doncs sí, recordaré el conseller Maragall tota la vida. La veritat és que després de tot, el seu legat efímer de setmana blanca, m’ha permès visitar Bali, i la veritat és que ho estic fent a consciència. Camps d’arròs, palmeres, platges i volcans formen part del quotidià d’aquests dies, però el millor, és compartir els àpats amb el meu fill. Ja he provat l’arròs en totes les seves varietats, però és que el fan molt bo de totes maneres.
Tinc un munt d’anècdotes i coses per explicar,. i això que just estic al mig d’aquesta odisea.
Selamat tinggal gurus.
Montse quina enveja !!!, ja ens explicaràs….. Me n’alegro molt que estiguis tan bé.
Ptonets .
Lola
jijiji jo també, arros a la cubana, arros tres delicias, arros amb llet del mercadona, arrs cubat,,,,jajjajaja
quasi quasi igual oi?
Ualaaaaaaa Montse, i jo que em pensava que havia tingut una setmana blanca meravellosa, jajajaja!!! jo no vaig a Bali perquè sinó no torno!!!!!
Quina enveja! Passa-t’ho molt bé!!!!
Maria
Quina enveja sana!!
Realment, de “maragallades”, en recordaràs moltes, però com aquesta, cap!!
Que xulo, oi? Impacta una mica veure’t tant estiuenca de cop, en mig de les fotos nevades de les companyes.
Jo, ja ho veus, vaig tard en tot: al bloc no tenia configurat l’accès, i ahir dilluns tant “absorvida” a la bibli (vaig sortir a les 17h) que ni vaig veure’t a tu ni a un munt de companyes. Demà ens veiem.