Els habitants de la prehistòria feien pintures rupestres en les parets de les coves mostrant les caceres d’animals i les eines que feien servir per caçar en les parets de les coves

                                                                         

    Els colors que utilitzaven eren el vermell, el negre i l’ocre.

Obtenien els colors dels pigments naturals com l’òxid de ferro, el manganès, el                   carbó, la sang, els ous, el greix, els excrements, el colorant tret de les plantes,…

CARLA CANALEJAS.

El seu significat

Els homes prehistòrics, igual que els primitius actuals, atribuïen un significat i una funció màgics o ritual a les representacions de les seves pintures. Creien que la representació d’un bisó era una forma d’apropiar-se del bisó o que la representació d’una dona amb unes mamelles enormes assegurava la fertilitat. En tot cas, altres interpretacions suggereixen que algunes pintures rupestres podien tenir un significat informatiu o instructiu, com és el cas de certs dibuixos en esbós, anomenats «tectiformes» en la cova de Font de Gaume a Dordonya (França) que poden ser interpretades com a trampes de caiguda per caçar el mamut.

Tipus de pintura rupestre

La pintura franco-cantàbrica està restringida als animals, els quals apareixen normalment aïllats. Quan els animals apareixen en grups ho fan sense compondre escenes, ni tampoc es relacionen entre ells. Les actituds dels animals varien des de la calma de Lascaux a la tensió dinàmica d’Altamira.

El grup de la femella de ren agenollada front al mascle, a la gruta de Font-de Gaume i l’home caigut davant un bisó de Lascaux són, potser, les primeres manifestacions artístiques d’escenes o narracions.

Les pintures rupestres llevantines es distingeixen de las representacions màgiques d’animals pròpies de l’art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l’activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l’estilització la qual cosa les fa semblants a les pintures de l’art rupestre africà.

A la Roca dels Moros anomenada també “Coves de Cogul” a la (província de Lleida), l’escena de la dansa d’un grup de dones en torn d’un home nu, pintada en roig i negre, és una de les manifestacions que més ha cridat l’atenció dels estudiosos, pel contingut propi de l’escena representada .

Enllaços