IMAGINA un succés d’emergència, accident o una situació on hi ha perill per a la salut. Descriu reaccions emocionals, fisiològiques, psicològiques i de conducta dels afectats. ANSIETAT i POR , com les definiries? A més a més de formar part de les reaccions del estrès, en quines altres situacions es poden donar?
28 thoughts on “IMAGINA un succés d’emergència, accident o una situació on hi ha perill per a la salut. Descriu reaccions emocionals, fisiològiques, psicològiques i de conducta dels afectats. ANSIETAT i POR , com les definiries? A més a més de formar part de les reaccions del estrès, en quines altres situacions es poden donar?”
– Reacció psicològica: Perdida de seguretat i baixa confiança en un mateix.
-Conducta: La conducta seria similar per a tots els afectats en general, en que apareixeria la por, estres, ansietat,…
També, depenent dels perfils que hi hagi en els afectats i depenent de les seves característiques, podria haver gent més tranquila que controla millor la situació que altres. E inclús, afrontar el problema, en aquest cas, intentar apagar el foc, o actuar de forma tranquila per a poder trucar als professionals en aquest cas, els bombers.
Què és l’ansietat?
Els trastorns d’ansietat són reaccions emocionals desajustades i equivocades, derivades d’un procès d’aprenetatge llarg, constant, inconscient i, sobretot, inmadur. Parlem de trastorn quan, per la seva persevarància i intensitat, l’ansietat es troba determinant una manera de reaccionar, pensar, sentir i comportar-se que s’escapa a l’autocontrol i, per tant, a la possibilitat de desenvolupar una vida lliure, sana i responsable. Amb l’ansietat alterada la persona es converteix en esclava de les seves pròpies reaccions, sobre les que no té (o molt poca) capacitat d’intervenció, sembla com si alguna cosa interna estigués regulant la pròpia vida, alguna cosa de la que se’n desconeix l’origen i, sobretot, la forma de canalització.
Què és la por?
Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat.
És poden donar en moltes situacions quotidianes de la nostra vida. en cada minut, hora, dia,.. poden apareixer. Això sí, amb més o menys intensitat depenent del estímul que causa la seva aparició.
També, i molt important, m’agradaria comentar que l’experiencia de determinats estimuls que causen l’aparició de la Por o l’Ansietat, si són repetitius, i la persona en concret les afronta cada cop de manera diferent i amb valentia front aquestes, pot arribar a canalitzar-les i superar-les.
Perfecte! No es facil enfrontar-se a la por, hi ha molta gent, com tu dius, qe viu esclava de la por, hi ha molta por simplement a viure. La actitud per sortir, guanyar i viure la vida es la que tu dius, encara que no facil, tindre valentia i afrontar. Molt bé, Galdrichhhh!!!
Quedarme encerrada en un ascensor con peligro de descuelgue:
*Reacción emocional: Desesperación por querer salir.
*Reacción fisiológica: llorar, gritar, ataque de ansiedad….
*Reacción psicológica: Es un estado donde te sientes bloqueado. Todo lo ves negativo y solo quieres que el momento se acabe y no le ves el fin.
*Conducta: Creo que mi reacción seria de mucho nerviosismo y mucha ansiedad por si se cayera el ascensor, si me muevo bajará si me muevo nos moriremos pero claro cada persona reacciona de maneras diferentes para poder llevar la situación de la mejor manera posible.
Ansiedad:
Se trata de la condición de una persona que experimenta una conmoción, intranquilidad, nerviosismo o preocupación
Miedo:
El miedo o temor es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado.
Creo que el miedo y la ansiedad son las principales situaciones que conlleva estar en una situación de riesgo pero tambíen ante una situación así puede darte la risa, quedarte en shock y no saber reaccionar, o si te encuentras con micha gente y la gente no reacciona por que esta en un estado de shoc ser tu el único que sabe como reaccionar se pueden dar muchas situaciones. Por ejemplo el mareo, caer inconsciente.
Yo creo que si yo viví una situación parecida. Un día de verano estuve en la playa todo el día no me hidraté bien y me desmallé cuando me di cuenta me entro miedo de lo que me había pasado y me entró un ataque de ansiedad así que tuve un día completito!!
– Reaccions emocionals: la reacció emocional d’aquest familiar seria estar alterat i voler veure de totes maneres al familiar accidentat. També podria tenir ira i frustració degut a que un familiar seu ha patit un accident.
– Reaccions fisiològiques: augment del ritme cardíac, canvis respiratoris, baixada de la presió que podria provocar un desmai, suor, tremolor, nausees, sensació d’ofec.
– Reacció psicològica: ansietat davant la separació i el no saber què li pot passar al teu familiar, depressió.
– Conducta: la conducta en el cas d’un accident de tràfic d’un familiar és molt similar a la de tothom, però es pot diferenciar els familiars que pateixen una crisi d’ansietat, que ploren, criden, es fiquen vermells, insisteixen en veure la vícitima i no ho volen assumir, amb els familiars que es mantenen en silenci, patint la seva tristesa dins seu, pensant, quiets i que no expressen el seu patiment exteriorment. normalment aquest últim familiar és el que intenta parar l’ansietat de l’altre.
Tot i així, penso que tothom que tingui un familiar accidentat, està patint igual, la diferència és que uns ho exterioritzen i els altres no.
ANSIETAT, què és?
L’ansietat és una resposta emocional o un conjunt de respostes que engloba aspectes corporals o fisiològics caracteritzats per un alt grau d’activació del sistema perifèric. Són aspectes que es poden observar o motors i que acostumen a implicar comportaments poc ajustats als comportaments normals.
L’ansietat té una funció molt important relacionada amb la supervivència, juntament amb la por, la còlera, la tristesa i la felicitat.
Els símptomes d’ansietat són molt diversos però els més comuns consisteixen en hiperactivitat vegetativa, que es manifesta amb taquicàrdies, taquipnea, midriasis, sensació d’ofec, temblors, sensació de pèrdua del control o del coneixement, nàusees, rigidesa muscular, debilitat muscular, insomni, inquietud motora, dificultats per a la comunicació, entre d’altres.
L’ansietat es pot manifestar de tres formes diferents: a través de símptomes fisiològics, cognitius i conductuals.
L’ansietat també pot convertir-se en un trastorn de pànic, en el qual la persona creu que s’anirà a desmaiar, morir o patir algun atac fisiològic.
Què és la por?
La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment desagradable que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill real o suposat, present, futur, o inclús passat. És una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc o a l’amenaça. A part, la por està relacionada amb l’ansietat.
Existeix por real, quan la dimensió de la por està en correspondència amb la dimensió de l’amenaça. Existeix por neuròtica quan la intensitat de l’atac de la por no té cap relació amb el perill.
Es poden donar en molts moments de la vida, que no vagin relacionades amb l’estrés. tot i que penso que moltes vegades és a l’inversa, és la por i l’ansietat les que creen estrés. per exemple, si una persona té por a dormir sol per les nits, pot arribar a crear-li una ansietat i a l’hora un estrés degut a l’insomni nocturn.
l’ansietat i la por van molt relacionades, en la meva opinió, quan es té por, pot crear l’ansietat, sense tenir res a veure amb cap estrés. per exemple, pots tenir ansietat quan un familiar teu té un accident, degut a la por de perdre’l, tens ansietat, però no hi ha estrés.
Reacció emocional: intentar ficar-nos en un lloc segur.
Fisiologiques: cridar, suar, te costa respirar…
Psicologiques: ansietat, no saber que fer, quedar-se col•lapsat o com parat…
Conducta: En general, els estats serien una mica iguals, encara que poden variar depenent de la persona. Ens pot entrar por, tristesa, no saber que fer, ajudar als demés.
La conducta de cada persona també depèn de la situació que es doni.
Ansietat: És una resposta emocional, provocada per la por o molta preocupació per alguna cosa en concret.
Por: És una emoció per un sentiment molt desagradable que pensem que ens pot fer mal o ens espanta. La por és provocada perquè percebem un perill prop.
Es podrien donar a qualsevol moment del dia, ja sigui caminant pel carrer, quan estàs a casa, amb els amics, quan estàs en una discoteca…
succés d’emergència: Fuga radioactiva a una central nuclear.
Reacció Emocional: Marxar lo més ràpid possible.
Reacció fisiològica: A curt termini cap i a llarg termini augment de probabilitat de càncer.
Reacció psicològica: Pànic, inseguretat, nerviós.
Conducta dels afectats: més o menys tots tindrien la mateixa manera de reaccionar voldrien fugir, tindrien pànic, se sentirien insegurs, podrien entrar en shock,… els que estiguessin més tranquils ajudarien als altres a tranquil·litzar-se dins de la gravetat.
Què és?
L’ansietat és una resposta emocional que es manifesta tan en persones com en animals, es presenta en situacions d’alerta, on tot el nostre organisme es posa en tensió perquè hi ha una incertesa o inseguretat del que ha de passar o que pensem que es pot presentar un perill.
Quan la resposta apareix sense motiu justificat, o resulta excessiva i desagradable, seria un trastorn.
Apart en la situació d’estrès, també es pot donar davant d’un examen molt important, o si t’han d’operar, quan vas en cotxe, o quan sents engoeixat i sols veus gent i gent i et mareges. Es poden produir marejos, taquicardia, tremolors, sudoració,… En definitiva, l’ansietat pot aparèixer en qualsevol situació, moment del dia…
Què és?
Por és una emoció associada amb lo desagradable, que es manifesta tant a les persones com en animals, davant la percepció d’un perill concret, inminent o futur, que amenaça el seu equilibri i la seva tranquil·litat.
Apart de la situació d’estrès, la por també apareix quan penses amb la mort, en veure un accident, en perdre a un ésser estimat… Es produeix amb marejos, nerviosisme… En definitiva, la por pot apareixer en qualsevol moment del dia, en un moment concret, en donar-te una noticia…
-Reacciones emocionales: desesperación, deseo de salir corriendo.
-Reacciones fisiológicas: irritabilidad, llantos, gritos, sudor, temblores, flojera en las piernas, mareos, vómitos, ritmo cardíaco acelerado y cambio respiratorio.
-Reacciones psicológicas: perdida de la memoria, perdida de confianza en uno mismo, desconfianza y ansiedad.
-Reacciones Conductuales: la conducta puede variar en los afectos, pero generalmente suelen ser el estrés, la ira, el miedo y la ansiedad, las que predominaran en el accidente.
ANSIEDAD:
Es una herramienta que tiene el ser humano, que se activa en el momento en que nuestro cerebro considera que existe un peligro real para mantener la vida. Los síntomas de la ansiedad hacen que haya una respuesta automática de todo nuestro sistema nervioso con la finalidad de ponernos a salvo. Así como el animal huye del peligro o se enfrenta a él en cuanto lo detecta, los seres humanos respondemos de la misma manera, seguimos teniendo respuestas bastante primarias… Nuestro sistema límbico creo que tiene algo que ver con esto… sudoración, taquicardia, palpitaciones, un nudo en el estómago, falta de aire, la cabeza que se embota… buff, hay mas de cuarenta síntomas relacionados con la ansiedad.
MIEDO:
Es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado. Es una emoción primaria que se deriva de la aversión natural al riesgo o la amenaza, y se manifiesta tanto en los animales como en el ser humano. La máxima expresión del miedo es el terror. Además el miedo esta relacionado con la ansiedad.
SITUACIONES DE ESTRÉS:
Personalmente creo que en el día a día nos podemos encontrar con situaciones de estrés, que muchas veces pueden ser recividas por acciones habituales que realizamos o acciones que nunca hemos realizado y nos causan miedo. Muchas veces las situaciones de estrés pueden ser derivadas de la mente humana a causa de agotamiento, exceso de trabajo, la crianza de un bebe, malas situaciones familiares, etc.
La CLAUTOFOBIA
Es un desorden de ansiedad caracterizado por un miedo irracional a los espacios cerrados o pequeños. Las personas con claustrofobia con frecuencia la describen como una sensación de estar atrapados sin una salida. La claustrofobia involucra reacciones físicas y emocionales a las situaciones desencadenantes. Aunque el miedo de la claustrofobia puede ser intenso, con tratamiento puede manejarse muy bien o superarse. Contacte a su médico si usted cree que puede tener claustrofobia
Reacciones físicas:
• Sudor
• Ritmo cardíaco acelerado
• Falta de aliento o hiperventilación
• Temblores
• Aturdimiento o desmayos
• Náuseas
• Sensación de tener pavor, terror, pánico
Psicológicas:
Como todas las fobias, no se sabe bien la causa de la claustrofobia, aunque está presente en las familias. Las señales de claustrofobia usualmente se desarrollan pronto en la vida durante la niñez o los años de la adolescencia. La claustrofobia puede desaparecer en la edad adulta. De lo contrario, suele ser necesario un tratamiento para superar el miedo, en particular, si los síntomas han limitado de forma significativa las actividades laborales o sociales o las tareas de la vida diaria.
Conducta de los afectados
ANSIEDAD:
Estado de angustia y desasosiego producido por temor ante una amenaza o peligro. La ansiedad puede ser normal, ante la presencia de estímulos amenazantes o que suponen riesgo, desafío, o patológica, que caracteriza a diferentes trastornos psíquicos.
Es un estado de desesperación constante, en la cual no vives o disfrutas los momentos presentes, pensando siempre en la actividad que tienes posteriormente.
MIEDO
El miedo es una sensación de inseguirdad ante distintas ocasiones o circustancias, como pueden ser, entontrarse en un lugar desconocido, extraño, peligroso o intimidante. otras circustancias en las cuales se siente miedo son bien conocidas y no vale aclararlas. Los seres humanos tienden a reaccionar de distintas formas ante un sentimiento de miedo, algunas personas intentan solucionarlos, otras intentan escapar, otras intentan concentrarse en qe todo esta bien, otras solo se limitan a qedarse y cerrar los ojos. Las consecuencias del miedo son, acelerancion de la circulacion sanguinea y por lo tantos palpitaciones aceleradas del corazon, esto es porqe el individuo esta nervioso y el cuerpo se prepara a reaccionar ante cualquier cosa que pueda suceder.
SITUACIÓN DE ESTRÉS
Cualquier situación en la que suframos claustrofobia, nos producirá estrés, ya que nuestro cuerpo reacciona de manera nerviosa y acelerada. Una situación típica y difícil de controlar es viajar en avión si sufres claustrofobia. Personalmente lo he vivido, ya que sufro claustrofobia aunque no creo que a un nivel muy elevado, pero la situación de estrés es grandísima y difícil de controlar. Solo nos ayudará nuestra mente y desconexión mental.
Accident de cotxe en primera persona (et quedes atrapat a la ferralla)
-Reaccions emocionals: desconcert, ansietat, por, desesperació, vols sortir o que et vinguin a treure, impotència.
-Reaccions fisiològiques: nàusees, dolor general, crits, suor, ritme cardíac accelerat i dificultat respiratòria.
-Reaccions psicològiques: ansietat,desconcert, pèrdua de la noció del temps.
-Reaccions Conductuals: agressivitat (suposo que va en relació de la personalitat de cada persona).
ESTRÉS I ANSIETAT:
L’estrès pot provenir de qualsevol situació o pensament que ho faci sentir a un frustrat, furiós o ansiós.
L’ansietat és un sentiment de por, desassossec i preocupació. La font d’aquests símptomes no sempre es coneix.
-Consideracions
L’estrès és una sensació normal que, en baixes dosis, pot ajudar-ho a un a fer les coses. L’estrès no afecta a tot món de la mateixa manera.
Moltes persones senten símptomes d’estrès en el cos. Vostè pot experimentar dolor abdominal, maldecaps i dolor o tensió muscular.
-Quan estàs molt estressat, pot notar:
Una freqüència cardíaca més ràpida
Batecs cardíacs alts
Respiració ràpida
Sudoració
Tremolors
Marejo
-Altres símptomes abasten:
Femta solta (s’escapa la caca :P)
Necessitat freqüent d’orinar
Boca seca
Problemes per deglutir
Es pot tenir dificultat per concentrar-se, sentir-se cansat la majoria de les vegades o perdre els estreps amb major freqüència. L’estrès també pot causar problemes sexuals i igualment pot ocasionar problemes per agafar el son o quedar-se dormit i malsons.
POR:
La por o temor és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill, real o supòsit, present, futur o fins i tot passat. És una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc o l’amenaça, i es manifesta tant en els animals com en l’ésser humà. La màxima expressió de la por és el terror. A més la por aquesta relacionat amb l’ansietat.
La por és un tema completament atònit. Representants de diferents disciplines ho estudien intensament: a part de psicòlegs, aquest tema ho tracten mèdics, teòlegs, filòsofs i també biòlegs, sobretot els especialistes en biologia de l’evolució.
Existeix por real, quan la dimensió de la por està en correspondència amb la dimensió de l’amenaça. Existeix por neuròtic quan la intensitat de l’atac de por no té cap relació amb el perill. Tots dos, por real i por neuròtic van ser termes definits per Sigmund Freud en la seva teoria de la por. En l’actualitat existeixen dos conceptes diferents sobre la por, que corresponen a les dues grans teories psicològiques que tenim: el conductisme i la psicologia profunda. Segons el concepte conductista la por és alguna cosa après. El model de la psicologia profunda és completament diferent. En aquest cas, la por existent correspon a un conflicte bàsic inconscient i no resolt, al que fa referència..
– REACCIÓ EMOCIONALS: si jo hem trobes en una situació d’incendi a casa meua lo primer que seria es fugir el mes rapit que pugui de casa, per no cremarme o per no morirme
– REACCIÓ FISIOLÒGICA: nervis, tremolors, plors, augment del rítme cardíac…
– REACCIÓ PSICOLÒGICA: ansietat, molta por pel que pugui passar, trauma (de pensar com era la casa i de com a quedat despres de l’incendi) estat de shock, inseguretat…
-CONDUCTA: mes o menys totes les persones davant d’una situació aixi reaccionem mes o menys igual, ansietat, por, estat de shock, plors…
Aunque penso que hi ha gent de diferentes conductes perque jo personalment m’afectaria molt hi ha gent que en canvi son mes tranquils i intentarien estar calmats i trucar als bombers i buscar alguna situacio sense posar-se tant nervios com ho estiria jo.
– QUÈ ÉS L’ANSIETAT?
L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Quan l’ansietat ens bloqueja, som davant d’una ansietat patològica.
Per exemple, davant de les proves d’accés a la universitat un cert nivell d’ansietat és positiu: incita l’alumne a estudiar per anar més ben preparat, però si el nivell és excessiu, pot arribar a paralitzar-lo i la seva ment quedarà en blanc pel pànic que li produeix la situació.
Hi ha alteracions orgàniques que s’acompanyen de simptomatologia ansiosa, com per exemple l’hipertiroïdisme, l’asma, l’infart agut de miocardi, la malaltia de Parkinson, etc. També és present l’ansietat com a símptoma secundari en molts trastorns de la personalitat: les psicosis maniacodepressives, les depressions agitades, els trastorns dissociatius, els trastorns psicòtics, etc. L’ansietat és la patologia més comuna de les persones que acudeixen a l’atenció primària. El DSM-IV descriu els trastorns d’ansietat següents:
La crisi d’angoixa, en la qual la persona té una aparició sobtada i inesperada, sense causa justificada, de pànic. Sent terror i té por de tornar-se boja o de morir de cop i volta. La seva capacitat de raonar es paralitza. Acostuma a durar poc (no més d’una hora).
– QUÈ ÉS LA POR?
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d’un grup social induint-lo a sentir por.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.
Quan parlem de por ens referim a tot allò que pugui provocar temor, intranquil·litat, angoixa o sensació que passarà alguna cosa dolenta. Per tant, la por és un estat d’ànim emocional desagradable en resposta a una situació que s’interpreta com a perillosa.
Hi ha pors que no són perilloses, per tant, són por patològiques “ansietat”. Els problemes d’ansietat són aquells en els que es pateix per alguna cosa que no esta passant realment o en que hi ha una inquietud molt més intensa de lo que seria normal.
CONDUCTA:
En aquest cas seria bastant homogenia com por, ansietat, estres…
També, depenent del caràcter i reaccions que hi puguin haver en els afectats podria haver gent més tranquila que controla millor la situació que altres.
LA POR
La por o temor és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat. És una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc o l’amenaça, i es manifesta tant en els animals com en l’ésser humà. La màxima expressió de la por és el terror. A més la por està relacionat amb l’ansietat.
ANSIETAT
L’ansietat és sobretot una reacció de por. La por per si mateix és molt útil i perfectament natural, el problema sobrevé quan no hi ha una raó racional per sentir aquesta angoixa. Per als nostres avantpassats fugir quan venia un tigre a menjar-se’ls era una reacció perfectament lògica, però si no hi ha cap tigre per què vam sortir corrent? La reacció d’alarma, en aquest cas és excessiva i prepara l’organisme per enfrontar-se davant un perill que no existeix, convertint-se en alguna cosa perjudicial. D’aquesta manera, el pols i la respiració s’acceleren, la transpiració es dispara i es produeix tensió muscular. Tots aquests símptomes, quan es produeixen freqüentment les diverses formes d’ansietat.
Reaccions davant d’un accident de tràfic qualsevol:
Reaccio emocional: en primer moment, seria aturar-nos per saber que passa, ( pel simple fet de “xafardejar”), però després pot apareixer la desesperació segons el tipus d’accident que hi ha succeit, per altra banda, també pot apareixer l’empatia i actuar segons el nostre criteri.
Reacció pscicologica: confusió, nerviosisme, ràbia, sentiments de culpa ( quan no saps com actuar a causa del nerviosisme), tristor i por..
Conducta dels afectats: en primer lloc, la conducta depen del estat que es trobin els afectats ja que hi pot haver-hi de conscients i de inconscients, en el cas d’aquest últims la seva conducta seria inexistent ja que al està inconscient no actua, i els que estàn conscients també tindrien conductes molt exitades i temoroses ja què no saben ben bé que a passat , com a passat, per què a passat, com es troben..entre moltes altres preguntes més, el que se sol pensar es jo estic bé i m’allunyo del lloc que ha passat l’accident.
Ansietat: El Trastorn d’Ansietat Generalitzada (*TAG) és molt més del que una persona normal amb ansietat experimenta en la seva vida diària. Són preocupació i tensió cròniques encara quan res sembla provocar-les. El patir d’aquest trastorn significa anticipar sempre un desastre, freqüentment preocupant-se excessivament per la salut, els diners, la família o el treball. No obstant això, de vegades, l’arrel de la preocupació és difícil de localitzar. El simple fet de pensar a passar el dia provoca ansietat.
Les persones que pateixen de *TAG no semblen poder desfer-se de les seves inquietuds encara quan generalment comprenen que la seva ansietat és mes intensa del que la situació justifica. Els qui pateixen de *TAG també semblen no poder relaxar-se. Freqüentment tenen treball a agafar el son o a romandre dormits. Les seves preocupacions van acompanyades de símptomes físics, especialment tremolors, contraccions nervioses, tensió muscular, maldecaps, irritabilitat, transpiració o accessos de calor. Poden sentir-se marejades o que els falta l’aire. Poden sentir nàusea o que han d’anar al bany freqüentment. O poden sentir com si tinguessin un nus en la gola.
Por: La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa, és a dir, quan parlem de por ens referim a tot allò que pugui provocar temor, intranquil•litat, angoixa o sensació que passarà alguna cosa dolenta. Per tant, la por és un estat d’ànim emocional desagradable en resposta a una situació que s’interpreta com a perillosa
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic irracional.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel•lícules de terror, llibres i esports de risc.
Cada persona pot tenir una idea diferent de lo que és la por, però en totes aquestes idees segur que apareix la sensació de passar-ho malament, d’experimentar aquest temor i intranquil•litat que moltes vegades hem sentit en la nostra vida.
Bff…tant la por com l’ansietat es poden donar en qualsevol moment de la vida, jo personalment he viscut situacions que al tenir por a “aparecido” l’ansietat la qual cosa crec que es un moment el qual no m’agradaria tornar-lo a viure. L’ansietat apareix en moltes més situacions que la por, però la por moltes vegades ens la fem nosaltres mateixos quan imaginem alguna cosa que possiblement ni existeixi, en canvi, l’ansietat apareix en moments reals.
– Reaccions emocional: Ansietat, aflicció, negació, pànic, por, irritabilitat, pèrdua del control emocional, depressió, sentiment de fracàs, sentir-se aclaparat.
– Reaccions fisiologiques: Dolor al pit, dificultat per respirar, xoc, fatiga, nàusees i vòmits, mareig, sudoració excessiva, acceleració del ritme cardíac, set, mal de cap, alteracions visuals, espasmes de la mandíbula.
– Reaccions Psicològiques: Confusió, malsons, desorientació, augment o disminució de l’estat d’alerta, concentració deficient, trastorns de la memòria, dificultat per resoldre problemes, dificultat per identificar persones o objectes coneguts.
– De conducta: Ira intensa, aïllament, esclats emocionals, pèrdua o augment temporal de la gana, consum excessiu d’alcohol, incapacitat de descansar, intranquil·litat, canvis en la conducta sexual
Algunes persones experimenten seqüeles emocionals setmanes o mesos després d’haver estat exposats a un succés traumàtic. Altres poden experimentar aquestes reaccions mentre encara es troben en el lloc dels fets.
ANSIETAT:
L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Quan l’ansietat ens bloqueja, som davant d’una ansietat patològica.
POR:
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
SITUACIONS EN QUE ES PODEN DONAR POR I ANSIETAT:
Situacions noves i imprevistes.
Possible pèrdua d’una cosa o ésser estimat.
Criatures amenaçants, monstres, criminals.
Determinats animals.
Situacions associades a un trauma viscut anteriorment.
Dolor i mort.
Altres persones desconegudes.
Rebuig, menyspreu dels altres.
DELANTE UN INCENDIO…
– Reacciones emocionales: nuestra reaccion emocional seria salir corriendo y una sensacion de desesperacion…
– Reacciones fisiologicas:irritabilidad, llantos, gritos, sudor, temblores, flojera en las piernas, mareosm ritmo cardíaco acelerado, vómitos, y cambio respiratorio.
– Reacciones psicologicas: perdida de la memoria, perdida de confianza en uno mismo, desconfianza y ansiedad.
LA CONDUCTA:
Depende de todos los afectados y depende de sus caracteristicas, hay gente que controla mas los nervios y la situacion y hay otras que no la saben controlar. La conducta puede variar en los afectos, pero generalmente suelen ser el estrés, la ira, el miedo y la ansiedad, las que predominaran en el accidente.
QUE ES EL ESTRES?
El estrés es una reacción fisiológica del organismo en el que entran en juego diversos mecanismos de defensa para afrontar una situación que se percibe como amenazante o de demanda incrementada.
Es una respuesta natural y necesaria para la supervivencia, a pesar de lo cual hoy en día se confunde con una patología. Esta confusión se debe a que este mecanismo de defensa puede acabar, bajo determinadas circunstancias frecuentes en ciertos modos de vida, desencadenando problemas graves de salud.
Cuando esta respuesta natural se da en exceso se produce una sobrecarga de tensión que repercute en el organismo y provoca la aparición de enfermedades y anomalías patológicas que impiden el normal desarrollo y funcionamiento del cuerpo humano.
Es una patología emergente en el área laboral, que tiene una especial incidencia en el sector servicios, siendo el riesgo mayor en las tareas en puestos jerárquicos que requieren mayor exigencia y dedicación.
El estrés crónico está relacionado con los trastornos de ansiedad, que es una reacción normal frente a diversas situaciones de la vida, pero cuando se presenta en forma excesiva o crónica constituye una enfermedad que puede alterar la vida de las personas, siendo aconsejable en este caso consultar a un especialista.
QUE ES LA ANSIEDAD?
La ansiedad es una respuesta emocional o conjunto de respuestas que engloba: aspectos subjetivos o cognitivos de carácter displacentero, aspectos corporales o fisiológicos caracterizados por un alto grado de activación del sistema periférico, aspectos observables o motores que suelen implicar comportamientos poco ajustados y escasamente adaptativos.
La ansiedad tiene una función muy importante relacionada con la supervivencia, junto con el miedo, la ira, la tristeza o la felicidad. En la actualidad se estima que un 20.5% o más de la población mundial sufre de algún trastorno de ansiedad, generalmente sin saberlo.
QUE ES EL MIEDO?
El miedo es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado. Es una emoción primaria que se deriva de la aversión natural al riesgo o la amenaza, y se manifiesta tanto en los animales como en el ser humano. La máxima expresión del miedo es el terror. Además el miedo esta relacionado con la ansiedad. Es un tema completamente atónito. Representantes de diferentes disciplinas lo estudian intensamente: aparte de psicólogos, este tema lo tratan médicos, teólogos, filósofos y también biólogos, sobre todo los especialistas en biología de la evolución.
Existe miedo real, cuando la dimensión del miedo está en correspondencia con la dimensión de la amenaza. Existe miedo neurótico cuando la intensidad del ataque de miedo no tiene ninguna relación con el peligro. Ambos, miedo real y miedo neurótico fueron términos definidos por Sigmund Freud en su teoría del miedo. En la actualidad existen dos conceptos diferentes sobre el miedo, que corresponden a las dos grandes teorías psicológicas que tenemos: el conductismo y la psicología profunda. Según el concepto conductista el miedo es algo aprendido. El modelo de la psicología profunda es completamente distinto. En este caso, el miedo existente corresponde a un conflicto básico inconsciente y no resuelto, al que hace referencia.
Situación: inundaciones en tu localidad y tu casa.
Las reacciones son:
-Emocionales: desesperación, miedo y ganas de que acabe ese desastre.
-Fisiológicas: gritos, llantos, temblores, histeria…
-Psicológicas: en el momento ves todo negativo, con muchas ganas de que acabe la situación, y al ver luego como se queda todo, que has perdido la mayoría de tus pertenencias y que tienes que empezar otra vez de nuevo.
ANSIEDAD:
Angustia que suele acompañar a muchas enfermedades, en particular a ciertas neurosis, y que no permite sosiego a los enfermos.
La ansiedad tiene una función muy importante relacionada con el miedo, la ira, la tristeza o la felicidad
Los síntomas de ansiedad son muy diversos y tal vez los más comunes se manifiestan con taquicardia, taquipnea, midriasis, sensación de ahogo, temblores en las extremidades, sensación de pérdida de control o del conocimiento, transpiración, náusea, rigidez muscular, debilidad muscular, insomnio, inquietud motora, dificultades para la comunicación, pensamientos negativos y obsesivos, etc.
MIEDO:
El miedo es una emoción caracterizada por:
Un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado. Es una emoción primaria que se deriva de la aversión natural al riesgo o la amenaza. La máxima expresión del miedo es el terror. Además el miedo está relacionado con la ansiedad.
La ansiedad y el miedo se relacionan con el estrés, aunque también puede ser que el miedo cree la ansiedad y la ansiedad el estrés. Hay muchas situaciones que te pueden dar miedo como por ejemplo la oscuridad, y por ese miedo crearte ansiedad. Pero según las situaciones puedes reaccionar de diferentes maneras, nunca se sabe delante de la situación como se va a reaccionar.
Claustrofobia
Reacción emocional: desesperación por marcharnos del sitio.
Reacción fisiológica: temblores, sudoración, aumento del ritmo cardiaco, sensación de ahogo, fatiga…
Reacción psicológica: la persona claustrofóbica no tiene miedo al espacio cerrado en sí mismo, sino a las posibles consecuencias negativas de estar en ese lugar, como quedarse encerrado para siempre o la asfixia por creer que no hay suficiente aire en ese lugar. La mayoría de los espacios pequeños y cerrados suponen un riesgo de quedarse encerrado, como en un ascensor, y una limitación de los movimientos, por lo que las personas con claustrofobia pueden sentirse muy vulnerables al limitarles de esa forma los movimientos.
ANSIEDAD : La ansiedad es sobre todo una reacción de miedo. El miedo por sí mismo es muy útil y perfectamente natural, el problema sobreviene cuando no hay una razón racional para sentir esa angustia. La reacción de alarma, en ese caso es excesiva y prepara al organismo para enfrentarse ante un peligro que no existe, convirtiéndose en algo perjudicial. De esta manera, el pulso y la respiración se aceleran, la transpiración se dispara y se produce tensión muscular. Todos estos síntomas, cuando se producen frecuentemente producen las diversas formas de ansiedad.
MIEDO: Se trata de una perturbación angustiosa del ánimo por un riesgo o daño real o imaginario. El concepto también hace referencia al recelo o aprensión que alguien tiene de que le suceda algo contrario a lo que desea.
El miedo es una emoción que se caracteriza por un intenso sentimiento habitualmente desagradable, provocado por la percepción de un peligro, ya sea presente o futuro, real o supuesto. El miedo es una de las emociones primarias que se deriva de la aversión natural a la amenaza, presente tanto en los animales como en los seres humanos.
Creo que para las personas claustrofóbicas, que en mi caso no es, creo que en cualquiera situación de estar en sitios pequeños y cerrados pueden provocar estrés ya que el cuerpo reacciona de manera nerviosa. Un ejemplo típico es subir por el ascensor.
Delante de un incendio en primera persona.
– Reacciones emocionales: la reacción seria de miedo, y querer salir corriendo e intentar no quemarme.
– Reacciones fisiológicas: sudor, llantos, gritos, muchos nervios, ritmo cardíaco más acelerado junto con el respiratorio, temblores…
– Reacciones psicológicas: empezaría por tener ansiedad por querer salir y quedaría en estado de shock (“no poder creerlo”), perdida de la seguridad y confianza en uno mismo.
– Conducta: Según la persona, es decir, según la manera que tenga el resto de personas en controlar la situación. Pero, para la mayoría de personas sería muy similar, y aparecerían el miedo, el estrés, nervios… También es posible que haya gente capaz de tranquilizar a la gente más nerviosa, e intenten llamar a los bomberos, y salir de las zonas de más peligro.
Ansiedad: La ansiedad es un mecanismo humano de adaptación al medio y ayuda (si su intensidad no es excesiva) a superar ciertas exigencias de la vida. En este sentido podemos considerar a la ansiedad como una defensa organizada frente a estímulos que rompen el equilibrio fisiológico y psicológico. La ansiedad necesariamente positiva se entronca con lo cotidiano y entra de lleno en el campo de la motivación que nos hace alcanzar metas. La ansiedad normal y proporcionada, así como sus manifestaciones, no puede ni deben eliminarse, dado que se trata de un mecanismo funcional y adaptativo. La ansiedad negativa se caracteriza pos sentimientos de malestar, preocupación, hipervigilancia, tensión, temor, inseguridad, sensación de pérdida de control, percepción de fuertes cambios fisiológicos.
Miedo: es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado. Es una emoción primaria que se deriva de la aversión natural al riesgo o la amenaza. La máxima expresión del miedo es el terror. Además el miedo está relacionado con la ansiedad.
Situaciones de estrés: algunas situaciones de estrés pueden ser, entre otras: situaciones nuevas, miedo a algunos animales, la muerte de algún familiar o amigo/a, traumas… Aunque la mayor parte de estas situaciones, depende de la persona en cuestión, y del momento.
Et trobes a càrrec d’una classe d’infants entre 3-4 anys i al costat es troben dos de la brigada municipal arreglant el pati i planten un arbre (Oliver). Resulta que a l’hora de plantar-lo cau a sobre de la classe trencant finestres i ferint a tres infants.
Reacció emocional: cridar i sortir corrents de la classe amb tots els infants i plorar.
Reacció fisiològica: alteració del ritme cardíac, suor, pupil•les dilatades, tremolors…
Reacció psicològica: Al perdre la seguretat de la situació i posar-te nerviós perds la confiança en tu mateix provocant inseguretat als infants i una pressió forta davant la situació del càrrec de responsabilitat que adquireixes en el moment de donar la classe assolint totes les conseqüències.
LA CONDUCTA
Seria diferent la dels infants a la d’un adult. Els infants segurament es posarien a plorar reclamant l’atenció de l’adult i altres s’amagarien. Aleshores la reacció de l’adult depèn molt del temperament que tingui en aquell moment d’afrontar la situació, pot afavorir el caos d’aquesta o simplement asserenar-se i actuar d’acord el protocol i amb la seguretat adequada en aquell moment, es a dir, actuar amb conseqüència.
QUÈ ÉS L’ANSIETAT?
L’ansietat és un procés natural d’activació fisiològica que fa mobilitzar als éssers humans i altres animals davant el perill. A l’esmentada resposta se l’anomena també “lluita-fugida”. El propòsit de l’ansietat és preparar el nostre organisme per tal de protegir-nos lluitant o fugint del perill que ens amenaça. Aquest sistema defensiu, necessari per a la vida, esdevé un problema quan la resposta és desadaptativa. És a dir, si l’estímul no representa cap gravetat o no amenaça la nostra vida o integritat psicofísica ens trobem davant una desadaptació que pot arribar a ser patològica.
S’anomenen trastorns d’ansietat a un grup d’afeccions en tenen en comú una simptomatologia ansiosa física i psicològica. Però cada trastorn d’ansietat té unes característiques, així com una gènesi particular i un tractament adient. Per això, és molt important determinar quin tipus de trastorn d’ansietat es pateix.
QUÈ ÉS LA POR?
La por és un sentiment de temença davant d’un perill, és a dir, un estímul (real o no) pot produir un sentiment d’inestabilitat, de perill que succeeixc alhora de fer anar la nostra imaginacií i ens dona una percepció de molt risc de la nostra propia vida.
Quan hem vaig quedar tancada en un ascensor.
Reaccions emocionals: el voler sortir immediatament d’aquell ascensor de manera alborotada.
Reaccions fisiològiques: sudoració, batecs accelerats, falta d’alent i hiperventilació, temblors, atordiments o marejos, nàusees, terror, pànic….
Reaccions psicològiques: en un primer moment penses que et quedaràs en l’ascensor durant unes hores i que et quedaràs sense aire (asfixiada). I no que ningú s’adonarà compte que hi ha una persona tancada en l’ascensor.
La conducta: en aquest cas, com hem trobo sola tancada en l’ascensor. Primer de tot, hem tindria que tranquil•litzar i respirar poc a poc, sense posar-me nerviosa. I si tinc un mòbil a mà, trucar i no perdre l’esperança que ben aviat aniran a buscar-me o qualsevol dels veïns se’n donaran compte que en l’ascensor hi ha una persona tancada.
Podem definir l’ansietat com una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Quan l’ansietat ens bloqueja, som davant d’una ansietat patològica.
I la por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable que ens asusta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o inclòs passat.
Aquestes dues definicions son bastant relacionades en el meu punt de vista. Són bastant freqüents en avui en dia, com d’altres com l’estrès, l’angunia, etc… I qualsevol persona ho pot patir. Però la solució seria tenir paciència i viure el present sense estrès.
Ennuagament d’un infant a la llar d’infants amb una pedra.
Reaccions emocionals: bloqueig, desesperació per no poder fer res pel nadó.
Reaccions fisiològiques: tremolors, suors, augment del ritme cardiac, palidesa, vòmits, diarrea, sensació d’asfixia (hiperventilació), rigidesa corporal.
Reaccions psicològiques: Sentiment de culpa, inseguretat, aïllament, vergonya per no haber pogut fer res pel nadó, per no haver-lo vigilat millor, sentiment de mala persona per no haver fet correctament la seva feina, pensament de no poder tornar a treballar amb nadons perquè no estàs preparat o per por a que et torni a passar el mateix .
La conducta, suposo que ens agafaria un atac d’ansietat i començariem a cridar i a plorar davant la impotència de no poder fer res.
ANSIETAT
L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. És un mecanisme adaptatiu natural que ens permet posar-nos en alerta davant successos compromisos. En realitat, es bo tenir un cert grau d’ansietat, ja que proporciona un component adequat de precacuió en situacions especialmente perilloses. Una ansietat moderada ens pot ajudar a mantenir-nos concentrats i afrontar els reptes que tenim davant.
El problema es que a vegades, el sistema de resposta a l’ansietat es veu desbordat i funciona incorrectament i llavors l’ansietat es desproporcionada amb la situación i fins i tot a vegades surt sense que hi hagi cap perill.
POR
La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable que ens asusta o creiem que ens pot fer mal. Es provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o inclús passat. És una emoció primaria que deriva de l’adversió natural al risc o l’amenaça. La por està relacionada amb l’ansietat.
L’ansietat i la por les podem trobar moltes vegades al llarg de la nostra vida quotidiana. El fet de prendre decisions et genera ansietat a l’hora de prendre decisions i por pensant en si estàs fent el correcte o no. Al veure les notícies de com està la situació del país en aquest moment et pot agafar por i aquesta por generar una ansietat davant la incertesa del nostre futur més immediat. El fet de pensar en la mort també et genera una por i una ansietat. Quan pensés en que a algun dels teus familiar els hi pot passar alguna cosa sents por i ansietat, crec que es el més me’n genera, perquè és el que més em preocupa, no estic preparada perquè em faltin els meus familiars més propers.
Personalment tinc por i sento ansietat quan penso en les malalties rares que els ha tocat patir als meus pares, a vegades penso tot i que sé que no ho hauria de fer, que hauria estat millor que haguessin tingut un altre tipus de malaltia, que com a mínim es conegués i es pogués tractar. Em preocupa el seu futur i la seva qualitat de vida. Crec que per desgràcia ens tocarà patir més ansiestat i por de la que voldriem.
El que hem de fer, és pensar poc i viure el dia a dia i no deixar que l’ansietat i la por se’ns mengin, tot i que a vegades costa molt fer-ho.
– REACCIÓ FISIOLOGICA:
Suor, palpitacions, tremolors, taquicardias, falta de aire…
– REACCIÓ PSICOLOGICA:
Baixa autoestima, desconfiança d’un mateix, pensar tot en negatiu (morire, no sortirem d’aquesta…)
– CONDUCTA:
Apareix l’ansietat, la por, la tristesa per veure com l’aigua arrasa amb totes les teves pertenencies…
ANSIETAT: es una reacció a la por, jo diria, que es el moment en que tens por, pero no saps el perque d’aquesta por, i això et crea un estat de neguit que fa que t’angoixis i t’entrin els nervis. Et falta la respiració, el teu ritme cardiac es més elevat que de costum, els teus musculs es tensan, el teu cap no pensa amb calma, va alterat i no raona la situació ni les possibles vies d’escapament que podriem fer servir.
POR: es una emoció que es caracteritza per un intens sentiment desagradable que no ens agrada sentir-lo, ens asusta o inclus, podem pensar que ens fara mal. Es provocat per la percepció de un perill o per una experiencia pasada que s’asembla molt a la que estem vivint. La por esta relacionada amb l’ansietat i la seva maxima expressió es el terror.
Aquests sentiments de por i ansietat es poden donar en moltes altres situacions de la vida quotidiana, per exemple, davant de un incendi, en un cas de robo, davant la situació de una operació quirurgica important, o simplement cualsevol acció de perill que ens evoqui aquest sentiment.
T’acorralen tres quinquis en un carrer sense sortida:
Emocional: por, ganes de sortir corrents, de cridar
Psicològica: impotència, pèrdua de seguretat
Fisiològica: suor, tartamudeig, taquicàrdies
Conducta: totes les persones reaccionem de manera diferent davant del mateix problema. Per mi això ho explica molt bé l’exemple de com reaccionen davant de la mort de la mare tres germans. Un no para de plorar, l’altre s’ho queda tot per si i no vessa ni una llàgrima i el tercer es dóna a la beguda. Els tres han passat el mateix trauma, però les seves reaccions i gestió de les seves emocions són totalment diferents. En el cas del carreró sense sortida alguns individus es vindrien a baix, plorarien i suplicarien, altres traurien forces d’on les hi ha i els empentarien i aconseguirien sortir corrents. També tots reaccionem de diferent manera depenent de com estem a nivell anímic.
Ansietat: és un procés natural d’activació fisiològica que movilitza als éssers humans i altres animals davant d’un perill. L’objectiu d’aquesta és preparar al nostre organisme per a protegir-nos lluitant o fugint del perill o amenaça. Aquest sistema és necessari per la nostra vida, però es torna un problema quan la resposta és desadaptativa i pot arribar a ser patològica.
Por: és una emoció dolorosa, excitada per la proximitat d’un perill real o imaginari i que va acompanyada per un intens desig d’evitar-ho i d’escapar de l’amenaça. És un instint comú a tots els éssers humans i ningú n’està lliure d’experimentar-la. Aquestes pors poden anar des d’una senzilla timidesa fins al pànic, amb tots els graus d’entre mig.
Totes aquestes reaccions relacionades amb l’estrés es poden donar en qualsevol moment del dia, independentment de si hi ha estímul extern o no. De fet l’ésser humà és l’únic animal capaç de fer-ho. La nostra psique pot jugar-nos males passades i provocar-nos por, ansietat i tot tipus de reaccions desadaptatives. Per tant cap moment ni situació del dia queda lliure de poder-se viure d’aquesta manera. Així som els éssers humans, però realment tant evolucionats?
Salut!
Helena
El/la que no te por es un inconscient i el que no la controla es un temerari/a. La por es necesaria per sobreviure i les pors son reflexes de la nostra inseguretat i desconeixement. Dintre de la cadena evolutiva, el esser huma es el mes avançat i la seva capacitat d´abstracció i creativitat està per sobre dels altres essers vius, dit d´una altra forma, podem razionalitzar les pors, els dessitjos, les passions,..etc pero no vol dir que tenim l´exclusiva d´aquests sentiments.
Precissament la nostra evolució ens permet controlar aquest sentiments amb mes o menys grau a diferencia dels altres essers vius i això es diu evolució.
Salut i força al canut!
Davant d’un incendi:
– Reaccions emocional: La nostra reacció emocional seria sortir corrents!
– Reacció fisiologica : suor, tremolors, galtes vermelles,…
– Reacció psicològica: Perdida de seguretat i baixa confiança en un mateix.
-Conducta: La conducta seria similar per a tots els afectats en general, en que apareixeria la por, estres, ansietat,…
També, depenent dels perfils que hi hagi en els afectats i depenent de les seves característiques, podria haver gent més tranquila que controla millor la situació que altres. E inclús, afrontar el problema, en aquest cas, intentar apagar el foc, o actuar de forma tranquila per a poder trucar als professionals en aquest cas, els bombers.
Què és l’ansietat?
Els trastorns d’ansietat són reaccions emocionals desajustades i equivocades, derivades d’un procès d’aprenetatge llarg, constant, inconscient i, sobretot, inmadur. Parlem de trastorn quan, per la seva persevarància i intensitat, l’ansietat es troba determinant una manera de reaccionar, pensar, sentir i comportar-se que s’escapa a l’autocontrol i, per tant, a la possibilitat de desenvolupar una vida lliure, sana i responsable. Amb l’ansietat alterada la persona es converteix en esclava de les seves pròpies reaccions, sobre les que no té (o molt poca) capacitat d’intervenció, sembla com si alguna cosa interna estigués regulant la pròpia vida, alguna cosa de la que se’n desconeix l’origen i, sobretot, la forma de canalització.
Què és la por?
Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat.
És poden donar en moltes situacions quotidianes de la nostra vida. en cada minut, hora, dia,.. poden apareixer. Això sí, amb més o menys intensitat depenent del estímul que causa la seva aparició.
També, i molt important, m’agradaria comentar que l’experiencia de determinats estimuls que causen l’aparició de la Por o l’Ansietat, si són repetitius, i la persona en concret les afronta cada cop de manera diferent i amb valentia front aquestes, pot arribar a canalitzar-les i superar-les.
Perfecte! No es facil enfrontar-se a la por, hi ha molta gent, com tu dius, qe viu esclava de la por, hi ha molta por simplement a viure. La actitud per sortir, guanyar i viure la vida es la que tu dius, encara que no facil, tindre valentia i afrontar. Molt bé, Galdrichhhh!!!
Quedarme encerrada en un ascensor con peligro de descuelgue:
*Reacción emocional: Desesperación por querer salir.
*Reacción fisiológica: llorar, gritar, ataque de ansiedad….
*Reacción psicológica: Es un estado donde te sientes bloqueado. Todo lo ves negativo y solo quieres que el momento se acabe y no le ves el fin.
*Conducta: Creo que mi reacción seria de mucho nerviosismo y mucha ansiedad por si se cayera el ascensor, si me muevo bajará si me muevo nos moriremos pero claro cada persona reacciona de maneras diferentes para poder llevar la situación de la mejor manera posible.
Ansiedad:
Se trata de la condición de una persona que experimenta una conmoción, intranquilidad, nerviosismo o preocupación
Miedo:
El miedo o temor es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado.
Creo que el miedo y la ansiedad son las principales situaciones que conlleva estar en una situación de riesgo pero tambíen ante una situación así puede darte la risa, quedarte en shock y no saber reaccionar, o si te encuentras con micha gente y la gente no reacciona por que esta en un estado de shoc ser tu el único que sabe como reaccionar se pueden dar muchas situaciones. Por ejemplo el mareo, caer inconsciente.
Molt be sandra! Vols dir, que tindre un mareo te pot donar por? o caure inconscient? Fica un exemple.
Yo creo que si yo viví una situación parecida. Un día de verano estuve en la playa todo el día no me hidraté bien y me desmallé cuando me di cuenta me entro miedo de lo que me había pasado y me entró un ataque de ansiedad así que tuve un día completito!!
Ok, feina feta!
Davant d’un accident de tràfic d’un familiar:
– Reaccions emocionals: la reacció emocional d’aquest familiar seria estar alterat i voler veure de totes maneres al familiar accidentat. També podria tenir ira i frustració degut a que un familiar seu ha patit un accident.
– Reaccions fisiològiques: augment del ritme cardíac, canvis respiratoris, baixada de la presió que podria provocar un desmai, suor, tremolor, nausees, sensació d’ofec.
– Reacció psicològica: ansietat davant la separació i el no saber què li pot passar al teu familiar, depressió.
– Conducta: la conducta en el cas d’un accident de tràfic d’un familiar és molt similar a la de tothom, però es pot diferenciar els familiars que pateixen una crisi d’ansietat, que ploren, criden, es fiquen vermells, insisteixen en veure la vícitima i no ho volen assumir, amb els familiars que es mantenen en silenci, patint la seva tristesa dins seu, pensant, quiets i que no expressen el seu patiment exteriorment. normalment aquest últim familiar és el que intenta parar l’ansietat de l’altre.
Tot i així, penso que tothom que tingui un familiar accidentat, està patint igual, la diferència és que uns ho exterioritzen i els altres no.
ANSIETAT, què és?
L’ansietat és una resposta emocional o un conjunt de respostes que engloba aspectes corporals o fisiològics caracteritzats per un alt grau d’activació del sistema perifèric. Són aspectes que es poden observar o motors i que acostumen a implicar comportaments poc ajustats als comportaments normals.
L’ansietat té una funció molt important relacionada amb la supervivència, juntament amb la por, la còlera, la tristesa i la felicitat.
Els símptomes d’ansietat són molt diversos però els més comuns consisteixen en hiperactivitat vegetativa, que es manifesta amb taquicàrdies, taquipnea, midriasis, sensació d’ofec, temblors, sensació de pèrdua del control o del coneixement, nàusees, rigidesa muscular, debilitat muscular, insomni, inquietud motora, dificultats per a la comunicació, entre d’altres.
L’ansietat es pot manifestar de tres formes diferents: a través de símptomes fisiològics, cognitius i conductuals.
L’ansietat també pot convertir-se en un trastorn de pànic, en el qual la persona creu que s’anirà a desmaiar, morir o patir algun atac fisiològic.
Què és la por?
La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment desagradable que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill real o suposat, present, futur, o inclús passat. És una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc o a l’amenaça. A part, la por està relacionada amb l’ansietat.
Existeix por real, quan la dimensió de la por està en correspondència amb la dimensió de l’amenaça. Existeix por neuròtica quan la intensitat de l’atac de la por no té cap relació amb el perill.
Es poden donar en molts moments de la vida, que no vagin relacionades amb l’estrés. tot i que penso que moltes vegades és a l’inversa, és la por i l’ansietat les que creen estrés. per exemple, si una persona té por a dormir sol per les nits, pot arribar a crear-li una ansietat i a l’hora un estrés degut a l’insomni nocturn.
l’ansietat i la por van molt relacionades, en la meva opinió, quan es té por, pot crear l’ansietat, sense tenir res a veure amb cap estrés. per exemple, pots tenir ansietat quan un familiar teu té un accident, degut a la por de perdre’l, tens ansietat, però no hi ha estrés.
Reacció emocional: intentar ficar-nos en un lloc segur.
Fisiologiques: cridar, suar, te costa respirar…
Psicologiques: ansietat, no saber que fer, quedar-se col•lapsat o com parat…
Conducta: En general, els estats serien una mica iguals, encara que poden variar depenent de la persona. Ens pot entrar por, tristesa, no saber que fer, ajudar als demés.
La conducta de cada persona també depèn de la situació que es doni.
Ansietat: És una resposta emocional, provocada per la por o molta preocupació per alguna cosa en concret.
Por: És una emoció per un sentiment molt desagradable que pensem que ens pot fer mal o ens espanta. La por és provocada perquè percebem un perill prop.
Es podrien donar a qualsevol moment del dia, ja sigui caminant pel carrer, quan estàs a casa, amb els amics, quan estàs en una discoteca…
succés d’emergència: Fuga radioactiva a una central nuclear.
Reacció Emocional: Marxar lo més ràpid possible.
Reacció fisiològica: A curt termini cap i a llarg termini augment de probabilitat de càncer.
Reacció psicològica: Pànic, inseguretat, nerviós.
Conducta dels afectats: més o menys tots tindrien la mateixa manera de reaccionar voldrien fugir, tindrien pànic, se sentirien insegurs, podrien entrar en shock,… els que estiguessin més tranquils ajudarien als altres a tranquil·litzar-se dins de la gravetat.
Què és?
L’ansietat és una resposta emocional que es manifesta tan en persones com en animals, es presenta en situacions d’alerta, on tot el nostre organisme es posa en tensió perquè hi ha una incertesa o inseguretat del que ha de passar o que pensem que es pot presentar un perill.
Quan la resposta apareix sense motiu justificat, o resulta excessiva i desagradable, seria un trastorn.
Apart en la situació d’estrès, també es pot donar davant d’un examen molt important, o si t’han d’operar, quan vas en cotxe, o quan sents engoeixat i sols veus gent i gent i et mareges. Es poden produir marejos, taquicardia, tremolors, sudoració,… En definitiva, l’ansietat pot aparèixer en qualsevol situació, moment del dia…
Què és?
Por és una emoció associada amb lo desagradable, que es manifesta tant a les persones com en animals, davant la percepció d’un perill concret, inminent o futur, que amenaça el seu equilibri i la seva tranquil·litat.
Apart de la situació d’estrès, la por també apareix quan penses amb la mort, en veure un accident, en perdre a un ésser estimat… Es produeix amb marejos, nerviosisme… En definitiva, la por pot apareixer en qualsevol moment del dia, en un moment concret, en donar-te una noticia…
-Reacciones emocionales: desesperación, deseo de salir corriendo.
-Reacciones fisiológicas: irritabilidad, llantos, gritos, sudor, temblores, flojera en las piernas, mareos, vómitos, ritmo cardíaco acelerado y cambio respiratorio.
-Reacciones psicológicas: perdida de la memoria, perdida de confianza en uno mismo, desconfianza y ansiedad.
-Reacciones Conductuales: la conducta puede variar en los afectos, pero generalmente suelen ser el estrés, la ira, el miedo y la ansiedad, las que predominaran en el accidente.
ANSIEDAD:
Es una herramienta que tiene el ser humano, que se activa en el momento en que nuestro cerebro considera que existe un peligro real para mantener la vida. Los síntomas de la ansiedad hacen que haya una respuesta automática de todo nuestro sistema nervioso con la finalidad de ponernos a salvo. Así como el animal huye del peligro o se enfrenta a él en cuanto lo detecta, los seres humanos respondemos de la misma manera, seguimos teniendo respuestas bastante primarias… Nuestro sistema límbico creo que tiene algo que ver con esto… sudoración, taquicardia, palpitaciones, un nudo en el estómago, falta de aire, la cabeza que se embota… buff, hay mas de cuarenta síntomas relacionados con la ansiedad.
MIEDO:
Es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado. Es una emoción primaria que se deriva de la aversión natural al riesgo o la amenaza, y se manifiesta tanto en los animales como en el ser humano. La máxima expresión del miedo es el terror. Además el miedo esta relacionado con la ansiedad.
SITUACIONES DE ESTRÉS:
Personalmente creo que en el día a día nos podemos encontrar con situaciones de estrés, que muchas veces pueden ser recividas por acciones habituales que realizamos o acciones que nunca hemos realizado y nos causan miedo. Muchas veces las situaciones de estrés pueden ser derivadas de la mente humana a causa de agotamiento, exceso de trabajo, la crianza de un bebe, malas situaciones familiares, etc.
Pero cual es la situacion que te has imaginado para tener estas reacciones que nombras??
La CLAUTOFOBIA
Es un desorden de ansiedad caracterizado por un miedo irracional a los espacios cerrados o pequeños. Las personas con claustrofobia con frecuencia la describen como una sensación de estar atrapados sin una salida. La claustrofobia involucra reacciones físicas y emocionales a las situaciones desencadenantes. Aunque el miedo de la claustrofobia puede ser intenso, con tratamiento puede manejarse muy bien o superarse. Contacte a su médico si usted cree que puede tener claustrofobia
Reacciones físicas:
• Sudor
• Ritmo cardíaco acelerado
• Falta de aliento o hiperventilación
• Temblores
• Aturdimiento o desmayos
• Náuseas
• Sensación de tener pavor, terror, pánico
Psicológicas:
Como todas las fobias, no se sabe bien la causa de la claustrofobia, aunque está presente en las familias. Las señales de claustrofobia usualmente se desarrollan pronto en la vida durante la niñez o los años de la adolescencia. La claustrofobia puede desaparecer en la edad adulta. De lo contrario, suele ser necesario un tratamiento para superar el miedo, en particular, si los síntomas han limitado de forma significativa las actividades laborales o sociales o las tareas de la vida diaria.
Conducta de los afectados
ANSIEDAD:
Estado de angustia y desasosiego producido por temor ante una amenaza o peligro. La ansiedad puede ser normal, ante la presencia de estímulos amenazantes o que suponen riesgo, desafío, o patológica, que caracteriza a diferentes trastornos psíquicos.
Es un estado de desesperación constante, en la cual no vives o disfrutas los momentos presentes, pensando siempre en la actividad que tienes posteriormente.
MIEDO
El miedo es una sensación de inseguirdad ante distintas ocasiones o circustancias, como pueden ser, entontrarse en un lugar desconocido, extraño, peligroso o intimidante. otras circustancias en las cuales se siente miedo son bien conocidas y no vale aclararlas. Los seres humanos tienden a reaccionar de distintas formas ante un sentimiento de miedo, algunas personas intentan solucionarlos, otras intentan escapar, otras intentan concentrarse en qe todo esta bien, otras solo se limitan a qedarse y cerrar los ojos. Las consecuencias del miedo son, acelerancion de la circulacion sanguinea y por lo tantos palpitaciones aceleradas del corazon, esto es porqe el individuo esta nervioso y el cuerpo se prepara a reaccionar ante cualquier cosa que pueda suceder.
SITUACIÓN DE ESTRÉS
Cualquier situación en la que suframos claustrofobia, nos producirá estrés, ya que nuestro cuerpo reacciona de manera nerviosa y acelerada. Una situación típica y difícil de controlar es viajar en avión si sufres claustrofobia. Personalmente lo he vivido, ya que sufro claustrofobia aunque no creo que a un nivel muy elevado, pero la situación de estrés es grandísima y difícil de controlar. Solo nos ayudará nuestra mente y desconexión mental.
Molt be, Carol.
Accident de cotxe en primera persona (et quedes atrapat a la ferralla)
-Reaccions emocionals: desconcert, ansietat, por, desesperació, vols sortir o que et vinguin a treure, impotència.
-Reaccions fisiològiques: nàusees, dolor general, crits, suor, ritme cardíac accelerat i dificultat respiratòria.
-Reaccions psicològiques: ansietat,desconcert, pèrdua de la noció del temps.
-Reaccions Conductuals: agressivitat (suposo que va en relació de la personalitat de cada persona).
ESTRÉS I ANSIETAT:
L’estrès pot provenir de qualsevol situació o pensament que ho faci sentir a un frustrat, furiós o ansiós.
L’ansietat és un sentiment de por, desassossec i preocupació. La font d’aquests símptomes no sempre es coneix.
-Consideracions
L’estrès és una sensació normal que, en baixes dosis, pot ajudar-ho a un a fer les coses. L’estrès no afecta a tot món de la mateixa manera.
Moltes persones senten símptomes d’estrès en el cos. Vostè pot experimentar dolor abdominal, maldecaps i dolor o tensió muscular.
-Quan estàs molt estressat, pot notar:
Una freqüència cardíaca més ràpida
Batecs cardíacs alts
Respiració ràpida
Sudoració
Tremolors
Marejo
-Altres símptomes abasten:
Femta solta (s’escapa la caca :P)
Necessitat freqüent d’orinar
Boca seca
Problemes per deglutir
Es pot tenir dificultat per concentrar-se, sentir-se cansat la majoria de les vegades o perdre els estreps amb major freqüència. L’estrès també pot causar problemes sexuals i igualment pot ocasionar problemes per agafar el son o quedar-se dormit i malsons.
POR:
La por o temor és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill, real o supòsit, present, futur o fins i tot passat. És una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc o l’amenaça, i es manifesta tant en els animals com en l’ésser humà. La màxima expressió de la por és el terror. A més la por aquesta relacionat amb l’ansietat.
La por és un tema completament atònit. Representants de diferents disciplines ho estudien intensament: a part de psicòlegs, aquest tema ho tracten mèdics, teòlegs, filòsofs i també biòlegs, sobretot els especialistes en biologia de l’evolució.
Existeix por real, quan la dimensió de la por està en correspondència amb la dimensió de l’amenaça. Existeix por neuròtic quan la intensitat de l’atac de por no té cap relació amb el perill. Tots dos, por real i por neuròtic van ser termes definits per Sigmund Freud en la seva teoria de la por. En l’actualitat existeixen dos conceptes diferents sobre la por, que corresponen a les dues grans teories psicològiques que tenim: el conductisme i la psicologia profunda. Segons el concepte conductista la por és alguna cosa après. El model de la psicologia profunda és completament diferent. En aquest cas, la por existent correspon a un conflicte bàsic inconscient i no resolt, al que fa referència..
UN INCENDI A CASA
– REACCIÓ EMOCIONALS: si jo hem trobes en una situació d’incendi a casa meua lo primer que seria es fugir el mes rapit que pugui de casa, per no cremarme o per no morirme
– REACCIÓ FISIOLÒGICA: nervis, tremolors, plors, augment del rítme cardíac…
– REACCIÓ PSICOLÒGICA: ansietat, molta por pel que pugui passar, trauma (de pensar com era la casa i de com a quedat despres de l’incendi) estat de shock, inseguretat…
-CONDUCTA: mes o menys totes les persones davant d’una situació aixi reaccionem mes o menys igual, ansietat, por, estat de shock, plors…
Aunque penso que hi ha gent de diferentes conductes perque jo personalment m’afectaria molt hi ha gent que en canvi son mes tranquils i intentarien estar calmats i trucar als bombers i buscar alguna situacio sense posar-se tant nervios com ho estiria jo.
– QUÈ ÉS L’ANSIETAT?
L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Quan l’ansietat ens bloqueja, som davant d’una ansietat patològica.
Per exemple, davant de les proves d’accés a la universitat un cert nivell d’ansietat és positiu: incita l’alumne a estudiar per anar més ben preparat, però si el nivell és excessiu, pot arribar a paralitzar-lo i la seva ment quedarà en blanc pel pànic que li produeix la situació.
Hi ha alteracions orgàniques que s’acompanyen de simptomatologia ansiosa, com per exemple l’hipertiroïdisme, l’asma, l’infart agut de miocardi, la malaltia de Parkinson, etc. També és present l’ansietat com a símptoma secundari en molts trastorns de la personalitat: les psicosis maniacodepressives, les depressions agitades, els trastorns dissociatius, els trastorns psicòtics, etc. L’ansietat és la patologia més comuna de les persones que acudeixen a l’atenció primària. El DSM-IV descriu els trastorns d’ansietat següents:
La crisi d’angoixa, en la qual la persona té una aparició sobtada i inesperada, sense causa justificada, de pànic. Sent terror i té por de tornar-se boja o de morir de cop i volta. La seva capacitat de raonar es paralitza. Acostuma a durar poc (no més d’una hora).
– QUÈ ÉS LA POR?
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d’un grup social induint-lo a sentir por.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.
Quan parlem de por ens referim a tot allò que pugui provocar temor, intranquil·litat, angoixa o sensació que passarà alguna cosa dolenta. Per tant, la por és un estat d’ànim emocional desagradable en resposta a una situació que s’interpreta com a perillosa.
Hi ha pors que no són perilloses, per tant, són por patològiques “ansietat”. Els problemes d’ansietat són aquells en els que es pateix per alguna cosa que no esta passant realment o en que hi ha una inquietud molt més intensa de lo que seria normal.
reacció davant d’un incendi:
– reaccio emocional: por, voldria sortir corrent
– Reacció fisiologica : suor, tremolors, galtes vermelles,…
– Reacció psicològica: Perdua de seguretat
CONDUCTA:
En aquest cas seria bastant homogenia com por, ansietat, estres…
També, depenent del caràcter i reaccions que hi puguin haver en els afectats podria haver gent més tranquila que controla millor la situació que altres.
LA POR
La por o temor és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat. És una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc o l’amenaça, i es manifesta tant en els animals com en l’ésser humà. La màxima expressió de la por és el terror. A més la por està relacionat amb l’ansietat.
ANSIETAT
L’ansietat és sobretot una reacció de por. La por per si mateix és molt útil i perfectament natural, el problema sobrevé quan no hi ha una raó racional per sentir aquesta angoixa. Per als nostres avantpassats fugir quan venia un tigre a menjar-se’ls era una reacció perfectament lògica, però si no hi ha cap tigre per què vam sortir corrent? La reacció d’alarma, en aquest cas és excessiva i prepara l’organisme per enfrontar-se davant un perill que no existeix, convertint-se en alguna cosa perjudicial. D’aquesta manera, el pols i la respiració s’acceleren, la transpiració es dispara i es produeix tensió muscular. Tots aquests símptomes, quan es produeixen freqüentment les diverses formes d’ansietat.
Reaccions davant d’un accident de tràfic qualsevol:
Reaccio emocional: en primer moment, seria aturar-nos per saber que passa, ( pel simple fet de “xafardejar”), però després pot apareixer la desesperació segons el tipus d’accident que hi ha succeit, per altra banda, també pot apareixer l’empatia i actuar segons el nostre criteri.
Reacció fisiológica: tremolor, suor, calors, atac d’ansietat,mareig, vómits, defalliment
Reacció pscicologica: confusió, nerviosisme, ràbia, sentiments de culpa ( quan no saps com actuar a causa del nerviosisme), tristor i por..
Conducta dels afectats: en primer lloc, la conducta depen del estat que es trobin els afectats ja que hi pot haver-hi de conscients i de inconscients, en el cas d’aquest últims la seva conducta seria inexistent ja que al està inconscient no actua, i els que estàn conscients també tindrien conductes molt exitades i temoroses ja què no saben ben bé que a passat , com a passat, per què a passat, com es troben..entre moltes altres preguntes més, el que se sol pensar es jo estic bé i m’allunyo del lloc que ha passat l’accident.
Ansietat: El Trastorn d’Ansietat Generalitzada (*TAG) és molt més del que una persona normal amb ansietat experimenta en la seva vida diària. Són preocupació i tensió cròniques encara quan res sembla provocar-les. El patir d’aquest trastorn significa anticipar sempre un desastre, freqüentment preocupant-se excessivament per la salut, els diners, la família o el treball. No obstant això, de vegades, l’arrel de la preocupació és difícil de localitzar. El simple fet de pensar a passar el dia provoca ansietat.
Les persones que pateixen de *TAG no semblen poder desfer-se de les seves inquietuds encara quan generalment comprenen que la seva ansietat és mes intensa del que la situació justifica. Els qui pateixen de *TAG també semblen no poder relaxar-se. Freqüentment tenen treball a agafar el son o a romandre dormits. Les seves preocupacions van acompanyades de símptomes físics, especialment tremolors, contraccions nervioses, tensió muscular, maldecaps, irritabilitat, transpiració o accessos de calor. Poden sentir-se marejades o que els falta l’aire. Poden sentir nàusea o que han d’anar al bany freqüentment. O poden sentir com si tinguessin un nus en la gola.
Por: La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa, és a dir, quan parlem de por ens referim a tot allò que pugui provocar temor, intranquil•litat, angoixa o sensació que passarà alguna cosa dolenta. Per tant, la por és un estat d’ànim emocional desagradable en resposta a una situació que s’interpreta com a perillosa
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic irracional.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel•lícules de terror, llibres i esports de risc.
Cada persona pot tenir una idea diferent de lo que és la por, però en totes aquestes idees segur que apareix la sensació de passar-ho malament, d’experimentar aquest temor i intranquil•litat que moltes vegades hem sentit en la nostra vida.
Bff…tant la por com l’ansietat es poden donar en qualsevol moment de la vida, jo personalment he viscut situacions que al tenir por a “aparecido” l’ansietat la qual cosa crec que es un moment el qual no m’agradaria tornar-lo a viure. L’ansietat apareix en moltes més situacions que la por, però la por moltes vegades ens la fem nosaltres mateixos quan imaginem alguna cosa que possiblement ni existeixi, en canvi, l’ansietat apareix en moments reals.
SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA: Terratrèmols
– Reaccions emocional: Ansietat, aflicció, negació, pànic, por, irritabilitat, pèrdua del control emocional, depressió, sentiment de fracàs, sentir-se aclaparat.
– Reaccions fisiologiques: Dolor al pit, dificultat per respirar, xoc, fatiga, nàusees i vòmits, mareig, sudoració excessiva, acceleració del ritme cardíac, set, mal de cap, alteracions visuals, espasmes de la mandíbula.
– Reaccions Psicològiques: Confusió, malsons, desorientació, augment o disminució de l’estat d’alerta, concentració deficient, trastorns de la memòria, dificultat per resoldre problemes, dificultat per identificar persones o objectes coneguts.
– De conducta: Ira intensa, aïllament, esclats emocionals, pèrdua o augment temporal de la gana, consum excessiu d’alcohol, incapacitat de descansar, intranquil·litat, canvis en la conducta sexual
Algunes persones experimenten seqüeles emocionals setmanes o mesos després d’haver estat exposats a un succés traumàtic. Altres poden experimentar aquestes reaccions mentre encara es troben en el lloc dels fets.
ANSIETAT:
L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Quan l’ansietat ens bloqueja, som davant d’una ansietat patològica.
POR:
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
SITUACIONS EN QUE ES PODEN DONAR POR I ANSIETAT:
Situacions noves i imprevistes.
Possible pèrdua d’una cosa o ésser estimat.
Criatures amenaçants, monstres, criminals.
Determinats animals.
Situacions associades a un trauma viscut anteriorment.
Dolor i mort.
Altres persones desconegudes.
Rebuig, menyspreu dels altres.
DELANTE UN INCENDIO…
– Reacciones emocionales: nuestra reaccion emocional seria salir corriendo y una sensacion de desesperacion…
– Reacciones fisiologicas:irritabilidad, llantos, gritos, sudor, temblores, flojera en las piernas, mareosm ritmo cardíaco acelerado, vómitos, y cambio respiratorio.
– Reacciones psicologicas: perdida de la memoria, perdida de confianza en uno mismo, desconfianza y ansiedad.
LA CONDUCTA:
Depende de todos los afectados y depende de sus caracteristicas, hay gente que controla mas los nervios y la situacion y hay otras que no la saben controlar. La conducta puede variar en los afectos, pero generalmente suelen ser el estrés, la ira, el miedo y la ansiedad, las que predominaran en el accidente.
QUE ES EL ESTRES?
El estrés es una reacción fisiológica del organismo en el que entran en juego diversos mecanismos de defensa para afrontar una situación que se percibe como amenazante o de demanda incrementada.
Es una respuesta natural y necesaria para la supervivencia, a pesar de lo cual hoy en día se confunde con una patología. Esta confusión se debe a que este mecanismo de defensa puede acabar, bajo determinadas circunstancias frecuentes en ciertos modos de vida, desencadenando problemas graves de salud.
Cuando esta respuesta natural se da en exceso se produce una sobrecarga de tensión que repercute en el organismo y provoca la aparición de enfermedades y anomalías patológicas que impiden el normal desarrollo y funcionamiento del cuerpo humano.
Es una patología emergente en el área laboral, que tiene una especial incidencia en el sector servicios, siendo el riesgo mayor en las tareas en puestos jerárquicos que requieren mayor exigencia y dedicación.
El estrés crónico está relacionado con los trastornos de ansiedad, que es una reacción normal frente a diversas situaciones de la vida, pero cuando se presenta en forma excesiva o crónica constituye una enfermedad que puede alterar la vida de las personas, siendo aconsejable en este caso consultar a un especialista.
QUE ES LA ANSIEDAD?
La ansiedad es una respuesta emocional o conjunto de respuestas que engloba: aspectos subjetivos o cognitivos de carácter displacentero, aspectos corporales o fisiológicos caracterizados por un alto grado de activación del sistema periférico, aspectos observables o motores que suelen implicar comportamientos poco ajustados y escasamente adaptativos.
La ansiedad tiene una función muy importante relacionada con la supervivencia, junto con el miedo, la ira, la tristeza o la felicidad. En la actualidad se estima que un 20.5% o más de la población mundial sufre de algún trastorno de ansiedad, generalmente sin saberlo.
QUE ES EL MIEDO?
El miedo es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado. Es una emoción primaria que se deriva de la aversión natural al riesgo o la amenaza, y se manifiesta tanto en los animales como en el ser humano. La máxima expresión del miedo es el terror. Además el miedo esta relacionado con la ansiedad. Es un tema completamente atónito. Representantes de diferentes disciplinas lo estudian intensamente: aparte de psicólogos, este tema lo tratan médicos, teólogos, filósofos y también biólogos, sobre todo los especialistas en biología de la evolución.
Existe miedo real, cuando la dimensión del miedo está en correspondencia con la dimensión de la amenaza. Existe miedo neurótico cuando la intensidad del ataque de miedo no tiene ninguna relación con el peligro. Ambos, miedo real y miedo neurótico fueron términos definidos por Sigmund Freud en su teoría del miedo. En la actualidad existen dos conceptos diferentes sobre el miedo, que corresponden a las dos grandes teorías psicológicas que tenemos: el conductismo y la psicología profunda. Según el concepto conductista el miedo es algo aprendido. El modelo de la psicología profunda es completamente distinto. En este caso, el miedo existente corresponde a un conflicto básico inconsciente y no resuelto, al que hace referencia.
Situación: inundaciones en tu localidad y tu casa.
Las reacciones son:
-Emocionales: desesperación, miedo y ganas de que acabe ese desastre.
-Fisiológicas: gritos, llantos, temblores, histeria…
-Psicológicas: en el momento ves todo negativo, con muchas ganas de que acabe la situación, y al ver luego como se queda todo, que has perdido la mayoría de tus pertenencias y que tienes que empezar otra vez de nuevo.
ANSIEDAD:
Angustia que suele acompañar a muchas enfermedades, en particular a ciertas neurosis, y que no permite sosiego a los enfermos.
La ansiedad tiene una función muy importante relacionada con el miedo, la ira, la tristeza o la felicidad
Los síntomas de ansiedad son muy diversos y tal vez los más comunes se manifiestan con taquicardia, taquipnea, midriasis, sensación de ahogo, temblores en las extremidades, sensación de pérdida de control o del conocimiento, transpiración, náusea, rigidez muscular, debilidad muscular, insomnio, inquietud motora, dificultades para la comunicación, pensamientos negativos y obsesivos, etc.
MIEDO:
El miedo es una emoción caracterizada por:
Un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado. Es una emoción primaria que se deriva de la aversión natural al riesgo o la amenaza. La máxima expresión del miedo es el terror. Además el miedo está relacionado con la ansiedad.
La ansiedad y el miedo se relacionan con el estrés, aunque también puede ser que el miedo cree la ansiedad y la ansiedad el estrés. Hay muchas situaciones que te pueden dar miedo como por ejemplo la oscuridad, y por ese miedo crearte ansiedad. Pero según las situaciones puedes reaccionar de diferentes maneras, nunca se sabe delante de la situación como se va a reaccionar.
Claustrofobia
Reacción emocional: desesperación por marcharnos del sitio.
Reacción fisiológica: temblores, sudoración, aumento del ritmo cardiaco, sensación de ahogo, fatiga…
Reacción psicológica: la persona claustrofóbica no tiene miedo al espacio cerrado en sí mismo, sino a las posibles consecuencias negativas de estar en ese lugar, como quedarse encerrado para siempre o la asfixia por creer que no hay suficiente aire en ese lugar. La mayoría de los espacios pequeños y cerrados suponen un riesgo de quedarse encerrado, como en un ascensor, y una limitación de los movimientos, por lo que las personas con claustrofobia pueden sentirse muy vulnerables al limitarles de esa forma los movimientos.
ANSIEDAD : La ansiedad es sobre todo una reacción de miedo. El miedo por sí mismo es muy útil y perfectamente natural, el problema sobreviene cuando no hay una razón racional para sentir esa angustia. La reacción de alarma, en ese caso es excesiva y prepara al organismo para enfrentarse ante un peligro que no existe, convirtiéndose en algo perjudicial. De esta manera, el pulso y la respiración se aceleran, la transpiración se dispara y se produce tensión muscular. Todos estos síntomas, cuando se producen frecuentemente producen las diversas formas de ansiedad.
MIEDO: Se trata de una perturbación angustiosa del ánimo por un riesgo o daño real o imaginario. El concepto también hace referencia al recelo o aprensión que alguien tiene de que le suceda algo contrario a lo que desea.
El miedo es una emoción que se caracteriza por un intenso sentimiento habitualmente desagradable, provocado por la percepción de un peligro, ya sea presente o futuro, real o supuesto. El miedo es una de las emociones primarias que se deriva de la aversión natural a la amenaza, presente tanto en los animales como en los seres humanos.
Creo que para las personas claustrofóbicas, que en mi caso no es, creo que en cualquiera situación de estar en sitios pequeños y cerrados pueden provocar estrés ya que el cuerpo reacciona de manera nerviosa. Un ejemplo típico es subir por el ascensor.
Delante de un incendio en primera persona.
– Reacciones emocionales: la reacción seria de miedo, y querer salir corriendo e intentar no quemarme.
– Reacciones fisiológicas: sudor, llantos, gritos, muchos nervios, ritmo cardíaco más acelerado junto con el respiratorio, temblores…
– Reacciones psicológicas: empezaría por tener ansiedad por querer salir y quedaría en estado de shock (“no poder creerlo”), perdida de la seguridad y confianza en uno mismo.
– Conducta: Según la persona, es decir, según la manera que tenga el resto de personas en controlar la situación. Pero, para la mayoría de personas sería muy similar, y aparecerían el miedo, el estrés, nervios… También es posible que haya gente capaz de tranquilizar a la gente más nerviosa, e intenten llamar a los bomberos, y salir de las zonas de más peligro.
Ansiedad: La ansiedad es un mecanismo humano de adaptación al medio y ayuda (si su intensidad no es excesiva) a superar ciertas exigencias de la vida. En este sentido podemos considerar a la ansiedad como una defensa organizada frente a estímulos que rompen el equilibrio fisiológico y psicológico. La ansiedad necesariamente positiva se entronca con lo cotidiano y entra de lleno en el campo de la motivación que nos hace alcanzar metas. La ansiedad normal y proporcionada, así como sus manifestaciones, no puede ni deben eliminarse, dado que se trata de un mecanismo funcional y adaptativo. La ansiedad negativa se caracteriza pos sentimientos de malestar, preocupación, hipervigilancia, tensión, temor, inseguridad, sensación de pérdida de control, percepción de fuertes cambios fisiológicos.
Miedo: es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable que nos asusta o creemos que nos puede hacer daño. Es provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado. Es una emoción primaria que se deriva de la aversión natural al riesgo o la amenaza. La máxima expresión del miedo es el terror. Además el miedo está relacionado con la ansiedad.
Situaciones de estrés: algunas situaciones de estrés pueden ser, entre otras: situaciones nuevas, miedo a algunos animales, la muerte de algún familiar o amigo/a, traumas… Aunque la mayor parte de estas situaciones, depende de la persona en cuestión, y del momento.
SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA
Et trobes a càrrec d’una classe d’infants entre 3-4 anys i al costat es troben dos de la brigada municipal arreglant el pati i planten un arbre (Oliver). Resulta que a l’hora de plantar-lo cau a sobre de la classe trencant finestres i ferint a tres infants.
Reacció emocional: cridar i sortir corrents de la classe amb tots els infants i plorar.
Reacció fisiològica: alteració del ritme cardíac, suor, pupil•les dilatades, tremolors…
Reacció psicològica: Al perdre la seguretat de la situació i posar-te nerviós perds la confiança en tu mateix provocant inseguretat als infants i una pressió forta davant la situació del càrrec de responsabilitat que adquireixes en el moment de donar la classe assolint totes les conseqüències.
LA CONDUCTA
Seria diferent la dels infants a la d’un adult. Els infants segurament es posarien a plorar reclamant l’atenció de l’adult i altres s’amagarien. Aleshores la reacció de l’adult depèn molt del temperament que tingui en aquell moment d’afrontar la situació, pot afavorir el caos d’aquesta o simplement asserenar-se i actuar d’acord el protocol i amb la seguretat adequada en aquell moment, es a dir, actuar amb conseqüència.
QUÈ ÉS L’ANSIETAT?
L’ansietat és un procés natural d’activació fisiològica que fa mobilitzar als éssers humans i altres animals davant el perill. A l’esmentada resposta se l’anomena també “lluita-fugida”. El propòsit de l’ansietat és preparar el nostre organisme per tal de protegir-nos lluitant o fugint del perill que ens amenaça. Aquest sistema defensiu, necessari per a la vida, esdevé un problema quan la resposta és desadaptativa. És a dir, si l’estímul no representa cap gravetat o no amenaça la nostra vida o integritat psicofísica ens trobem davant una desadaptació que pot arribar a ser patològica.
S’anomenen trastorns d’ansietat a un grup d’afeccions en tenen en comú una simptomatologia ansiosa física i psicològica. Però cada trastorn d’ansietat té unes característiques, així com una gènesi particular i un tractament adient. Per això, és molt important determinar quin tipus de trastorn d’ansietat es pateix.
QUÈ ÉS LA POR?
La por és un sentiment de temença davant d’un perill, és a dir, un estímul (real o no) pot produir un sentiment d’inestabilitat, de perill que succeeixc alhora de fer anar la nostra imaginacií i ens dona una percepció de molt risc de la nostra propia vida.
Quan hem vaig quedar tancada en un ascensor.
Reaccions emocionals: el voler sortir immediatament d’aquell ascensor de manera alborotada.
Reaccions fisiològiques: sudoració, batecs accelerats, falta d’alent i hiperventilació, temblors, atordiments o marejos, nàusees, terror, pànic….
Reaccions psicològiques: en un primer moment penses que et quedaràs en l’ascensor durant unes hores i que et quedaràs sense aire (asfixiada). I no que ningú s’adonarà compte que hi ha una persona tancada en l’ascensor.
La conducta: en aquest cas, com hem trobo sola tancada en l’ascensor. Primer de tot, hem tindria que tranquil•litzar i respirar poc a poc, sense posar-me nerviosa. I si tinc un mòbil a mà, trucar i no perdre l’esperança que ben aviat aniran a buscar-me o qualsevol dels veïns se’n donaran compte que en l’ascensor hi ha una persona tancada.
Podem definir l’ansietat com una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Quan l’ansietat ens bloqueja, som davant d’una ansietat patològica.
I la por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable que ens asusta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o inclòs passat.
Aquestes dues definicions son bastant relacionades en el meu punt de vista. Són bastant freqüents en avui en dia, com d’altres com l’estrès, l’angunia, etc… I qualsevol persona ho pot patir. Però la solució seria tenir paciència i viure el present sense estrès.
Ennuagament d’un infant a la llar d’infants amb una pedra.
Reaccions emocionals: bloqueig, desesperació per no poder fer res pel nadó.
Reaccions fisiològiques: tremolors, suors, augment del ritme cardiac, palidesa, vòmits, diarrea, sensació d’asfixia (hiperventilació), rigidesa corporal.
Reaccions psicològiques: Sentiment de culpa, inseguretat, aïllament, vergonya per no haber pogut fer res pel nadó, per no haver-lo vigilat millor, sentiment de mala persona per no haver fet correctament la seva feina, pensament de no poder tornar a treballar amb nadons perquè no estàs preparat o per por a que et torni a passar el mateix .
La conducta, suposo que ens agafaria un atac d’ansietat i començariem a cridar i a plorar davant la impotència de no poder fer res.
ANSIETAT
L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. És un mecanisme adaptatiu natural que ens permet posar-nos en alerta davant successos compromisos. En realitat, es bo tenir un cert grau d’ansietat, ja que proporciona un component adequat de precacuió en situacions especialmente perilloses. Una ansietat moderada ens pot ajudar a mantenir-nos concentrats i afrontar els reptes que tenim davant.
El problema es que a vegades, el sistema de resposta a l’ansietat es veu desbordat i funciona incorrectament i llavors l’ansietat es desproporcionada amb la situación i fins i tot a vegades surt sense que hi hagi cap perill.
POR
La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable que ens asusta o creiem que ens pot fer mal. Es provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o inclús passat. És una emoció primaria que deriva de l’adversió natural al risc o l’amenaça. La por està relacionada amb l’ansietat.
L’ansietat i la por les podem trobar moltes vegades al llarg de la nostra vida quotidiana. El fet de prendre decisions et genera ansietat a l’hora de prendre decisions i por pensant en si estàs fent el correcte o no. Al veure les notícies de com està la situació del país en aquest moment et pot agafar por i aquesta por generar una ansietat davant la incertesa del nostre futur més immediat. El fet de pensar en la mort també et genera una por i una ansietat. Quan pensés en que a algun dels teus familiar els hi pot passar alguna cosa sents por i ansietat, crec que es el més me’n genera, perquè és el que més em preocupa, no estic preparada perquè em faltin els meus familiars més propers.
Personalment tinc por i sento ansietat quan penso en les malalties rares que els ha tocat patir als meus pares, a vegades penso tot i que sé que no ho hauria de fer, que hauria estat millor que haguessin tingut un altre tipus de malaltia, que com a mínim es conegués i es pogués tractar. Em preocupa el seu futur i la seva qualitat de vida. Crec que per desgràcia ens tocarà patir més ansiestat i por de la que voldriem.
El que hem de fer, és pensar poc i viure el dia a dia i no deixar que l’ansietat i la por se’ns mengin, tot i que a vegades costa molt fer-ho.
En el cas de una inundació per el desbordament d’un riu:
– REACCIÓ EMOCIONAL:
Sortir corrents, bloqueig, desesperació…
– REACCIÓ FISIOLOGICA:
Suor, palpitacions, tremolors, taquicardias, falta de aire…
– REACCIÓ PSICOLOGICA:
Baixa autoestima, desconfiança d’un mateix, pensar tot en negatiu (morire, no sortirem d’aquesta…)
– CONDUCTA:
Apareix l’ansietat, la por, la tristesa per veure com l’aigua arrasa amb totes les teves pertenencies…
ANSIETAT: es una reacció a la por, jo diria, que es el moment en que tens por, pero no saps el perque d’aquesta por, i això et crea un estat de neguit que fa que t’angoixis i t’entrin els nervis. Et falta la respiració, el teu ritme cardiac es més elevat que de costum, els teus musculs es tensan, el teu cap no pensa amb calma, va alterat i no raona la situació ni les possibles vies d’escapament que podriem fer servir.
POR: es una emoció que es caracteritza per un intens sentiment desagradable que no ens agrada sentir-lo, ens asusta o inclus, podem pensar que ens fara mal. Es provocat per la percepció de un perill o per una experiencia pasada que s’asembla molt a la que estem vivint. La por esta relacionada amb l’ansietat i la seva maxima expressió es el terror.
Aquests sentiments de por i ansietat es poden donar en moltes altres situacions de la vida quotidiana, per exemple, davant de un incendi, en un cas de robo, davant la situació de una operació quirurgica important, o simplement cualsevol acció de perill que ens evoqui aquest sentiment.
T’acorralen tres quinquis en un carrer sense sortida:
Emocional: por, ganes de sortir corrents, de cridar
Psicològica: impotència, pèrdua de seguretat
Fisiològica: suor, tartamudeig, taquicàrdies
Conducta: totes les persones reaccionem de manera diferent davant del mateix problema. Per mi això ho explica molt bé l’exemple de com reaccionen davant de la mort de la mare tres germans. Un no para de plorar, l’altre s’ho queda tot per si i no vessa ni una llàgrima i el tercer es dóna a la beguda. Els tres han passat el mateix trauma, però les seves reaccions i gestió de les seves emocions són totalment diferents. En el cas del carreró sense sortida alguns individus es vindrien a baix, plorarien i suplicarien, altres traurien forces d’on les hi ha i els empentarien i aconseguirien sortir corrents. També tots reaccionem de diferent manera depenent de com estem a nivell anímic.
Ansietat: és un procés natural d’activació fisiològica que movilitza als éssers humans i altres animals davant d’un perill. L’objectiu d’aquesta és preparar al nostre organisme per a protegir-nos lluitant o fugint del perill o amenaça. Aquest sistema és necessari per la nostra vida, però es torna un problema quan la resposta és desadaptativa i pot arribar a ser patològica.
Por: és una emoció dolorosa, excitada per la proximitat d’un perill real o imaginari i que va acompanyada per un intens desig d’evitar-ho i d’escapar de l’amenaça. És un instint comú a tots els éssers humans i ningú n’està lliure d’experimentar-la. Aquestes pors poden anar des d’una senzilla timidesa fins al pànic, amb tots els graus d’entre mig.
Totes aquestes reaccions relacionades amb l’estrés es poden donar en qualsevol moment del dia, independentment de si hi ha estímul extern o no. De fet l’ésser humà és l’únic animal capaç de fer-ho. La nostra psique pot jugar-nos males passades i provocar-nos por, ansietat i tot tipus de reaccions desadaptatives. Per tant cap moment ni situació del dia queda lliure de poder-se viure d’aquesta manera. Així som els éssers humans, però realment tant evolucionats?
Salut!
Helena
El/la que no te por es un inconscient i el que no la controla es un temerari/a. La por es necesaria per sobreviure i les pors son reflexes de la nostra inseguretat i desconeixement. Dintre de la cadena evolutiva, el esser huma es el mes avançat i la seva capacitat d´abstracció i creativitat està per sobre dels altres essers vius, dit d´una altra forma, podem razionalitzar les pors, els dessitjos, les passions,..etc pero no vol dir que tenim l´exclusiva d´aquests sentiments.
Precissament la nostra evolució ens permet controlar aquest sentiments amb mes o menys grau a diferencia dels altres essers vius i això es diu evolució.
Salut i força al canut!