Sento la clau,
els llums,
la porta
tres passes i un silenci:
el gest –intuït des de casa-
de la mà que els agafa.
Per dins,
maleeixo l’instant que m’has pres
i els que em prendràs
ara que sé
que has iniciat el ritual.
.
Els dits afusats
voregen delicadament
la pell vibrant dels timbals
i ara els palmells
emprenen un repiqueig insistent
que s’accelera i creix.
Del mur estant,
veig els teus ulls atlàntics
cloure’s i descloure’s
amb la mateixa cadència
una i altra vegada.
No hi ha retorn.
Una onada de sang
em colpeja ja
als polsos,
al coll,
a la cintura…
I t’imagino envaint-me la pell
com m’envaeix la teva música,
suaument, rítmicament.
Per dins,
sento el teu sexe tensar-se
com els dits
damunt la pell dels timbals
i, amb la mateixa destresa,
repica, repica…