El passat dijous 23 de febrer, cap a les 15.30 h, els alumnes de 4t d’ESO vam anar a un teatre organitzat per l’Institut amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Aquest teatre estava dividit en dues parts, a la primera part, l’actuació del teatre i, a la segona part, es va organitzar un petit debat amb els alumnes sobre el que havíem vist al teatre.

Aquest teatre tractava d’uns nois, concretament quatre amics, de la nostra edat que havien d’escollir la seva vida futura, però que a casa tenien problemes amb la família, ja que els pares insistien perquè estudiessin allò que no volien. A la  revetlla de sant Joan aquests amics queden a la platja, i decideixen emborratxar-se. En aquest moment fan una promesa, que es retrobarien el 2008 al mateix lloc on eren. Però a causa d’aquesta decisió, cometen un gran delicte , maten un noi, decideixen que no ho diran a ningú, i s’inventen una història perquè la policia els cregui. A partir d’aquest moment les seves vides canvien, un d’ells s’en va a un reformatori als Estats Units i s’estableix allà on aconsegueix un treball d’empresari i una esposa, que mor de càncer. Una del grup se’n va a Londres per provar d’accedir a una escola de música de molt prestigi i també s’estableix allà. Un altre noi es queda al poble, havent de veure la mare del noi que va morir, i estudia per aparellador i es casa. L’última noia passa per diversos treballs on acaba coneixent el seu xicot.
Quan passen 17 anys es retroben a la platja a la revetlla de Sant Joan. Tots estan alegres, s’expliquen l’evolució de la seva vida des de “l’accident”. Però sorgeixen diverses discussions sobre la vida de cadascun dels amics. El dels Estats Units revela que ell ho va confessar tot a la policia, però que gràcies a la influència del seu pare no els van fer res.

Després de la representació de l’obra, es ca obrir un torn de preguntes, on també vam respondre nosaltres les preguntes que ens feien els actors sobre què pensàvem del caràcter, la relació amb la família, la posició social… de cadascun dels nois representats. També vam fer una petita activitat on vam determinar el grau de felicitat de cadascun dels integrants del grup d’amics. Amb aquesta activitat es va acabar el teatre.

Personalment, crec que va ser un teatre molt interessant, veure com en certa manera, aquells nois que són com nosaltres han de decidir el seu futur. I que no es decideixen fins que es veuen relacionats en un fet fatal que els marca de per vida.

Héctor Mier Galera
4t D