Un estudiant amb ulleres negres de pasta cedeix el pas a la Clara, que entra decidida a la biblioteca d’Humanitats de Bellaterra. El mostrador de préstec de llibres restarà obert durant vint minuts més i tan sols té dues persones davant seu. Temps suficient per retornar els quatre exemplars que va agafar fa tot just tres setmanes i trucar a l’Àfrica per fer l’habitual cafè de les sis.
Sergi, com el meu ex…bah millor no pensar-hi! – comenta la Clara per a si mateixa llegint el rètol que porta penjat el becari de la secció de préstecs. Diposita sobre el mostrador el carnet d’estudiant de la UAB. En Sergi deixa entreveure un somriure radiant i aprofita per exhibir el seu braç treballat al gimnàs. Comprova els llibres i a l’instant pregunta a la Clara pel cinquè exemplar. “Es deia Jan”, agafat en préstec el 16 de maig. La Clara fa memòria però no recorda haver-lo agafat. El becari gira el monitor del MAC i efectivament apareix al seu llistat de préstecs. 530 euros de multa, això és el que s’ha de pagar per robar, perdre o trencar un llibre. I aquest és el preu que haurà de pagar la Clara, després de discutir inútilment amb el Sergi i veure’s incapaç de demostrar que és innocent.
El becari li ofereix un pla per cobrir la despesa i de pas, perquè no, conèixer a fons la Clara. Ella, incapaç de fer front a un imprevist com aquest, no té altre remei que acceptar. Anul·larà el seu viatge a Menorca amb l’Àfrica i treballarà a l’escola d’esports d’aventura del Sergi durant dos mesos com a mínim!
El temps a Boí Taüll passa a la velocitat de la llum. Quatre hores com a guia de trèquing per les rutes del parc natural de l’estany de Sant Maurici. Als migdies se’n torna a l’escola esportiva i es planifiquen els grups d’aprenentatge juvenils de la tarda, distribuint els monitors en les activitats de ràfting, barranquisme, ràpel i escalada. La Clara queda impactada per la capacitat de lideratge i la iniciativa del Sergi, aquell jove amb aires xulescs que no suportava i que dia a dia comença a digerir. Passen els dies i la Clara comença a pensar que va ser injust ser acusada de no retornar el llibre, però al cap i a la fi, està vivint un dels millors estius de la seva vida al costat del Sergi, una persona que ha aparegut a la seva vida per casualitat i que després d’uns primers dies d’ignorància mútua, s’està guanyant la seva amistat.
El darrers dos dies a l’escola d’aventura es destinen a una excursió amb bivac inclòs, on tots els monitors emprenen la ruta més llarga, tot mostrant les tècniques d’escalada, de supervivència i valors de sacrifici i passió per la natura als joves campistes. Durant la travessia, a una distància de 26 km del camp base, un dels alumnes rep un cop molt dur a la tíbia, fruit d’una esllavissada de roques calcàries. La Clara ràpidament examina l’impacte de la lesió i valora la possibilitat de trucar a l’helicòpter del RACC, atès que aquell noi no podrà fer front a 6 hores de descens amb l’ós trencat. Negatiu, el servei d’emergències no dóna suport a altes hores de la tarda, de forma que hauran de fer nit al refugi i esperar l’endemà per ser evacuats. Es pren una decisió, la Clara i el Sergi es queden al refugi amb el Nico lesionat, i la resta del grup continua l’expedició. Sens dubte, aquella va ser una de les millors nits de la Clara. Amb el campista ja adormit, el Sergi i la Clara aprofiten per explicar-se anècdotes, conèixer més sobre la vida de l’altre i descobrir que aquella és la persona amb qui es troba més a gust.
Són les sis i la Clara aquest cop no farà l’habitual cafè amb l’Àfrica. Ha quedat amb el Sergi per retrobar-se i recordar els dos mesos d’estiu que van passar a Boí Taüll, sens dubte els més intensos fins ara. Xerren sense parar i s’adonen que encara que hagi passat l’estiu, el vincle entre ells és tan fort que no s’imaginen amb una altra parella. Sobtadament, en Sergi treu un detall per la Clara, una mostra de la seva estima. És un llibre, amb la imatge a la portada d’un gran estany coronat per dues muntanyes nevades i escrit amb helvètica negra i cos gran, el títol, “Es deia Jan”.
Andrea Martínez Hernández (2n Batx.)