El meu amic i jo vos donem la enhorabona. Heu treballat dur, vos haveu esforçat, haveu fet treball d’investigació, Cabanya Margarita, si senyor!. Sou uns titans, haveu fet un examen dur i no vos haveu queixat, haveu estat a la alçada d’uns futurs universitaris. La expedició avança, estem a 100m del cim. ENHORABONA MUNTANYERS!
20 thoughts on “El meu amic i jo vos donem la enhorabona. Heu treballat dur, vos haveu esforçat, haveu fet treball d’investigació, Cabanya Margarita, si senyor!. Sou uns titans, haveu fet un examen dur i no vos haveu queixat, haveu estat a la alçada d’uns futurs universitaris. La expedició avança, estem a 100m del cim. ENHORABONA MUNTANYERS!”
ESTER GINES RIVASPost author
Gracias a todos, a los 25, a los que vienen a clase, a los que no, a los que que escriben en el blog, a los que no, a los que me escuchan, a los que no tanto, a los que se quejan, a los que no…sois una pandilla estupenda. El examen fue duro y estuvisteis a la altura.
Gracias a la segunda jefe de expedición, Cristina Bargallo, sin su buen hacer la escalada seria mas dificil, a Priscila por su tenacidad e interes, a Galdric por la sonrisa que le hemos de sacar, si ya es guapo, con sonrisa, ni me lo imagino, a Bernat por su fidelidad en clase, a Yolanda por su esfuerzo de ayer con la muñeca, a Cristina Vernet por sus examenes perfectos, a Irene Costa por su simpatia…a todos, a los 25, disculpadme si no nombro a todos ahora, sois el mejor grupo que podia tener para intentar una cumbre.
Je je je! Esperem que els resultats siguin bons! Avui estàs inspirada eh, Ester? Gràcies a tu també per escoltar-nos, sempre tenir-nos en compte i creure amb nosaltres i, sobretot, no només ser la professora de primers auxilis 🙂
Bon cap de setmana a toooooooots! 🙂
Pues sii esperem que alfinal de curs a lo mes alt!!! I es pugui fer realitat lo de anar a escalar tota la classe junta!
L\’examen jo crec que estabem bastant preparats per ferlo el millor que podiem! Ens vas preparar molt be! Jo vaig fer el que vaig poder a l\’examen, encara que me va anar aixi aixi!
Aquest curs de primers auxilis es com una meta que ens hem ficat tots, o almenys jo: arribar al cim poc a poc!!
Solo quiero decir que gracias a los animos y a las buenas energias que nos transmites segurisimooo que llegaremos a la cima y espero que todos podamos cumplir todos los objetivos previstos para entonces.
Amb un cap d’expedició com tu es difícil no arribar al cim. Sempre tens les paraules adequades i un positivisme digne d’admirar, gràcies sempre per les teves paraules, no em cansaré de repetir-ho.
Un dia em vas dir que no volies ser només la profe de primers auxilis, que volies que et recordessim per algo més, creu-me si et dic que et recordarem per la lliçó de vida que ens estàs donant, i que siguis la profe de primers auxilis quedarà en una anecota perquè et recordarem per moltes altres coses.
Sense paraules, Cristina, m´has deixat sense paraules…m´has emocionat i molt! Si te dic, que em sento molt afortunada per llegir aquestes paraules…molts professors mai en la seva vida seran tan afortunats com jo. Porte poc temps en ensenyament però persones com tu em fam refermar-me que vaig encertar quan vaig decidir deixar de portar la bata.
Gracies de nou. Vos tinc una sorpresa.
Que lindas y sentidas palabras, como las que siempre nos dedicas. Llegar a la cima con alguien como tú se nos va hacer más facil de lo que nos pensabamos, al menos para mi.
Nos estas enseñando mucho más que llegar a la cima, nos enseñas a conseguir TODAS LAS CIMAS QUE NOS PROPONGAMOS.
Muchas gracias!!!
Felicidades a todos los que subís!!! yo esque tengo vertigo….pero siempre puedo quedarme en el refugio ese de la margarita ha haceros una merendola pa cuando bajéis!!!!
Aunque tiene que ser complicao escalar como el del Aguila roja ese no??
En fin muchos profes tendrian que aprender a escalar, con flexibilidad, que muchos si subieran una cima caerian rodando (pensar pensar…)y creo que por eso te recordaremos por la manera de enseñar.
Un Besito lindo!!!!
Esperemos quee sea verdad y el esfuerzo que ponemos tenga su recompensaa ya que ponemos mucho interes y ganas y podamos sacar con esfuerzo la gran nota esperada!!
Esperem que els resultats de final de curs siguin els mes bons de tota la expedició i que millor que tindre a una profe com tu, perque no només ens estas ensenyant primers auxilis sinó ens escoltes, ens ajudes… i aixo s’agraeix i molt. D’aquesta manera si que podrem arribar al cim amb molts bons resultats i tindre la nota que tots desitgem!
Gràcies Ester, en moments durs com estem passant en aquest curs, s’agraiex molt que els professors ens valorin!
Els teus examens són durs en quant a temari, però gràcies a tu podem treure bones notes, perquè ets una magnífica professora.
El mateix examen amb altres professors, possiblement seria un desastre.
Si tots els professors fóssin com tu, possiblement no aniriem ni la mitat d’estressats ni de desanimats. Com he dit abans, a vegades costa tirar endavant i segur pujant la muntanya, però per la teva manera de ser, aconseguim tirar endavant. Gràcies per ser com ets!!
Hola lind@s!
Només dir que ja tinc ganes d’aquesta merendola! Sort que no vam sortir només amb una cantimplora com els del qüestionari…perquè estaríem ja més que deshidratats…portar una petaqueta mai està de més…
Maripilis power!
Amb esforç i amb empemta sé que arribarem molt lluny, ja no sols arribarem al cim que hi arribarem d’aquí molt poc, sinó que podem arribar-hi molt més amunt! NOSALTRES PODEM!
ESTHER gracies per aquests anims que ens dones sempre, la veritat que amb la teva ajuda ami personalment s’em fa mes facil poder escalar i arribar al cim, ets una persona molt forta i admiro la teva valentia, espero que tot lesforç que estic fen al final em porti una bona recompensa
Gracias a todos, a los 25, a los que vienen a clase, a los que no, a los que que escriben en el blog, a los que no, a los que me escuchan, a los que no tanto, a los que se quejan, a los que no…sois una pandilla estupenda. El examen fue duro y estuvisteis a la altura.
Gracias a la segunda jefe de expedición, Cristina Bargallo, sin su buen hacer la escalada seria mas dificil, a Priscila por su tenacidad e interes, a Galdric por la sonrisa que le hemos de sacar, si ya es guapo, con sonrisa, ni me lo imagino, a Bernat por su fidelidad en clase, a Yolanda por su esfuerzo de ayer con la muñeca, a Cristina Vernet por sus examenes perfectos, a Irene Costa por su simpatia…a todos, a los 25, disculpadme si no nombro a todos ahora, sois el mejor grupo que podia tener para intentar una cumbre.
Ester no para intentar la cumbre.. para llegar asta arriba!!!!! 🙂
Exacto! Tens raó Jennifer, esperaremos la ventana de buen tiempo, pisaremos la cumbre y la disfrutaremos!
Je je je! Esperem que els resultats siguin bons! Avui estàs inspirada eh, Ester? Gràcies a tu també per escoltar-nos, sempre tenir-nos en compte i creure amb nosaltres i, sobretot, no només ser la professora de primers auxilis 🙂
Bon cap de setmana a toooooooots! 🙂
Pues sii esperem que alfinal de curs a lo mes alt!!! I es pugui fer realitat lo de anar a escalar tota la classe junta!
L\’examen jo crec que estabem bastant preparats per ferlo el millor que podiem! Ens vas preparar molt be! Jo vaig fer el que vaig poder a l\’examen, encara que me va anar aixi aixi!
Aquest curs de primers auxilis es com una meta que ens hem ficat tots, o almenys jo: arribar al cim poc a poc!!
Que vagi bee el que queda de setmana!
Solo quiero decir que gracias a los animos y a las buenas energias que nos transmites segurisimooo que llegaremos a la cima y espero que todos podamos cumplir todos los objetivos previstos para entonces.
Amb un cap d’expedició com tu es difícil no arribar al cim. Sempre tens les paraules adequades i un positivisme digne d’admirar, gràcies sempre per les teves paraules, no em cansaré de repetir-ho.
Un dia em vas dir que no volies ser només la profe de primers auxilis, que volies que et recordessim per algo més, creu-me si et dic que et recordarem per la lliçó de vida que ens estàs donant, i que siguis la profe de primers auxilis quedarà en una anecota perquè et recordarem per moltes altres coses.
Gràcies de nou
Sense paraules, Cristina, m´has deixat sense paraules…m´has emocionat i molt! Si te dic, que em sento molt afortunada per llegir aquestes paraules…molts professors mai en la seva vida seran tan afortunats com jo. Porte poc temps en ensenyament però persones com tu em fam refermar-me que vaig encertar quan vaig decidir deixar de portar la bata.
Gracies de nou. Vos tinc una sorpresa.
Que lindas y sentidas palabras, como las que siempre nos dedicas. Llegar a la cima con alguien como tú se nos va hacer más facil de lo que nos pensabamos, al menos para mi.
Nos estas enseñando mucho más que llegar a la cima, nos enseñas a conseguir TODAS LAS CIMAS QUE NOS PROPONGAMOS.
Muchas gracias!!!
jajajaja tranqui ester, el canell el tinc perfecte ja! jajaja 🙂 no ara en serio, gracies per fer les clases mes amenes. Al final ho aconseguirem!
Felicidades a todos los que subís!!! yo esque tengo vertigo….pero siempre puedo quedarme en el refugio ese de la margarita ha haceros una merendola pa cuando bajéis!!!!
Aunque tiene que ser complicao escalar como el del Aguila roja ese no??
En fin muchos profes tendrian que aprender a escalar, con flexibilidad, que muchos si subieran una cima caerian rodando (pensar pensar…)y creo que por eso te recordaremos por la manera de enseñar.
Un Besito lindo!!!!
Esperemos quee sea verdad y el esfuerzo que ponemos tenga su recompensaa ya que ponemos mucho interes y ganas y podamos sacar con esfuerzo la gran nota esperada!!
Esperem que els resultats de final de curs siguin els mes bons de tota la expedició i que millor que tindre a una profe com tu, perque no només ens estas ensenyant primers auxilis sinó ens escoltes, ens ajudes… i aixo s’agraeix i molt. D’aquesta manera si que podrem arribar al cim amb molts bons resultats i tindre la nota que tots desitgem!
No dubto que arribarem al cim, xk jo almenys no mu e pres com una meta, ni com un objectiu, si no com un estil diferent de mirar la vida.
Comparteixo l’opinio de la Cristina B, el més rellevant per que et reocrdarem no sera per les lliçons de 1r auxilis, si no per les lliçons de vida!!!
Gràcies Ester, en moments durs com estem passant en aquest curs, s’agraiex molt que els professors ens valorin!
Els teus examens són durs en quant a temari, però gràcies a tu podem treure bones notes, perquè ets una magnífica professora.
El mateix examen amb altres professors, possiblement seria un desastre.
Si tots els professors fóssin com tu, possiblement no aniriem ni la mitat d’estressats ni de desanimats. Com he dit abans, a vegades costa tirar endavant i segur pujant la muntanya, però per la teva manera de ser, aconseguim tirar endavant. Gràcies per ser com ets!!
Tinc moltes moltes ganes d’arribar al cim!!!!
Hola lind@s!
Només dir que ja tinc ganes d’aquesta merendola! Sort que no vam sortir només amb una cantimplora com els del qüestionari…perquè estaríem ja més que deshidratats…portar una petaqueta mai està de més…
Maripilis power!
Maripilis! Heu organizat una merendola?? Molt bé! Aixi, m´ha agrada, que gaudiu de la vida! A viure que son dos dies!
Amb esforç i amb empemta sé que arribarem molt lluny, ja no sols arribarem al cim que hi arribarem d’aquí molt poc, sinó que podem arribar-hi molt més amunt! NOSALTRES PODEM!
ESTHER gracies per aquests anims que ens dones sempre, la veritat que amb la teva ajuda ami personalment s’em fa mes facil poder escalar i arribar al cim, ets una persona molt forta i admiro la teva valentia, espero que tot lesforç que estic fen al final em porti una bona recompensa
No ho dubtis, Rocio, tot esforç sempre, sempre te la seva recompensa, el que passa que a vegades no la veiem i no la valorem. Anims!