CURIOSITATS

  • Sabíeu que…? El plat pla  fou conegut i usat des dels temps més antics, però cap a l’edat mitjana  baixa va entrar en desús  i fou reemplaçat per les escudelles més fondes. No fou fins a la boda de Francesc I de França  i Eleonora de Habsburgo (d’Àustria) agost de 1530 , on els contraents manaren que per al banquets nupcials fabriquessin plats de plat .  De llavors ençà es tornà a popularitzar el seu ús .
  • Sabíeu que…? Pel que fa a les forquetes, és te coneixement que cap a l’any 4000 abans de Crist , a Turquia, s’usava un estri molt semblant ; des d’aquella època fins al segle XIV , no es tenen constància d’elles, i fou precisament Leonardo da Vincí qui va començar a esbossar el que seria la forqueta i el seu ús i forma definitiva. L’ús definitiu dels coberts individuals es pot considerar acceptat a partir de finals de segle XVIII.
  • Sabíeu que…? El destapador de taps de suro es va començar a usar en el segle XVII, moment en que es començaren a fabricar les primeres botelles amb taps hermètics. El destapador de pern o rosca fou inventat pel ciutadà anglès  Sr., Hershaw en 1795.
  • Sabíeu que…? Conten que el torró fou inventat pel pastisser Pau Turrons, en el segle XVIII, durant l’assajament a Catalunya, on sols tenien per a alimentar-se mel i ametlles. Altres fonts li atribueixen un origen Àrab, de fet els habitants de Xixona ( Alacant) , conten que ells ja el fabricaven molt abans que el pastisser Català.
  • Sabíeu que…? Les històries que envolten l’origen de les patates xips són nombrosos i variats. Un dels origen més acceptats és que fou George Crumble, xef d’un Restaurant a Saratoga , qui després de rebre les queixes d’un client que trobava les patates fregides massa gruixudes, les tallà ben finetes sorprenent al client i aconseguint un producte que avui en dia representa l’snack més consumit arreu del mon.
  • Sabíeu que…? Un dels formatges més grossos que tradicionalment és fabriquen es l’Emmental Suïs. Cada peça de formatge pot arribar a pesar més  70 quilograms
  • Sabíeu que…? Els espanyols portaren la tomàtiga d’Amèrica en el segle XVI, però al principi era considerada una planta ornamental i tòxica. Tingueren que passar 200 anys per a ésser acceptat com a aliment.
  • Sabíeu que…? La tomàtiga pertany a la família de les solanàcees  amb més de 2000 espècies, juntament amb l’albergínia, la patata i el pebre. Però també el tabac, i la belladona (una de les plantes més tòxiques). De fet totes les solanàcees contenen unes  substàncies tòxiques denominades alcaloides (com la nicotina o l’atropina);  però generalment és concentren a les fulles i als fruits verds (no madurats).
  • Sabíeu que…? A Japó fa més de 10.000 anys que s’usen les algues marines en l’alimentació humana. Y que a Europa el Celtes i el Víkings ( cap al segle X) també les consumien. Avui en dia a Europa, poc a poc,  es van implantant com una aliment més, i és que les seves propietats organolèptiques ( una gran abundància de vitamines, minerals i proteïnes, d’on podem destacar l’aport de calci, magnesi, fòsfor, ferro, iode i de  vitamina B12rics ens sodi) no passen desapercebudes.
  • Sabíeu que…? El “crosissant” ,malgrat ésser el dolç típic de Francés, té el seu origen a Viena a finals del segle XVII. Conten que durant l’any 1683 la capital Austríaca estava assetjada pels turcs que intentaren entrar fent un túnel per davall les murades. El lloc escollit estava al costat d’una pastisseria ,i els treballadors donaren la veu d’alarma , salvant a la ciutat. Llavors , i  com a gratitud, el Govern del País va donar l’exclusivitat a n’aquella pastisseria de poder elaborar els seus dolços en forma de mitja lluna, que era l’emblema dels turcs.
  • http://www.cuinant.com/

  • Consells i curiositats al voltant de la cuina i l ‘alimentació (I)

  • Oli, espècies i condiments:
    • Safrà: Per a augmentar el gust d’aquest delicat condiment afegiu-lo al final de la cocció i amb el foc apagat. Si voleu aportar més color als vostres plats esclafau el safrà dins un morter amb un poc d’aigua o brou, abans de posar-lo en el cuinat. El safrà combina bé amb salses de nata per a peixos o plats vegetals.
    • Perquè la canyella resulti fresca i aromàtica convé moldre les branques de canyella en molinet de cafè
    • Per a combinar oli i vinagre s’ha de tenir en compte que l’oli d’oliva extra verge es complementa molt bé amb el vinagre balsàmic, els olis de fruits secs combinen amb els vinagres de fruites i els olis d’herbes van molt bé amb el vinagre de vi.
    • Per a mantenir fresques les olives i altres productes en conserva, han d’estar cobertes per la seva aigua i sal o oli. Per a evitar la formació de floridures, durant el seu ús s’han d’extreure del pot o alfàbia només amb una cullera neta i d’acer inoxidable.

    Verdures , herbes i fruites:

    • Un cop torrades les albergínies ( millor a les brases) es poden posar en calent dins un pot de vidre amb tapadora i fer-lo bullir 20 minuts a bany maria. Així gaudirem d’elles quant no n’hi hagi al mercat. El mateix sistema es pot aplicar las pebres vermells torrats, tomàtigues torrades o carabassons torrats.
    • Per a evitar que les cebes ens piquin als ulls, es poden pelar submergides en un recipient amb aigua, deixant que aquesta corri mentre es van trossejant.
    • Per a triar les cebes tenir en compte que tinguin pell fina, seca , uniforme i sense brots.
    • Per a evitar que la colflori es torni negre un cop que la tallam, preparau una font amb aigua freda i 1 cullerada de suc de llimona o vinagre de vi blanc i submergiu en ella els brots tallats. Igual que quant pelam carxofes.
    • Per a preparar les endívies cal partir-les per la meitat i treure la base del tronc, que és un poc amarga.
    • Per tal que l’alfabeguera, les endívies, els espinacs o les lletugues no s’ens posin negres un cop tallades; es millor tallar-les a ma, si és possible. Si no ho tallarem amb unes tisores o en darrer extrem a ganivet i després deixar-les dins un recipient amb aigua i gel.
    • Per a congelar herbes fresques s’han d’emprar sempre els brots tendres i abans de que floreixi la planta. Es piquen les fulles ben petites i es guarden dins el congelador embolicades amb paper de cuina i dins un recipient hermètic.
    • Per a assecar les herbes aromàtiques , s’han de penjar per les tiges en una habitació ben ventilada i allunyades de la llum solar . Un cop assecades les passarem dins un pot de vidre ben tancat.
    • Si el que volem es guardar-les fresques uns dies , es poden deixar dins un tassó amb aigua o embolicades dins un drap de fil humit i dins la gelera.
    • Per a obtenir diferents matisos en l’aroma de l’all, tenir en compte que: Si es pica fi, s’obté un fort aroma; si es pica gruixut, un aroma menys fort: l’all aixafat té un aroma encara més tènue i l’all rostit sense pelar té un aroma molt suau.
    • Si l’all cru us resulta indigest, obriu-lo per la meitat i llevau-li el cor.
    • Per a no cremar l’all i evitar el sabor amarg en el menjar, cal incorporar-lo a l’olla després que els altres aliments, especialment la ceba, hagin amollat els seus sucs.
    • Per a pelar una dent d’all, cal estrènyer-lo sobre la taula amb la fulla del ganivet i la pell s’amolla fàcilment. Per a pelar una cabeça d’all sencera, es pot submergir en aigua calenta durant 1 o 2 minuts, llavors es refreda ràpidament i es pela sense dificultat.
    • Per a llevar de les mans el perfum a all, fregar-les amb suc de llimona.
    • Per a llevar de l’alè el perfum a all, prendre un poc de llet.
    • https://www.setmanarisoller.cat/opinio/2008/10/24/275220/consells-i-curiositats-al-voltant-de-la-cuina-i-l-alimentacio-i.html