Què és el Control Integrat de Plagues (CIP)?

El CIP és una estratègia de control de plagues que genera una eliminació a llarg termini dels problemes que causen les plagues, amb un mínim impacte sobre la salut de les persones i sobre el medi ambient, en general.

L’Organització Internacional de Lluita Biològica va definir el control integrat com:

“Estratègia de control capaç de mantenir les espècies nocives per sota del llindar de tolerància, fent servir, en primer lloc, els factors naturals de mortalitat, i utilitzant posteriorment mètodes integrats de control (biològics, físics, químics, etc.) compatibles amb el medi ambient i la salut pública”

Què és el Control Integrat de Plagues (CIP)?

Anem a estudiar els mecanismes mitjançant els quals, una comunitat és capaç d’autoregular-se, tant de forma espacial, com al llarg del temps, per donar lloc a l’enorme diversitat d’éssers vius que existeixen a la Terra. Estudiarem un ecosistema model aquàtic: imaginem un aquari amb aigua, amb els nutrients necessaris i exposat a la llum solar. Escollirem les relacions tròfiques existents en una cadena senzilla constituïda per productors (algues), herbívors (caragols) i carnívors (peixos). A més hi existeixen bacteris reductors (transformadors) que reciclen els nutrients.
El nostre ecosistema model és tancat per a la matèria i obert per a l’energia, i és capaç d’autorregular-se i romandre en equilibri dinàmic al llarg del temps.CTMA02_3.html

Aquest són diferents diapositives que expliquen què són els Contaminants Orgànics Persistents

Els COP

Els últims dinosaures que van habitar la Terra caminaven per la Conca de Tremp. El programa “Quèquicom” explica com eren aquests animals i com per mitjà dels fòssils se sap l’edat que tenien.

Catalunya no sempre ha estat com la coneixem ara. On ara hi ha la Conca de Tremp abans hi havia llacunes. És allí on van viure els últims dinosaures. El paleontòleg Rodrigo Gaete i el geòleg Gonzalo Ribas ensenyen a “Quèquicom” com la Conca de Tremp està plena de petjades d’aquests animals i expliquen com per mitjà de diferents tècniques es pot saber en quin període van viure i quan van morir els dinosaures.

A plató, Toni Mestres mostra un exemplar de fèmur fossilitzat d’un pollet de dinosaure que feia molt poc que havia sortit de l’ou i que va morir fa 65 milions d’anys. Una de les teories sobre la desaparició de l’espècie s’atribueix a la caiguda d’un meteorit que va provocar tsunamis, pols per tota la Terra i una caiguda de les temperatures. El presentador del programa, Toni Mestres, explica aquesta hipòtesi al plató acompanyat d’un meteorit real caigut a Argentina.

Actualment la majoria de meteorits que cauen són petits com grans d’arròs que al entrar en l’atmosfera a altíssima velocitat, superior als 50.000 km/h, ionitzen l’aire i es veuen com esteles de foc: els anomenem estels fugaços. Només una dotzena de cops l’any en tot el món algú té la sort o l’ensurt de veure literalment caure pedres que poden anar de centímetres a més d’un metre. Del que es té constància històrica a Catalunya és el que va creuar el nostre cel l’any 1704.

Aquest capítol viatja en el temps per mitjà dels fòssils però, a través d’un codi de barres que conserven els sediments, els geòlegs també poden datar cronològicament els temps remots.Veure el DVD DINOSAURES.