Processos de l’art contemporani.

EXPRESSAR AMB LA RETÒRICA DEL VÍDEO: EL VÍDEO-ART, CREACIONS EN UN ESPAI I UN TEMPS. PROCÉS I CONCEPTE.

TIPOLOGIA DE L’ALUMNAT: Grup de entre 15 i 16 alumnes de 2n d’ESO dividit en petits grups de 3 a 4 alumnes.

TEMA: Tractarem un tema d’actualitat a partir del vídeo “Are feminists funny?” de les (Guerrilla Girls On Tour-1), el feminisme i la historia de les desigualtats. El sexisme i el racisme presents en totes les accions de l’ésser humà i la imposada superioritat de l’home blanc és una cosa que cal que qüestionem tots els dies per arribar a un estat d’igualtat.

Reconeixerem també el paper discursiu de la imatge en la societat actual. Coneixerem i aplicarem de manera correcta diferents mitjans per a la creació d’imatges expressives. Planificarem una producció artística audiovisual ( videoart ) utilitzant els recursos digitals de forma personal i creativa mitjançant l’ús de les TIC i valorant la funció estètica de les imatges.

QUÈ VOLEM QUE APRENGUIN: Que l’estudi de l’art i de les tècniques artístiques ha estat, al igual que altres disciplines del coneixement ( la física, les matemàtiques, la filosofia, la política, etc..), un terreny fonamentalment masculí. Que les dones han estat relegades a altres feines relacionades amb el món domèstic, la família i els fills i han tingut poc o cap accés a les escoles d’art, però que tot hi així han existit dones pintores, escultores i fotògrafes encara que no siguin reconegudes. Que en aquests moments es porten a terme estudis destinats a revisar la història des d’altres punts de vista, reconeixent a  personatges descartats amb anterioritat per raons de rasa, sexe, condició social o ideològica. En definitiva, que comencin a configurar una visió crítica i política.

A l’hora volem aprendre a llegir i interpretar imatges i a conèixer que existeix la pluralitat de lectures. Que reconeguin les finalitats de la comunicació artística i visual i que l’artista pot també ser aquell que produeix una idea. Que el llenguatge audiovisual és un mitjà de comunicació: persuasiu, plàstic i estètic.

Que adquireixin coneixements (els diferents components de les imatges en moviment: els elements visuals i les tècniques. Els diferents tipus d’imatges en moviment i les seves característiques…), que apliquin continguts, experimentin i treballin cooperativament i interactivament.

Aprendre a estudiar i experimentar amb formats multimèdia per expressar una idea mitjançant el vídeo percebent l’obra d’art com una vivència. Aplicació de la imatge persuasiva i corporativa per tal de que el receptor reaccioni d’una manera diferent. Ús de les Tic: treballar tècniques reproduïbles, materials efímers, suports immaterials o interactius.

La terminologia pròpia (cada fotograma pot ser un pla o una unitat de presa, cada unitat de presa pot ser un pla, la profunditat de camp, l’aire, la panoràmica, el tràveling o moviment de camera…). Aprendre els conceptes relacionats: metàfora, metonímia, hipèrbole, comparació, ironia.

PASSOS PER DESENVOLUPAR L’ACTIVITAT: Començarem amb una activitat d’introducció: Es projecten dos cartells que seguidament comentem i analitzem a l’aula: “Tenen les dones que estar despullades per estar al Metropolitan Museum of Art de nova York?” i “Artistes?” Cartells editats pel grup d’activistes nord-americans anomenat Guerrilla Girls. El primer cartell es va penjar per tot Nova York i va esdevenir un símbol de la lluita contra la desigualtat entre homes i dones que tradicionalment ha existit al món de l’art.

Compararem el missatge amb el del segon cartell en el que es torna a parlar de les desigualtats entre homes i dones i s’afegeix alguna cosa més: la desigualtat entre persones de diferents races, en aquest cas entre negres i blancs. En una exposició col·lectiva de 71 artistes, només 3 eren dones blanques, 1 era una dona negra i no hi havia cap participant masculí de color.

Les preguntes que ens fan aquest grup d’activistes són: Podem pensar que els homes de color no són bons artistes o es tracta d’un problema que té el seu origen en qüestions d’ordre social i racial més profundes?  I Quantes dones escultores, pintores o fotògrafes són conegudes en el món de l’art?

Seguidament visualitzarem el vídeo “Are feminists funny?” de les (Guerrila Girls On Tour-1) i faré la presentació global del projecte: Expressar amb la retòrica del vídeo-art algunes de les idees sorgides al donar resposta a les preguntes que ens em fet. Mitjançant el vídeo i els conceptes relacionats: metàfora, metonímia, hipèrbole, comparació i ironia, seguirem amb una activitat pràctica d’aplicació de la imatge persuasiva per a la representació d’idees utilitzant el llenguatge audiovisual. Els alumnes mostraran el seu punt de vista sobre el tema i indagaran sobre l’opinió de la gent del carrer. Seleccionaran el lloc, els participants, els materials i les tasques a executar.

Documentar amb vídeo i camera fotogràfica el procés realitzat en el que ha de predominar el procés i el concepte per damunt del resultat.

Un cop finalitzada la tasca es narraran per escrit els esdeveniments tot fent ús i anàlisi dels conceptes explicats al programa.

OBJECTIUS: L’actualització curricular tenint en compte l’art modern i incloent-hi la cultura audiovisual. Experimentar l’obra d’art com a vivència i expressar una idea mitjançant el vídeo i els conceptes relacionats: metàfora, metonímia, hipèrbole, comparació i ironia. Valorar la importància i la capacitat del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació per transmetre idees de forma plàstica i estètica.

Adquirir coneixements, aplicar continguts, experimentar, treballar cooperativament i amb interactivitat. Conèixer i distingir els diferents tipus d’imatges en moviment i les característiques que diferencien les unes de les altres. Adquirir responsabilitat en les activitats artístiques col·lectives.

RECURSOS TÈCNICS: camera digital ( intervencions en directe de veu en on i so ambient), trípode, programa d’edició digital “Studio 8”( que permet realitzar la captura, edició, creació i exportació ). Camera fotogràfica digital per documentar el procés.

PRÀCTIQUES DE GUIÓ I RODATGE: L’equip: Guionistes( tot el grup), director/director artístic/claqueta, director de fotografia/camera/script (que anotarà l’ordre dels plans i les preses indicant quina és la bona), actors, tècnics de so i muntadors ( tot el grup ).

Guionatge:

Escriure un guió literari amb l’argument del vídeo. Què fan i diuen els personatges, interactuació, on i com ho anirem veient i sentint per seqüències, amb una introducció de cadascuna ( localització i moment del dia ).

Escriure un guió tècnic i Storyboard (imatges i àudio). Composició i especificació de plans ( llei dels terços que marquen la zona àuria ), angle de visió, moviment de camera, efectes especials, continuïtat de plans o ràcord ( l’script o secretari de rodatge és qui anota els detalls per la correcta continuïtat), comportament dels actors, encadenat, fosa, cortineta, so: silenci, veu en off ( edició), música de fons o intencionada (edició), efectes sonors (edició), doblatge (edició), intervencions en directe de veu en on i so ambient. Pla d’inserció ( imatge de nexe entre dos plans). ( veure material adjunt )

Escriure un guió d’edició: Document que es confecciona a partir dels arxius enregistrats i avanç de fer l’edició.

Planificació i gravació: Calendari de treball, pla de rodatge amb l’ordre de gravació i el material necessari, enregistrament, captura, edició amb Studio 8 ( posar títol, seleccionar les preses a cada seqüència, tallar imatges que no interessin, ordenar plans, triar el ritme i la durada de cada pla, posar transicions, veu en off, afegir banda sonora, crèdits… ), creació del vídeo ( en format RealVideo (r) )  i exportació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *