M’udolen els pìts sota la brusa.
A borbollons, hi puja saba
amb regust de llor.
Sonen tam-tams remots
a la cintura
i un estol d’ocells salvatges
m’estronca el son.
Noto tensar lianes
que s’entrellacen
i un gran felí
m’esgarrinxa cames amunt.
Diuen que ets tu…
i em meravella:
ets a penes un cor
que batega
i ja ho pots tot.
One thought on “Selva interior”
Comments are closed.