La fecundació in vitro és un procés del qual de ben segur tots heu sentit a parlar. Però, que és exactament? En què consisteix?
Divendres passat els alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat d’aquest mateix institut ho vàrem descobrir a través d’una pràctica ben senzilla però molt interessant, en la qual vam realitzar la fecundació de l’eriçó de mar, un fet realment fascinant.
Tot el material estava a punt: els òvuls (gàmetes femenines, immòbils i de color ataronjat) per una banda i els espermatozoides (gàmetes masculines, mòbils i de color blanquinós) per l’altra, a part d’un bon microscopi sobre la taula per observar tot el procés. Un cop feta l’explicació dels professors, els quals ens van dir que la fecundació in vitro és, a grans trets, una fecundació artificial realitzada en laboratoris sobre una placa de vidre, ens vàrem posar a treballar. Primer de tot, calia observar els òvuls, així que amb l’ajut d’un comptagotes en vàrem agafar uns quants que es trobaven en dissolució aquosa (provinents de la gònada femenina de l’eriçó) i els vam posar al microscopi. A continuació, amb un altre comptagotes per no barrejar substàncies, vam agafar una petita quantitat de la dissolució d’espermatozoides en aigua (provinent de la gònada d’un eriçó mascle) i en vam introduir una gota sobre els òvuls. Havia arribat el moment de la fecundació! Ràpidament vam col·locar la preparació al microscopi i vam començar a observar. De seguida vam veure com els espermatozoides no paraven quiets al voltant de l’òvul i com, al cap d’una estona, es formava una segona membrana al voltant d’aquest, anomenada “membrana de fecundació”, fet que ens indicava que un dels espermes ja havia fecundat la gàmeta femenina. A partir d’aquí vam anar observant les diverses etapes del cicle evolutiu de l’eriçó. La cèl·lula formada (zigot) es va dividir en dues, i després en quatre, vuit, setze… i així successivament fins arribar a formar la mòrula (16 cèl·lules) i la blàstula (64 cèl·lules disposades en forma de cercle, deixant un espai buit a l’interior anomenat blastocel, omplert per un fluid). Per acabar, al cap de 72 hores vam observar fascinats com la blàstula s’havia convertit en un petit individu (la “Larva Pluteus”) el qual, més endavant, si es trobés en les condicions idònies, es desenvoluparia i donaria lloc a l’eriçó de mar que tots coneixem.

Gemma Pidelaserra
1r Batx. A