Actualment, a la nostra societat, tenim molta immigració cap al nostre país, és a dir, que totes aquelles persones d’altres països i cultures que ho volen poden venir al nostre país a començar la seva vida de zero per treure endavant la seva família o per poder tenir millor qualitat de vida.
El nostre país és un dels països en el qual es rep més immigració, ja que és un dels països en el qual es dona més facilitats i avantatges als immigrants.
Per tot arreu se sent parlar de la discriminació racial i de l’exclusió d’immigrants per part de la gent del nostre país, es veuen batalles, insults, faltes de respecte, etc., però si ens hi fixem bé, podrem veure com la majoria de vegades són ells els qui tenen més facilitats per a viure i integrar-se en el nostre país, fins i tot de vegades en tenen més que els mateixos espanyols i això no hauria de ser un inconvenient, sinó al contrari. Però també hem de pensar que, en moltes ocasions, som nosaltres els exclosos i discriminats, ja que la majoria de vegades no és tan fàcil que a nosaltres ens proporcionin tantes ajudes com a ells. Volem crear una societat moderna, però de vegades se’ns oblida que el que estem creant és una societat de desigualtat i violència, no moderna.
Molts cops haurem sentit que en les escoles i instituts hi ha moltes batalles i exclusions entre persones de diferents procedències i que cadascú s’ajunta amb el de la seva procedència, però perquè no ens fem aquesta pregunta: “Som nosaltres els qui els excloem, o són ells sols els qui se separen de nosaltres i no intenten integrar-se?”. Entenc que a aquesta pregunta hi pot haver tot tipus de respostes, ja que no totes les persones som iguals i cadascú té la seva opinió respecte a aquest tema. En el meu cas no sóc una persona racista però crec que de vegades ens hem de mirar les coses des d’un altre angle i analitzar-les al revés, posant-nos en el lloc de l’altre per arribar a comprendre els altres.
També veig que en el nostre país acceptem totes les cultures i religions, i cada persona és lliure de tenir les creences que vulgui, és a dir, hi ha llibertat d’expressió. Però ara pensem en els altres països, cadascun té la seva religió i la seva cultura, i si anem a viure allà ens haurem d’adaptar a la cultura i els costums.

Claudia Reina