Ha estat estudiant tot el cap de setmana, és un examen molt important, si no l’aprova li quedaran les matemàtiques de 4t i el més probable és que hagi de repetir curs. Sembla que el seu cos pesi més que mai a causa de la pressió tan gran que porta a sobre. Però no hi fa res, aprovarà.

Surt de la seva habitació disposada a treure un excel·lent, sap la lliçó tan bé com per treure un 10, la seva autoestima està al 100%. La seva mare s’apropa per acomiadar-se’n i li diu: “No ets gens bona en matemàtiques ho sé, però intenta-ho”. El seu nivell d’autoestima baixa a un 80%. Mentre va de camí cap a l’institut parla amb una amiga que li diu: “No aprovaràs, però tranquil·la, jo tampoc!”. El seu nivell ha quedat en un 70%. Falten tres hores per l’examen i rep un missatge del seu xicot: “No ets una Einstein i mai no ho seràs, però jo t’estimo igual.”. 40% d’autoestima. Una hora abans de l’examen la seva tutora s’apropa a ella i li diu amb veu amable: “Si treus un 4, el puc convèncer perquè t’aprovi l’assignatura.” 5% d’autoestima. Arriba l’hora de l’examen, entra el professor i deixa caure un dels seus comentaris: “Pels que no heu estudiat gens que sapigueu que és difícil” dissimuladament la mira a ella, fent que se senti al·ludida. La seva autoestima cau a un -10%. La forma de resoldre una equació, les raons trigonomètriques, els teoremes de Tales, els sistemes, els problemes… surten del seu cap substituïts per pensaments: “No creuen que pugui aprovar, per què ho he d’intentar? No em surten, no m’han sortit mai i, per tant, mai no em sortiran”.

Això és un clar exemple de l’efecte Pigmalió. És un dels successos que afecten, tant a l’àmbit laboral com a l’escolar, social o familiar. L’efecte Pigmalió es pot identificar de les maneres següents:

• Esdeveniment pel qual una persona aconsegueix el que es proposa prèviament a causa de la creença que pot aconseguir-ho.
• Les expectatives i les previsions dels professors sobre la forma en què d’alguna manera es conduirà algú determinen precisament les conductes.
• Una profecia autocomplerta és una expectativa que incita les persones a actuar de forma que fan que l’expectativa es torni certa.

A mi tampoc m’agrada sentir ràbia contra un objecte que fa soroll a les 7 del matí cinc dies setmanals perquè em llevi del llit: odio passar-me hores i hores estudiant i fent deures mentre veig a través de la finestra un cel blau com el mar. Jo també em voldria morir quan arriben les interminables setmanes d’exàmens. Jo també prefereixo anar de festa amb les meves amigues i no tancar-me entre quatre parets per fer un treball. Jo també detesto tenir cara de vella amargada a causa de l’estrès. Però això és la vida de l’estudiant, és dura, per molt que de vegades ens diguin els nostres pares que no, que estem a la millor etapa de les nostres vides i que després ho trobarem a faltar. És dur, les setmanes es fan pesades i llargues.

L’efecte Pigmalió afecta en el tema dels estudis de la següent forma: sabem que és dur, amb això tots estem mentalitzats, però les classes, els exàmens, les notes, etc. sempre surten millor quan tenim  algú al darrere que creu en nosaltres. La nostra confiança en nosaltres mateixos augmenta quan algú creu en les teves possibilitats, quan un professor t’anima a esforçar-te i quan els amics et recolzen. S’han fet molts estudis sobre aquest efecte tan curiós en la mentalitat de les persones. Tot és una cadena, quan tenim algú que creu en nosaltres la nostra autoestima puja, les nostres ganes de treballar també i, per tant, les notes són molt més brillants. Però el més important és la confiança que s’aconsegueix en un mateix.

Irene Aguilar
4t A