Venem llibres:
La Laura, la Directora, va tenir una excel·lent idea quan va engrescar-nos en muntar una parada de llibres per Sant Jordi. Ha estat una activitat molt divertida en la que han col·laborat mestres, alumnes i pares …
Treball cooperatiu:
L’astronomia ha estat el tema principal de treball d’aquesta edició de Sant Jordi. No hem d’oblidar que 2009 és l’any de l’astronomia.
Durant el matí els alumnes han elaborat un calendari de les estacions molt original.
Jocs Florals:
Aquest curs hem recuperat una vella tradició: els Jocs Florals. Durant els dies previs a Sant Jordi tots els nivells de la nostra escola (des de P3 a 6è) hem elaborat una petita composició literària. La tarda del dia 23 d’abril va tenir lloc l’entrega de premis.
And the winner is …
Alguns treballs premiats …
L’UNIVERS. Les preguntes de la Lídia.
(Saida Sabar, 5è)
En una casa, en un tros de terra hi vivia una nena que tenia per nom Lídia; vivia amb la seva família: la mare, el pare i la seva germana Cristina.
Ella estava fascinada amb l’univers, les constel·lacions, etc. Li agradava tant l’univers que l’estudiava. El planeta que més li agradava era Saturn i la constel·lació més maca per ella: la cullerada.
Un dia després d’haver sopat, va agafar el telescopi i va continuar fent les investigacions sobre les contel·lacions. Ella tenia tantes preguntes … per què no hi ha constel·lacions en forma de conills o d’elefants?
Un dia quan tornava del col·le al migdia es posar a fer la migdiada, no tenia classe per la tarda i va aprofitar per dormir. Va sommiar que estava al mig de l’espai, damunt la lluna i escoltava una veu misteriosa dient-li:
– Lídia no hi ha constel·lacions en forma de conills perquè són massa bonics i no hi ha elefants perquè són massa grans.
– Però això no és una excussa per a que no hi hagi més dibuixos de constel·lacions!
Després de quaranta-cinc minuts va sentir com la seva mare li cridava:
– Lidia corre que arribes tard ca la Marina!
– Hooo!! Ja va mare!
Quan va arribar a l’escola li va dir a la Blanca la seva millor amiga. Però Lidia, això no existeix, va dir la Blanca.
Quan li va dir al profesor de quimíca, li va dir que era fantasia seva.
Però … a la nit següent tant el profesor com la Blanca van somniar el mateix que havia sommiat la Lídia. A l’endemà tots dos van anar disculpar-se amb la Lídia. Ella els va dir:
– Va, us perdono, però m’heu de prometre que la propera vegada em creureu.
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
El cavaller galàtic.
(Irene de Jesús Vaquero, 6è)
Hi havia una vegada un cavaller galàctic que viatjava per l’univers en busca d’aventures. Ningú no sabia d’on provenia ni quin era el seu nom real, però tots l’anomenaven Sant Jordi.
Un dia, viatjant pel Sistema Solar, va trobar una sonda amb un missatge que hi deia:
-Sssoccccorrrss!Alll nnosssttrrre pplllannnettta hi ha unn mmmmonnnsssttrrre!
Sant Jordi, excitat, va trobar de seguida d’on provenia el missatge, del planeta Venus, i va ordenar a la seva nau espacial-cavall que anés a aquell planeta. El viatge va durar mig segon, només. Ara hi havia la part més difícil, entrar dins el planeta. Venus téuna atmòsfera molt densa i perillosa, podia fer interferències a la seva nau espacial-cavall.
Al cap de mitja hora sofrint, van aconseguir entrar al planeta. Un cop dins, la nau espacial-cavall va aterrar just al costat d’un poble. Sant Jordi, marejat, es va posar la bombolla d’oxígen i va sortir a l’exterior. Va veure un paratge molt curiós. A primer pla es veia un petit poble amb cases estrafolàries de color blanc. A segon pla es veia un monstre am un collar que hi deia “Drac”. I, finalment, a tercer pla una serralada de volcans actius i un guèiser. La nau es va transformar en cavall i, portant la llança del seu amo a la boca, es va acostar a Sant Jordi. El cavaller galàctic va pejar al cavall, va agafar la llança i es va acostar al Drac. Lavors no va veure justament el que esprava! La gent del poble estava jugant amb el monstre.
– Què passa aquí? -va preguntar Sant Jordi.
– Estem jugant amb el Drac – va dir una venusiana que assegurava ser la princesa. Ah! Ho dius pel missatge! Ha estat un malentés.
Sant Jordi, desanimat, va sortir del planeta pensant que no havia servit de res anar a Venus.
I vet aquí un gos i vet aquí un drac, aquest conte s’ha acabat.