opinió, una disciplina segura.

Quina roba es necessita per practicar aquest esport?

Bé, pots practicar-la tranquil·lament amb un xandall. Però l’uniforme necessari per competir i per practicar en públic són el kendogui i la hakama. El kendogui és una peça de roba que cobreix el tronc i que és molt semblant a un kimono. La hakama és la peça que cobreix les cames i es podria dir que es una “faldilla-pantaló”. La principal idea d’aquesta és que no es notin els moviments de les cames i els peus per a avançar sense que es noti, d’una forma més subtil.

En quina infraestructura es practica el kendo?

El kendo es practica majoritàriament en un sòl  de parquet. Els dojos normalment no són molt grans, però això no depèn del nombre de persones que practiquin kendo en aquell dojo.

Hi ha nivells? Quins són?

I tant! Perquè tothom ho entengui, t’ho explicaré com si fos un mirall:

Primer es comença per 6è Kyu, que per a situar-vos seria “cinturó blanc” en altres disciplines. L’ordre va baixant a mesura que puges de nivell (6è, 5è, 4t… 1r).

Un cop a 1r Kyu (“cinturó negre”) comença a pujar, tal i com si fos un mirall però, aquest cop, en comptes de Kyu se’n diuen Dan (1r, 2n, 3r… 9è).

Com va el tema de les competicions? Els nois i les noies competeixen junts o separats? Es competeix per edat o segons el nivell que tinguis? Has participat en alguna competició? Quina?

Les competicions normalment són anuals, i n’hi ha moltes arreu. Nois i noies competeixen com a iguals en competicions per diferents categories (categoria Kyu, categoria Dan normalment). Es poden fer dos tipus de torneigs: individuals i en equip. Jo només he participat en el 1r Torneig UPC (BCN), que era un torneig per categoria Kyu individual. El guanyador d’aquell any passava a competir en la categoria Dan (fins on pogués arribar). Va ser molt divertit participar-hi l’any passat, i aquest també hi participaré (26 novembre).