El bloc de camps semàntics de l'escola Puig-Agut (Manlleu)

Fer teatre…

Tot procés teatral té el seu punt àlgid el dia de la representació. Imaginem-nos l’excitació que produeix en l’actor i l’actriu el moment de l’estrena: el silenci que omple de gom a gom la platea, els centenars d’ulls fixos a l’escenari, les pessigolles a la panxa dels actors, els focus que  enlluernen l’escenari… I, de cop, s’obre la cortina, desapareixen totes les pors i, com un llampec, creuen les nostres ments tots els moments viscuts fins ara…tants moments per arribar fins aquí!

Vèncer la timidesa. Sentir-se part d’un equip. Compartir un mateix objectiu. Millorar la tècnica d’interpretació. Vocalitzar. Fingir. Posar-se en la pell de l’altra. Inventar històries. Crear personatges. Ajustar la veu. Entendre les posicions. Treballar l’espontaneïtat. Repetir, repetir i repetir…Memoritzar. Gesticular. Escoltar. Replicar. Escarnir. Copiar. Dominar el temps. Mantenir el silenci. Mètode, disciplina, mesura. Creativitat!… I caminar, córrer, seure, badallar, xisclar, riure, plorar, cantar, quequejar, somicar: INTERPRETAR.

Per fi s’obre la cortina i desapareixen totes les pors! Ara és l’hora de superar totes les pors i d’oferir els nostres personatges al públic. Això només és teatre –pensaran alguns. Només els que hem estat diàriament amb aquests petits grans actors i aquestes petites grans actrius coneixem tots els moments que hem viscut per arribar fins aquí.

Compartir l’experiència de crear i fer aquesta obra de teatre amb ells ens ha fet emocionar. Hem gaudit veient el seu progrés personal. Ens han ajudat a fer créixer la nostra creativitat i ens han recordat que l’emoció és aquell sentiment que et desperta el cor i t’omple de felicitat.