Monthly Archives: desembre 2013

Reflexió final pràcticum 1

Durant aquests mesos he pogut observar el dia a dia d’una psicopedagoga en un centre privat. Aquest fet ha sigut molt enriquidor, sobretot per la gran rebuda per part de totes les professionals del centre, a les quals els hi haig d’agrair tota la paciència que han tingut, totes les ajudes que m’han ofert i, sobretot, el fet de poder està en un centre on les portes dels despatxos sempre estan obertes per tothom que vulgui entrar. Gràcies a totes elles.

Pel que respecte a la part més formal, a partir de les observacions i anàlisis de les pràctiques, he pogut conèixer i analitzar una realitat d’Educació no formal en un centre privat dedicat al diagnòstic i al tractament de trastorns de l’aprenentatge. En aquest centre la Psicopedagoga sobretot té una funció de reeducació a partir de les sessions i d’orientació als familiars i al centre educatiu, a partir d’una percepció sistèmica de l’entorn i gestionant el canvi [incentivant la generació de zones de desenvolupament pròxim (Vigotsky, 1978)].

El fet de realitzar les pràctiques en un centre privat ha tingut alguns inconvenients i algunes avantatges. Com avantatges:

  • He pogut observar com es treballa en l’educació no formal, en la qual encara no havia treballat mai.
  • He pogut observar el funcionament intern d’un equip multiprofessional basat en el tractament de trastorns de l’aprenentatge.
  • He vivenciat l’exigència dels pares cap als professionals fora de l’educació formal.
  • He pogut aprofuncir en el complex entramat de tasques, funcions i habilitats pròpies d’una psicopedagoga.
  • He pogut observar un centre que no busca el benefici econòmic, sinó el benefici social, molt difícil en aquests temps que ens toquen.
  • El gran compromís dels pares que fan un gran gast econòmic per portar el seu fill.

Com a inconvenients:

  • La dificultat de seguir un tractament per la falta d’assistència dels alumnes en alguns casos, els quals al no tenir una obligació explícita, sinó venir per decisió própia fa que moltes vegades s’ho estalvïin.
  • Els problemes econòmics d’alguns alumnes que deixen el tractament per falta de diners.
  • No he pogut observar les funcions d’un psicopedagog a l’escola pública, fet que era molt important ja que treballo a l’escola pública.
  • La dificultat en les entrevistes, per ser el centre una segona feina per a tots els professionals.

Tot i aquests punts, la sensació ha sigut molt positiva, ja que el fet de la bona rebuda dintre del centre m’ha permès observar la importància del  treball col·laboratiu entre tots els professionals del centre: psicopedagoga, psicóloga clínica i logopeda, per tal de poder realitzar un millor treball en cada cas. També les solucions emprades per solventar la falta d’hores, ja que tenen un ús molt habitual de les noves tecnologies per comunicar-se tant entre elles, com amb les famílies o altres professionals involucrats en el cas, ja que donen molta importància en desenvolupar pràctiques exitoses a partit d’un treball en xarxa eficaç i en un mateix sentit educatiu. 

Aquestes dificultats horàries entre els professionals del centre fa evident la importància de comptar amb  mecanismes per a la gestió dels casos, tals com els protocols d’actuació; així com, els canals de Comunicació efectius abans explicats. D’aquesta manera les funcions dels professionals del centre estan molt acotats: diagnósi (logopeda i psicòloga clínica), rebuda pares primer dia (coordinadora), cada cas el porta un professional encarregat de tot el seu seguiment, si un cas el porta més d’un professional hauran d’estar comunicades amb molta freqüència, … Aquest fet m’ha permès veure el treball d’altres professionals, ja que m’han permès observar tot el procés dels alumnes, encara que no he pogut observar l’evolució per falta de regularitat en l’asssitència dels alumnes a les sessions. Per això espero que al pràcticum II pugui observar-ho millor.

També, he tingut l’oportunitat de traspassar els coneixements teòrics desenvolupats al llarg dels estudis a la pràctica, aprofundint així en el seu anàlisis; tant detectant les Fases de la Intervenció Psicopedagògica (Sanchiz, 2009), les característiques de les pràctiques observades i, les dels infants en funció de les necessitats i característiques de les diferents etapes educatives; així com ambdues s’evidencien. 

Finalment, m’agradaria concloure que, tot i que l’inici del blog va ser una mica convuls i no vaig fer un bon ús, a través de l’experiència i les tasques efectuades al llarg d’aquest primer període de pràctiques, considero que he desenvolupat les capacitats reflexives, d’investigació i crítica constructiva (Vilar, 1999, pàgina 401), necessàries per a un futur exercici professional Psicopedagògic eficient.

Bibliografia utilitzada durant el practicum

Durant aquest practicum he utilitzat molts dels llibres que hi ha al centre:

  • Per realitzar fitxes aplicades a les sessions:
  1. Departament de desenvolupament de l’ICEE “Aprenc a pensar desenvolupant la meva inteligencia” Barcelona. Editorial ICEE. Quaderns número: 1, 2, 3, 4, 5 i 6
  • Per realitzar els plans de treball:
  1. Mena, B; Nicolau,R; Salat, L; Tort, P; Roemro, B (2006) “El alumno con TDAH. Guia practica para educadores” Barcelona, Ediciones Mayo.
  • Per realitzar els diagnóstics:
  1. Outón Oviedo, Paula; Suárez Yáñez, Andrés (2010). Adaptación y validación del Test de Dislexia Bangor. 
    Revista deInvestigación Educativa, 28
    (2), 445-457.

Tot i que aquests tres són els llibres que més he pogut consultar, la llista de llibres del centre és molt més llarga. Aquí us afegeixo el llistat de títols que hi ha a la sala de material del centre:

Inventari sala material

Espero que sigui d’utilitat, més endavant intentaré afegir totes les referències complertes.

El segon dia del Joan

Com ha passat en molts altres alumnes, el Joan no va poder assistir a la segona sessió per raons personals. Per aquesta raó aquesta setmana ha realitzat la seva segona sessió amb 15 dies de diferència amb l’altre.

Preparació de la sessió:

–  Abans de començar la tutora em comenta que avui serà una sessió més relaxada amb l’alumne, ja que ell ha acabat els exàmens i aquests dies faran coses d’un nivell més fàcil per poder augmentar la seva autoestima i per poder potenciar-lo en hàbits de treball. També m’ha mostrat el material preparat i programat per utilitzar. Aquest són diferents fitxes de comprensió lectora funcional.

Alumnat:

L’alumne està molt motivat avui, perquè l’anterior examen oral de Castellà que van repassar li va anar molt bé. Té moltes ganes de treballar

Objectiu de l’observació:

–          Durant aquesta sessió observaré el canvi d’actitud de l’alumne davant de l’estudi i els resultats, qüestions que li creaven angoixa.

Objectius de la sessió:

–          Treballar diferents tècniques d’estudi per cercar quina és la que millor li funciona.

–          Creure en les pròpies capacitats utilitzant-les durant els aprenentatges.

–          Aprendre a realitzar petits exercicis de relaxació personal prèviament a enfrontar-se a tasques que demanin un sobreesforç personal.

Activitats de la sessió:

La sessió ha començat amb una revisió de l’agenda escolar, dels resultats obtinguts durant els controls que ha realitzat i del seguiment de les pautes que la psicopedagoga li va donar a la primera sessió. 

Per continuar l’alumne realitza una comprensió lectora de Cicle Superior. La psicopedagoga hem comenta que per augmentar la seva autoestima rebaixa una mica el nivell dels exercicis per tal que pugui estar més cómode i així no li crei angoixa.

Aquesta comprensió lectora la realitza seguint els pasos de la sessió anterior. En un principi realitza els exercicis sense cap preocupació ni dificultat, però a mesura que avança i la dificultat augmenta li començen a crear angoixa. En aquest moment la psicopedagoga li va incidir en iniciar de nou la lectura a poc a poc per poder rependre els exercicis sense dificultat, podent realitzar un resum o un esquema per després respondre millor a les preguntes. L’alumne decideix fer un resum, el que fa que disminueixi l’angoixa i pugui tornar a l’activitat amb normalitat i bons resultats.

Al ser un dia una mica diferent, l’alumne acaba realitzant un joc a l’ordinador que li agradava molt quan venia al centre per a la reeducació del TDAH i la dislèxia. Exercicis TIC: Programa TRAINER (programa d’exercicis variats que el centre va comprar i que s’utilitza al final de les sessions i com a reforçament positiu pels nens i nenes, que ho contemplem com un premi a l’esforç que han realitzat). Aquests exercicis també els utilitza el Miquel i l’Ernest, altres casos comentats en el blog.

Reflexió:

El canvi amb l’alumne ha sigut molt important per només haver participat d’una sessió, però el fet que ell ja hagués vingut amb anterioritat al centre i conegués a la psicopedagoga, crec que és el punt important en la millora, ja que durant la primera sessió va ser una presa de contacte, però l’alumne atribueix la seva millora a aquesta sessió. Aquest pot ser un handicap molt important en el futur, ja que si l’alumne atribueix la millora a la psicopedagoga, el dia que deixi les sessions li podrà tornar a crear angoixa i desmotivació. Per aquesta qüestió, crec que hauria de posar com a objectiu prioritari la desvinculació entre aquests dos fets.

Article Dislèxia

Quina millor manera d’acabar el dia que una molt bona notícia, esperem que no només sigui un descobriment sinó també un inici per millorar la diagnosi, el tractament i poder trobar una possible cura. Un article, com molt bé diu el títol de la revista, MUY INTERESANTE.

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/descubren-el-secreto-de-la-dislexia-en-el-cerebro-541386594697

 

El Racó dels Pares

Durant la realització de la diagnosi als alumnes, els pares poden estar a la sala d’espera del centre, un petit rebedor. Les professionals del centre durant aquesta estada els hi ofereixen la possibilitat de llegir un llibre curt, fàcil i entenedor per tal que puguin entendre que li pot passar al seu fill/a.

Aquests llibres són els següents:

IMG_2862 IMG_2863 IMG_2864 IMG_2865 IMG_2866

 

Aquests són uns llibres molt recomanables que mai haurien de faltar al costat d’un psicopedagog.

 

 

 

 

 

Pla de treball del Miquel i l’Ernest.

Durant aquesta setmana al centre hem reelaborat els Plans de Treball de dos alumnes del centre: el Miquel i l’Ernest. Aquests dos alumnes realitzen una sessió a la setmana (45 minuts setmanals) des de fa alguns mesos, però han faltat alguns dies per qüestions personals, per la qual cosa, tot i que realitzen les sessions conjuntament, només vaig poder especificar una sessió conjunta durant els últims dos mesos.

El Pla de Treball del Miquel és el següent:

 ASPECTES

 OBJECTIUS

 METODOLOGIA
 

 

 

 

 

 

Atenció

 

–       Assolir estratègies atencionals:

Estratègies d’aprenentatge atencionals:

– Estratègies d’atenció global

– Estratègies d’atenció selectiva

– Estratègies d’atenció dividida

– Estratègies d’atenció sostinguda

-Estratègies de Meta atenció

–       Mètode d’entrenament autoinstrucional

–       Millorar la capacitat d’atenció sostinguda, selectiva i capacitat cognitiva.

–       Millorar els processos bàsics d’aprenentatge: atenció, comprensió, percepció i memòria.

Fitxes per millorar l’atenció:

–     exercicis de discriminació visual.

–     raonament verbal.

–     raonament lògic.

–     completar frases.

–     sinònims-antònims.

–     ordenació de conceptes.

–     continuar sèries.

–     problemes-endevinalles-enigmes.

–     localitzar característiques.

–     agrupar en funció d’alguna característica.

–     lotus.

–     jocs de memòria: observació d’objectes o làmines durant uns minuts i després enumerar almenys cinc.

–     joc del rellotge.

Atenció simultània a més d’un estímul:

–     sopa de lletres

–     davant diferents sons realitzar moviments diferents, presentant els sons a l’atzar.

–     amb els ulls tancats, reconeix en una conversa a dues de les persones que estan parlant.

–     executar una sèrie del menys 4 accions enunciades prèviament.

Treballar l’atenció a través de les TIC.

– Programes: Havilec, Brain Workout, Maths Trainer..

– Autoestima i motivació -Millorar l’autoconcepte com alumne

-Fomentar la implicació personal en el propi aprenentatge.

-Estimular la capacitat d’autonomia i responsabilitat personal.

-Conèixer les capacitats personals i els punts forts davant l’aprenentatge escolar.

-Conèixer les dificultats personals davant els aprenentatges.

-Mantenir una posició positiva i de canvi enfront les dificultats escolars.

-Creure en les pròpies capacitats utilitzant-les durant els aprenentatges.

-Valorar el treball ben fet i l’actitud positiva davant les classes a l’escola.

– Acceptar l’esforç i la dedicació personal com a valors per a millorar els aprenentatges.

 
– Modificació de conducta. -Adquirir hàbits d’organització i constància en el treball.

-Modificar conductes desatentes a classe.

-Modificar conductes desatentes a casa.

-Aprendre a realitzar petits exercicis de relaxació personal prèviament a enfrontar-se a tasques que demanin un sobreesforç personal.

-Aprendre a observar.

-Aprendre a escoltar.

-Aprendre a reflexionar i analitzar abans d’actuar.

– Autoregular les conductes violentes o impulsives.

Entrenament conductual cognitiu:

  • -Realitzem la tasca verbalitzant instruccions en veu alta.
  • -L’alumne fa la tasca seguint les instruccions que se li donen en veu alta.
  • -L’alumne realitza la tasca sempre mentre es proporciona instruccions a si mateix.
  • -L’alumne es xiuxiueja a si mateix les instruccions a penes audibles fins a fer-les a un nivell encobert.

 

 

  1. Auto-instruccions
  2. Intercalar auto-reforços, verbalitzats inicialment i després encoberts (“això em surt bé “, “correcte, així és “, “ja pensava jo que seria així “)
  3. Auto-instruccions amb alternatives de domini del fracàs (No he recordat emportar-me una en aquesta columna, bo, no importa, la repassaré i prestaré major atenció en els següents“ ) i auto-elogi pel nou intent (“He estat capaç de rectificar i això m’agrada. Continuaré amb més atenció “).
  4. Instaurar en el repertori conductual respostes contràries a la falta d’atenció:
  • Tasques escolars que necessitin atenció concentrada en la seva resolució.
  • Tasques sensoriomotrius més simples: retallar, pegar, acolorir…
  • Parla interna en el control de la impulsivitat,  l’agressivitat i la destructivitat.

 

Orientacions

–     Habituar a la realització d’exercicis de respiració abans d’executar una activitat que exigeixi un nivell elevat d’atenció.

–     Intercalar breus descansos en aquelles activitats que exigeixin molta concentració.

–     Eliminar els estímuls que són irrellevants respecte a la tasca que s’executa.

–     Realitzar breus exercicis de concentració abans d’abordar la tasca o iniciar la sessió

Dislèxia

DÈFICITS

 

Comprensió lectora

 

 

 

 

Comprensió escrita

 

 

 

 

Consciència fonològica

 

Ortografia

 OBJECTIUS

 

– Millorar la comprensió lectora accedint correctament al significat de les frases, les idees principals, els detalls.

– Adquirir un hàbit lector i millorar la velocitat lectora.

– Desenvolupar diferents formes de tractar la informació que li arriba de manera escrita amb diferents tipologies textuals.

– Millorar la consciència fonològica.

– Desenvolupar les habilitats de percepció, treball de memòria, creativitat i raonament lògic.  

 ACTIVITATS

 

–  Fer lectures en veu alta acompanyades de preguntes sobre el text, anar augmentant dificultat.

 

– Treball de memòria amb fitxes o jocs tipus memory.

 

– Treball d’escriptura amb elaboració d’històries, còmics, descripcions, narracions, etc.

– Jocs d’ortografia tipus jclic o en format paper.

 

 

 

 

– Tècniques d’estudi.

– Pautes per casa

El Pla de Treball de l’Ernest:

  • TRACTAMENT TDA-H                      Ernest                                           Nivell escolar: 6è EP
 ASPECTES

OBJECTIUS

 METODOLOGIA
 

 

 

 

 

 

Atenció

 

–       Assolir estratègies atencionals:

Estratègies d’aprenentatge atencionals:

–       Estratègies d’atenció global

–       Estratègies d’atenció selectiva

–       Estratègies d’atenció dividida

–       Estratègies d’atenció sostinguda

–       Estratègies de Meta atenció

–       Mètode d’entrenament autoinstrucional

–       Millorar la capacitat d’atenció sostinguda, selectiva i capacitat cognitiva.

–       Millorar els processos bàsics d’aprenentatge: atenció, comprensió, percepció i memòria.

Fitxes per millorar l’atenció:

–     exercicis de discriminació visual.

–     raonament verbal.

–     raonament lògic.

–     completar frases.

–     sinònims-antònims.

–     ordenació de conceptes.

–     continuar sèries.

–     problemes-endevinalles-enigmes.

–     localitzar característiques.

–     agrupar en funció d’alguna característica.

–     lotus.

–     jocs de memòria: observació d’objectes o làmines durant uns minuts i després enumerar almenys cinc.

–     joc del rellotge.

Atenció simultània a més d’un estímul:

–     sopa de lletres

–     davant diferents sons realitzar moviments diferents, presentant els sons a l’atzar.

–     amb els ulls tancats, reconeix en una conversa a dues de les persones que estan parlant.

–     executar una sèrie del menys 4 accions enunciades prèviament.

Treballar l’atenció a través de les TIC.

– Programes: Havilec, Brain Workout, Maths Trainer..

– Autoestima i motivació -Millorar l’autoconcepte com alumne

-Fomentar la implicació personal en el propi aprenentatge.

-Estimular la capacitat d’autonomia i responsabilitat personal.

-Conèixer les capacitats personals i els punts forts davant l’aprenentatge escolar.

-Conèixer les dificultats personals davant els aprenentatges.

-Mantenir una posició positiva i de canvi enfront les dificultats escolars.

-Creure en les pròpies capacitats utilitzant-les durant els aprenentatges.

-Valorar el treball ben fet i l’actitud positiva davant les classes a l’escola.

– Acceptar l’esforç i la dedicació personal com a valors per a millorar els aprenentatges.

 
– Modificació de conducta. -Adquirir hàbits d’organització i constància en el treball.

-Modificar conductes desatentes a classe.

-Modificar conductes desatentes a casa.

-Aprendre a realitzar petits exercicis de relaxació personal prèviament a enfrontar-se a tasques que demanin un sobreesforç personal.

-Aprendre a observar.

-Aprendre a escoltar.

-Aprendre a reflexionar i analitzar abans d’actuar.

– Autoregular les conductes violentes o impulsives.

Entrenament conductual cognitiu:

  • -Realitzem la tasca verbalitzant instruccions en veu alta.
  • -L’alumne fa la tasca seguint les instruccions que se li donen en veu alta.
  • -L’alumne realitza la tasca sempre mentre es proporciona instruccions a si mateix.
  • -L’alumne es xiuxiueja a si mateix les instruccions a penes audibles fins a fer-les a un nivell encobert.

 

 

  1. Auto-instruccions
  2. Intercalar auto-reforços, verbalitzats inicialment i després encoberts (“això em surt bé “, “correcte, així és “, “ja pensava jo que seria així “)
  3. Auto-instruccions amb alternatives de domini del fracàs (No he recordat emportar-me una en aquesta columna, bo, no importa, la repassaré i prestaré major atenció en els següents“) i auto-elogi pel nou intent (“He estat capaç de rectificar i això m’agrada. Continuaré amb més atenció “).
  4. Instaurar en el repertori conductual respostes contràries a la falta d’atenció:
  • Tasques escolars que necessitin atenció concentrada en la seva resolució.
  • Tasques sensoriomotrius més simples: retallar, pegar, acolorir…
  • Parla interna en el control de la impulsivitat,  l’agressivitat i la destructivitat.

Orientacions

–     Habituar a la realització d’exercicis de respiració abans d’executar una activitat que exigeixi un nivell elevat d’atenció.

–     Intercalar breus descansos en aquelles activitats que exigeixin molta concentració.

–     Eliminar els estímuls que són irrellevants respecte a la tasca que s’executa.

–     Realitzar breus exercicis de concentració abans d’abordar la tasca o iniciar la sessió.

  • PRONÒSTIC: Evolució satisfactòria (data: des/2013)

1ª avaluació: tot aprovat.

Des de gener està sense medicar.

2ª avaluació: Tot aprovat

Se li ha donat l’alta a psiquiatria. març 2013. CSMIJ.

3ª avaluació. tot aprovat

avaluació final global: tot aprovat –sense medicar mitjana de bé-.

Curs 2013/14

Setembre: És la mateixa tutora que el curs passat. Novament coordinació directa amb ella.

La mare em comenta que anirà amb una noia per donar-li flors de Bach. De moment prendrà un relaxant natural donat pel metge.

  • COMENTARIS:

Taula d’exercicis i agenda de les sessions en el document / agenda  mensual d’objectius

Parlo amb la tutora de manera reiterada i personal sobre l’evolució del nen.

 

Reflexió:

El Pla de Treball d’aquests alumnes és molt complert i elaborat, però la reelaboració i avaluació d’aquest és molt espaiada en el temps, ja que la psicopedagoga del centre no té suficient temps per realitzar aquesta tasca. Tot i això, aquesta feina és molt important per al seguiment del cas i no se li dedica el temps suficient per a la seva realització per manca de disponibilitat. A més a més, tot i tenir un gran ventall d’activitats, no poden dedicar temps a la cerca de noves activitats per realitzar la mateixa tasca, per aquest fet, moltes vegades les tasques que realitzen els alumnes són molt semblants durant les diferents sessions que ells estan al centre.

Els diferents professionals del centre no tenen un pla de treball estandard, ja que aquest és diferents en l’explicació i en activitats depenent del professional, tot i que en grans trets si que ho sigui. Per aquesta raó vull basar el meu projecte en aquest fet.

Projecte de pràctiques

Durant els meus últims dies al centre no paro de pensar en el projecte de pràctiques. Com a mestre, encarar la meva pràctica psicopedagogica en fer sessions amb nens/es, no és el meu objectiu principal. Per aquesta raó el meu projecte el volia orientar en la realització de diagnóstics.

La realització dels diagnóstics al centre on estic realitzant les meves pràctiques ho realitzen la logopeda i la psicóloga clínica, per això jo em volia centrar en el següent pas: els Plans de Treball.

Els Plans de Treball al centre són molt bàsics en la seva realització i poc consensuats en vocabulari i objectius. Per la qual cosa crec que és una mancança dintre del centre, ja que aquest fet produeix que les intervencions no segueixin una linea molt marcada de centre.

El meu projecte consistiria en la realització d’una aplicació o un document Excel, en el qual els professionals del centre poguessin cercar les actions que s’han de realitzar segons el cas que tracten: TDAH, TEA, Dislèxia,… per després que cada actuació tingui uns objectius bàsics que s’haurien de clicar només els necessaris. Aquest últim pas el que faria és enllaçar aquests objectius amb una base de continguts a treballar, enllaçant els continguts amb activitats de manera escrita o interactiva.

Tot i que és un projecte complicat, seria una eina molt útil pel centre i per a mí, ja que podria aprofundir en els diferents tipus de casos que es tracten al centre, i per finalitzar podria possar-ho en pràctica durant l’elaboració de nous Plans de Treball o en l’actualització dels Plans existents, tot centrant-me en la visió d’un cas concret, per observar si aquest nou sistema pot crear una millora en la pràctica diària de la psicopedagoga.

Espero que us agradi el projecte i el pugui realitzar en el meu pràcticum 2.

Quina opinió teniu al respecte companys?

La pràctica psicopedagògica

Tot i que la pràctica educativa de la psicopedagoga es troba allunyat del context físic de l’educació formal, l’objectiu principal és ajudar als nens a desenvolupar-se millor en el context escolar, que és el que preocupa sobretot als pares i mares dels nens i nenes que acudeixen al centre.

Els contextos d’educació formal es caracteritzen per la planificació i desenvolupament sistemàtic i reglat d’un conjunt de pràctiques educatives específiques per part de la societat amb la finalitat última de facilitar el desenvolupament personal i la integració social d’aquells a qui intencionadament es dirigeix l’acció d’educar. El treball conjunt que es fa amb l’escola va dirigit cap a aquest camí, en canvi al centre ara començen a tenir unes pautes una mica clares d’actuació, però encara estan en procés d’elaboració, ja que els professionals del centre treballen en altres llocs, sent el centre la seva segona feina.

La lectura del Volum I de “La pràctica psicopedagògica en educació formal” m’ha fet recordar el concepte d’Intencionalitat educativa la qual és entesa com la determinació d’actuar educativament o desplegant els ajuts educatius (de diferents tipus i en diferents graus) ajustats a cada alumne en diferents nivells de la pràctica educativa.

Partint d’aquesta Intencionalitat Educativa, m’agradaria donar resposta a algunes preguntes, doncs penso que són la clau per a guiar la intervenció psicopedagògica:

 Per què s’ha d’intervenir? La finalitat de la intervenció és la de contribuir a fer que el context assoleixi els objectius educatius socialment previstos o de desenvolupament de les capacitats dels alumnes, ajudant al fet que es donin les condicions necessàries per a assolir-los o de potenciació de la intencionalitat educativa. És important crear Zones de Desenvolupament Pròxim (ZDP) amb professors, alumnes i pares.

– On s’ha d’intervenir? La intervenció en centres privats ha de ser abordada d’una manera global i integrada, amb una perspectiva sistèmica. La intervenció no radica tan ON es faci sinó COM es faci.

– Quan s’ha d’intervenir? No s’ha d’intervenir sempre que hi hagi una demanda, primer s’ha d’analitzar, veure quina és la problemàtica real i si es pot abordar i com.

– Com s’ha d’intervenir? La tasca del psicopedagog és doble: per una banda, es dirigeix a la tasca i, per l’altra, a crear un context de col·laboració que fa possible el tractament real del problema. Les tasques d’assessorament que el psicopedagog desenvolupa en contextos d’educació formal se solen presentar en forma de plans, projectes, programes i demandes. El centre intervé en les demandes que reben de manera particular, però també en plans, projectes i programes de centres escolars que requereixen els seus serveis.

En resum, penso que l’assessorament psicopedagògic s’ha d’entendre com un procés de representació i intervenció conjunta dels contextos problemàtics.

El dia a dia

Un psicopedagog té una funció molt visible: l’atenció dels casos particulars de la seva cartera, ja que és una psicopedagoga privada. Però aquestes no són només les seves funcions. Com heu pogut veure a una altre entrada, entrevistes, la psicopedagoga realitza diferents funcions i pràctiques diàries com:

– Assessorament:

  • Suport al procés E-A segons les NEE i tipus de problemàtica (TDAH, TEA, TGD…).
  • Orientació professional: en els adolescents en el cas que sigui necessari.
  • Suport als pares: explicar-los la problemàtica i proporcionar informació sobre com actuar en l’àmbit familiar i escolar.

– Coordinació:

  • Interna: reunions amb els diversos professionals de manera separada segons conveniència i conjunta cada cert temps.
  • Externa: EAP, escoles, CSMIJ, CDIAP, altres…

– Treball personal:

D’aquesta forma podem veure que les funcions de la psicopedagoga són moltes i variades. En aquest punt podem observar que de totes les funcions de la psicopedagoga ens faltaria una d’important: la diagnosi, però com hem pogut llegir en un anterior article, la diagnosi en aquest centre la realitza la logopeda o la psicòloga clínica del centre.

Durant aquests mesos he pogut observar aquestes funcions, però tot i així no he pogut veure totes, ja que moltes d’aquestes funcions les realitza fora del centre o en horaris en els quals jo no estava al centre. Tot i això, la tutora sempre me les ha explicat, per la qual cosa li agraeixo tots els coneixements que ha compartit amb mi.