Història d’ un dofí anomenat GRISET

Vet aquí que quan els animals parlaven i els humans callaven, hi havia un dofí que es deia GRISET, que vivia al Mediterrani i tenia la seva escola al riu Francolí.

En GRISET era un dofí que no li agradava anar a l’escola. Sempre volia quedar-se a casa o bé anar a nedar tot el dia pel fons del mar. El petit dofí pensava que era massa difícil provar d’escriure, massa difícil llegir llibres o fer matemàtiques. Li agradava molestar els seus companys, prendre’ls el llapis, amagar els fulls… No li agradava escoltar els seus mestres i trobava massa difícil seguir les normes de l’escola sense enfadar-se.

Cada dia el petit dofí es deia a ell mateix que intentaria no ficar-se en problemes. Però cada dia s’enfadava, es sentia molt nerviós i llavors feia alguna cosa que no havia de fer i ja tenia problemes. Sentia com si no tingués control sobre el que feia.
Els altres dofins no volien jugar amb ell i GRISET es va començar a sentir sol creient que era dolent.

Un bon dia, que nedant-nedant anava cap a casa, es va trobar una sàvia balena que tenia molts anys i sabia moltes i moltes coses. La sàvia balena, en veure’l tant trist, li va preguntar:

– GRISET, perquè estàs tant trist?

El petit dofí li va contestar fluixet:

– És que tinc un problema molt gran. Sempre que estic enfadat o nerviós no em puc controlar. Sempre estic al mig de baralles! Em sembla que ningú m’estima.

La sàvia balena era molt amable i va voler ajudar en GRISET.

– Mira, – li va dir -– et diré un secret! La solució dels teus problemes la tens tu. La solució està amb tu, sempre, vagis on vagis! – en GRISET no ho entenia.

– És el fons marí, el fons marí! és per això que vivim tan feliços. Sempre que estiguis enfadat, nerviós o preocupat has de seguir els passos màgics:

1_SUBMERGIR-TE AL FONS DEL MAR
2_TANCAR ELS ULLS
3_RESPIRAR PROFUNDAMENT
4_COMPTAR FINS A 10

… després descansa fins que els teus sentiments no siguin tan forts, fins que et sentis calmat.

La sàvia balena va ensenyar a en GRISET com anar al fons del mar per calmar-se.

– Ho veus? Fes així: els braços o aletes per sobre del cap cop si et fiquessis al fons del mar. Després tanques els ulls, respires profundament, comptes fins a 10, dius com et sents i quin problema tens.

L’endemà, a l’escola, en GRISET estava fent feina quan un company es va posar a molestar-lo. Va sentir com es començava a enfadar i just quan anava a pegar-lo es va recordar del que la sàvia balena li havia dit.

Llavors va seguir els passos màgics i quan va sortir va veure com la mestra estava somrient i li deia que se sentia molt orgullosa d’ell.
Això el GRISET ho va fer una vegada i una altra i una altra, moltes vegades. Sempre que sentia que alguna cosa el preocupava, es submergia al fons del mar i es calmava.
En GRISET se sentia molt content.
Després d’un temps, el petit dofí va descobrir que als seus amics i amigues els agradava jugar amb ell i que les activitats de l’escola li semblaven més fàcils, en resum… ERA FELIÇ!
En GRISET va seguir amb els passos màgics i ja mai mes va tenir problemes.

I… conte contat ja s’ha acabat…
que us ha agradat???

Conte adaptat partint del conte de l’ Anna Carpena.
Comissió de convivència CEIP Marià Fortuny.
Curs 2008-2009.