Si faig una mirada transversal al llarg del que he anat expressant al diari de pràctiques, puc fer una valoració general molt positiva ja que veig a través de les diferents entrades al bloc, com s’han anat materialitzant de manera molt flexible i no sempre la planificada els diferents objectius que m’havia marcat amb la realització del meu pràcticum.
El camí inicial que m’havia plantejat de vegades es bifurca o s’acaba convertint en un carreró alternatiu totalment necessari a la llum de la experiència o a partir de la interacció amb les diferents dades disponibles.
Les diferents converses realitzades amb els professors del centre, amb la psicopedagoga, amb l’equip directiu i les seves aportacions i suggeriments. També l’intent de recollir la informació dels mestres i de les famílies de manera més ràpida i eficaç, fent servir les tecnologies, així com l’anàlisi del resultats o la recerca de materials relacionats amb la eficàcia i eficiència de les reunions ha estat una trajectòria de continua interpel·lació personal i professional on era obligat tenir una mentalitat flexible i adequada a la realitat canviat, als seus límits temporals i en especial a les característiques tan especials i diverses que expliquen les relacions humanes.
Estic realment content per tota la tasca realitzada ja que de la meva feina han sortit una sèrie de productes de molta utilitat com són ara:
1- Un protocol-guia que ajudarà als docents del centre a realitzar les entrevistes amb les famílies de manera més segura i amb profunditat. En ell recullo tot un seguit d’eines teòriques i pràctiques per abordar aquest moment decisiu i importantíssim.
És evident l’entrevista amb els pares, pot ser decisiva per a coordinar i col·laborar amb les famílies i per tal d’optimitzar els rendiments escolars dels alumnes a partir de la cooperació dels pares. Tenir en compte tots els factors possibles que intervenen en aquests tipus d’entrevistes ajudarà a crear un clima de treball en comú, generar vincles, expectatives favorables envers l’alumne i l’escola i també contribuirà a evitar el conflicte.
2- Un dossier adreçat a l’Equip Directiu, on s’aborda un altre tipus de reunions, les de treball i coordinació dels diferents membres de l’Equip docent, en l’elaboració del qual he tingut en compte aspectes teòrics d’origen molt divers: relacionat amb la pedagogia sistèmica, les tècniques d’optimització del temps, la planificació de les reunions, les eines de dinamització que fomentin la creativitat i l’arribada a acords efectius, la participació activa de la majoria dels components i alhora de retruc la implicació compromesa i l’arribada a acords operatius.
El més interessant d’aquests tres mesos és la riquesa de la experiència:
Per una banda la importància del tema tractat: les reunions són una eina de gestió participativa, en el qual la gestió de les presses de decisions i l’arribada al consens no sempre resulta fàcil. De vegades pot resultar una pèrdua de temps i d’energia..
Però per altre part, també ha estat molt important el propi procés de descoberta i d’obertura a nous coneixements. Realment ha estat una tasca difícil i agosarada, on no sempre hi havia referents especialitzats, ja que he hagut d’infiltrar-me en camps no estrictament educatius, més relacionats amb el món empresarial i el màrqueting, les vendes i la productivitat de bens de consum o inclús i especialment en terrenys fins ara propietat estricta del coaching,
Crec que el psicopedagog per poder col·laborar amb els professors i la resta de professionals, ha de posseir una amplia formació sobre les més diverses qüestions. D’una manera més especial haurà de conèixer com funcionen les relacions i la comunicació dels éssers humans.
L’elaboració dels materials d’assessorament així m’ho han fet veure i tal com he anat observant al llarg d’aquests tres mesos el tractament de la temàtica de les reunions de pares o de les reunions entre professionals docents, implica abordar i abarcar de manera holística i interdisciplinar diferents àmbits del saber implicat: Cal re elaborar i assimilar continguts i sabers, habilitats i competències provinents de diferents fonts, pàgines webs associades al coaching empresarial, documentació de psicologia empresarial, estudis lingüística per tal d’analitzar processos de comunicació eficaç, llenguatge no verbal, sense oblidar els aspectes més interns, inter relacionals, emocionals i de creació de vincles que ofereix la pedagogia sistèmica.
Està clar que no hi ha una sola manera d’intervenir, que després de parlar amb l’equip directiu, he hagut de substituir o modificar la manera d’obtenir la informació, també ha estat interessant comprovar diferents tipus i graus de col·laboració per part dels docents, fet que demostra el difícil terreny en els que ens movem quan el material amb el que tractem són les persones, darrera de les quals hi ha una història, unes prioritats, uns tipus de compromís, uns costums i una formació diferent i una realitat familiar i professional diferents.
Crec que també han estat encoratjadores les opinions dels companys de pràcticum sobre el tema de les reunions amb les famílies i sobre les reunions de treball. Coincideixen tots ells en la dificultat del tema, però també en la necessitat, importància i la practicitat i aplicabilitat dels materials i de la recerca que fonamenta el meu pràcticum.
Francament penso que el millor de tot plegat és que podrà ser generalitzable a la majoria de claustres i aplicable també com a esquema de suport a diferents escoles i entorns familiars.
Les orientacions per tal de conduir les reunions de manera eficaç: preparació de la reunió, gestió del transcurs de la reunió, control de la reunió, actituds necessàries estan expressades de manera general i per tant poden tenir la suficient mal·leabilitat com per ser utilitzades i transformades en qualsevol entorn educatiu particular.
Tanmateix les tècniques de gestió, que ajuden a dinamitzar i potenciar la creativitat: Mindmapping, grup nominal, brainstorming, brainwriting, scamper, barrets per pensar, 635, diagrama de flux, diagrama d’afinitats, plus delta, Votacions secretes electròniques, Philips 66… així com el breu recull sobre els factors que dificulten el treball en Equip i com es poden superar aquestes dificultats tenint en compte factors com la coavaluació i l’autoavaluació… són estris ja presents en diferents bibliografies i entorns, però que amb la meva reelaboració, síntesi i compilació poden esdevenir un recurs proper i a l’abast.
He de fer també esment sincer als errors, que de fet n’hi ha i són la font de l’aprenentatge. Crec que el nombre de ítems aplicats en les enquestes ha estat excessiu (66 ítems als tutors!!! i 36 a les famílies) i ha provocat segurament que en la segona enquesta als mestres hagi baixat la participació tot i haver reduït el nombre.
D’altre banda sóc conscient que en realitzar enquestes via mail als pares, la participació i la mostra està esbiaixada, ja que els pares que fan servir les tic opinaran de manera diferent sobre la comunicació a través del bloc del centre o de la web, que uns pares o mares que no en fan tant d’ús.
Estic segur també que en l’anàlisi dels factors que intervenen i que convé controlar en una entrevista amb les famílies o en una reunió de treball, pot haver aspectes, indicadors, visions teòriques que no he sabut veure, mig amagats entre la embullada complexitat de qualssevol relació humana, on es barregen sentiments, expectatives, historials personals i de centre, vincles, motivacions, perspectives singulars… no obstant crec que he establert un primer pas, he obert via, cap a un camí de coneixement que ajudarà a millorar la qualitat del centre, responent així a les demandes inicials que se’n van plantejar en l’inici del pràcticum.