Fa uns 2500 anys que les fures van ser domesticades. Durant centenars d’anys el seu ús principal era la caça de conills. Actualment se solen tenir com a animals de companyia, tot i que en alguns llocs se segueixen fent servir per a caçar.

Una fura és una bona opció per si es vol tenir un animal menys independent que un gat, però que no tingui tantes necessitats com un gos. Un exemplar adult sol fer uns 45 centímetres i pesa de 1,5 a 2 quilos. No obstant, les femelles solen ser més petites que els mascles i pesen menys.

Són juganers i entremaliats, a la vegada que dòcils i sociables. Són bastant inquiets, els agrada ficar-se per tot arreu. Per això, cal anar molt amb compte.

Per a tenir una fura a casa, cal complir certs requisits. És important disposar d’una gàbia espaiosa, tot i que es recomana deixar-la que vagi lliure per una habitació una hora al dia com a mínim. Per aquest motiu, s’ha de vigilar molt amb objectes que puguin fer-li mal: cables elèctrics, endolls, cadires plegables, etc.

Les fures són un animal carnívor, s’alimenten de carn d’au. No obstant això, avui dia disposem de menjar especialitzat per a fures. Un error que comet molta gent és alimentar-les amb menjar per a gat. Això és perjudicial, necessiten alimentar-se com cal.

Un inconvenient d’aquesta mascota és la seva olor corporal, que a vegades pot arribar a molestar. La solució al problema és l’esterilització, tot i que d’aquesta manera no es suprimeix totalment. Tampoc és correcte banyar  molt sovint la fura per evitar l’olor, perquè fent això l’únic que s’aconsegueix és l’efecte contrari; el seu cos segregaria més “pudor”. És recomanable banyar-les una vegada al mes.

Al moment de comprar una fura la millor opció és anar a un criador especialitzat. Aquí també ens poden ajudar a resoldre qualsevol dubte que tinguem i ens poden assessorar per decidir quina fura triar.

Lluís Jiménez
4t C