Category Archives: General

Les primeres reunions

Tot i que fa molts dies que vam fer les primeres reunions amb les dues psicopedagogues del centre, ara puc ensenyar els primers resultats d’aquestes. Ja hi ha un format d’excel per poder crear la base de dades consensuat, encara que com tot projecte abans de la seva fase final encara pot tenir modificacions. Així el model a seguir serà:

Trastorn ASPECTES Objectius generals OBJECTIUS Recursos Materials Recursos Digitals

 Aquests seran els punts que dictaminarem en cada cas concret dels alumnes del centre i que finalitzaran en una metodologia concreta amb tot tipus de recursos materials i digitals que podran utilitzar els alumnes al centre o a casa.

Les fases del meu projecte

Tot i que el meu projecte havia de començar durant el febrer del 2014, juntament amb l’inici d’aquesta assignatura (Practicum II), no podia esperar i en quan la meva tutora del Practicum I em va acceptar la proposta em vaig possar a treballar en la seva elaboració.

Per aquesta raó vaig dividir el meu projecte en 5 fases:

La primera fase consistia en l’estudi de la viabilitat de la digitalització del Pla de Treball, on les activitats principals han sigut:

– Cerca de les possibilitats de diferents programes informàtics que permetin realitzar la digitalització. Possibilitats: Excel, Access, Visual Basic, Pàgina Web,…

– Demanar consell a professionals informàtics sobre la eficàcia de cada programa per a la realització del projecte en concret.

– Contrastar els avantatges i els inconvenients dels diferents sistemes informàtics.

La segona fase que he realitzat ha sigut consensuar les tipologies dels casos del centre, les accions a desenvolupar per a cada cas i els objectius corresponents. En aquesta fase em vaig centrar en consensuar amb tots els professionals del centre les diferents parts del Pla de Treball.

La tercera fase, la més extensa, es basava en cercar i classificaciar els diferents recursos existents per treballar els objectius de cada cas. Aquesta fase està sent molt laboriosa per tota l’informació que s’ha de centralitzar en un mateix document i la quantitat de recursos existents.

La quarta fase consistirà en la implementació dels Plans de Treball amb els alumnes i les famílies. Aquest punt es basarà en la implementació del Pla de Treball amb un alumne amb TDAH, ja que és el diagnóstic que porto més avançat perquè és el diagnóstic més habitual al centre.

Per finalitzar la cinquena fase consistirà amb l’avaluació del procés a partir d’una revisió individual del projecte, i una revisió grupal amb els professionals del centre.

En aquests moments estic centrat a la tercera fase, ja que, tot i que vaig començar al desembre, és una fase molt laboriosa.

Espero que poguem arribar a temps a tot, ja que l’excés d’informació i les ganes de fer el pla de treball el més complert possible està enlentint el projecte.

El meu projecte

A les darreres entrades del blog vaig iniciar la meva explicació al meu projecte. Però per fer una mica de memória afegiré la base principal del treball que porto realitzant durant uns mesos i que encara queda molta feina per fer.

La proposta està dirigida als professionals del centre privat on realitzo les pràctiques (subjecte de la intervenció) amb la intenció d’innovar per afavorir el dia a dia, la coordinació i el consens en els objectius a treballar amb els diferents casos que hi ha al centre a partir de la millora dels Plans de treball existents al centre, que explico en una entrada anterior.

Així doncs, la intervenció vol millorar el pla de treball que s’utilitza al centre, on el principal objectiu a assolir serà la Integració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’ús del Pla de treball i en la optimització dels processos d’E-A. Per tant, el projecte final serà la creació d’una base de dades que permeti anar escollint els aspectes a treballar segons la tipologia del cas a tractar, per continuar amb l’elecció dels objectius relacionats amb aquests aspectes, i finalitzar arribant a una base de dades que ens aportarà recursos per treballar cada objectiu seleccionat per a cada cas concret.

Aquests dies comença a agafar forma el projecte, així que en breu podré tenir les primeres mostres.

Quan el tutor no vol reconèixer el diagnòstic

Tot i que aquests dies estic molt enfeinat amb el projecte (properament podré iniciar les interencions al blog sobre aquest), resulta que al centre on faig les pràctiques hi ha un cas una mica especial que us voldria comentar.

Resulta que hi ha una alumne de 2on de la ESO que té diagnòsticat discalcúlia. Aquesta alumne té greus dificultats amb tota la relació de nombres, fins i tot arribant a no entendre la diferència entre nombres negatius i positius, tenir un nivell de càlcul mental de 5è de Primària i altres fets.

Doncs resulta que el seu mestre de Matemàtiques de l’Institut no creu amb la discalcúlia i molt menys en que aquesta noia ho pateixi, ja que ell creu que simplement és una noia mandrosa que no es vol esfoçar a la seva assignatura.

El centre com a contrapartida l’ha fet ser el tutor del Pla Individualitzat que se li ha realitzat a partir del diagnòstic que ha fet el centre privat, però ell encara continua sense voler admetre les dificultats de l’alumna, per la qual cosa no li fa gaires adaptacions i tampoc li dedica un temps extra.

En definitiva, això em fa pensar que moltes vegades no ens adonem de quina és realment la nostra tasca a la societat, EDUCAR, i creíem que qui no apren és per que no vol, sense treballar les individualitats, ja que treballar el global és molt més fàcil que no pas treballar la individualitat. Volía deixar aquesta entrada al blog com a reflexió personal, però també perquè reflexioneu vosaltres, ja que no entenc com una persona es pot anomenar EDUCADOR i no voler educar.

Inici del Practicum II

Tot i que fa dies que vaig iniciar el meu Practicum II, aquests dies no he pogut comentar els petits canvis que han succeit.

Durant aquestes setmanes m’e endinsat en el projecte. Aquest projecte és molt engresacador, el que va fer que al desembre ja iniciés la primera fase: cerca i classificació de recursos, per la qual cosa he estat navegant per internet per poder poder triar aquests recursos i parlant amb professionals del sector per poder anotar quins recursos utilitzen ells a la seva vida laboral.

Pel que respecte al centre de pràctiques no hi ha hagut molts canvis, tot i que alguns nens han estat donats “d’alta” i per això ha arribat algun de nou, així que continuaré amb el mateix horari de pràctiques que al primer Practicum i observant els mateixos alumnes amb petits canvis.

Continuant amb el projecte, ens trobem per aquí.

Reflexió final pràcticum 1

Durant aquests mesos he pogut observar el dia a dia d’una psicopedagoga en un centre privat. Aquest fet ha sigut molt enriquidor, sobretot per la gran rebuda per part de totes les professionals del centre, a les quals els hi haig d’agrair tota la paciència que han tingut, totes les ajudes que m’han ofert i, sobretot, el fet de poder està en un centre on les portes dels despatxos sempre estan obertes per tothom que vulgui entrar. Gràcies a totes elles.

Pel que respecte a la part més formal, a partir de les observacions i anàlisis de les pràctiques, he pogut conèixer i analitzar una realitat d’Educació no formal en un centre privat dedicat al diagnòstic i al tractament de trastorns de l’aprenentatge. En aquest centre la Psicopedagoga sobretot té una funció de reeducació a partir de les sessions i d’orientació als familiars i al centre educatiu, a partir d’una percepció sistèmica de l’entorn i gestionant el canvi [incentivant la generació de zones de desenvolupament pròxim (Vigotsky, 1978)].

El fet de realitzar les pràctiques en un centre privat ha tingut alguns inconvenients i algunes avantatges. Com avantatges:

  • He pogut observar com es treballa en l’educació no formal, en la qual encara no havia treballat mai.
  • He pogut observar el funcionament intern d’un equip multiprofessional basat en el tractament de trastorns de l’aprenentatge.
  • He vivenciat l’exigència dels pares cap als professionals fora de l’educació formal.
  • He pogut aprofuncir en el complex entramat de tasques, funcions i habilitats pròpies d’una psicopedagoga.
  • He pogut observar un centre que no busca el benefici econòmic, sinó el benefici social, molt difícil en aquests temps que ens toquen.
  • El gran compromís dels pares que fan un gran gast econòmic per portar el seu fill.

Com a inconvenients:

  • La dificultat de seguir un tractament per la falta d’assistència dels alumnes en alguns casos, els quals al no tenir una obligació explícita, sinó venir per decisió própia fa que moltes vegades s’ho estalvïin.
  • Els problemes econòmics d’alguns alumnes que deixen el tractament per falta de diners.
  • No he pogut observar les funcions d’un psicopedagog a l’escola pública, fet que era molt important ja que treballo a l’escola pública.
  • La dificultat en les entrevistes, per ser el centre una segona feina per a tots els professionals.

Tot i aquests punts, la sensació ha sigut molt positiva, ja que el fet de la bona rebuda dintre del centre m’ha permès observar la importància del  treball col·laboratiu entre tots els professionals del centre: psicopedagoga, psicóloga clínica i logopeda, per tal de poder realitzar un millor treball en cada cas. També les solucions emprades per solventar la falta d’hores, ja que tenen un ús molt habitual de les noves tecnologies per comunicar-se tant entre elles, com amb les famílies o altres professionals involucrats en el cas, ja que donen molta importància en desenvolupar pràctiques exitoses a partit d’un treball en xarxa eficaç i en un mateix sentit educatiu. 

Aquestes dificultats horàries entre els professionals del centre fa evident la importància de comptar amb  mecanismes per a la gestió dels casos, tals com els protocols d’actuació; així com, els canals de Comunicació efectius abans explicats. D’aquesta manera les funcions dels professionals del centre estan molt acotats: diagnósi (logopeda i psicòloga clínica), rebuda pares primer dia (coordinadora), cada cas el porta un professional encarregat de tot el seu seguiment, si un cas el porta més d’un professional hauran d’estar comunicades amb molta freqüència, … Aquest fet m’ha permès veure el treball d’altres professionals, ja que m’han permès observar tot el procés dels alumnes, encara que no he pogut observar l’evolució per falta de regularitat en l’asssitència dels alumnes a les sessions. Per això espero que al pràcticum II pugui observar-ho millor.

També, he tingut l’oportunitat de traspassar els coneixements teòrics desenvolupats al llarg dels estudis a la pràctica, aprofundint així en el seu anàlisis; tant detectant les Fases de la Intervenció Psicopedagògica (Sanchiz, 2009), les característiques de les pràctiques observades i, les dels infants en funció de les necessitats i característiques de les diferents etapes educatives; així com ambdues s’evidencien. 

Finalment, m’agradaria concloure que, tot i que l’inici del blog va ser una mica convuls i no vaig fer un bon ús, a través de l’experiència i les tasques efectuades al llarg d’aquest primer període de pràctiques, considero que he desenvolupat les capacitats reflexives, d’investigació i crítica constructiva (Vilar, 1999, pàgina 401), necessàries per a un futur exercici professional Psicopedagògic eficient.

Bibliografia utilitzada durant el practicum

Durant aquest practicum he utilitzat molts dels llibres que hi ha al centre:

  • Per realitzar fitxes aplicades a les sessions:
  1. Departament de desenvolupament de l’ICEE “Aprenc a pensar desenvolupant la meva inteligencia” Barcelona. Editorial ICEE. Quaderns número: 1, 2, 3, 4, 5 i 6
  • Per realitzar els plans de treball:
  1. Mena, B; Nicolau,R; Salat, L; Tort, P; Roemro, B (2006) “El alumno con TDAH. Guia practica para educadores” Barcelona, Ediciones Mayo.
  • Per realitzar els diagnóstics:
  1. Outón Oviedo, Paula; Suárez Yáñez, Andrés (2010). Adaptación y validación del Test de Dislexia Bangor. 
    Revista deInvestigación Educativa, 28
    (2), 445-457.

Tot i que aquests tres són els llibres que més he pogut consultar, la llista de llibres del centre és molt més llarga. Aquí us afegeixo el llistat de títols que hi ha a la sala de material del centre:

Inventari sala material

Espero que sigui d’utilitat, més endavant intentaré afegir totes les referències complertes.

El segon dia del Joan

Com ha passat en molts altres alumnes, el Joan no va poder assistir a la segona sessió per raons personals. Per aquesta raó aquesta setmana ha realitzat la seva segona sessió amb 15 dies de diferència amb l’altre.

Preparació de la sessió:

–  Abans de començar la tutora em comenta que avui serà una sessió més relaxada amb l’alumne, ja que ell ha acabat els exàmens i aquests dies faran coses d’un nivell més fàcil per poder augmentar la seva autoestima i per poder potenciar-lo en hàbits de treball. També m’ha mostrat el material preparat i programat per utilitzar. Aquest són diferents fitxes de comprensió lectora funcional.

Alumnat:

L’alumne està molt motivat avui, perquè l’anterior examen oral de Castellà que van repassar li va anar molt bé. Té moltes ganes de treballar

Objectiu de l’observació:

–          Durant aquesta sessió observaré el canvi d’actitud de l’alumne davant de l’estudi i els resultats, qüestions que li creaven angoixa.

Objectius de la sessió:

–          Treballar diferents tècniques d’estudi per cercar quina és la que millor li funciona.

–          Creure en les pròpies capacitats utilitzant-les durant els aprenentatges.

–          Aprendre a realitzar petits exercicis de relaxació personal prèviament a enfrontar-se a tasques que demanin un sobreesforç personal.

Activitats de la sessió:

La sessió ha començat amb una revisió de l’agenda escolar, dels resultats obtinguts durant els controls que ha realitzat i del seguiment de les pautes que la psicopedagoga li va donar a la primera sessió. 

Per continuar l’alumne realitza una comprensió lectora de Cicle Superior. La psicopedagoga hem comenta que per augmentar la seva autoestima rebaixa una mica el nivell dels exercicis per tal que pugui estar més cómode i així no li crei angoixa.

Aquesta comprensió lectora la realitza seguint els pasos de la sessió anterior. En un principi realitza els exercicis sense cap preocupació ni dificultat, però a mesura que avança i la dificultat augmenta li començen a crear angoixa. En aquest moment la psicopedagoga li va incidir en iniciar de nou la lectura a poc a poc per poder rependre els exercicis sense dificultat, podent realitzar un resum o un esquema per després respondre millor a les preguntes. L’alumne decideix fer un resum, el que fa que disminueixi l’angoixa i pugui tornar a l’activitat amb normalitat i bons resultats.

Al ser un dia una mica diferent, l’alumne acaba realitzant un joc a l’ordinador que li agradava molt quan venia al centre per a la reeducació del TDAH i la dislèxia. Exercicis TIC: Programa TRAINER (programa d’exercicis variats que el centre va comprar i que s’utilitza al final de les sessions i com a reforçament positiu pels nens i nenes, que ho contemplem com un premi a l’esforç que han realitzat). Aquests exercicis també els utilitza el Miquel i l’Ernest, altres casos comentats en el blog.

Reflexió:

El canvi amb l’alumne ha sigut molt important per només haver participat d’una sessió, però el fet que ell ja hagués vingut amb anterioritat al centre i conegués a la psicopedagoga, crec que és el punt important en la millora, ja que durant la primera sessió va ser una presa de contacte, però l’alumne atribueix la seva millora a aquesta sessió. Aquest pot ser un handicap molt important en el futur, ja que si l’alumne atribueix la millora a la psicopedagoga, el dia que deixi les sessions li podrà tornar a crear angoixa i desmotivació. Per aquesta qüestió, crec que hauria de posar com a objectiu prioritari la desvinculació entre aquests dos fets.

Article Dislèxia

Quina millor manera d’acabar el dia que una molt bona notícia, esperem que no només sigui un descobriment sinó també un inici per millorar la diagnosi, el tractament i poder trobar una possible cura. Un article, com molt bé diu el títol de la revista, MUY INTERESANTE.

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/descubren-el-secreto-de-la-dislexia-en-el-cerebro-541386594697

 

El Racó dels Pares

Durant la realització de la diagnosi als alumnes, els pares poden estar a la sala d’espera del centre, un petit rebedor. Les professionals del centre durant aquesta estada els hi ofereixen la possibilitat de llegir un llibre curt, fàcil i entenedor per tal que puguin entendre que li pot passar al seu fill/a.

Aquests llibres són els següents:

IMG_2862 IMG_2863 IMG_2864 IMG_2865 IMG_2866

 

Aquests són uns llibres molt recomanables que mai haurien de faltar al costat d’un psicopedagog.