A vosaltres, ben de cor!
Missatge floral…
6 d’octubre, Companys!
M’he adonat que érem 6 d’octubre just quan acabava d’escriure un correu als amics bretons que han organitzat LES TROBADES AL COR DE L’ARC ATLÀNTIC amb els seus companys del País de Gal.les aquest cap de setmana. Podreu llegir l’article en francès publicat al bloc del SKOL-UHEL ar VRO (Institut Cultural de Bretanya) clicant aquí.
No hi podré assistir, però hi tornaré a ser amb el cor, com hi vaig ser l’estiu del 2010 per homenatjar el President Companys en un acte oficial d’una gran emotivitat. Si cliqueu aquí podreu veure’ns-hi.
Aquesta data em porta altres records familiars no-viscuts. A Campdevànol, a la comarca del Ripollès, el consistori del qual el meu avi, Felicià Aymerich i Noguera, era tinent d’alcalde van proclamar també la República Catalana i l’estel.lada hi onejà durant setanta-cinc hores. A conseqüència d’això, els elegits municipals foren jutjats en Consell de Guerra, tal com consta en l’article de l’Hemeroteca de la Vanguardia que podeu llegir si cliqueu aquí. El meu més sentit homenatge a tots ells.
Endevina…
El nom de les dècades…
…
Demà és Sant Jordi
El meu poema de Sant Jordi preferit és el de Salvador Espriu. Per cert, que vaig tenir el goig de sentir LA PELL DE BRAU al Memorial Democràtic en un acte exquisit el dia 13 d’abril d’enguany, pel qual felicito als organitzadors.
Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.
Si voleu felicitar amb la postal personalitzada en tres llengües que us proposa la Generalitat, cliqueu aquí.
FELIÇ SANT JORDI! 😉
La prima
La prima, “la primera”, així és com anomenen els occitans l’estació que ahir vam encetar. Nosltres reblem el clau “la prima vera”, “la primera de veritat”, potser fent al.lusió al fals “començament” que suposa l’any nou al pic de l’hivern.
Fugint dels tòpics de la sang, sempre he pensat que l’any hauria d’iniciar-se precisament ara i per això em disposo a endegar-lo. Amb els xacres (no les xacres!) ben oberts! 🙂
Visca la prima vera!
L’AUTORA