C2. Innovació de les pràctiques d’inclusió educativa mitjançant les tecnologies digitals
5.1.C2.1 Fa recerca sobre l’impacte dels aspectes relatius a l’accessibilitat i la inclusió de les tecnologies digitals en la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge i proposa noves estratègies pedagògiques.
Abans de començar, hem de dir que accessibilitat no és sinònim de discapacitat. En aquesta competència s’entén accessibilitat digital tant el col·lectiu de persones discapacitades com l’alumnat amb impediments ja siguin permanents (sordesa, ceguera, mobilitat, etc.) com temporal.
L’evidència és la realització de la diagnosi pel que fa a l’impacte dels aspectes relatius a l’accessibilitat. En els casos dels centres d’Educació Especial moltes vegades la recerca era des de la mirada del professorat perquè molts alumnes tenien greus dificultats cognitives que limitaven moltíssim emplenar les enquestes oficials com la Selfie. Per altra banda, en centres ordinaris ens podem trobar amb alumnes amb impediments siguin temporals o permanents.
Com a mentor digital he tingut la sort de treballar amb 3 centres d’educació especial, Centre d’Educació Especial Francesc Bellapart, Escola d’Educació Especial Xaloc i Escola Taller Xalest. Les dificultats de comunicació que aquest tipus d’alumnat presenta em va fer una recerca sobre els recursos digitals que tenien i com s’aplicava a l’aula pel fet que hi ha molta diversitat.
Finalment, he fet recerca trobant informació en l’Unitat de Técniques Augmentatives (UTAC). La UTAC és un servei adreçat a persones que es poden beneficiar de l’ús de comunicació augmentativa, a professionals que els donen suport i a les seves famílies. Els usuaris de comunicació augmentativa ho poden ser com a conseqüència d’una discapacitat motriu, d’un trastorn de l’espectre de l’autisme, discapacitat intel·lectual, o qualsevol altra causa que dificulti o impedeixi l’ús de la parla per comunicar-se, desenvolupar el llenguatge i/o accedir als aprenentatges. La UTAC també ofereix assessorament sobre tecnologies de suport en àmbits com l’accés a la tecnologia, el joc adaptat, el control de l’entorn i la mobilitat assistida.
Com a evidències els enllaços són:
- Document recull de recursos de suport per la comunicació digital. Val a dir que des de l’Àrea de Cultura Digital i gràcies als fons de Next Generation s’ha treballat per tenir una nova dotació que és anomenada l’aula vivencial.
- Actes anonimitzades d’un dels centres d’Educació Especial
- Taula comparativa Apps de Comunicació Augmentativa, basades en pictogrames.
A més van crear una subxarxa per centres d’educació especial que actualment continua en funcionament. La funció principal és la de compartir recursos digitals útils i provats pels centres i aportar solucions tecnològiques assistencials que s’han d’adoptar conformement als destinataris.
Podem extrapolar la recerca feta als estudiants universitaris a alumnat estudis inferiors. A la gràfica podem veure el tipus de barreres que troben els estudiants a la Universitat.
Si analitzem la gràfica podem veure que tot i que les barreres arquitectòniques representen el 38,2%, si sumen les altres barreres que podem solucionar digitalment suposem el 61,1%. És per això que hem de ser conscients hem de millorar la competència digital que té a veure amb l’accessibilitat i la inclusió.
A l’agenda 2030, la UNESCO considera que l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 (ODS4), garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per tothom és un objectiu prioritari.
La intel·ligència artificial (IA) és una eina que ens pot ajudar a la inclusió de l’alumnat, adaptant i personalitzant els processos d’ensenyament i aprenentatge. He fet recerca de la nova tecnologia IA reflexionant sobre la seva aplicació a l’aula i rebent formació. Com a evidència mostro 2 tasques de disseny, la primera és la participació aportant un esborrany d’una situació d’aprenentatge inclusiva amb IA, i l’altre la situació d’aprenentatge desenvolupada.
- La IA pot analitzar de manera eficaç les respostes de l’alumnat, determinar els seus punts forts i febles, i adaptar el material didàctic en conseqüència. Això significa que cada estudiant rep una experiència d’aprenentatge personalitzada, que s’ajusta segons el seu ritme i estil d’aprenentatge, optimitzant així el seu procés educatiu. És el que es coneix com a aprenentatge adaptatiu.
- Recerca sobre la intel·ligència artificial (IA) per crear activitats inclusives i accessibles per l’alumnat (PENDENT)
5.1.C2.2 Col·labora en el desenvolupament de noves funcionalitats en les tecnologies digitals per millorar l’accessibilitat i la inclusió educativa.
Per crear contingut web accessible per persones amb discapacitat m’he basat en el consorci internacional “El World Wide Web Consortium (W3C)” que genera recomanacions i estàndards que asseguren el creixement de la World Wide Web a llarg termini.
Les pautes que he seguit per crear la llista de validació del recurs digital accessible estan basades en les Pautes d’accessibilitat al contingut web (WCAG) (Norma UNE-EN 301549 V3.2.1:2022 Inclou els 50 criteris A /AA de les WCAG 2.1)
A més s’ha de tenir en compte els “Requisitos de accesibilidad de los productos y Servicios” (Directiva (UE) 2019/882 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17 de abril de 2019).
Els principis en què es basen les pautes d’accessibilitat són els que mostra la imatge treta dels recursos del curs de postgrau de la Competència Digital Docent C2.
Les evidències per millorar l’accessibilitat i la inclusió són:
- Document recull de recursos de suport per la comunicació digital. Val a dir que des de l’Àrea de Cultura Digital i gràcies als fons de Next Generation s’ha treballat per tenir una nova dotació que és anomenada l’aula vivencial.