El meu treball
Què m’inspira?, Afortunadament, l’amor, la passió i les ganes de trobar satisfacció i plaer d’aprendre al costat del meu alumnat, companys/es i famílies, fa que, dia a dia, em plantegi i replantegi actuacions, vivències, etc., amb reflexions contínues. Aleshores vaig creant situacions, esdeveniments i creacions que, amb més o menys encerts, anem consolidant aprenentatges significatius i vaig veient que la meua professió és un procés creador on les inquietuds, les reivindicacions, són una constant. Fer i desfer, segons el món que m’envolta, comprendre en cada moment a cada infant, el món de cada escola, cada entorn natural i social…, la diversitat és tan gran que per a mi és una dinàmica constant de retroalimentació, alliberant-me de les pors inicials, intentant proporcionar felicitat i satisfacció en la tasca diària i sobretot el treball de compartir reflexions, descobrir i comprendre cada moment diferent de la meua vida docent.
On i amb qui he treballat?, en aquest curt període de la meua trajectòria de mestra he treballat amb una àmplia varietat de contextos i necessitats educatives, a més de l’experiència d’aquest últim any!
Què he après duent a terme el meu treball? Sempre m’he sentit molt ben acompanyada per la meua família docent, he gaudit d’uns companys/es, mestres fantàstics. Compartir, dialogar, sempre en procés de creació, amb amor i passió m’ha proporcionat una satisfacció insaciable. Compartir formació, lectures, diàlegs i debats…, m’ha fet créixer com a mestra, però per a mi el que més ha significat un aprenentatge continu ha estat compartir aula amb altre mestre/a. Ja sé que sempre no és fàcil…, però és molt profitós per a mestres i alumnes, sobretot per l’ànim de crear convivència, sí!, aprendre a saber conviure, respectar els altres…, junt amb la passió docent, sempre en transformació, per tal de formar personetes íntegrament humanes, capaços de conviure en una societat plural i diversa.
Quin és el concepte de la meua feina?, he intentat ser la mestra de conviure amb infants, la mestra de potenciar amistat en un acte d’amor, la mestra que canvia la mirada segons la cara que té al davant, la mestra que sempre està allí…, sí, dins i fora de l’aula. Partint de la seua curiositat que els fa experimentar constantment, els he proporcionat les eines necessàries per a facilitar els seus aprenentatges, per a descobrir la realitat i aconseguir éssers pensants i crítics, que reflexionin i transformin el món, cap a una societat on les relacions humanes siguin la base de la vida, és a dir, la convivència. Una altra cosa important és intentar ser i pensar com els infants, posar-nos en el seu cap, en el seu pensament, en els seus sentiments per tal de comprendre millor les seues necessitats i interessos.