QUIN CONTE TRIO?

El conte és un conjunt d’imatges i paraules que sovint van acompanyades d’una narració feta per una persona adulta. Sovint crea un espai de calma, d’escolta i d’observació que permet als infants viure aventures que els ajuda a créixer.

Amb els contes descobrim el món que ens envolta, ple de referents molt importants i d’imaginaris culturals per construir la pròpia identitat i establir relacions socials.

Triar un conte no sempre en senzill, de fet comporta una gran responsabilitat educativa, és una eina de canvi i transformació cap a una societat més justa i igualitària. Hem d’oferir narracions on les criatures puguin ser qui vulguin ser, sense limitacions per raó de gènere, origen o capacitats.

Doncs ara ja hi som a la biblioteca o llibreria… Quin conte triem?

Una bona opció per començar és preguntar-li a la persona que treballa allà perquè ens assessori i ens mostri varies opcions.

A continuació us deixo unes pautes que poden ajudar a decidir-vos pel conte més adient.

Mirarem qui hi hagi…

– Equilibri en el nombre de personatges femenins i masculins.

– Que tingui un llenguatge no sexista. Que el vocabulari sigui inclusiu per a totes les persones.

– Que trenqui amb els estereotips de gènere ( rols no associats a una cultura sexista).

– Presència de diversitat en les formes d’estimar i relacionar-se.

– Presència de diversitat en els models familiars.

– No ha de contenir violències ni discriminacions, aquí hem de tenir en compte que, si a un conte es dona una situació de discriminació ha de tenir una resolució positiva.

Sovint ens fem la pregunta “Què fem amb els contes tradicionals?”

De ben segur que els contes tradicionals tenen altres qualitats que els fan interessants, una d’elles podria ser aconseguir fer-ne una lectura crítica.

Conèixer aquestes narracions tradicionals ens permet orientar-nos i saber d’on venim per poder construir a on anem, què volem transmetre als nostres infants.

A continuació us deixem uns quants exemples de contes coeducatius per l’etapa 0-3 anys:

  • Quin soroll” Shirley Hugues Edició: Barcanova, 1987

  • El cassó del Gerard” Isabelle Carrier Edició: Juventud

  • D’on surt aquesta nena?” Tierry Lenain, Edició: Baula, 2005

  • Tots uns homes” Manuela Olten Edició: Serres,2005

  • Ens agradem!” Juanolo Edició: Tandem edicions

  • Quico i Tula” Patricia Geis i Sergio Folch Edició: Combel,2006

  • Serafina. La princesa que camina” Little Titiris Edició: Titiris,2006

  • Els llibres del nen petit” Helen Oxebury Edició: Joventut,1990

  • Endevina com t’estimo” Sam Mcbratney i Anita Jeram Edició: Kókinos

  • Familiari” Mar Cerdà Edició: Comanegra,2014

  • Óssos” Sean Taylor i Emily Hugues Edició: Libros del zorro rojo, 2014

  • L’aniversari d’en peixet” Guido Van Guenechten Edició: Símbol,2005

  • Gent de tota mena” Emma Damon Edició: Beascoa,2005

Podeu consultar les propostes que us anem fent a http://www.bdv.cat/llarsinfantsbdvacasa

o als apartats #LlarsInfantsBDVacasa dels blocs de les Llars d’Infants Públiques Municipals de Barberà del Vallès

PLANTAR LLEGUMS

Les llavors de les lleguminoses permeten veure d’una manera senzilla, com es produeix la germinació i el creixement de les plantes.


                QUÈ NECESSITEM?

  • Recipient de vidre o plàstic, preferiblement transparent.
  • Terra o cotó.
  • Llegums seques: llenties, cigrons, mongetes…
  • Aigua.

PREPARACIÓ:

Posem terra o cotó al recipient. Hi posem els llegums. Ha de quedar una mica d’espai entre elles. Però si en poseu bastants queda més maco. Afegim aigua, amb molt de compte. Ha de quedar mullat, però no en excés.

Al cap d’uns dies comença a créixer una o més plantes dels llegums. La closca de les llavors s’esquerda i comencen a germinar.

Al cap d’uns 4-5 dies la planta ha crescut una mica més. Ara hi podem distingir les seves parts: arrel, tija, branques i fulles. Deixem la planta a prop d’una finestra, perquè les llavors puguin rebre llum natural. Al cap de 7-10 dies podem trasplantar les plantes amb un test.

És molt interessant plantar llegums amb els infants. Una activitat que els ofereix la possibilitat d’observar i conèixer el procés de creixement i de cura les plantes.

El podeu descarregar el vídeo clicant el següent enllaç:https://1drv.ms/v/s!Anf00riqLae_k4EUkIkg6N1yCmC-HQ?e=wYfXUe

 

Podeu consultar les propostes que us anem fent a http://www.bdv.cat/llarsinfantsbdvacasa o als apartats #LlarsInfantsBDVacasa dels blocs de les Llars d’Infants Públiques Municipals de Barberà del Vallès

 

 

 

CABANES: ON AMAGAR-SE?

Us heu fixat que les criatures els encanten les cabanes? Amagatalls, jugar sota la taula, darrere el sofà… Una tela entre quatre cadires pot convertir-se en un munt de possibilitats: una caseta, un racó de contes, un refugi…

Proporcionem-los nous racons de joc! La cabana és l’autèntica casa on crear un món imaginari, on passen llargues estones, espais on apareixen i desapareixen els infants…

Les cabanes no només són activitats del camp o del bosc, també es poden fer a casa! Els materials els tenim a l’abast. A més a més, fer una cabana potser molt divertit pels petits i les persones adultes ajudar que tinguin un racó on jugar o fer coses de forma individual o familiar.

Les cabanes d’indis, quatre bastons units per dalt i damunt una manta o llençol; cabanes amb coixins, agafar els coixins fem tres parets i una teulada i després decorar com vulguem; cabanes amb llençols, en una habitació on pugin posar una corda en dos extrems i al damunt col·locarem un llençol o manta lleugera; una cabana amb cadires on la forma del llençol es guiarà en fer un racó de contes o joc divers…

Ara us deixem en les vostres mans la diversió i ganes de joc!

Cabanes amb cadires, racó de joc.

Cabanes de corda, joc per a llums i ombres

Cabanes amb coixins de sofà.  

Cabanes amb taula, racó de contes