Al barri de Penitents, un majestuós pi s’espolsa la son amb l’arribada del sol i d’un estol de cotorretes verdes que viuen en aquestes contrades.
Ell és un dels veïns més vells de la zona. A l’ombra de les seves branques la vida ja fa molts anys que gira. Ell va veure créixer la ciutat al seu voltant i, especialment, va veure la urbanització de la riera de Ca l’Endalà, avui en dia, Avinguda de Vallcarca, entre el turó de la Creueta i el del Putget.
Les seves arrels s’endinsen a les terres del Mas Falcó i tots els seus veïns, grans i petits, han passejat algun cop a la seva ombra.
El seu cor de fusta guarda en secret una munió d’històries i, en especial, les dels habitants de Ca l’Endalà primer, i d’una escola després . . .
Un bon dia, l’Ajuntament va decidir enderrocar la masia. En el seu solar, el dia 7 de febrer de 1977, va néixer la nostra escola. La van batejar amb el nom d’Escola Pare Poveda per commemorar el centenari del naixement d’aquest il·lustre pedagog.
En Pere Poveda, al llarg de la seva vida, va desenvolupar una intensa acció socioeducativa entre la gent més desfavorida i entre les dones.
A principis del segle XX, convençut de la importància de l’educació, va crear les Escoles del Sagrat Cor per a nens i nenes pobres.
Preocupat per la promoció de la dona i conscient de les dificultats que tenien les que volien accedir a l’educació superior, va impulsar i desenvolupar el moviment pedagògic de les Acadèmies de Normalistes (les escoles de mestres), obrint la primera a Oviedo. Anys després es farien extensives a tot el país, reclamant el dret de la dona a la cultura.
Va iniciar la Institució Teresiana a l’any 1911 per a la formació integral de la dona. Avui en dia aquesta Institució s’estén arreu del món.
A partir de l’any 1921 va treballar intensament a la comissió nacional contra l’analfabetisme.
A Madrid va obrir la primera residència europea femenina d’estudiants universitàries. En aquesta darrera etapa de la seva vida es relaciona i col·labora amb associacions i personalitats de la vida intel·lectual i pedagògica del moment que s’esforcen per defensar l’autonomia de la tasca docent.
Aquest “educador d’educadors” va ser reconegut per la UNESCO com un gran humanista i pedagog.
Mercè Castarlenas
Mestra de l’Escola Poveda
L’escola” Padre Pedro Poveda” va començar a funcionar al febrer de l’any 1977. Es va posar en marxa amb professors provisionals entre els que hi havia algunes religioses teresianes. Com podeu imaginar no és gaire freqüent obrir una escola a mig curs. Varen arribar nens i nenes de varies escoles privades de la zona per la por de no poder entrar al curs següent. Al principi es volia fer una escola en règim de patronat però al setembre d’aquest mateix any de 1977, les plaçes es van cobrir amb bastants professors definitius i els provisionals se´n van anar, entre ells les monges teresianes. Els professors junt amb els pares de l’AMPA van aconseguir que fos una escola pública.
Als anys noranta es va catalanitzar el nom de Pere Poveda que es l’actual. Per un procés de simplificació tots l’anomenem com a Poveda.
Nosaltres hem viscut tots aquests canvis. Jo vaig entrar de professora al setembre del 1978 i vaig estar-me allà fins al setembre del 1996 que, junt amb altres “profes”, vam passar al instituts per iniciar l’Educació Secundària Obligatoria.
A l’escola Poveda vam treballar molt a gust. Es vam ajuntar un grup de professors i professores que a més a més de companys erem molt amics i que encara avui en dia ho som. Entre aquest grup de gent “povedana” es troben també pares de l’AMPA amb els quals vam treballar plegats en Olimpovedes, Divertilandies, Sant Jordi’s, sortides escolars,… etc.
Tot això forma part de la història de l’escola i més coses que podriem explicar
Salutacions!!