Tens toooot l’etiu per fer crèixer la teva història a partir de la “llavor” que t’ha donat l’Anna i per practicar amb l’eina de dibuix que ens ha ensenyat el Manuel.
Segur que al setembre podrem recollir molta feina!!!!!
Història 1 – Un regal especial
Sheila, Ari, Kiran, Sadia
En Pau, un noi d’uns 15 anys, vol fer un regal especial a la seva germana petita, la Cristina. Vol ensenyar-li a llegir igual que la mare li va ensenyar-li a ell, i l’avi a la mare. La germana ho troba molt difícil i no vol. En Pau li regala una bola del món i la Cristina es queda amb les ganes de saber què volen dir les lletres amb els noms de països. Però la Cristina és una nena molt orgullosa i no li demana al seu germà que li ensenyi a llegir. En Pau, que li ha fet el regal per fer-li venir ganes de llegir, l’ajuda sense que la nena se n’adoni. Prepara una sopa de lletres i així, la Cristina li demana el nom de les lletres. Per la nit li llegeix el seu conte preferit i recorden les lletres de la sopa. Li encomana una petita llista de la compra i la germana, per la nit, desxifra les lletres amb l’ajuda d’un abecedari. En Pau es posa una samarreta amb paraules estampades i explica a la germana com llegir-les. Un matí la Cristina s’adona que ja sap llegir i pot desxifrar els noms dels països de la bola del món. Projecta un llarg viatge. Acaben fent una petita excursió amb el germà.
Història 2 – Camí de l’escola
Victoria, Marcos, Laura, Runyi, Alex
Fa més de cent anys una nena xinesa va anar a viure al camp amb la seva família. El primer dia que li tocava anar a escola va descobrir que el camí era molt perillós. El sender es va convertir en un laberint d’arbres. Espantada va agafar un tronc per defensar-se que va resultar ser una serp. La serp la va insultar però li va indicar el camí. Per aquesta vegada la perdonava però a la propera la mossegaria. En sortir del laberint va sentir un soroll va llançar una pedra per defensar-se i una bruixa la va atacar. Es va amagar dalt d’un arbre i allà hi havia una àguila que se la va endur volant al seu niu per donar-la de menjar als seus pollets. L’àguila la va perdonar per aquella vegada i la va dur a l’escola. Quan hi va arribar el mestre li va dir que si no portava la pissarra havia de tornar a casa. La nena, plorant, va explicar tot el que li havia passat. El mestre era molt savi i va proposar als nens que ajudessin tots junts a la nena. Mestre i nens van refer el camí cantant una cançó que el mestre els havia ensenyat. Era una cançó que explicava com actuar davant les criatures màgiques. A la serp, que no volia sortir del laberint perquè tenia por, la van treure del laberint i la van dur a una cova. A la bruixa, que tots els nens atacaven amb pedres, li van prometre que no ho farien mai més. I a l’àguila li van prometre que li durien menjar. I així la nena va poder anar a l’escola i aprendre un munt de coses d’aquell mestre tan savi.
Història 3 – La família viatgera
Essaat, Asharf, Sumi, Munia, Rima
Una família de Bangladesh va haver de viatjar per trobar feina. Treballaven de bibliotecaris i la biblioteca on treballaven havien tancat. Era una llàstima perquè els encantava explicar contes i fer que els nens i grans llegissin. Van sortir de Bangladesh per anar a Rússia, després al Marroc i després a Catalunya. El pare es deia Abdul, la mare Sana, l’avi Naïm, el nen Asajul. A cada país al que viatjaven aprenien una nova llengua. No tenien diners però eren rics en paraules. A Catalunya quan van arribar no entenien la llengua. Una família immigrant es va burlar d’ells per aquest motiu. Una nit, quan ja estaven desesperats per guanyar algun diner van trobar feina a un restaurant substituint als cambrers que s’havien posat malalts. El nen sopava mentre els grans servien taula. Però ho feien fatal i quan semblava que els anaven a fer fora el nen va tenir una idea. Va dir als pares que fessin servir les paraules que havien après per presentar els plats com números de circ. I quan se’ls queien els plats feien malabarismes per divertir als clients. Entre les paraules estrangeres i els números de circ la gent va quedar contenta. Al final un senyor que havia sopat al restaurant els va dir que els contractava d’artistes per al seu teatre. Al teatre hi va anar la família que s’havia burlat d’ells i es va quedar amb la boca oberta de sorpresa.
Història 4 – Històries de cartells
Louie, Dina, Andrea, Joselle, Zoni
Una nena es lleva dient que no vol anar a escola. No ha fet els deures de lectura i creu que no se’n sortirà. El pare li respon que de totes maneres hi ha d’anar. Hi van en cotxe. Però com que la veu nerviosa, de camí a l’escola fa que s’aturi al seu lloc preferit, un taller mecànic. La nena mira el cartell i el llegeix: Padilla. Pare i filla s’alegren i comencen a llegir el que troben pel carrer. El primer que veuen és un cartell d’STOP. La filla el llegeix. Pare i filla juguen: la nena es mou com un robot i quan el pare diu “stop” d’atura. Estan tan entretinguts que es distreuen i entren a un Parking. La nena llegeix el cartell i és un aparcament de moltes plantes i la baixada sembla que els porti al món subterrani dels talps. Pare i filla tornen a jugar, imaginen que els cotxes són talps i en segueixen un fins que surten. Són davant d’un Hospital. La nena llegeix de nou el cartell. S’imaginen que dins de l’hospital hi ha tots els nens que no han fet els deures curant-se els mal de panxa. Continuen circulant, tenen gana i la nena llegeix un cartell: BAR. Baixen, mengen un entrepà, inventen entrepans imaginaris i esbojarrats. Tornen a pujar al cotxe i la nena per fi veu el cartell que buscaven: ESCOLA. La nena entra i la mestra la fa llegir. Ho fa molt bé i la mestra la felicita. La mestra li diu que ella ja sabia que llegia així de bé.
Història 5 – El tigre enamorat
Simon, Anouar, Tabassum, Alishah, Justin
Un tigre de circ viatjava dins un avió, ficat en una caixa de fusta. L’avió té un accident, la porta de la bodega s’obre i la caixa del tigre cau en plena selva. El tigre no pot sortir i grata la caixa. Una lleona que passava per allà l’ajuda. El tigre quan la veu en queda enamorat, però la lleona no li fa massa cas. El tigre prova de cantar però només li surten grunys que espanten (o fan riure) a la lleona. Després prova d’escriure un missatge amb les ratlles del cos. La lleona no sap què hi posa. El tigre està desesperat i aquella nit coneix una òliba, l’ocell més savi de tota la selva (potser també va caure d’un avió perquè no és un ocell de la selva). L’òliba s’ofereix per ajudar-lo i l’endemà fa d’intèrpret entre el tigre i la lleona. Li llegeix les paraules del tigre i la lleona queda encantada. Tots dos parlen idiomes diferents i l’òliba els ajuda a entendre’s. Fins que ja no fa falta, cadascun ensenya a l’altre. El tigre també li ensenya a llegir. I de tant estar junts s’enamoren. Des de llavors cacen zebres junts per la selva i formen la parella més enamorada i més original de totes les que han existit mai.
