Títol del projecte

 

Millora dels processos de comunicació al col·legi Maria Auxiliadora de Terrassa:

“Intervenció per a l’optimització de les entrevistes amb les famílies  i assessorament sobre estratègies i tècniques per fer més eficients i participatives les reunions de l’Equip Docent”.

 

Descripció del tema del projecte.

 

La meva intervenció intenta respondre a dos de  les prioritats del centre expressades per l’Equip Directiu:

 

La primera és millorar la qualitat i eficàcia de la comunicació entre les famílies i els docents del centre per tal de possibilitar la col·laboració i la corresponsabilitat respecte als processos d’ensenyament i aprenentatge a través principalment d’un protocol comú d’entrevistes amb els pares i mares.

 

La segona consistiria en trobar estratègies i tècniques que ajudin a d’optimitzar i augmentar la productivitat a les reunions de coordinació i als claustres de professors.

 

El Pràcticum intenta partir d’algunes de les  necessitats reals actuals, així com les  circumstàncies prèvies, sóc conscient de la necessitat de treballar en equip en  reunions que siguin realment eficients i participatives, així com també comparteixo la necessitat de tenir un protocol comú d’entrevistes amb els pares que permeti obtenir informació d’interès pedagògic i alhora informar i fer participar de manera constructiva  les famílies.

 

 

 

Supòsits teòrics del projecte.

 

 

Aquest Pràcticum pretén contribuir a millorar la relació família-escola a través de la millora de la qualitat de les reunions i  entrevistes amb els pares, així com també vol oferir a l’Equip Directiu  una sèrie de criteris, tècniques i estratègies per tal de millorar la eficàcia i productivitat de les diferents reunions de coordinació que es realitzen al centre.

 

Per abordar aquests reptes caldrà tenir en compte les aportacions teòriques de la psicologia sobre la comunicació i també crec que pot ser molt útil l’enfocament sistèmic que aplicat al camp educatiu  contempla la connexió entre els individus i el context: tant l’immediat, familiar, educatiu i entre iguals. 

 

Crec que apropar-se a l’enfocament sistèmic proporciona un complement ideal al model que actualment apliquem en la gestió de les entrevistes i també en les diferents comunicacions amb els pares i mares, un model complex i ple de protocols i diagnòstics, informes i avaluacions, que crea un gran intercanvi d’informació entre professional i crea una gran xarxa d’informació que caldrà optimitzar.

 

Aquesta complementarietat és fonamenta en que el model sistèmic inclou el saber i el món emocional conscient i inconscient dels subjectes i de la família, és un model més humà que juntament amb resultats acadèmics – que actualment és la base de les entrevistes, inclou també competències emocionals, socials, aspectes de desenvolupament personal i espiritual de les persones.

 

És interessant la seva aportació de cara a l’establiment de vincles i relacions entre els diferents agents educatius, així com el desenvolupament que procura del sentit de la pertinença. El model d’intervenció sistèmic proporciona una mirada a la persona i al context al qual pertany, les dinàmiques relacionals i els ordres i desordres en els sistemes, per intervenir en el seu conjunt, en xarxa i en les diferents dimensions que el conformen.

La teoria sistèmica aporta també estratègies, tècniques, estratègies, procediments, marcadors que ofereixen una mirada més profunda i holística a l’entrevista tutor-família, així com a les diferents reunions entre els diferents docents.

 

D’altre banda crec que també és necessari tenir en compte les estratègies comunicatives verbals i no verbals, per saber escoltar i veure, aspectes importants, que poden passar desapercebuts si fem servir nomes un registre del que es diu i no com es diu, amb quina actitud, que expressen els cossos, el que expressen les diferents actituds corporals, la manera de seure o les relacions espacials que s’estableixen quan són pare i mare els que acudeixen a l’entrevista, qui parla més dels dos, com interactuen entre ells…

 

En aquest sentit serà interessant acudir a la psicologia de les situacions de comunicació interpersonal i els estudis que fan referència i que tracten d’analitzar els aspectes que influeixen positivament en les reunions i trobades: reaccions que es provoquen, categorització del que es percep de l’altre, predisposició general abans de la trobada, prejudicis, identificació de l’altre, rols,estatus, estats mentals i tècniques de comunicació eficaç.

També emmarcada en la psicologia de la comunicació trobo també molt interessants de cara al meu Pràcticum els estudis realitzats sobre la presentació d’un mateix, la imatge, l’intercanvi d’informació, el parallenguatge, la comunicació no verbal, el diàleg, el contracte comunicatiu, el bloqueig o la necessitat de l’adaptació a l’interlocutor a través de sistemes visuals, auditius o sensitius.

 

També és necessari entendre i partir del plantejament de la corresponsabilitat educativa o responsabilitat compartida i els marcs de col·laboració escola-família (Cunningham i Davis, 1990; Jubete, 1993) cobra sentit perquè l’educació infantil no es pot realitzar al marge de la família.

 

El problema bàsic de la qualitat en educació s’enfoca des de la perspectiva del treball col·laboratiu entre equips docents, caldrà analitzar a partir de la bibliografia quins són els factors que, en certa manera, el dificulten, alhora que

buscar estratègies i recursos per potenciar el treball en equip per tal d’assolir una “escola eficaç”. López Rupérez(1994), Cano (1998),

 

El model col·laboratiu s’ha d’entendre també prenent com a marc global de referència el constructivisme que ajuda a comprendre el paper de l’educació, del procés d’ensenyament que cal portar de la millor manera possible. Seguint un model d’assessorament col·laboratiu constructivista amb els altres professionals que intervenen en el procés educatiu. Monereo (1996)

 

 

 

Raons de la seva tria, interès i prospectiva

 

Aquest Pràcticum de Psicopedagogia es situa en un context: dins de la zona de desenvolupament institucional per tal de millorar la qualitat de les entrevistes amb les famílies així com també amb l’ intenció de buscar estratègies i tècniques que converteixin les reunions de coordinació en contextos més productius i eficients.

 

He triat aquest tema per que conec una de les necessitats reals actuals, així com les  circumstàncies prèvies, sóc conscient dels avantatges que pot suposar a nivell organitzatiu i personal el fet de  treballar en equip en  reunions que siguin realment eficients, així com també comparteixo la necessitat de tenir un protocol comú d’entrevistes amb els pares que permeti obtenir informació d’interès pedagògic i alhora informar i fer participar de manera constructiva  als pares.

 

Tant el treball en equip dels mestres com la necessària construcció d’acords comuns amb les famílies per tal de millorar la qualitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge són bàsics en el funcionament d’un centre educatiu i considero que innovar i progressar en aquesta direcció pot aportar molt a la millora general no només del nivell d’aprenentatge sinó al clima de relacions humanes i a l’ambient general i a la convivència del col·legi en la línia de la corresponsabilitat i la participació i pressa de decisions compartides.

 

 

Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.

 

Subjectes.

 

La intervenció, afectaria un cop realitzat el Pràcticum al conjunt de la comunitat educativa, ja que per una banda es vol assessorar a l’equip directiu per tal de millorar la comunicació de l’escola i dels seus professionals (tutors, especialistes, psicopedagoga, mestra de reforç) amb les famílies.

 

Ara bé el nombre d’entrevistes i les reunions de professorat que seran objecte d’estudi es restringiran a l’Etapa de Primària per poder concretar de manera realista l’execució d’aquesta pràctica.

 

La millora real d’aquests vincles i vies de comunicació hauria d’incidir positivament en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes.

També i de manera més específica la segona part de la intervenció hauria de contribuir positivament al funcionament de les reunions on participen de tots els membres de l’equip docent, claustre, equips de coordinació (de cicle, EOP…) ja que en cas de que s’apliquin els indicadors i criteris de l’assessorament, milloraria l’eficàcia i productivitat de les diferents reunions que es fan diàriament al centre.

 

Nivells

 

En tractar el tema de la comunicació, afectaria a diferents nivells, posat que la comunicació i la interacció entre subjectes es pot realitzar a nivell d’equip, de centre i de comunitat, fins i tot alguns dels recursos de dinàmica de grups podrien ser aprofitats en tasques a classe.

 

Categories

 

En aquest sentit caldria remarcar com a categories rellevants en el projecte:

 

L’estudi d’aquelles variables relacionades amb aspectes de construcció conjunta d’acords, intervenció i cooperació, col·laboració i corresponsabilitat, mediació, seguiment d’acords, eficiència i eficàcia, dinàmica de grups, llenguatge no verbal, aspectes de possible cooperació, paper de la família en els processos d’ensenyament-aprenentatge, treball en Equip, funcions dels docents i dels coordinadors, seguiment i avaluació dels acords i resolució de conflictes. – Assessorament a les famílies i col·laboració en l’establiment de vincles família-escola-comunitat

 

 

 

Bibliografia bàsica necessària.

 

NORMATIVA GENERAL:
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC):
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5422/09190005.pdf

DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil:
https://www.gencat.net/eadop/imatges/5216/08247053.pdf

DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.
http://www.gencat.net/diari/4670/06165026.htm

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE):
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/05/16/pdfs/A01294-01341.pdf

 

 

NORMATIVA ESPECÍFICA EN RELACIÓ AL PRÀCTICUM

 

           

– LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC).
 Títol IX. De la direcció i el govern dels centres educatius (articles 139-155)
Capítol I. El govern dels centres educatius de titularitat pública

 

           Capítol II. Centres privats concertats

Article 149. Òrgans de govern i de coordinació docent

Article 151. El claustre del professorat

Article 152. El consell escolar

 

Capítol III. Les famílies

 

Article 25. Participació de les famílies en el procés educatiu

 

Article 26. Associacions de mares i pares d’alumnes

 

Article 27. Suport formatiu a les famílies

 

Capítol V. La convivència

 

Article 30. Dret i deure de convivència

 

Article 31. Principis generals

 

Article 32. Mediació

 

Article 33. Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions

Article 34. Àmbit d’aplicació de mesures correctores i sancions

 

Article 35. Tipologia i competència sancionadora

 

Article 36. Criteris d’aplicació de mesures correctores i sancions

 

Article 37. Faltes i sancions relacionades amb la convivència

 

Article 38. Responsabilitat per danys

 

Llei 5/2002 de l’Agència Catalana de Protecció de Dades

 

Dictamen 2/2009 sobre la protecció de les dades dels nens (Directrius generals i especial referència a les escoles)

 

 

TREBALL EN EQUIP i OPTIMITZACIÓ DE LES REUNIONS

 

ANTÚNEZ, S. (1987). «Satisfacció en el treball dels ensenyants i organització escolar». Guix, núm. 115, mayo, p. 23-26.

 

— (1991). Anàlisi de les tasques dels directors i directores escolars de centres públics d’ensenyament primari de Catalunya. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona: Departament

de Didàctica i Organització Educativa.

— (1992). «Et reuneixes o treballes? Com millorar el funcionament de les reunions». Guix, núm. 175, mayo, p. 53-56.

— (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona: ICE-HORSORI.

— (1994). «La autonomía de los centros escolares, factor de calidad educativa y requisito para la innovación». Revista de Educación, núm. 304, mayo-agosto, p. 81-111.

— (1994a). «El Plan de Atención y acogida a los profesores nuevos». En GAIRÍN, J.; DARDER, P. Organización y gestión de centros educativos. Barcelona: Praxis, p. 458-462

— (1994b). «¿Qué podemos hacer para mejorar la participación en los equipos de profesores y profesoras?». AULA de Innovación Educativa, núm. 28-29, julio-agosto, p. 49-52.

— (1996). «Pautas para la evaluación del sistema relacional en los centros escolares». En ICE UNIVERSIDAD DE DEUSTO (ed.). Dirección participativa y evaluación de centros. Deusto, p. 349-360.

 

ASHTON, P.T.; WEBB, R.B. (1986). Making a Difference: Teacher’s Sense of Efficacy and Student Achievement. Nueva York, Londres: Longman.

 

BAIR, M.; WOODWARD, R. (1968). La enseñanza en equipo (Team Teaching). Madrid: Magisterio Español.

 

BALL, S.J.; GOODSON, I.F. (1989). Teacher’s Lives and Careers. Londres: The Falmer Press.

 

BEDOYERE de la, Q. (1993). Cómo resolver problemas en equipo. Barcelona: Granica.

 

BELL, L. (1992). Managing Teams in Secondary Schools. Londres: Routledge.

 

BELBIN, R. (1981). Management Teams. Why They Succeed or Fail. Londres: Heinemann.

 

BIRD, T.; LITTLE, J.W. (1986). «How Schools Organize the Teaching Occupation». The Elementary School Journal, marzo. EJ 337 995.

 

BLAKE, R.R.; MOUTON, J.S.; ALLEN, R.L. (1991). El trabajo en equipo: qué es y cómose hace. Bilbao: Deusto.

BONALS, J. (1996). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

 

CANO, E. (1998). La calidad en la educación. Madrid: La Muralla.

 

DALIN, P.; RUST, V. D. (1990). Can Schools Learn? Windsor: NFER-NELSON.

 

GAIRÍN, J. (1995). Estudio de las necesidades de formación de los equipos directivos de los centros educativos. Madrid: CIDE. Ministerio de Educación y Ciencia.

— (1996). «La investigación en organización escolar». Actas del IV Congreso de Organización Escolar. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Àrea de Didàctica i d’Organització Escolar, p. 53-106.

 

GARMSTON, R. J. (1987). «How Administrators Support Peer Coaching». EducationalLeadership, febrero. EJ 350 642.

 

GÓMEZ DACAL, G. (1992). Centros educativos eficientes. Barcelona: PPU.

 

GOODLAD, J.I. (1984). A Place Called School: Prospects for the Future. Nueva York: McGraw-Hill.

 

GRAY, W.; GRAY, M. (1985). «Synthesis of Research on Mentoring Beginning Teachers». Educational Leadership, vol. 43, núm. 3, p. 37-43.

 

HALL, V.; WALLACE, M. (1993). «Collaboration as a Subversive Activity: a professional response to externally imposed competition between schools?». School Organisation, vol. 13, núm. 2, p. 101-117.

 

KEMP, R.; NATHAN, M. (1990). Middle management in Schools. A Survival Guide. Oxford: Blackwell Education.

 

LABOUCHEIX, V. (dir.) (1990). TraitJ de la QualitJ Totale. París: Bordas.

 

LITTLE, J.W. (1982). «Norms of Collegiality and Experimentation: Workplace Conditions of School Success». American Education Research Journal, otoño. EJ 275 511.

 

LÓPEZ RUPÉREZ, F. (1994). La gestión de la calidad. Madrid: La Muralla.

 

MARCELO, C. (1994). Formación del profesorado para el cambio educativo. Barcelona: PPU.

— (1995). Desarrollo profesional e iniciación a la enseñanza. Barcelona: PPU.

 

MARTÍN-MORENO, Q. (1995). Proyecto docente y de investigación. Madrid: UNED, Departamento de Didáctica, Organización Escolar y Didácticas Especiales. Documento policopiado

 

MINTZBERG, H. (1989). Diseño de organizaciones eficientes. Buenos Aires: El Ateneo.

MOLINA, E. (1995). Proyecto Docente de Organización Escolar y Desarrollo Profesional. Universidad de Granada: Departamento de Didáctica y Organización Escolar. Documento policopiado.

 

MUÑOZ-REPISO, M. y otros (1995). Calidad de la educación y eficacia de la escuela. Estudio sobre la gestión de los recursos educativos. Madrid: CIDE. Ministerio de Educación y Ciencia.

 

MURPHY, J.; HALLINGUER, Ph.; MESA, R.P. (1985). «School Effectiveness: checking progress and assumptions and developing a role for state federal government». Teachers College Record, núm. 86 (4), p. 620 y s.

 

OCDE (1989). Les écoles et la qualité. Un rapport international. París: OCDE.

 

OLDROYD, D.; HALL, V. (1991). Managing Staff Development. Londres: Paul Chapman Publishing.

 

ORDEN de la, A. (1969). «Enseñanza en equipo (Team Teaching) y rendimiento escolar». Revista de Educación, año XVIII, vol. LXIX, núm. 201, enero-febrero, p. 52 y s.

 

PURKEY, S.; SMITH, M. (1983). «Effective Schools: a review». The Elementary School Journal, núm. 83 (4), p. 353-390.

— (1985). «School reform: The District policy implications of the effective schools literature». The Elementary School Journal, núm. 85, p. 353-390.

 

REYNOLDS, D. (ed.) (1992). School Effectiveness: Research, Policy and Pratice. Londres: Cassell.

 

ROSENHOLTZ, S.J. (1985). «Political Mthys about Education Reform: Lesson from Research on Teaching». Phi Delta Kappan, enero. EJ 311 709.

 

RUTTER, M.; MAUGHAN, B.; MORTIMORE, P.; OUSTON, J.; SMITH, A. (1979). Fifteen Thousand Hours: Secondary School and their Effects on Children. Londres: Open Books.

 

ST. HILAIRE, CHRIS “27 técnicas de persuasión : estrategias para convencer y ganar aliados “Barcelona : Random House, 2011

 

SCHEERENS, J. (1992). Effective schooling. Researh, theory and pratice. Nueva York: Cassell.

 

SHOWERS, B. (1984). Peer Coaching: A Strategy for Facilitating Transfer of Training. Eugene, Oreg.: University of Oregon, Center for Educational Policy and Management.

 

SMITH, S.C.; SCOTT, J.J. (1990). The Collaborative School. University of Oregon y National Association of Secondary School Principals: ERIC Clearinghouse on Education Management.

 

STROBLE, E.; COOPER, J. (1988). «Mentor Teachers: Coaches or Referees?». Theory into Practice, verano, p. 231-236.

STUART, S.; SCOTT, J. (eds.) (1990). The Collaborative School. University of Oregon y National Association of Secondary School Principals: ERIC Clearinghouse on Education Management.

 

TOFFLER, A. (1975). El shock del futuro. Barcelona: Plaza y Janés.

 

VEENMAN, S. (1984). «Perceived Problems of Beginnig Teachers». Review of Educational Research, vol. 54, núm. 2, p. 143-178.

 

VONK, J.H.C. (1983). «Problems of the beginnig teachers». European Journal of Teacher Education, vol. 6, núm. 2, p. 133-150.

 

WARWICK, D. (1972). Team teaching. Madrid: Narcea.

 

WATERMAN, R.H. (1992). Adhocracia. Barcelona: Ariel.

 

WILDMAN, T. et al. (1992). «Teacher mentoring: An analysis of roles, activities and conditions». Journal of Teacher Education, vol. 43, núm. 3, p. 205-213.

 

 

 

RESOLUCIÓ I MEDIACIÓ DE CONFLICTES

 

CARPENA, A. (2001) Educació socioemocional a primària. Vic, Eumo Editorial

 

CARPENA, A ; AGUILERA, I. Una experiència en habilitats socials. Barcelona Rosa

Sensat. 

BOQUÉ, MC. (2002) Guia de mediació escolar. Barcelona Rosa Sensat 

 

PORRO B. (1999) La resoluciójn de conflictos en el aula. Argentina Paidós Educador. 

 

CORNELIUS, H. FAIRE, S.(1989) Tu ganas yo gano. Madrid Gaia Ediciones

ACORDS.(2000) Curso de mediación escolar. Solomediación

 

ROZENBLUM, S. (2004) Seminari de Capacitació: Resolució Alternativa de Conflictes.

 

ROZENBLUM, S .Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en el ámbito  adolescente. Madrid Larouse.

 

OLOT (2003) Materiales para trabajar la mediación en los centros educativos.

 

GÜELL, M. MUÑOZ,J (1998) Desconeix-te tu mateix. Programa d’alfabetització

emocional. Barcelona: Servei de Gestió de Programes.

 

GIRARD, K; KOCH, S.(1997)  Resolución de conflictos en las escuelas. Manual para educadores.  Barcelona Ed Ediciones Granica.

 

JUDSON,S (2000) Aprendiendo a resolver conflictos. Manual de Educaión para la Paz y  la Noviolencia . Madrid Ed Los libros de la Catarata

 

COL·LABORACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

 

AUSLOOS, G. (1998) Las capacidades de la família Ed. Herder, Barcelona

 

CAMPION, J. (1987) El niño en su contexto, Ed. Paidós/MEC, Madrid

 

DOWLING, E. I OSBORNE, E. (1998) família y escuela. Una aproximación

conjunta y sistémica a los problemas infantiles, Ed.Paidós

 

HUGUET, T. (1996) El asesoramiento psicopedagógico y la colaboración entre

la família y el centro educativo a MONEREO, C, i SOLÉ, I.(coord.) El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva

profesional y constructivista, Alianza Ed., Madrid

SUARES, M. (1996) La noción de conflicto en mediación, Ed. Paidós Mediación, Madrid

VILA, I. (2001) Entrevista amb I. Vila: Les relacions família-escola i la

intervenció psicopedagògica a Àmbits núm. 1 Gener, Barcelona

 

INTERVENCIÓ I ASSERAMENT PSICOPEDAGÒGIC

 

A C. MONEREO (coord.), Models d’orientació i intervenció psicopedagògica (pp.1-118). Barcelona: UOC.

 

AGUILAR, Mª CARMEN 2001 Proyecto Docente. Educación Familiar y su aplicación a la Educación Infantil. Inédito.

 

AGUILAR, Mª CARMEN 2001 Concepto de sí mismo. família y Escuela. Ed. Dykinson. Madrid.

 

AGUILAR, Mª CARMEN 2001 Educación Familiar, ¿reto o necesidad?. Ed. Dykinson. Madrid.

 

ALONSO, C. (1995). “La Tecnología Educativa en los noventa: inquietud en la mirada”. En: C. Alonso (cood). La Tecnología Educativa a finales del siglo XX: concepciones, conexiones y límites con otras disciplinas (pág. 103-113). Barcelona: Universidad de Barcelona.

 

BÁRCENA, FERNANDO 1997 Diccionario de Filosofía de la Educación Hoy. Ed. Dykinson. Madrid.

 

CABERO, J. (2001). Tecnología Educativa. Diseño y utilización de medios en la enseñanza. Barcelona: Paidós.

 

CASTELLÓ, M.; LUQUE, A.; JIMÉNEZ, I.; ONRUBIA, J.; RAMÓN, J.; PITARQUE, I. I  MONEREO, C. (2003). Mòdul didàctic 3. Funcions i àmbits d’intervenció de l’assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. A C. MONEREO (COORD.), Models d’orientació i intervenció psicopedagògica (pp.1-118). Barcelona: UOC.

 

MONEREO ; ISABEL SOLÉ.1999 El asesoramiento psicopedagògico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza Editorial.

 

MONEREO, C. (2003). Mòdul didàctic 1. Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. A C. Monereo (coord.), Models d’orientació i intervenció psicopedagògica (pp.1-59). Barcelona: UOC.

 

MONEREO, C. (coord.). (2003). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica (material web). Barcelona: UOC.

 

PEDAGOGIA SISTÈMICA

 

TRAVESSET, M. La pedagogia sistémica. Fundamentos y práctica. Barcelona. Ed. Graó.

www.hellinger.com

www.pedagogiasistemica.com

www.cudec.edu.mx

www.institutgestalt.com

www.mercetraveset.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El meu Pràcticum tracta de planificar la resposta a dues demandes en una.

 

 

FASE 1 : Les entrevistes amb les famílies PLANIFICACIÓ INICIAL CONJUNTA DATA:        19/03/12 al 23/03/12                                                HORES: 7

Objectius: Planificació conjunta dels objectius específics a assolir. Informar sobre els objectius generals del Pràcticum. Recollir primeres impressions sobre les necessitats dels diferents destinataris.   Destinataris/àries: Equip Directiu, EOP, AMPA.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Reunió informativa i de coordinació amb l’Equip Directiu. Reunió informativa i de coordinació amb l’EOP. Reunió amb membres de l’Ampa. El contingut d’aquestes tres reunions es basaria en informar sobre la naturalesa del Pràcticum i dels objectius que es pretenen assolir amb aquesta intervenció. Així com també en establir un primer contacte per recollir suggeriments sobre necessitats i mancances relacionats amb les entrevistes, els continguts tractats, els motius que les provoquen, els acords i processos de mediació que es desenvolupen. S’haurien d’establir acords sobre les dates i les persones en concret que intervindrien o participarien a les diferents fases posteriors. També i com a producte final d’aquesta fase hauria de perfilar-se una graella de temporalització, organització, objectius i activitats a realitzar consensuada a la Fase I de planificació.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Entrevista guiada amb els responsables de l’equip Directiu i de l’Ampa Resum d’acords presos. Graella, amb dates organitzatives, objectius i terminis de realització, responsables i tasques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Funcionalitat de la planificació realitzada conjuntament. Grau d’adequació al temps disponible. Acompliment del pla previst a partir del que es realitzi a les fases II i III. Grau de participació dels diferents destinataris.

FASE 2 :   Les entrevistes amb les famílies AVALUACIÓ INICIAL.  DATA:    24/03/2012 al 6/04/2012                                                          HORES: 17

Objectius. Avaluar i analitzar la situació actual del centre en relació a les situacions comunicatives amb els pares. Descriure quines eines i procediments es fan servir als diferents cicles. Observar quin tractament se li dona als diferents continguts de les entrevistes. Avaluar el grau de participació dels diferents subjectes, la coherència i la línia d’escola. Recollir l’opinió dels pares i dels docents. Analitzar les dades obtingudes   Destinataris/àries: Docents i pares i mares de primària. Indirectament alumnes.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Recollida i anàlisi d’informació sobre les reunions que es realitzin habitualment a través d’observació directa i anotacions, qüestionaris i enquestes. Recollida, anàlisi i contrastació dels materials, acords, esquemes i fulls de recollida d’informació sobre les famílies, ja existents al centre.   Qüestionari a pares. Es tractaria de veure quins materials i quins acords ja existeixen al centre per partir d’ells i també per diagnosticar possibles mancances o discordances entre cicles.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Graella de control on es s’entrin les dades sobre: les eines que es fan servir actualment per recollir la informació, que es fa als diferents cicles, en quines situacions en les que es convoquen entrevistes, qui les convoca?, qui participa?, esquema/es de funcionament? temes, estratègies de desenvolupament, grau de col·laboració… Qüestionari a pares i a mestres sobre les entrevistes amb els tutors. Rúbrica d’autoavaluació de les entrevistes actuals per a mestres.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Adequació de la informació recollida amb els objectius plantejats. Grau de qualitat de les entrevistes en termes de informació rellevant, participació, arribada a acords,  intercanvi objectiu d’informació, grau de satisfacció. Temes que es tracten a les entrevistes. Tipus de demanda. Grau de col·laboració. Rols assolits. Actituds i estratègies. Recursos comunicatius utilitzats. Estratègies de negociació. Seguiment dels acords.

FASE 3:  Proposta de millora de les entrevistes amb les famílies.   PROTOCOL D’ACTUACIÓ       DATA:   07/04/12 – 20/04/12                                                           HORES: 17

Objectius: A partir de les dades obtingudes a la fases 2, plantejar una proposta de millora de les entrevistes i de les reunions amb les famílies on es tinguin en compte aspectes sistèmics i comunicatius. Crear i dissenyar un protocol d’entrevistes estàndard per als mestres complementari al material ja existent. Elaborar una síntesi d’eines de suport i de recomanacions per als mestres, per tal de promoure en les entrevistes un desenvolupament global dels alumnes i que fomentin una relació col·laborativa constructiva amb els pares. Destinataris/àries: Docents i pares i mares de Primària i indirectament alumnes.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Lectura de bibliografia sobre les reunions i accions tutorials amb pares i mares. Disseny d’un protocol d’entrevista estàndard per a tots els mestres. Preparar un dossier de recursos de suport global per als tutors. Abordaria continguts relacionats amb les estratègies de mediació i de comunicació, l’enfocament sistèmic de les entrevistes amb els pares, elaboració de síntesis, aspectes i prioritats pedagògiques bàsiques, tècniques de seguiment, assertivitat, construcció d’acords, llenguatge no verbal, resolució de conflictes.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Protocol a seguir amb caselles de verificació. Guió de l’entrevista. Enquestes a pares a omplir a les entrevistes. Dossier de recursos.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Indicadors que determinin el grau de qualitat de les entrevistes: Bidireccionalitat o unidireccionalitat de la informació. Construcció conjunta dels acords. Facilitat de seguiment i de transmissió dels aspectes consensuats. Fàcil visibilitat (relació figures fons, tipografia, colors…). Aplicabilitat. Practicitat.

 

 

 

 

 

 

FASE 4: OBSERVACIÓ I ANÀLISI REUNIONS DOCENTS DATA:    21/04/12 – 4/05/12                                                                  HORES: 17

Objectius: Observar diferents reunions de treball entre docents. Analitzar el grau d’eficiència i eficàcia dels claustres i reunions.   Destinataris/àries: Docents de Primària, coordinadors i Equip Directiu.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1- Observació de diferents reunions. 2- Passar diferents qüestionaris als mestres i als coordinadors i membres de l’Equip Directiu. 3- Anàlisis de les dificultats i aspectes que impedeixen o que faciliten l’arribada a acords operatius. Els continguts anirien relacionats amb les tècniques de dinàmiques de grups, negociació, tècniques de síntesi, sistèmics, optimització i aprofitament de les intel·ligències múltiples, sinèrgia, construcció de continguts i treball cooperatiu i ús de les Tic com a eina de comunicació bidireccional i de construcció de coneixement

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES   Per tal de recollir l’opinió i suggeriments dels mestres i de l’Equip Directiu. Qüestionari anònim on-line als mestres sobre la dinàmica dels claustres i reunions. Entrevista amb l’Equip Directiu. També fóra útil fer una graella d’observació de les dinàmiques que es creen en algunes de les reunions de coordinació.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

– Adequació temps-productivitat – Nombre de participants en les reunions. – Eficàcia de les reunions. -Eficiència de les reunions. – Qualitat i quantitat de les dinàmiques i tècniques de grup fetes servir. – Tècniques utilitzades. – Grau de  participació grau de coneixement i informació adquirida en les reunions informatives. – Grau de satisfacció dels participants – Grau d’interès i de vinculació dels subjectes en els acords. Seguiment i implicació en els acords. Mecanismes de consens i – Assoliment dels objectius plantejats.

FASE 5: El·laboració d’un DOSSIER DE RECURSOS i de proposta de  MILLORA de la qualitat DE LES REUNIONS entre docents DATA:    05/05/12 – 29/05/12                                                            HORES: 17

Objectius: Identificar els punts febles i susceptible de millora en relació a la qualitat de les reunions de treball entre docents. Assessorar documentalment a l’Equip Directiu sobre estratègies i tècniques alternatives de millora de la productivitat i l’eficiència de les reunions. Avaluar els objectius inicials establerts conjuntament.   Destinataris/àries: Equip Directiu, Coordinadors i docents de Primària.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Elaborar un esquema-resum sobre els resultats obtinguts a la fase 4.   2. Creació dossier  per a l’equip directiu sobre estratègies i tècniques de millora de la productivitat i l’eficiència de les reunions.   3. Avaluació conjunta dels objectius conjunts establerts a la fase I. Els continguts d’aquesta fase pretendrien incorporar tècniques de dinàmica de grups, negociació, tècniques de síntesi, aspectes sistèmics, creació de vincles, optimització i aprofitament de les intel·ligències múltiples, sinèrgia, construcció de continguts i treball cooperatiu. Negociació, síntesi. Ús de les Tic com a eina de comunicació bidireccional i de construcció de coneixement

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES Enquesta d’opinió a l’Equip Directiu. Qüestionari d’opinió als mestres.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

– Comprovar l’adequació de les millores proposades a les necessitats, expectatives i interessos dels usuaris Adequació de les activitats realitzades amb els objectius i la temporalització realitzada a la Fase I – Facilitat de portar els recursos a la pràctica. – Grau de satisfacció de l’Equip Directiu.

 

 

 

TOTAL D’HORES
FASE 1	FASE 2	FASE 3	FASE 4	FASE 5	TOTAL
7 HORES	17 HORES	17 HORES	17 HORES	17 HORES	75 HORES

 

 

 

L’HORARI PRESENCIAL AL CENTRE ON REALITZARÉ EL PRÀCTICUM II SERÀ: