Parladora, raonadora, senzilla, escriptora. Així és Maria Barbal. Nascuda a Tremp, un poble petit del Pallars, territori del que està enamorada i protagonista durant les seves primeres novel·les. Precisament la primera obra que va donar-la a conèixer, Pedra de Tartera, succeeix al Pallars i tracta sobre la guerra. Durant el seu recull de contes Ulleres de sol el seu estil va canviar, i va passar de ser rural a deixar-se portar més per l’argument, ja que pensava que no podia seguir escrivint sobre el Pallars sense repetir-se.

Carrer Bolívia va ser la seva següent novel·la, on ja es notava el canvi d’estil. La història tracta sobre una noia, la Lina, que emigra del petit poble a Linares a la ciutat (Barcelona), per qüestions econòmiques, el llibre t’explica com és el fet d’integrar-se a un nou lloc, on hi ha el problema de la llengua, en les persones que actuen diferent a casa i a fora, el valor d’estudiar, la vida de les dones fa anys, quan eren menyspreades…  Aquesta novel·la va partir a base d’idees, sense un argument clar ni uns personatges, i per tant li va costar més temps d’escriure, uns cinc anys. Està escrit en forma d’arbre. Parteix d’un personatge, que es va trobant amb els altres, creant un arbre: on el tronc seria la Lina i les branques la resta de personatges.

Maria Barbal va començar a escriure degut als fets traumàtics que va viure durant la guerra. Per escriure va inspirar-se en autors de l’exili com, per exemple, Mercè Rodoreda. Actualment segueix llegint molt i s’inspira en escriptors com Munro, escriptora canadenca de narracions breus i contes. Més tard va estudiar filologia hispànica i ara és catedràtica d’institut, tot i que segueix escrivint. Per escriure un llibre acostuma a trigar tres anys, i se sol inspirar en un punt, un objecte, una realitat, per poder escriure al voltant d’un tema. Però el moment més difícil és quan l’ha acabada i l’ha de repassar, llegir, rellegir, refer algun tros, corregir algun error… Per ajudar-la en aquesta etapa té dues o tres persones de confiança i de diferents mons, que li diuen si s’entén, si canviarien alguna cosa…

Amb ganes de continuar escrivint, d’innovar, de llegir i de fer gaudir d’una bona novel·la  és una altra manera de dir com és aquesta autora catalana. I a esperar tots el seu següent llibre, que segons ens va dir, no trigarà gaire en estar a les nostres mans.

Aquestes impressions són les que ens va transmetre i explicar Maria Barbal en la seva visita a la biblioteca municipal de Castellbisbal.

Núria Domènech
Elena Aguilera
4t ESO