Si poguéssim mirar amb ulls de nen seria fantàstic. Ens podríem posar en el seu lloc i entendre l’educació des d’aquesta mirada. Pot ser, l’educació es tornaria molt més significativa.

Una manera de veure el món a través dels seus ulls seria deixant-los una càmera fotogràfica, ja fora una càmera en sí, un telèfon mòbil o inclús una tauleta amb càmera. Però moltes vegades, els adults som reticents a fer aquesta tasca, patim per la càmera, tenim por de que es pugui trencar.

Hem de perdre aquesta por, els podem explicar que és un objecte una mica delicat i que s’ha de tractar bé. També, que per poder utilitzar-la tenim que saber esperar, ja que tots no podem fer-la servir al mateix temps.

Després d’aquesta petita explicació ja podem deixar als nens llibertat per que facin fotografies lliurement. Penso que el més important és deixar que fotografien el que ells vulguin, així realment podrem veure a través dels seus ulls: els seus interessos, pors, emocions, preocupacions… Finalment, podem passar aquestes fotos a l’ordinador i que tota la classe pugui veure les fotos que han fet els companys. Seria un bon moment perquè cadascun expliqués què ha fotografiat. Amb aquesta activitat podem reforçar l’autonomia i l’autoestima de tot el grup. Al mateix temps haurem treballat moltes més coses, com per exemple el llenguatge oral.

Amb els resultats de segur que en sortim sorpresos! la mirada dels infants és molt diferent a la dels adults! juguem a mirar com ells?

En aquests moments estic fent una substitució a l’Escola Milà i Fontanals de Barcelona. L’escola està prop de La Rambla, al barri del Raval. No hi sóc tutora de cap classe, ja que hi faig el reforç als nens i nenes de 4 i 5 anys. Hi ha dues classes de 4 anys, les granotes són  21 i els pingüins són 19. També hi ha dues classes de 5 anys, la classe de les girafes són 24 i la dels elefants són 25. En aquesta escola el major repte que tenim és l’idioma, ja que els nens no coneixen el català, inclús la gran majoria no coneix el castellà.