Un regal d´aquest cap de setmana, cascada de gel a Bonansa (Pirineu català), aquestes llàgrimes de gel gaudint molt escalant-les.
OPINIÓ ARTICLE ICTUS
2º EI 2011/2012
El nostre bloc
Un regal d´aquest cap de setmana, cascada de gel a Bonansa (Pirineu català), aquestes llàgrimes de gel gaudint molt escalant-les.
SIS HORES PER TRACTAR EL ICTUS.
Crec que és un article molt bo i molt interessant, el qual l’hauria de llegir molta més gent per estar informada del que està passant en aquest petit article, história i del que és un ICTUS. Perquè aquesta malaltia la pot tindre qualsevol persona tant nosaltres com algú del nostre voltant i seria convenient que n’estiguem informats per si alguna vegada passa alguna cosa, poder intentar salvar una vida i saber que és el que em de fer. És molt interessant. Sobretot Álvaro Ximénez-Carrillo juntament amb altres membres de l’hospital Princesa de Madrid la manera com treballen, el qual trobo una mica nefast que només hi hagi 5 hospitals a la comunitat que tinguin unitats especialitzades per a tractar un ICTUS, ja que si alguna vegada passa alguna cosa i no s’arriba a temps la cosa podria ser greu.
M’ha agradat tindre aquesta informació, que potser si no ens l’haguessis donat no la tindriem a mà.
Molt bé, Marta. Has fet un bon treball. Es nota que t´ha agradat. Gracies per la teva opinió. Alumnes com tu fiqueu el llistó alt i això está molt bé.
Ja vaig escriure la meva opinio sobre el Ictus, però vull comentar que aquesta imatge gelada es preciosa però a la vegada és una imatge desagradable per a mi. Perquè quan esta tot tan gelat i fa tant de fred la qualitat de la meva vida baixa un munt però amb molt d’esforç vull superar i intentar millorar això en les epoques de fred.
No ho dubtes, Priscila! No hi ha gel fred amb unes bones manyoples de ploma!
Un article molt important i interessant sobre l’ICTUS, crec que hi ha molta gent, que l’hauria de llegir, per saber quin son els millors passos a seguir quan es troba en una situació així. Com diu, el temps és vital, i seguir uns passos erronis, costaria la vida d’una persona.
També m’ha semblat interessant saber que tot i la crisis, Madird, vol tirar endvant el projecte que proposent per salvar més vides a causa de l’ICTUS, ja que, com diu a l’article és una de les causes de mort que es troba més. Trobo molt lamentable, que hi hagin pobalcions que no tinguin cap unitat per tractar l’ICTUS…
Bon article, i ben explicat, perquè tothom el pugui entendre.
Sobre la foto, genial! És molt impactant!! I segur que veure en “vivo y directo” encara ho és més!! Gràcies per aquest regal Ester!!
De res, Irene! M´encanta compartir la meva vida amb qui la sent! Gracies. Segur que tu també tens fotos chules, si vols penjem una!
CUESTIONARIO PRIMEROS AUXILIOS
1. Como se debe aplicar la RCP en un adulto y en un bebe?
2. Una niña de tres años esta convulsionando. Protocolo de actuación.
3. Estas haciendo deporte en un día de mucho sol y de repente te da una contracción muscular fuerte en la pierna. Que tipo de lesión te ha ocurrido y protocolo de actuación.
4. Estas paseando por la playa a las tres de la tarde en el mes de agosto, comienzas a sudar, a tener debilidad y nauseas y no es precisamente por el chico/a feo que has visto al lado, porque es feo pero no es para tanto. Explica que tipo de lesión te ha ocurrido y protocolo de actuación.
5. Decidís ir un grupo de cinco amigos, los mas valientes, al refugio de Goriz (Valle de Ordesa), una actividad de aproximadamente cinco horas y como no queréis llevar peso decidir llevar tan solo una cantimplora de un litro de agua para los cinco. Que os puede pasar? Sin contar la lumbalgia del que lleva la cantimplora. Y dependiendo de la gravedad, protocolo de actuación.
6. Que son las quemaduras? En función de que se clasifican? Signos y síntomas de los diferentes grados de quemaduras.
7. Explica la regla de los nueve o de Wallace. Para que sirve?
8. Puede una quemadura ser de 3º grado y leve? En que caso. Y muy grave y de 1ºgrado? En que caso?
9. Si la victima presenta una quemadura extensa y de tercer grado, que protocolo de actuación seguiremos?
10. Habéis decidido ir a los Alpes a subir al Monte Rosa atravesando todo su glaciar. Habéis comprado la equipación en el “Trocathlon” y a mitad travesía empezáis a notar mucho dolor en los pies y torpeza al andar, la nariz se os pone roja pero no duele y en las manos notáis hormigueos. Que tipo de lesión os esta ocurriendo en cada caso, protocolo de actuación. Como se llama el refugio de montaña mas alto de Europa y donde se encuentra.
11. A mitad ascensión del Kangchenjunga (8.586m, Nepal), en el campo III (7.000m), te das cuenta que llevas sin sentir los pies mas de 24 horas. Aun así decides continuar. Que le pueden ocurrir a tus pies? Que debes hacer en cuanto llegues al campo base? Correcta la decisión? Te faltan 50 m para la cumbre y bajar y la meteo es buena.
12. Es Agosto y vas camino al Aneto, pasando por el lago de Coronas, decidís bañaros en el lago, teniendo en cuenta que es un lago de alta montaña (ibón) y que la temperatura del agua será lo mas parecido a un a un cubito de hielo. Que puede pasarte y tipos según gravedad.
13. Un chico/a al que le gustas para hacerse el valiente decide meter los dedos en un enchufe. Sufre una quemadura por arco eléctrico. Que significa? Sin contar que le falta un tornillo. Protocolo de actuación.
14. Que tipo de lesiones internas puede producir el paso de la corriente electrica a través del organismo? Y sobre el organismo?
15. Te ha salido un herpes labial y te estas tomando aciclovir, tetraciclina (antibiótico para infecciones de la piel) y la píldora anticonceptiva (los chicos por solidaridad también la toman). Es buena idea que vayas a tomar el sol? Que tienen en común estos tres fármacos?
16. Tipos de hemorragias según origen de la sangre.
17. Tipos de hemorragias según el espacio al que se vierte la sangre. Podría ser mas peligrosa una hemorragia lenta y persistente en una ulcera de estomago que una hemorragia rápida y corta por una herida incisa? De que depende la gravedad de una hemorragia.
18. Signos y síntomas de una hemorragia.
19. Actuación ante hemorragia externa.
20. Actuación ante hemorragia interna.
Bones!
Referent al article del ICTUS, considero que ha sigut molt interessant.
En aquest, ens parla i anomena la manera en que i com és treballa en un determinat hospital, en concret l’hospital Princesa de Madrid.
Com bé diu en l’article, aquesta malaltia la pot patir qualsevol persona, per això, i més cursant actualment primers auxilis, he trobat de gran importància l’explicació en la manera d’actuar davant d’aquesta. Mai se sap quan et podrà ser útil aquesta informació! Per això, penso que ha sigut una bona aportació.
Per últim, i referent a l’escassetat de hospitals especialitzats per tractar-lo, poc a dir, inchoerent… I tal i com estan les coses, encara serà més complicat ampliar-ho… En fin!
Pel que fa la imatge, poc a dir, la imatge parla per sí sola. M’agrada!
Galdric.
Després d’haver-me llegit aquest article puc dir que estem molt mal preparats al nostra país per un problema que afecta a tanta gent. Crec que és molt interessant que aquest article el llegeixi el màxim de gent possible perque crec que el que i posa es molt interessant, el fet d’haver de trucar al 112 quan t’agafa un ictus en lloc de portar-lo tu amb el teu propi vehicle, o informar-te de quins son els hospitals de la zona on tracten l’ictus,… crec que no estem gaire informats sobre una malatia que afecta a una part important de la població i que s’hauria de donar més importancia en investigar-la i sobretot en crea lloc en els hospitals que puguin tractar l’ictus ja que hi ha comunitats que no n’hi ha ni un!!
En primer lloc, comentar l’article ICTUS.
M’ha agradat molt aquest article ja que ens ha aportat molta informació sobre aquest aspecte ( infart celebral). El que més m’ha impactat la rapidesa d’aquests metges per tal de tractar el ICTUS, en menys de 3 min. la primera revisió està realitzada, quan avui per avui es necessiten més de tres min. per a que et donin visita al metge.
També m’ha agradat la reflexió que ha fet CARRILLO, on la parella de la pacient va trucar al servei d’emergències i no pas la va traslladar ell amb el seu propi cotxe, ja que crec que és la millor actuació que va fer, cosa que jo potse ho hagués realitzat de manera contrària i amb això ja se com s’ha d’actuar realment.
Penso que es un article molt interessant per ser distribuit per tot el món.
Pel que fa la imatge.
M’encanta la imatge perque quan jo veig una cosa congelada, em representa algun moment de la meva vida congelat, en el sentit que hi ha moments que els congelaria per poder-los tindre sempre i viure’ls sempre que jo vulgués.
Referent a Esther, algún dia m’agradaria preguntar-te com poder actuar devant d’una determinada situació que em succeix a la familia (causa d’un simptoma que realment desconeixem) i m’agradaria que tu m’ajudessis, si es possible.
Bon cap de setmana a tots !!!!! a disfrutar d’aquests 4 dies de festa!!
6 hores per tractar l’ICTUS
Ha estat un document interessant, on m’ha aportat dades que no sabia.
Saber el que caldria fer en cas de trobar-nos en un cas.
Trobo molt bé que a Madrid tot i la crisi en que estem es vulgui fer uan inversió per a poder salvar la vida a més persones que patixin l’Ictus, però em sembla lamentable que hi hagi poblacions on no hi hagi les instalacions necessaries per atendre les persones que la pateixin
La imatge és impactant, despren força.
A cada persona li pot fer pensar en diferents coses a algunes persones els i fa pensar en el fred, a tu en escalar-la a mi hem dona tranquilitat, i que amb perceverancia tot possible, ja que no es increible que s’hagi pogut gelar un corrent d’aigua com aquest? doncs la imatge ens ha demostrat que encara que sigui difícil tot es possible
M’ha agradat molt aquest article sobre el ICTUS! És un article molt interessant, i que crec que molta gent ho hauria de llegir per concienciar-se que tots podem tindre aquesta malaltia i de que es el que hem de fer si algu la té.
Si que es una malaltia bastant greu diguessim, pero no per aixo la gent que la pateix ha de deixar de lluitar, sino tot el contrari, la gent en aquests casos ha de ser mes forta i la gent del seu voltant demostrar-li que no està sol en això, que te persones que l’estimen moltisim i estaran en ell en tot moment
M’ha agradat molt aquest article sobre l’ICTUS, l’he trobat molt interessant i penso que molta gent hauria de llegir-lo i informar-se, no tan sols per si en qualsevol cas passes una cosa com aquesta sinó perquè es un article interessant que dona molta informació sobre aquesta malaltia.
També m’ha sorprès molt la organització que tenen en el hospital ja que el temps es vital per salvar la vida d’una persona, i aprofitar el temps que tenen i la bona organització es molt important pel que fa a la salut d’un pacient.
Això si, trobo molt pobre que només hi hagi quaranta unitats especialitzades en tota Espanya per tractar un tema tant delicat com es l’ICTUS, ja que això que ens explica al article pot passar en qualsevol lloc, i per tant s’hauria de pensar en tindre més hospitals que poguessin tractar una malaltia tant delicada i a la vegada important per la salut d’una persona.
PD: la foto es molt impactant i m’agrada molt la veritat. Es la típica imatge que veure-la en directe ha de sorprendre encara molt més. Gràcies per compartir-la amb nosaltres.
Holaa!! Crec que l’article de l’ictus es molt interessant! M’agrada molt tota la organització que te l’hospital, com molt be diu, ha de ser el metge que ha de esperar el pacient i no al revés crec que es la millor filosofia que han de tindre perque surti endevant! Una altra cosa a destacar es que pel que es llegeix la quantitat de unitats especialitzada en aquesta enfermetat es petita encara que sigui bastant efectiva hi hauríen d’haver moltes més.
La foto es molt maca encara que em faría molta por escalar-la penso que ets molt valenta i que amb aquestes coses que fas et superes!!
Hola a tos i totes!!!!
M’acabo de llagir l’article de l’ictus, no sabia ni que hi hagués unitats especialitzades. Tan de bo haguéssin pogut portar al pare d’una de les meves millors amigues…Va trigar un any en tornar a caminar, i ho feia amb un bastó, i tornar a parlar. Tenia només 45 anys, lo fort és que li va cambiar també la manera de ser. Es va tornar més bo, més innocent, més generós…
M’ha sorprès que provoqui més incapacitats i morts prematures que l’alzhèimer i els accidents de tràfic junts. I que afecti a 120.000persones a l’any. Les xifres són impactants… Trobo molt important conèixer signes i símptomes ja que la detecció primerenca pot salvar moltes vides i evitar seqüeles.
Un petonàs
Helena
Després de llegir-me el article me quedat bocabadada, ja que m’ha impactat les xifres referents al alzheimer i accidents de trafics junts, son menys que els ictus.
Crec també que totes les comunitats haurien d’apostar mes per aquestes unitats per ha poder ajudar a més gent, encara que ara amb la crisis, les retallades, etc.. es una mica complicat, però crec que les persones van per davant de tot.
M’ha semblat molt interesant el article, ja que explica el que és un ictus amb un exemple, cosa que és més fàcil d’entendre per tots, que si ho diguessin de manera més tècnica. Crec que és un article que tindria que llegir més gent, ja que ajudaria si algun cop te trobes en la situació, ja que diu per exemple que és millor trucar al 112, que portar-lo tu a urgències directament, ja que si avises, ells ja es poden preparar.
Com ja he dit puees, m’ha semblat molt interesant, i crec que és un article molt bo i util.
Petonns
Penso que realment és un article molt interessant que s’hauria d’extendre a la màxima gent possible, ja que és una malaltia que tothom pot tenir, m’ha impactat moltíssim que hi haguèssin tants casos d’ictus a l’any, igual que provoqui més incapacitats i morts prematures que l’Alzeimer i els accidents de tràfic.
El que crec és que tots vivim en una bombolla pensant que a nosaltres no ens passaran aquestes coses, fins que un dia et passa, per això penso que junts hem d lluitar per aconseguir més unitats d’ictus, ja que trobo lamentable que hi hagi comunitats autònomes que només en tinguin un.
Moltes gràcies Esther per proporcionar-nos aquesta informació, entre tots podem anar-la transmeten a altres persones.
Respecte a la imatge, és genial!!! A part de que sempre m’han agradat molt les fotografies, sempre he desitjat veure cascades de dimensions gegants, vaig tenir la possibilitat de veure’n una a Irlanda, era molt alta, però bastant estreta. espero poder algun dia veure’n alguna com aquesta! La veritat, és que jo no estic feta per anar a la muntanya a escalar, però t’admiro i t’envejo per la quantitat de moments i llocs que els teus ulls poden veure.
Una abraçada.
M. Cristina Vernet!
M’ha semblat molt interessant aquest article i crec que s’hauria de fer saber a tota la societat ja que és una enfermetat que és molt freqüent (per desgràcia) en la nostra societat d’avui en dia. I crec que hi ha molt poques unitats d’ictus, ja que en el nostre país, si és una enfermetat tan freqüent no pot ser que sols hi hagi sols un 48% de les provincies. Aviam si amb el temps, encara que estem passant per una crisis, pot anar avançant i que hi hagin més unitats.
La imatge és molt espectacular, saber com pot quedar una cascada al congelar-se, les formes i tot, són precioses.
Petons
SIS HORES PER TRACTAR L’ICTUS
Primer que tot dir que he trobat l’article molt interessant, són coses que passen, i que a vegades la gent no és conscient de que passen i com aquestes per desgràcia mil que desconeixerem!!! Crec que entre tots hauriem de fer màxima difusió d’aquest, ja que com la majoria de nosaltres hi haurà molta gent que de ben segur no en sabrà res, i menys com actuar davant un cas d’ictus, es interessant saber els passos a seguir.
En el meu cas, a la meva àvia li va agafar un fa uns 8 anys aproximadament, nosaltres el que vam fer va ser trucar al 112, però ens van tenir esperant quasi bé una hora i viviem a cinc minuts caminant de l’hospital, però ens van dir que el millor que podiem fer era esperar a que arribés l’ambulància, en un moment d’histèria em recordo a mi mateixa dient-los als meus pares: però que no ho veieu, agafem-la i portem-la a l’hospital, no sabiem el que tenia i a mi només em feia por que li passés algo i que quan arribés l’ambulància ja fos tard.
Espero no tornar-m’hi a trobar, però si es dona el cas, ja sabré de que va la cosa i el que he de fer.
M’ha impressionat, que l’ictus provoqui més incapacitat i morts prematures que l’Alzehimer i els accidents de trànsit junts-
He de dir però que trobo molt fort que només hi hagi unitats d’ictus en un 48% de les provincies, que passa? que no paguem tots igual pel servei? En fi, no vull entrar en un debat que l’únic que faria seria fer-me posar més nerviosa…entre els “professionals” que hi ha “sueltos pel món” i el funcionament de la sanitat ultimament al nostre país, el que hem de fer es creuar dits perquè no ens passi res. Potser m’he n’he anat una mica del tema, però una cosa m’ha portat a l’altra.
Una abraçada.
Cristina.
Pel que fa a la foto, una paraula: ESPECTACULAR.
Cristina